THE CONSTITUTIONAL CRISIS in Spain is deepening. On Wednesday, Spanish police detained 13 Catalan government officials in an effort to prevent a referendum on Catalan independence from taking place on October 1.
At the heart of the issue is Spain’s inability to balance nationalist sentiments with democratic demands. A lot of people misunderstand the relationship between democracy and nationalism. They think of nationalism as an authoritarian ideology that holds no place in a representative democracy. But in reality, the two are inextricably linked.
Notions of democracy and nationalism
For much of European history, legitimate political authority derived from one source: God. Kings claimed the right to rule because their position was the will of the divine.
...
Seguiu llegint l'article en la versió original
Tot seguit us en presentem una traducció realitzada per una companya de la nostra territorial (HGxI):
Privar els catalans del dret a fer un referèndum només afegirà convençuts a la causa de la independència, diu Caoimhín De Barra.
La crisi constitucional a Espanya s’està aprofundint. Dimecres passat, la policia espanyola va detenir tretze alts càrrecs del govern català per tal d’impedir el referèndum que ha de tenir lloc el dia 1 d’octubre.
La causa d’aquesta acció rau en la impossibilitat que té Espanya per a equilibrar els sentiments nacionalistes amb les demandes democràtiques. Molta gent interpreta malament la relació que existeix entre democràcia i nacionalisme. Pensar que el nacionalisme és una ideologia autoritària que no pot existir en un sistema democràtic és erroni, en realitat estan molt relacionats.
Nocions de democràcia i de nacionalisme
Durant molt temps a Europa la legitimitat política derivava d’una sola font: Déu. Els reis basaven el seu dret a governar en la voluntat divina. La revolució francesa va canviar de manera dramàtica aquest panorama i va donar pas a les nostres nocions modernes de democràcia i nacionalisme.
Des d’aleshores l’autoritat va basar-se en la voluntat del poble. Aquesta voluntat es manifestava en eleccions democràtiques, i el poble que expressava la seva voluntat d’aquesta manera era el poble de la “nació”
Aquests canvis es poden il·lustrar amb algunes anècdotes. Lluís XIV rei de França durant una gran part del segle XVII va dir la famosa frase “L’estat sóc jo” i Lluís XVI quan se li va dir, el 1788, que una acció que proposava era il·legal va respondre “És legal perquè jo vull que ho sigui”. En altres paraules, els reis no havien de justificar el seu govern davant de ningú i evidentment mai davant “del Poble”. Però quan Napoleó es va voler coronar emperador el 1804, o quan Hitler va envair Àustria el 1938, van usar el plebiscit per donar legitimitat a les seves accions. Tot i que tots dos governants tenien més poder que molts anteriors monarques se sentien empesos a justificar les seves accions amb la voluntat del poble. Aquest és el legat de la revolució francesa.
El dilema d’Espanya
El ministre espanyol d’afers exteriors ha dit que el nacionalisme català té un comportament semblant als “nazis” i ha declarat que “els referèndums són l’arma que trien els dictadors”. Té raó en aquest darrer aspecte però també és cert que els referèndums són unes eines d’ús comú dels governs democràtics. Aquest és el dilema d’Espanya. La constitució espanyola diu que “l’Estat Espanyol” és inviolable i que cap part del territori se’n pot separar. El nacionalisme català, per altra banda diu que un mandat democràtic del poble de Catalunya està per sobre de qualsevol mecanisme legal que Espanya pugui utilitzar per impedir la seva independència.
El que és interessant de veure a les notícies que es refereixen al tema és que, com va passar en el debat del referèndum d’Escòcia, el nacionalisme és en totes dues bandes, no només la banda Catalana. Espanya té raons polítiques i econòmiques per no deixar marxar Catalunya però la raó principal que esgrimeix és que Espanya és un territori “natural”. Les seves raons són tan nacionalistes que les dels catalans.
Existeixen nacions més “autèntiques” que altres?
Molts de nosaltres no veiem el nacionalisme dels estats-nació establerts. Considerem normal la seva existència però veiem qualsevol repte a la seva existència com un repte irracional. Aquest pensament porta algunes persones a pensar que algunes nacions són més autèntiques que altres. Per exemple la periodista Melanie Philips deia fa un temps que Escòcia i Irlanda no podien reclamar el dret de nació de la mateixa manera que podia fer-ho Gran Bretanya.
Seguint aquesta mateixa línia de pensament s’entén que alguns assegurin que el clam de Catalunya és il·legal. El govern espanyol ha dit explícitament que no hi podrà haver mai un referèndum. Les persones que creuen que Catalunya ha de ser independent i veuen que Madrid no facilitarà mai aquest pas a la independència, quina opció tenen? En aquest context la noció d’il·legalitat és una enganyifa semàntica per mantenir l’status quo.
Hem de recordar que el nostre primer govern independentista va ser el resultat d’una acció “il·legal” similar. A les eleccions generals del 1918 el Sinn Féin va fer campanya prometent que els elegits formarien part d’un parlament a Dublín en comptes d’anar a Westminster. Arthur Griffith creia que si el poble irlandès acceptava aquest parlament com el seu govern GB hauria de garantir d’independència d’Irlanda. Això no es va poder comprovar perquè els esdeveniments es van precipitar amb la guerra d’independència però molts de nosaltres acceptem aquest primer parlament com l’únic i legítim parlament irlandès i no ens preocupa gens que fos considerat il·legal per GB i altres països
Madrid no pot ignorar allò que està passant
És per aquesta raó que el govern espanyol no tan sols ha declarat el referèndum il·legal sinó que està impedint activament que es pugui portar a terme. Qualsevol victòria dels independentistes encara donaria més legitimitat al procés independentment de la consideració d’il·legalitat del referèndum. És per això que Madrid va repetint que no es farà i ignorarà el que passi el dia 1 d’octubre.
El govern espanyol està en una difícil posició. Per una banda nega el vot democràtic en un aspecte de considerable importància i això va en detriment dels valors que se suposen formen part de manera fonamental de les democràcies. No permetent el vot amenaça l’existència del mateix estat espanyol tal com el coneixem ara.
Les enquestes diuen que si es fes el referèndum guanyaria l’opció de quedar dins Espanya però el govern espanyol creu que això no solucionaria el problema perquè la mateixa pregunta es pot tornar a plantejar més endavant. I altres parts d’Espanya poden fer una demanda similar en un futur pròxim. Però evitar el vot també és molt perillós. Més del 70% de catalans creuen que es té el dret de votar i impedint-los el vot no es fa altra cosa que afegir-los a la causa de l’independentisme.
Atrapat entre democràcia i nacionalisme, Madrid no pot guanyar.
----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada