Les finances de la Generalitat estan intervingudes i ningú sembla recordar-se'n, a banda del vicepresident del Govern i conseller d'economia que va anunciant que els pressupostos que s'aprovaran no seran allò que Catalunya necessita i mereix.
Fins que nosaltres mateixos no controlem les nostres finances no podrem ser un país pròsper. I fins que el nostre govern no sigui plenament responsable de l'economia del país no estarà en disposició de portar a terme les polítiques socials que tots desitgem. De moment ens haurem de conformar amb el pla de xoc pactat entre JxS i la CUP que és un pla progressista i avançat que millorarà la vida de moltes persones desfavorides del nostre país.
A partir d'ara hem de saber explicar molt bé les mesures que el nou govern haurà de portar a terme perquè les coses no seran fàcils, donat l'escanyament econòmic a què ens sotmet el govern central. Hem d'explicar a tots els ciutadans i ciutadanes els límits que tenim essent una comunitat autònoma i on podrem arribar quan aconseguim la independència.
I tindrem feina perquè els partits unionistes utilitzaran tota la seva demagògia i els seus arguments populistes per tal d'embolicar la troca, confondre les persones i fer fracassar l'únic projecte capaç de treure el país de la profunda crisi que pateix.
Teresa Calveras
HGxI
Seguiment del full de ruta
dijous, 28 de gener del 2016
dissabte, 23 de gener del 2016
Els deures del govern Puigdemont: Les estructures d'Estat
El govern haurà de desplegar les estructures d’estat pendents o culminar els processos engegats pel govern de Mas. Entre aquestes estructures hi ha les següents:
Banc públic de desenvolupament al servei de l’economia productiva. La idea és reconvertir l’Institut Català de Finances en un banc públic de desenvolupament, per ampliar la seva capacitat operativa amb garanties per a abordar nous objectius de país i territorials en projectes estratègics en matèria industrial, tecnològica i d’infrastructures, orientat espacialment al teixit industrial de pimes i clústers.
El Banc Central i els organismes reguladors dels mercats i la competència. El govern crearà, mitjançant una llei, el Banc de Catalunya, amb les funcions de banc central, que actuarà com una part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).
La creació del nou sistema de justícia. Per començar, el nou govern hauria d’impulsar el Consell de Justícia de Catalunya i elaborar una proposta de transició de la jurisdicció constitucional i de la fiscalia a Catalunya. També haurà d’assumir tots els mitjans de l’administració de Justícia a Catalunya i haurà de crear el registre civil, el de la propietat, el mercantil, el d’actes d’última voluntat i el de penats i rebels.
Reforç de la competència en seguretat. Carles Puigdemont va posar l’èmfasi en la necessitat de ‘desenvolupar totes les estructures de seguretat interna i internacional pròpies d’un país’. I es referí especialment al ‘terrorisme internacional’.
Acció exterior i negociació. Un dels aspectes fonamentals del nou govern serà la internacionalització del procés cap a la república catalana, i també l’activació dels mecanismes de negociació, tant amb l’estat espanyol com amb les institucions europees.
Acció exterior i negociació. Un dels aspectes fonamentals del nou govern serà la internacionalització del procés cap a la república catalana, i també l’activació dels mecanismes de negociació, tant amb l’estat espanyol com amb les institucions europees.
L’acció exterior de la Catalunya estat. La principal mesura per a potenciar l’acció exterior del govern català en aquest procés de transició és la creació de la conselleria d’Afers Estrangers, que dirigirà Raül Romeva. Romeva deia ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que el principal objectiu del departament seria explicar a fora el procés jurídic que seguiria Catalunya per desconnectar-se d’Espanya.
Voluntat de permanència a la UE i reconeixement internacional. El compromís del nou govern implicarà la preparació de mesures concretes en política exterior per al moment de la desconnexió amb l’ordenament jurídic espanyol, com ara la sol·licitud d’adhesió a les Nacions Unides i els procediments per a integrar-se en les principals organitzacions internacionals de les quals és actualment membre a través de l’estat espanyol, ‘prioritzant el Consell d’Europa, entre altres’, com diu el programa de Junts pel Sí.
La negociació espanyola i europea. Puigdemont va dir diumenge: ‘Aquest govern haurà d’iniciar, per tant, l’agenda de negociació amb l’estat espanyol, com també l’agenda europea i internacional per al reconeixement del mandat en favor de la constitució del nou estat que neixi de la futura constitució, que ha de ser referendada per la ciutadania.'
La negociació espanyola i europea. Puigdemont va dir diumenge: ‘Aquest govern haurà d’iniciar, per tant, l’agenda de negociació amb l’estat espanyol, com també l’agenda europea i internacional per al reconeixement del mandat en favor de la constitució del nou estat que neixi de la futura constitució, que ha de ser referendada per la ciutadania.'
L’aplicació del pla de xoc social. Una de les tasques principals que haurà d’acomplir el nou govern és l’aplicació del pla de xoc social acordat entre Junts pel Sí i la CUP durant la negociació d’aquests últims mesos.
dimecres, 20 de gener del 2016
dimarts, 19 de gener del 2016
dijous, 14 de gener del 2016
Los deberes del Gobierno Puigdemont a trenta días vista
Carles Puigdemont ya está a los mandos del Gobierno de Catalunya. El President ha jurado fidelidad al Parlament, en tanto que representación del pueblo catalán, saltándose la Constitución española y la figura del rey Felipe VI, que no ha querido recibirle como nuevo presidente electo.
Ahora Puigdemont y todos los consellers tienen unos deberes pendientes para construir el estado soberano. El programa de Gobierno -que implica una desconexión con la legalidad española- está guiado por los informes de un potente equipo de expertos (sociólogos, políticos independientes, economistas, juristas, historiadores...) que forman el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).
Veamos cuales son estos deberes.
Leyes urgentes a trenta días vista
Proceso constituyente. Fase en que participa toda la ciudadanía y que definirá "qué Catalunya queremos".
Seguridad social catalana. Las políticas sociales del Estado catalán se articularán entorno a la Agencia Catalana de Seguridad Social y asumirá las prestaciones que actualmente cubre la Seguridad Social española (pensiones y desocupación).
Hacienda pública catalana. Principal estructura de estado que nos traerá un nuevo modelo de administración de los tributos en Catalunya.
dissabte, 9 de gener del 2016
Tenim acord, tenim govern, fem via cap a la República Catalana!
L’ANC celebra que finalment els 72 diputats independentistes hagin assolit un acord per investir President i formar Govern per tirar endavant el mandat democràtic sorgit del 27S.
Valorem molt positivament que tot l'esforç per assolir aquest acord vingui precedit per una sèrie de pactes que enforteixen aquest nou govern que ens ha de dur fins a la República Catalana.
Des de l'ANC animem el nou govern a impulsar i desplegar la Declaració aprovada pel Parlament el passat 9 de novembre i ens comprometen a donar-hi tot el suport des de la societat civil.
A partir d'aquest mateix moment l'ANC continua treballant per eixamplar encara més la majoria social favorable a la independència. Ens comprometem a enfortir el procés nacional amb iniciatives que ens ajudin a acostar-nos i coincidir amb totes aquelles persones i entitats que treballen per la construcció del nou país.
Obrim un període de 18 mesos, que fins i tot pot ser menor, en què cal treballar a fons i amb tota la il·lusió per bastir les bases fermes del que ha de ser el nostre nou país, la República Catalana, lliure, democràtica i socialment justa.
Assemblea Nacional Catalana
Gracias por cumplir el mandato. La República nos espera
[Comunicat de Súmate]
Gracias CDC, gracias ERC, gracias Demòcrates, gracias CUP, gracias Moviment d’Esquerres, gracias Avancem, gracias Reagrupament Independentista por el acuerdo. Gracias Catalunya Sí, Solidaritat Catalana per la Independència y Estat Català por apoyar las fuerzas que hoy configuran en el Parlament de Catalunya la mayoría absoluta que inicia el proceso constituyente hacia la República catalana. Gracias por cumplir el mandato que las urnas expresaron el pasado 27 de septiembre. Queríamos, podíamos y lo hemos hecho realidad.
Gracias compañeros de la sociedad civil, gracias Assemblea, AMI y Òmnium por empujar hasta el último momento. Lo hemos logrado. Nada de todo esto hubiera sido posible sin el esfuerzo de todos. Hoy es un día de felicidad para todos aquellos que hemos dado tanto para hacer realidad un proceso en favor de los derechos y la justicia sociales. Hoy empieza lo que el 27 de septiembre las urnas mandaron.
Gracias president Mas, su liderazgo nos permiten hoy celebrar que el proceso hacia la República catalana es una realidad, sigue intacto y mantiene la transversalidad que desde Súmate siempre hemos expresado en la calle y con la propuesta de acuerdo para que todos los agentes políticos siguieran manteniendo la unidad.
El agradecimiento y la felicidad de hoy serán trabajo y exigencia mañana. Delante de nosotros tenemos el proyecto más ambicioso de la historia de Catalunya, tenemos en nuestras manos la posibilidad de hacer una República que vele por los derechos sociales de sus ciudadanos. La voz del 27S parecía apagarse, ahora resuena con más fuerza que nunca con el empuje de dos millones de catalanes. Toca remar todos juntos, dejar atrás tres meses de tensión y mirar hacia delante con la gran ilusión y ganas de trabajar que ahora nos abrazan. La República nos espera, vamos a por ella.
Sábado, 9 de enero 2016
Asociación SÚMATE
Asociación SÚMATE
OPINIÓ: "Em dol", per Antoni Rifà Ros
Em dol l’alegria del PP, de Ciutadans i del PSC.
Em dol la condescendència d’en Rabell envers la CUP pel fet de no haver investit en Mas.
Em dol la intransigència de la meitat de la CUP i el trist espectacle que van oferir-nos per donar a conèixer la seva posició, en contrast amb les magnífiques intervencions que els seus diputats prèviament ens havien ofert en els darrers anys.
Em dol la cara de satisfacció dels elements més visibles de l’autonomisme dins de Convergència (Mas Colell, Santi Vila i Felip Puig) en el seu Consell Nacional.
Em dol que les afirmacions d’Artur Mas en el sentit que mai seria un obstacle pel procés hagin estat buides de contingut i que li sigui inimaginable que una altra persona pugui ser el president, encara que ens hi juguem la continuïtat del procés.
Em dol que la paraula traïdor i d’altres de similar contingut s’hagin usat tan sovint, fins i tot molt abans del resultat final de les negociacions.
Em dol, però en cap cas fa que em qüestioni la necessitat de la independència. Molts de nosaltres ens vam sumar a aquesta causa sense conèixer l’existència de la CUP i molt abans que en Mas se sumés al projecte.
Penso que el fracàs de la investidura no pot representar més que la derrota del 39 o la sentència sobre l’estatut i em ve al cap un gran nombre d’imatges de tots aquests anys, com la de la nena amb una senyera al coll empenyent la cadira de rodes de la seva àvia el dia 9 de novembre i em fan pensar que tard o d’hora ens en sortirem, amb o sense en Mas i la CUP.
Això sí, a partir d'aquest episodi ens hem de convèncer que no podem deixar el futur exclusivament a les seves mans.
Antoni Rifà Ros
HGxI
Em dol la condescendència d’en Rabell envers la CUP pel fet de no haver investit en Mas.
Em dol la intransigència de la meitat de la CUP i el trist espectacle que van oferir-nos per donar a conèixer la seva posició, en contrast amb les magnífiques intervencions que els seus diputats prèviament ens havien ofert en els darrers anys.
Em dol la cara de satisfacció dels elements més visibles de l’autonomisme dins de Convergència (Mas Colell, Santi Vila i Felip Puig) en el seu Consell Nacional.
Em dol que les afirmacions d’Artur Mas en el sentit que mai seria un obstacle pel procés hagin estat buides de contingut i que li sigui inimaginable que una altra persona pugui ser el president, encara que ens hi juguem la continuïtat del procés.
Em dol que la paraula traïdor i d’altres de similar contingut s’hagin usat tan sovint, fins i tot molt abans del resultat final de les negociacions.
Em dol, però en cap cas fa que em qüestioni la necessitat de la independència. Molts de nosaltres ens vam sumar a aquesta causa sense conèixer l’existència de la CUP i molt abans que en Mas se sumés al projecte.
Penso que el fracàs de la investidura no pot representar més que la derrota del 39 o la sentència sobre l’estatut i em ve al cap un gran nombre d’imatges de tots aquests anys, com la de la nena amb una senyera al coll empenyent la cadira de rodes de la seva àvia el dia 9 de novembre i em fan pensar que tard o d’hora ens en sortirem, amb o sense en Mas i la CUP.
Això sí, a partir d'aquest episodi ens hem de convèncer que no podem deixar el futur exclusivament a les seves mans.
Antoni Rifà Ros
HGxI
dijous, 7 de gener del 2016
dimarts, 5 de gener del 2016
Carta abierta a la Asociación de Vecinos de Ciutat Meridiana
Indignació i estelades a la Meridiana. HGxI, gener 2016 |
Somos un grupo de personas partidarias de la independencia de Catalunya, no militamos en ningún partido político pero procuramos contribuir a la creación de una nueva República Catalana. Hemos leído el artículo que publicó el periódico El Món en el que se explica el debate que se organizó en su barrio y hemos visto que coincidimos en muchas de las cosas que ustedes dicen, los problemas que manifiestan son también nuestros problemas.
Coincidimos plenamente en la queja que hacen sobre el funcionamiento de los partidos en España y en que tenemos problemas muy graves, uno de los principales es el paro que golpea muy duramente a las persones de su barrio pero también afecta a la resta de ciudadanos de Catalunya; todos nosotros tenemos familiares que no tienen trabajo o que han tenido que emigrar del país.
Creemos que tienen una idea equivocada sobre las personas independentistas. Somos partidarios de la independencia de Catalunya pero no pertenecemos a la burguesía ni somos de derechas. En el movimiento independentista hay personas con diferentes ideas y de distinto nivel económico como seguramente pasa en su barrio; nunca somos todos iguales, afortunadamente , pues siempre la diversidad es fuente de riqueza cultural.
También forman parte de nuestro movimiento muchas personas que, o ellas mismos o sus padres o abuelos, han nacido fuera de Catalunya y que se dan cuenta que los problemas que nos causa el mal gobierno de España nos afectan a todos, no solo a los nacidos aquí y que las mejoras que queremos conseguir son para todos, no discriminamos según el origen de las personas.
Indignació i espurnes d'il·lusió sobiranista a la Meridiana |
La derecha inmovilista que representa el gran capital en España no es independentista y seguramente algunas de las ideas que circulan sobre nuestro movimiento provienen de grupos afines a los movimientos más reaccionarios, que saben perfectamente que lo que nosotros estamos haciendo es una revolución, revolución que intentan de todos los modos posibles que no se lleve a término.
En cambio una parte de la pequeña y mediana empresa apoya nuestro proyecto pues ven que es la única posibilidad que existe de mantener un tejido empresarial vital para la economía de Catalunya, capaz de hacer frente al paro y que intenta sobrevivir enfrentada a las grandes y potentes élites económicas.
En este momento tenemos mayoría en el Parlament Catalán y estamos seguros de que pronto empezará un Proceso Constituyente encaminado a elaborar una constitución propia que posibilitará el hecho de cambiar muchos de los aspectos de nuestro país, que afectan nuestra vida diaria y que tenemos intención de mejorar.
No somos ilusos y sabemos que las cosas no van a ser fáciles pero creemos que estamos poniendo las bases de una nueva organización social y nos gustaría que ustedes y las personas que han contribuido a mejorar la democracia durante la transición y que han militado o votado partidos que dicen que son de izquierdas pero ya no lo son, como dicen ustedes muy bien, participarán en los procesos de construcción de este nuevo país al que estamos seguros de que pueden hacer muchas aportaciones.
Les enviamos esta carta porque somos conscientes de que nuestras opiniones generalmente no se explican por la televisión y, si se hace, es de manera muy distorsionada. Estamos dispuestos a explicar todo lo que ustedes quieran saber, si están interesados en ello.
Muchas gracias por su atención y nos gustaría que hiciera extensiva esta carta a los compañeros que participaron en el debate o a quienquiera que pueda interesar.
HGxI
dissabte, 2 de gener del 2016
OPINIÓ: "Resoldre el pitjor conflicte", per Antoni Rifà Ros
Sempre he llegit que el conflicte que a l'hora de decidir crea més frustració és aquell en el qual hem de triar forçosament entre dues situacions que voldríem evitar.
La capacitat que tingui una persona o un grup de prendre la decisió més encertada farà que en comptes de produir-nos frustració, ens permeti créixer.
Aprendre a afrontar aquestes situacions no és fàcil, però per assolir-ho caldrà molta intel·ligència emocional.
Aquesta intel·ligència té molts vessants: Ésser empàtics si hi ha implicacions personals, tenir la capacitat d'allunyar-nos del conflicte per observar el seu entorn, saber mimetitzar la nostra resposta amb la de les persones que respectem, evitar respondre com ho fa qui té valors diferents dels nostres o bé evitar l'obstinació, en són manifestacions que ens poden permetre sortir-nos-en.
Tot això em ve al cap en observar la difícil situació en la qual es troba la CUP. Compten amb tota la meva comprensió perquè cap altre partit es troba davant d'un conflicte tan difícil; estan socialment als antípodes del candidat Mas i per contra, saben que sense votar-lo, aturaran el camí cap a la independència.
Com deia al principi, l'única manera de no equivocar-se és mirar de fer-se seves, com a grup, les eines que exposava. I voldria aturar-me en dues d'aquestes: en primer lloc, evitar respondre com ho farien aquells que no tenen els mateixos valors.
Estem veient com persones i col·lectius que mai han compartit els seus ideals, estan animant la CUP a evitar la investidura d’Artur Mas. Ho fan de forma vergonyant, com si no haguessin estat fins i tot bel·ligerants amb la mateixa existència de la CUP.
Mentrestant, tenim la segona de les capacitats, els amics de sempre. I pel que puc veure, aquells que han demostrat la seva admiració pel model CUP, fins i tot des d’Espanya, els recomanen el contrari.
En la meva humil opinió, això ja hauria de ser suficient per inclinar la balança i, estic segur, per créixer després del conflicte.
Antoni Rifà Ros
HGxI
La capacitat que tingui una persona o un grup de prendre la decisió més encertada farà que en comptes de produir-nos frustració, ens permeti créixer.
Aprendre a afrontar aquestes situacions no és fàcil, però per assolir-ho caldrà molta intel·ligència emocional.
Aquesta intel·ligència té molts vessants: Ésser empàtics si hi ha implicacions personals, tenir la capacitat d'allunyar-nos del conflicte per observar el seu entorn, saber mimetitzar la nostra resposta amb la de les persones que respectem, evitar respondre com ho fa qui té valors diferents dels nostres o bé evitar l'obstinació, en són manifestacions que ens poden permetre sortir-nos-en.
Tot això em ve al cap en observar la difícil situació en la qual es troba la CUP. Compten amb tota la meva comprensió perquè cap altre partit es troba davant d'un conflicte tan difícil; estan socialment als antípodes del candidat Mas i per contra, saben que sense votar-lo, aturaran el camí cap a la independència.
Com deia al principi, l'única manera de no equivocar-se és mirar de fer-se seves, com a grup, les eines que exposava. I voldria aturar-me en dues d'aquestes: en primer lloc, evitar respondre com ho farien aquells que no tenen els mateixos valors.
Estem veient com persones i col·lectius que mai han compartit els seus ideals, estan animant la CUP a evitar la investidura d’Artur Mas. Ho fan de forma vergonyant, com si no haguessin estat fins i tot bel·ligerants amb la mateixa existència de la CUP.
Mentrestant, tenim la segona de les capacitats, els amics de sempre. I pel que puc veure, aquells que han demostrat la seva admiració pel model CUP, fins i tot des d’Espanya, els recomanen el contrari.
En la meva humil opinió, això ja hauria de ser suficient per inclinar la balança i, estic segur, per créixer després del conflicte.
Antoni Rifà Ros
HGxI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)