dilluns, 31 de desembre del 2012
dissabte, 29 de desembre del 2012
Una obligació històrica (1)
No ho havia entès en tota la significació, però ara, ja ho tinc ben clar.
Em costava molt entendre com, poc abans del 25N, al Sr. Wert se li acudia la genial idea d'“españolizar a los niños catalanes”.
Pocs dies després del 25N, el Govern espanyol va comunicar que recorreria al TSJ dos lleis catalanes i, aquesta mateixa setmana, acaba d’anunciar que no pagarà els cursos de formació dirigits a persones aturades perquè s’estan impartint en català. També, uns dies després, el ministre d’Hisenda amenaçava a barrar l’accés de Catalunya als Fons de Liquiditat, si no rebaixava al 0,7% del PIB el deute català.
Vaig pensar que era poc oportú afegir més llenya al foc després d’un període electoral tan tens i tan sobrat d’agressivitat contra el President Mas per part del Govern espanyol, dels partits polítics nacionals i dels seus representants i, per descomptat, de l'entusiasta col·laboració dels mitjans de comunicació espanyols, tots ells amb una manca d’educació i de respecte i amb els insults més barroers contra la seva persona i la ciutadania que representa.
No veia políticament gens convenient afegir nous entrebancs a les ja deteriorades relacions Catalunya-Espanya. En tot cas, pensava, que el que calia era mantenir una mínima relació institucional que facilités el diàleg no fos que en algun moment convingués arribar a algun acord que pugués beneficiar ambdues parts.
Aquestes últimes reaccions m’han deixat veure molt diàfanament que res de tot això no ha estat la conseqüència ocasional d’un escalfament, com a reacció dels objectius manifestament sobiranistes del Sr. Mas, ni tampoc del pacte d’estabilitat signat aquesta mateixa setmana amb ERC.
Això ja venia de molt abans.
L’ofegament econòmic recurrent i el xantatge a què està sotmesa la Generalitat, ja des de la Transició, no han fet sinó confirmar que tot plegat forma part de l'objectiu del Partit Popular per acabar definitivament amb “la anomalía catalana” a Espanya, però, ara ja, sense gaires miraments a dissimular-ho.
No fa falta que intentem entendre les situacions que patim, les decisions dels Governs espanyols o qualsevol altre greuge que ens arribi de Madrid. No cal ni voler comprendre la seva lògica, la intenció o buscar quelcom raonable que ho pugui justificar, ni tan sols considerar-ho com una alternativa diferent de governabilitat que cerqui de bona fe el bé comú dels catalans, perquè tampoc és aquest l’objectiu.
El veritable objectiu no és altre que fer desaparèixer la personalitat catalana, i està fonamentat en una estratègia planificada per aconseguir d’una vegada i per sempre que tot el que és més important per als catalans -la seva cultura i la seva llengua- desapareguin definitivament i esdevinguin no res. Que la nostra personalitat i significació com a nació arribin a ser absolutament intranscendents.
Malauradament, el Govern espanyol, amb el còmplice silenci de la resta de partits polítics, ha triat com a única via d’assimilació de Catalunya la involució política cap als mateixos i caducs conceptes feixistes del passat, els d’"Una, Grande y Libre".
NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES
A partir d’ara, els catalans i, molt especialment, els que encara no es volen treure la vena dels ulls o els que pensen que al final els espanyols ens deixarien fer la nostra, hem de ser molt conscients que estem absolutament sols, que ningú a Espanya mourà un sol dit a favor nostre ni ens respectaran com mereixem. No rebrem cap suport ni aixecaran la veu per reconèixer la nostra aportació a l’Estat des de fa tant de temps. Fins fa molt pocs mesos, molts catalans s’entestaven (i alguns encara ho fan) a trobar l’encaix de Catalunya dintre de la nació espanyola.
Des d’ara mateix hem d’estar molt amatents i no esperar una altra cosa d’Espanya que no sigui rebre encara amb més intensitat, noves embranzides que seran regulars i permanents, fins que ens tinguin de genolls.
Els catalans no podem sinó aguantar i rebel·lar-nos contra aquest atac final i reaccionar activament perquè ningú faci un sol pas enrere. Si no ho aturem entre tots, desapareixerem
com a nació.
Per tant, deixeu-me convidar-vos i encoratjar-vos a treballar pel país i per vèncer en aquest conflicte amb la il·lusió, el coratge i la convicció que serà l’últim conflicte amb Espanya.
Cadascú de nosaltres té l’obligació històrica d’aportar el seu granet de sorra, amb les possibilitats i recursos al seu abast, per petits que siguin. Tots hem de treballar per Catalunya en qualsevol àmbit de la nostra vida, sigui la familiar, d'amistats, professional, on sigui, cada dia, defensant les nostres aspiracions amb fermesa, raonant els nostres punts de vista alhora que els argumentem pacíficament, amb educació, combatint el derrotisme, el desànim, els discursos contraris, les amenaces, les mentides i les pors.
AQUESTA POT SER LA NOSTRA DARRERA OPORTUNITAT
Ningú no pot quedar al marge. Ens hi juguem la nostra existència com a país i com a societat.
No podem perdre aquesta batalla perquè si no la guanyem ara no hi haurà cap altra oportunitat. No aconseguir-ho significaria el final de la nació catalana i el nostre fracàs personal com a poble i com a societat per no haver estat a l’alçada de les circumstàncies ni del país.
Avui tenim al nostre abast l'oportunitat d'alliberar-nos com mai abans l'havíem tingut, una gran responsabilitat no tan sols cap als nostres fills per deixar-los un país millor i amb futur, sinó també cap als nostres avantpassats que van lluitar i morir perquè nosaltres poguéssim arribar a esdevenir algun dia una nació lliure, una nació independent d’Espanya.
Aquesta és la nostra millor i única oportunitat. Aprofitem-la.
Enric Sánchez (HGxI)
Em costava molt entendre com, poc abans del 25N, al Sr. Wert se li acudia la genial idea d'“españolizar a los niños catalanes”.
Pocs dies després del 25N, el Govern espanyol va comunicar que recorreria al TSJ dos lleis catalanes i, aquesta mateixa setmana, acaba d’anunciar que no pagarà els cursos de formació dirigits a persones aturades perquè s’estan impartint en català. També, uns dies després, el ministre d’Hisenda amenaçava a barrar l’accés de Catalunya als Fons de Liquiditat, si no rebaixava al 0,7% del PIB el deute català.
Vaig pensar que era poc oportú afegir més llenya al foc després d’un període electoral tan tens i tan sobrat d’agressivitat contra el President Mas per part del Govern espanyol, dels partits polítics nacionals i dels seus representants i, per descomptat, de l'entusiasta col·laboració dels mitjans de comunicació espanyols, tots ells amb una manca d’educació i de respecte i amb els insults més barroers contra la seva persona i la ciutadania que representa.
No veia políticament gens convenient afegir nous entrebancs a les ja deteriorades relacions Catalunya-Espanya. En tot cas, pensava, que el que calia era mantenir una mínima relació institucional que facilités el diàleg no fos que en algun moment convingués arribar a algun acord que pugués beneficiar ambdues parts.
Aquestes últimes reaccions m’han deixat veure molt diàfanament que res de tot això no ha estat la conseqüència ocasional d’un escalfament, com a reacció dels objectius manifestament sobiranistes del Sr. Mas, ni tampoc del pacte d’estabilitat signat aquesta mateixa setmana amb ERC.
Això ja venia de molt abans.
L’ofegament econòmic recurrent i el xantatge a què està sotmesa la Generalitat, ja des de la Transició, no han fet sinó confirmar que tot plegat forma part de l'objectiu del Partit Popular per acabar definitivament amb “la anomalía catalana” a Espanya, però, ara ja, sense gaires miraments a dissimular-ho.
No fa falta que intentem entendre les situacions que patim, les decisions dels Governs espanyols o qualsevol altre greuge que ens arribi de Madrid. No cal ni voler comprendre la seva lògica, la intenció o buscar quelcom raonable que ho pugui justificar, ni tan sols considerar-ho com una alternativa diferent de governabilitat que cerqui de bona fe el bé comú dels catalans, perquè tampoc és aquest l’objectiu.
El veritable objectiu no és altre que fer desaparèixer la personalitat catalana, i està fonamentat en una estratègia planificada per aconseguir d’una vegada i per sempre que tot el que és més important per als catalans -la seva cultura i la seva llengua- desapareguin definitivament i esdevinguin no res. Que la nostra personalitat i significació com a nació arribin a ser absolutament intranscendents.
Malauradament, el Govern espanyol, amb el còmplice silenci de la resta de partits polítics, ha triat com a única via d’assimilació de Catalunya la involució política cap als mateixos i caducs conceptes feixistes del passat, els d’"Una, Grande y Libre".
NINGÚ NO HO FARÀ PER NOSALTRES
A partir d’ara, els catalans i, molt especialment, els que encara no es volen treure la vena dels ulls o els que pensen que al final els espanyols ens deixarien fer la nostra, hem de ser molt conscients que estem absolutament sols, que ningú a Espanya mourà un sol dit a favor nostre ni ens respectaran com mereixem. No rebrem cap suport ni aixecaran la veu per reconèixer la nostra aportació a l’Estat des de fa tant de temps. Fins fa molt pocs mesos, molts catalans s’entestaven (i alguns encara ho fan) a trobar l’encaix de Catalunya dintre de la nació espanyola.
Des d’ara mateix hem d’estar molt amatents i no esperar una altra cosa d’Espanya que no sigui rebre encara amb més intensitat, noves embranzides que seran regulars i permanents, fins que ens tinguin de genolls.
Els catalans no podem sinó aguantar i rebel·lar-nos contra aquest atac final i reaccionar activament perquè ningú faci un sol pas enrere. Si no ho aturem entre tots, desapareixerem
com a nació.
Per tant, deixeu-me convidar-vos i encoratjar-vos a treballar pel país i per vèncer en aquest conflicte amb la il·lusió, el coratge i la convicció que serà l’últim conflicte amb Espanya.
Cadascú de nosaltres té l’obligació històrica d’aportar el seu granet de sorra, amb les possibilitats i recursos al seu abast, per petits que siguin. Tots hem de treballar per Catalunya en qualsevol àmbit de la nostra vida, sigui la familiar, d'amistats, professional, on sigui, cada dia, defensant les nostres aspiracions amb fermesa, raonant els nostres punts de vista alhora que els argumentem pacíficament, amb educació, combatint el derrotisme, el desànim, els discursos contraris, les amenaces, les mentides i les pors.
AQUESTA POT SER LA NOSTRA DARRERA OPORTUNITAT
Ningú no pot quedar al marge. Ens hi juguem la nostra existència com a país i com a societat.
No podem perdre aquesta batalla perquè si no la guanyem ara no hi haurà cap altra oportunitat. No aconseguir-ho significaria el final de la nació catalana i el nostre fracàs personal com a poble i com a societat per no haver estat a l’alçada de les circumstàncies ni del país.
Avui tenim al nostre abast l'oportunitat d'alliberar-nos com mai abans l'havíem tingut, una gran responsabilitat no tan sols cap als nostres fills per deixar-los un país millor i amb futur, sinó també cap als nostres avantpassats que van lluitar i morir perquè nosaltres poguéssim arribar a esdevenir algun dia una nació lliure, una nació independent d’Espanya.
Aquesta és la nostra millor i única oportunitat. Aprofitem-la.
Enric Sánchez (HGxI)
divendres, 28 de desembre del 2012
Resultats de la consulta de desembre als membres d'HGxI
Us presentem el resultat de la consulta feta als membres d’HGxI durant el mes de desembre de 2012, consulta en la qual hem demanat l’opinió sobre qüestions organitzatives, d’estratègia, etc.
Hem pogut constatar l’interès mostrat en participar i en fer arribar posicionaments sobre les qüestions plantejades. Fent un cop d’ull a les respostes es posa de manifest que som gent molt diversa, cosa que enriqueix el debat.
Farem arribar al Secretariat Nacional un resum de l’opinió majoritària expressada per tots nosaltres. Som part de l’Assemblea Nacional Catalana, assumim les seves finalitats i tenim la voluntat de participar activament, però no volem ser uns mers executors de consignes.
Descarregueu-vos els resultats de la consulta.
HGxI
Hem pogut constatar l’interès mostrat en participar i en fer arribar posicionaments sobre les qüestions plantejades. Fent un cop d’ull a les respostes es posa de manifest que som gent molt diversa, cosa que enriqueix el debat.
Farem arribar al Secretariat Nacional un resum de l’opinió majoritària expressada per tots nosaltres. Som part de l’Assemblea Nacional Catalana, assumim les seves finalitats i tenim la voluntat de participar activament, però no volem ser uns mers executors de consignes.
Descarregueu-vos els resultats de la consulta.
HGxI
dijous, 27 de desembre del 2012
DEBAT 'Cataluña: good bye Spain?'
És tot un bàlsam poder veure debats com aquest on es tracta el procés d'independència català amb voluntat d'anàlisi (encara que sigui partidista), amb arguments i no amb amenaces, amb respecte i almenys amb un mínim d'intel·ligència, i no amb els improperis als quals ja ens té acostumats l'aparell mediàtic hegemònic espanyol. S'agraeix, i molt.
'Cataluña: good bye Spain?' Amb Miguel Urbán (Viento Sur), Pedro Zerolo (PSOE), Lali Vaquero (IU), Ramón Cotarelo (catedràtic de Ciència Política) i Jaime Pastor (professor de Ciència Política).
dimecres, 26 de desembre del 2012
Coronel Amadeo Martínez Inglés: El desafío democrático catalán
Un excoronel de l'exèrcit espanyol defensa la consulta sobiranista de Catalunya i la qualifica de "legítima, democràtica i legal".
En una carta publicada al digital 'Canarias Semanal', Amadeo Martínez Inglés es pregunta "quina classe de democràcia tenim els espanyols des de fa ja trenta-cinc anys?", i no estalvia les crítiques a l'executiu de Mariano Rajoy i a la monarquia espanyola, que qualifica d'"obsoleta, extemporània, ridícula, corrupta, banal" i hereva del franquisme.
El desafío democrático catalán
Pero en qué clase de democracia nos estamos desenvolviendo los españoles desde hace ya treinta y cinco años?
¿Pero qué clase de país moderno, europeo, desarrollado y de derecho es éste en el que, porque en una de sus Comunidades Autónomas (Estados federados, más bien, según los países serios y democráticos de verdad) su Gobierno legítimo elegido por el pueblo quiere consultar a sus ciudadanos sobre sus aspiraciones políticas futuras (que pueden ser variadas y nada uniformes), se monta la marimorena política, mediática, social e institucional, se rasgan las vestiduras las plañideras de siempre, y hasta algunos tertulianos con patente de corso para pontificar e, incluso, insultar a quien les venga en gana, predican ya la guerra santa y hablan ya sin tapujos de movilizar a la policía y demás gente armada para que carguen de cadenas a los futuros insurrectos morales y los lleven a galeras?
dimarts, 25 de desembre del 2012
El comentari de Francesc Quintana (Coordinador de l'Assemblea Territorial d'Horta-Guinardó) - 2
Companys i
companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,
Dins d’H-GxI,
al Secretariat Territorial (ST) estem en ple procés d’elaboració
del document que hem de fer arribar al Secretariat Nacional (SN) per
mandat de la nostra Assemblea Territorial del passat 28 de novembre
de 2012. Ho farem aquesta setmana mateix. Però hi ha un element que
cal tenir en compte: l’enquesta que vàrem preparar per recollir la
vostra opinió de manera més exacta a l’entorn de les qüestions
que volem plantejar al SN ha tingut una resposta altíssima per part
vostra, fet que demostra l’interès que tenim tots plegats perquè
l’ANC continuï sent l’eina útil que ens porti cap a la
independència.
Com a coordinador
em preocupa que al ST no siguem capaços de mantenir el vincle ben
viu entre la nostra Assemblea, la resta de l’ANC i el SN, però
accions com aquesta demostra que internament hi ha molt interès que seguim intentant fent bé aquesta tasca. L’interès per part
vostra en ésser consultats així ho demostra. De tot plegat us
n’informarem a la propera Assemblea del dia dimecres 16 de gener de
2013, però ja aprofito per agrair la participació de tots i totes
els/les que heu respost l’enquesta.
També fer-vos un
recordatori: al gener reprendrem l’acció al carrer. Cada cop
afinem més els nostres objectius i maneres de treballar, amb propòsit de ser tan eficaços com sigui possible en funció dels
recursos que som capaços de mobilitzar. Sigui com sigui, des del ST
fem una nova crida a la participació i a la implicació personal. Ja
sabem que hi ha moltes maneres de participar, i que si ens ho marquem
com a prioritat tots i totes podem dedicar un parell d’horetes a la
setmana a treballar per la majoria social favorable a l’estat
propi, que continua sent el nostre objectiu, l’objectiu de l’ANC.
Mirant el que
està passant al país, veiem que tenim un nou Govern amb el suport
parlamentari suficient per anar gestionant aquesta etapa cap a
l’estat propi, amb l’horitzó més immediat en la celebració
d’una possible consulta o referèndum per la independència el
2014. I tot aquest procés s’haurà de conduir en el context d’una
situació lamentable: atur desbocat, gent jove i ben formada que ha
de marxar a treballar fora, degradació dels serveis públics
especialment sanitat, educació i dependència, una Generalitat de
Catalunya sense recursos -perquè l’Estat Espanyol no paga, perquè
la Generalitat no recapta els nostres impostos i perquè el mercat
del crèdit està molt restringit-. I l’espanyolisme/unionisme
rampant que adoptarà cada cop més una actitud agressiva, de fer
por, i d’identificar la nostra causa amb tots els mals anteriorment
esmentats.
Però com sempre
diem, nosaltres a la nostra feina, feta de manera curosa i amb
intel·ligència: treballar per convèncer els nostres conciutadans
de la necessitat de l’estat propi i vetllar perquè l’ANC sigui,
des de la societat civil, l’entitat impulsora i garant que tot el procés cap a la independència es portarà a terme, pressionant els
partits polítics catalans i a qui calgui perquè així sigui.
Bé doncs, que
acabeu de passar unes bones vacances i agafeu forces, que se’ns
està girant molta, molta feina.
Cordialment,
Cordialment,
Francesc Quintana
diumenge, 23 de desembre del 2012
Comença l'última legislatura dins l’estat espanyol
Necessitem la teva força per continuar empenyent Catalunya
Amb poc fem molt
Associa’t a l’ANC: www.assemblea.cat
dissabte, 22 de desembre del 2012
Sessió formativa: Com difondre el nostre missatge
El darrer dilluns vam fer la sessió de formació sobre com difondre el nostre missatge en un entorn proper: familiars, companys de feina, veïns, grup d'amics, etc. Les lliçons que en vam aprendre ens seran molt útils, especialment en aquestes dates nadalenques de reunions familiars i de sopars amb els companys de feina.
Hi van assistir unes trenta persones, algunes d'elles vingudes d'altres assemblees territorials.
La sessió la va impartir en Lluís Vila, que primer ens va fer una explicació de la teoria psicològica de l'Anàlisi Transaccional i de quin és el registre (sistema) més adequat per dirigir-nos al nostre interlocutor per tal que rebi el nostre missatge d'una forma nítida, positiva i sense generar-li rebuig.
[...]
Després d'escoltar la teoria, ens vam dividir en grups i vam fer demostracions en directe simulant situacions reals de conversa amb familiars o amics.
Després de cada role-play, entre tots analitzàvem els registres emprats i els aspectes positius i negatius de les interaccions establertes.
De tot plegat vam extraure'n algunes conclusions:
- Hem d'emprar sempre, en les transaccions comunicatives amb els nostres interlocutors, el nostre sistema "Adult" (que dóna explicacions construïdes sobre arguments i coneixements estructurats i verificables) i ens hem d'adreçar al seu sistema "Adult".
- Per evitar l'esclat d'un conflicte en la transacció comunicativa, no hem de respondre mai des del nostre sistema "Pare" a possibles provocacions (del tipus "la independència és una bajanada") fetes des del sistema "Pare" d'un interlocutor que intenti adreçar-se al nostre sistema "Nen" per imposar-nos la seva autoritat, i per fer-nos evident que desconsidera el que nosaltres li puguem dir perquè ell està en possessió de la veritat (com a "Pare") i nosaltres no sabem de què parlem. Si volem reconduir aquesta situació, tot i que aquesta actitud de l'interlocutor pretén tancar qualsevol via de comunicació, haurem de provar de donar resposta al seu intent de provocació des del nostre sistema "Adult" i adreçar-nos sempre al seu sistema "Adult".
- Hem de tenir el nostre discurs ben après, amb arguments clars i amb el suport d'un mínim de dades sobre els punts més importants que fan evident la necessitat de la independència de Catalunya i de l'Estat propi.
- Si algú ens demana que vol aprofundir sobre algunes dades de la nostra conversa l'hem d'adreçar a les fonts d'informació existents, i mai hem de donar-li, de memòria, dades de les quals no n'estiguem prou segurs, ja que una equivocació en el que li diem pot tenir com a conseqüència que ja no es cregui res del que li hem dit.
- Si sobre la independència de Catalunya algú té una actitud totalment negacionista, cal preguntar-li si està disposat a parlar-ne sense crispacions, tot fent-li veure que una vegada hàgim decidit democràticament en la consulta quin és el model de país que volem, haurem de continuar entenent-nos respectuosament i convivint en una societat cohesionada que haurà d'afrontar els molts problemes que tenim plantejats. Si manté, però, una actitud d'enfrontament i de crispació no insistirem en el tema, i per donar per acabada la conversa li direm "bé, si un altre dia vols parlar tranquil·lament d'aquest tema ja saps que estic disposat a fer-ho".
Us engresquem a posar en pràctica tots aquests consells durant les properes Festes, i sempre que en tinguem ocasió en qualsevol situació del nostre entorn personal.
També aprofitem per adjuntar-vos el nostre full d'argumentari resumit (en versions català i castellà) per tal que n'imprimiu alguns exemplars i els porteu a sobre en aquestes ocasions. Podem repartir-los als assistents, o simplement usar-los com a suport o guió d'allò que exposem.
Finalment, us animem vivament a seguir participant a les properes sessions que anirem realitzant.
Bones Festes a tots!
Horta-Guinardó per la Independència
Comissió de Dinamització Interna
Cal preguntar-se si s'està en disposició de parlar-ne sense crispació
Hi van assistir unes trenta persones, algunes d'elles vingudes d'altres assemblees territorials.
La sessió la va impartir en Lluís Vila, que primer ens va fer una explicació de la teoria psicològica de l'Anàlisi Transaccional i de quin és el registre (sistema) més adequat per dirigir-nos al nostre interlocutor per tal que rebi el nostre missatge d'una forma nítida, positiva i sense generar-li rebuig.
[...]
Després d'escoltar la teoria, ens vam dividir en grups i vam fer demostracions en directe simulant situacions reals de conversa amb familiars o amics.
Després de cada role-play, entre tots analitzàvem els registres emprats i els aspectes positius i negatius de les interaccions establertes.
De tot plegat vam extraure'n algunes conclusions:
DONAR ARGUMENTS VERIFICABLES
NO RESPONDRE A PROVOCACIONS
- Per evitar l'esclat d'un conflicte en la transacció comunicativa, no hem de respondre mai des del nostre sistema "Pare" a possibles provocacions (del tipus "la independència és una bajanada") fetes des del sistema "Pare" d'un interlocutor que intenti adreçar-se al nostre sistema "Nen" per imposar-nos la seva autoritat, i per fer-nos evident que desconsidera el que nosaltres li puguem dir perquè ell està en possessió de la veritat (com a "Pare") i nosaltres no sabem de què parlem. Si volem reconduir aquesta situació, tot i que aquesta actitud de l'interlocutor pretén tancar qualsevol via de comunicació, haurem de provar de donar resposta al seu intent de provocació des del nostre sistema "Adult" i adreçar-nos sempre al seu sistema "Adult".
BUSCAR CONNEXIONS EMOCIONALS
- Quan els nostres interlocutors siguin persones amb fills/néts ens pot ser molt útil apel·lar a aspectes emocionals, però sense pretendre fer canviar sentiments o filiacions identitàries. A aquest respecte podríem manifestar-los que per donar resposta als molts problemes que socialment patim i que la crisi ha agreujat, i especialment per poder construir un futur digne per als nostres fills/néts, hem de debatre i ens hem de posar d'acord en decidir quin ha de ser el model de país que necessitem (si sobirà, amb un estat propi, o dependent de l'autoritat d'un altre, com fins ara).
PREPARAR-NOS I ESTUDIAR EL DISCURS
SABER ESCOLTAR
- Hem d'escoltar atents i amb respecte els arguments que ens transmeti el nostre interlocutor, i hem d'orientar la conversa en el sentit d'intentar donar resposta als seus interrogants o a les seves afirmacions errònies, atès que és tant important saber escoltar com saber comunicar el nostre missatge.
APORTAR DOCUMENTACIÓ (FULLS, FLYERS)
- És molt convenient portar fullets o flyers (per exemple el nostre argumentari) com a suport del nostre discurs, i donar-los-els als nostres interlocutors per tal que se'ls puguin llegir i oferir-nos per parlar quan vulguin del que s'hi diu.
REMETRE EL NOSTRE INTERLOCUTOR A FONTS SOLVENTS
- Si algú ens demana que vol aprofundir sobre algunes dades de la nostra conversa l'hem d'adreçar a les fonts d'informació existents, i mai hem de donar-li, de memòria, dades de les quals no n'estiguem prou segurs, ja que una equivocació en el que li diem pot tenir com a conseqüència que ja no es cregui res del que li hem dit.
EVITAR LA DISCUSSIÓ CRISPADA I QUEDAR PER UN ALTRE DIA
- Si sobre la independència de Catalunya algú té una actitud totalment negacionista, cal preguntar-li si està disposat a parlar-ne sense crispacions, tot fent-li veure que una vegada hàgim decidit democràticament en la consulta quin és el model de país que volem, haurem de continuar entenent-nos respectuosament i convivint en una societat cohesionada que haurà d'afrontar els molts problemes que tenim plantejats. Si manté, però, una actitud d'enfrontament i de crispació no insistirem en el tema, i per donar per acabada la conversa li direm "bé, si un altre dia vols parlar tranquil·lament d'aquest tema ja saps que estic disposat a fer-ho".
Us engresquem a posar en pràctica tots aquests consells durant les properes Festes, i sempre que en tinguem ocasió en qualsevol situació del nostre entorn personal.
Finalment, us animem vivament a seguir participant a les properes sessions que anirem realitzant.
Bones Festes a tots!
Horta-Guinardó per la Independència
Comissió de Dinamització Interna
El 26 de desembre, omplirem d'estelades el Palau de la música
El 26 de desembre hi ha el tradicional Concert de Sant Esteve al Palau de la Música de Barcelona.
OMPLIM EL PALAU DE LA MÚSICA D'ESTELADES!!!
Aquest concert és televisat des de ja fa anys per la nostra televisió pública, i és una de les grans tradicions de Sant Esteve. Fem que aquesta vegada formi part d'un moment memorable del nostre camí cap a la llibertat!!!
Animem a tothom que, durant la darrera cançó del concert, que sempre és el cant de la senyera, es posi dempeus aixecant una estelada.
Fem d'aquest 26 de desembre un dia per la història! Continuem treballant en el nostre camí cap a la independència!!
Feu-ho córrer per facebook, twitter, etc...
Som-hi!!!
dijous, 20 de desembre del 2012
Comunicat: L’Assemblea Nacional Catalana davant l’acord CiU i ERC
L’ANC davant l’acord entre CiU i ERC en l’endegament de la desena legislatura
L’Assemblea Nacional Catalana es congratula de la signatura de l’acord entre CiU i ERC en l’endegament de la desena legislatura, i el considera un pas en el camí de la unitat d’acció política i social necessària per arribar a assolir l’estat propi independent, un nou marc polític de llibertat col•lectiva en el qual podrem disposar d’instruments adequats per a sortir de la crisi i per construir entre tots el model de país que necessitem.
L’ANC demana, alhora, a tots els nostres representants polítics que continuïn avançant en el camí de l’acord per tal que l’objectiu del nou Estat independent sigui defensat per un ventall social i polític el més ampli possible.
L’ANC manifesta la seva ferma disposició a participar activament en les iniciatives de col•laboració que es vagin establint entre les diferents forces polítiques i socials de Catalunya per tal de poder fer efectiu l’exercici del dret d’autodeterminació amb la celebració de la consulta oficial sobre la independència, consulta que haurà de tenir lloc en un termini de temps el més curt possible i no més enllà de l’any 2014.
L’ANC demana, alhora, a tots els nostres representants polítics que continuïn avançant en el camí de l’acord per tal que l’objectiu del nou Estat independent sigui defensat per un ventall social i polític el més ampli possible.
L’ANC manifesta la seva ferma disposició a participar activament en les iniciatives de col•laboració que es vagin establint entre les diferents forces polítiques i socials de Catalunya per tal de poder fer efectiu l’exercici del dret d’autodeterminació amb la celebració de la consulta oficial sobre la independència, consulta que haurà de tenir lloc en un termini de temps el més curt possible i no més enllà de l’any 2014.
dimecres, 19 de desembre del 2012
L'hora que fa segles que esperàvem
La gran manifestació de l'Onze de Setembre ha donat un fruit concret i directe tres mesos i una setmana més tard. L'acord signat entre CiU i ERC significa que el clam del carrer aquell dia a Barcelona es transforma, ja ara, en política en majúscules. I gràcies a això els ciutadans del Principat votarem la independència, el 2014 si no passa res. És, doncs, un acord històric, que ha estat molt difícil de teixir i que segurament costarà prou de mantenir. Però insistesc que, per damunt de tota altra consideració, és un acord històric: amb aquest acord s'acaba l'autonomia i s'obre immediatament la possibilitat d'esdevenir una república independent. Que no és pas poca cosa.
dimarts, 18 de desembre del 2012
El referèndum es farà el 2014
El president en funcions, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han acordat negociar amb l'Estat durant el primer semestre del 2013 la celebració d'un referèndum d'autodeterminació i aprovar la Llei catalana de consultes abans d'acabar l'any.
El document acordat compromet CiU i ERC a fer "tots els procediments formals, jurídics i institucionals" possibles fins al 31 de desembre del 2013 per "a partir d'aleshores" i dins del 2014 convocar la consulta.
L'annex 1 del pacte, sota el títol 'Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya', dibuixa un escenari de terminis que comença per formular una 'Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya' en el primer ple ordinari de la desena legislatura, que tingui per objecte fixar el compromís del Parlament amb l'exercici del dret a decidir del poble.
CiU i ERC acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l'èxit de la consulta.
Tenim, diu el document, "l'oportunitat de construir un nou país; l'oportunitat del poble català de ser protagonista de la seva història; l'oportunitat de posar la política al centre del debat públic; l'oportunitat de construir una societat millor basada en la justícia social i l'equitat; l'oportunitat de reafirmar el compromís amb la democràcia, amb la pau i amb Europa".
Cal disposar de l'instrument d'un estat, segons l'acord, perquè Catalunya pugui desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Els dos partits subratllen que Catalunya podria viure molt millor si tingués tots els recursos que generen els ciutadans i empreses catalanes i si tingués la capacitat de decisió sobre el que li és propi.
El document acordat compromet CiU i ERC a fer "tots els procediments formals, jurídics i institucionals" possibles fins al 31 de desembre del 2013 per "a partir d'aleshores" i dins del 2014 convocar la consulta.
CiU i ERC acorden treballar per consolidar una majoria social àmplia que permeti garantir l'èxit de la consulta.
"Cal consultar el poble perquè decideixi el seu futur de forma democràtica i lliure"
Cal disposar de l'instrument d'un estat, segons l'acord, perquè Catalunya pugui desplegar amb la màxima ambició un projecte propi de país. Els dos partits subratllen que Catalunya podria viure molt millor si tingués tots els recursos que generen els ciutadans i empreses catalanes i si tingués la capacitat de decisió sobre el que li és propi.
"Catalunya podria viure molt millor del que ho fa ara, si tingués tots els recursos que generen els ciutadans i empreses catalanes"
dilluns, 17 de desembre del 2012
El comentari de Francesc Quintana (Coordinador de l'Assemblea Territorial d'Horta-Guinardó)
Companys i
companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,
Inauguro aquest
comentari setmanal dirigit a tots vosaltres per transmetre-us les
meves impressions estrictament personals en relació a la nostra
tasca i els nostres objectius. No patiu, seré breu.
En primer lloc, us voldria dir que a H-GxI aquest mes de desembre ens l’estem prenent amb calma. Vull dir que no sortim al carrer, i que l’estem dedicant a reflexionar un xic tots plegats. Aquest any hem pencat de valent, l’ANC no va fer vacances ni per l’agost, i una mica de repòs va bé. Repòs no vol dir, però, que no estiguem fent res. No ens ho podem permetre. El que estem fent ara és reflexionar, pensar entre tots i totes i també aprofitar per formar-nos.
El passat dia 28 de novembre vàrem tenir una intensa sessió de planificació estratègica, el dia 10 de desembre una sessió de formació i el dia 17 de desembre una altra. La coordinació amb el Barcelonès no descansa, i des del Secretariat Territorial tampoc. I tot això, per a què? Doncs per tornar amb més força al gener i amb més encert. Estem repensant col·lectivament com hem fet la feina fins ara i com l’hem de fer en el futur. En això estem, de tant en tant convé aturar-se una mica i pensar. I convé molt als homes i dones d’acció que som els membres d’H-GxI.
Tots som conscients que vivim moment històrics, tenim la sensació que la societat catalana pot fer un pas endavant decisiu; un pas endavant que ens garanteixi la supervivència col·lectiva com a país i societat i que ens permeti portar a terme els nostres plans de vida personals -els nostres i els dels nostres fills i nets. Però també sabem que no tenim res guanyat, tot i que en el darrer any hem avançat de manera inimaginable.
Fa un any encara discutíem com construir l’ANC. Ara tenim una ANC coneguda per tothom, que juga un rol decisiu en el context polític del país. També tenim, per primer cop a la història, un Parlament Català amb una innegable majoria favorable al dret a decidir. Anem bé, estem bé.
Però també tenim una societat en descomposició per una crisi internacional que ens fustiga, un estat espanyol que ens escanya i una cultura política i democràtica que necessita una urgent renovació. Una societat amb uns nivells d’atur tan alts, amb tanta pobresa i –per exemple- amb una sanitat i una educació públiques tan degradades, conforma una situació inacceptable. Ens hem de revoltar, ens hem d’activar, encara no tenim cap partida guanyada. Relaxar-se ara o bé deixar-ho tot en mans de la classe política seria un enorme error, una traïció cap a nosaltres mateixos.
Crec que l’ANC és l’eina més preuada que hem sabut construir tots plegats. L’ANC no és un fi, és un instrument. Tots nosaltres som responsables de moure aquest instrument. El 2013 viurem hores decisives.
En primer lloc, us voldria dir que a H-GxI aquest mes de desembre ens l’estem prenent amb calma. Vull dir que no sortim al carrer, i que l’estem dedicant a reflexionar un xic tots plegats. Aquest any hem pencat de valent, l’ANC no va fer vacances ni per l’agost, i una mica de repòs va bé. Repòs no vol dir, però, que no estiguem fent res. No ens ho podem permetre. El que estem fent ara és reflexionar, pensar entre tots i totes i també aprofitar per formar-nos.
El passat dia 28 de novembre vàrem tenir una intensa sessió de planificació estratègica, el dia 10 de desembre una sessió de formació i el dia 17 de desembre una altra. La coordinació amb el Barcelonès no descansa, i des del Secretariat Territorial tampoc. I tot això, per a què? Doncs per tornar amb més força al gener i amb més encert. Estem repensant col·lectivament com hem fet la feina fins ara i com l’hem de fer en el futur. En això estem, de tant en tant convé aturar-se una mica i pensar. I convé molt als homes i dones d’acció que som els membres d’H-GxI.
Tots som conscients que vivim moment històrics, tenim la sensació que la societat catalana pot fer un pas endavant decisiu; un pas endavant que ens garanteixi la supervivència col·lectiva com a país i societat i que ens permeti portar a terme els nostres plans de vida personals -els nostres i els dels nostres fills i nets. Però també sabem que no tenim res guanyat, tot i que en el darrer any hem avançat de manera inimaginable.
Fa un any encara discutíem com construir l’ANC. Ara tenim una ANC coneguda per tothom, que juga un rol decisiu en el context polític del país. També tenim, per primer cop a la història, un Parlament Català amb una innegable majoria favorable al dret a decidir. Anem bé, estem bé.
Però també tenim una societat en descomposició per una crisi internacional que ens fustiga, un estat espanyol que ens escanya i una cultura política i democràtica que necessita una urgent renovació. Una societat amb uns nivells d’atur tan alts, amb tanta pobresa i –per exemple- amb una sanitat i una educació públiques tan degradades, conforma una situació inacceptable. Ens hem de revoltar, ens hem d’activar, encara no tenim cap partida guanyada. Relaxar-se ara o bé deixar-ho tot en mans de la classe política seria un enorme error, una traïció cap a nosaltres mateixos.
Crec que l’ANC és l’eina més preuada que hem sabut construir tots plegats. L’ANC no és un fi, és un instrument. Tots nosaltres som responsables de moure aquest instrument. El 2013 viurem hores decisives.
Fins la setmana
vinent. Cordialment,
Francesc Quintana
Rubio
dissabte, 15 de desembre del 2012
#25N: De l'autonomisme al Parlament sobiranista
Ha passat ja un mes de les eleccions al Parlament de Catalunya i Espanya continua sense voler escoltar. Davant d'un Parlament d'àmplia majoria sobiranista, Espanya insisteix a negar les evidències i a advertir que qualsevol intent democràtic de convocar un referèndum d'autodeterminació serà considerat "il·legal" i reprimit amb la força.
La sola insinuació d'oposar-se per la força a la voluntat d'un poble ha de provocar la repulsa més absoluta a qualsevol demòcrata. Així no ens entendrem, perquè Catalunya vol viure en llibertat. Ni més ni menys.
L'independentisme ha crescut com mai. De 14 diputats independentistes al Parlament el 2010, n'han passat a ser 74 (CiU+ERC+CUP). És més, 87 diputats que donaran suport al referèndum, contra 48 que s'hi oposen.
Aviat veurem néixer una nova força política pel dret a decidir, Nova Esquerra Catalana, encapçalada per Ernest Maragall i altres líders decebuts del PSC. Benvinguts si és per venir a sumar a la causa independentista!
Ara més que mai hem de convèncer els encara indecisos de la necessitat urgent de tenir un estat propi i poder administrar els nostres propis recursos. Ho tenim a tocar, però no podem badar, perquè l'Estat espanyol no estalviarà mitjans per combatre el sobiranisme. La difamació, la intoxicació informativa, la guerra bruta estan justificades per Espanya, ja manin dretes o esquerres, quan es tracta d'atacar la voluntat legítima dels catalans.
S. P.
L'independentisme ha crescut com mai. De 14 diputats independentistes al Parlament el 2010, n'han passat a ser 74 (CiU+ERC+CUP). És més, 87 diputats que donaran suport al referèndum, contra 48 que s'hi oposen.
Aviat veurem néixer una nova força política pel dret a decidir, Nova Esquerra Catalana, encapçalada per Ernest Maragall i altres líders decebuts del PSC. Benvinguts si és per venir a sumar a la causa independentista!
Ara més que mai hem de convèncer els encara indecisos de la necessitat urgent de tenir un estat propi i poder administrar els nostres propis recursos. Ho tenim a tocar, però no podem badar, perquè l'Estat espanyol no estalviarà mitjans per combatre el sobiranisme. La difamació, la intoxicació informativa, la guerra bruta estan justificades per Espanya, ja manin dretes o esquerres, quan es tracta d'atacar la voluntat legítima dels catalans.
S. P.
Catalunya-Nigèria: l'últim partit amistós de la nostra Selecció
Perquè hem de demostrar al món els nostres anhels de tenir Seleccions Catalanes i de llibertat! Perquè esperem que sigui l'últim partit amistós de la nostra Selecció! El 2 de gener hem d'aconseguir que el Catalunya Nigèria sigui una gran festa reivindicativa omplint l'Estadi de Cornellà-El Prat!
Selecions.cat
dimecres, 12 de desembre del 2012
Resposta política contundent i unitària contra la "llei Wert"
Els assistents a la cimera (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) es comprometen a no acatar i a continuar aplicant la LEC per sobre de la reforma educativa de Wert si finalment és aprovada pel Congrés.
dissabte, 8 de desembre del 2012
El dia del referèndum Scot-Cat
Ferran Requejo (catedràtic de Ciència política a la UPF) en el seu article Catalunya, Escòcia i la UE explica que el procés de Catalunya cap a la independència ha entrat ara en una segona fase: una fase liderada pel Govern i el Parlament. És a dir, fins a la Diada històrica del milió i mig de manifestants, el protagonisme va ser de la societat civil; a partir de les eleccions, ho és del Govern.
Estem ara en una fase liderada pel Govern i el Parlament amb un objectiu de cabdal importància: la celebració del referèndum d'autodeterminació. En cas que guanyi el sí, començarà la construcció del nou Estat. De cara al referèndum/consulta tenim un aspecte encara no del tot aclarit: continuarà formant part Catalunya de la UE? La comparació amb el cas escocès pot resultar útil.
Escòcia té garantit el dret a participar en un referèndum d'autodeterminació (tardor del 2014), però als catalans el govern d'Espanya ens nega aquest dret. Ras i curt, l'única sobirania possible és la de la "nación española" i la Constitución està per garantir-ne la unitat "indisoluble". Doncs, la nostra consulta no té lloc en el marc constitucional, però sí en un marc legal internacional. Resulta xocant el contrast: vet aquí que els britànics i escocesos s'estaran dos anys debatent els pros i contres de la independència i a Catalunya prou feina tindrem a assegurar-nos l'organització d'un referèndum que Espanya boicotejarà sense escrúpols. Mentre uns dialoguen, els altres amenacen.
Però, pensem-hi, aquesta etapa que tenim per davant abans del referèndum es caracteritzarà per una mobilització de la ciutadania com mai abans s'haurà vist en la història del nostre País, perquè no només haurem de guanyar, sinó que haurem de guanyar d'una manera aclaparadora i tornarem a comparèixer davant del món com un poble cívic i democràtic. La democràcia i les llibertats s'imposaran a la coacció i la repressió.
Tornant a Escòcia, tant britànics com escocesos donen per fet que la continuïtat a la UE està garantida, mitjançant un procediment de readmissió immediat simplificat, que no és el mateix que el que regula l'admissió de nous membres. Requejo proposa que el referèndum català es faci el mateix dia que l'escocès, seria el dia del referèndum Scot-Cat, de manera que el procés i la resposta de la UE hauria de ser similar en ambdós casos.
Salvi Pardàs
Estem ara en una fase liderada pel Govern i el Parlament amb un objectiu de cabdal importància: la celebració del referèndum d'autodeterminació. En cas que guanyi el sí, començarà la construcció del nou Estat. De cara al referèndum/consulta tenim un aspecte encara no del tot aclarit: continuarà formant part Catalunya de la UE? La comparació amb el cas escocès pot resultar útil.
Escòcia té garantit el dret a participar en un referèndum d'autodeterminació (tardor del 2014), però als catalans el govern d'Espanya ens nega aquest dret. Ras i curt, l'única sobirania possible és la de la "nación española" i la Constitución està per garantir-ne la unitat "indisoluble". Doncs, la nostra consulta no té lloc en el marc constitucional, però sí en un marc legal internacional. Resulta xocant el contrast: vet aquí que els britànics i escocesos s'estaran dos anys debatent els pros i contres de la independència i a Catalunya prou feina tindrem a assegurar-nos l'organització d'un referèndum que Espanya boicotejarà sense escrúpols. Mentre uns dialoguen, els altres amenacen.
Però, pensem-hi, aquesta etapa que tenim per davant abans del referèndum es caracteritzarà per una mobilització de la ciutadania com mai abans s'haurà vist en la història del nostre País, perquè no només haurem de guanyar, sinó que haurem de guanyar d'una manera aclaparadora i tornarem a comparèixer davant del món com un poble cívic i democràtic. La democràcia i les llibertats s'imposaran a la coacció i la repressió.
Tornant a Escòcia, tant britànics com escocesos donen per fet que la continuïtat a la UE està garantida, mitjançant un procediment de readmissió immediat simplificat, que no és el mateix que el que regula l'admissió de nous membres. Requejo proposa que el referèndum català es faci el mateix dia que l'escocès, seria el dia del referèndum Scot-Cat, de manera que el procés i la resposta de la UE hauria de ser similar en ambdós casos.
Salvi Pardàs
dijous, 6 de desembre del 2012
L'Assemblea d'Horta-Guinardó segueix endavant
Una vegada passades les eleccions hem tornat a trobar-nos en assemblea (28.11.2012) per diagnosticar la nostra situació i explorar línies d'actuació.
Ens vàrem proposar analitzar de quina manera els resultats de les votacions al nostre districte incideixen en el camí cap a la independència.
Per a això vàrem fer el següent plantejament a la sessió de planificació estratègica:
Després vàrem iniciar un debat en petits grups...
... i finalment aquí us mostrem les conclusions del nostre debat.
Sapigueu que el dia 10 de desembre de 2012 ens tornem a reunir per concretar línies d'acció.
Serà al Casal Font d'en Fargues, carrer Pedrell 69, a les 19:30.
Us hi esperem.
Per a això vàrem fer el següent plantejament a la sessió de planificació estratègica:
... i finalment aquí us mostrem les conclusions del nostre debat.
Sapigueu que el dia 10 de desembre de 2012 ens tornem a reunir per concretar línies d'acció.
Serà al Casal Font d'en Fargues, carrer Pedrell 69, a les 19:30.
Us hi esperem.
dimecres, 5 de desembre del 2012
Vídeo: "A time for more nations"
A time for more nations from Sharif on Vimeo.
The other day I went to babysit and read to the beautiful newborn child the article 'Time for more nations' by Casey B.Mulligan. It appeared in the New York Times just after the victory of the separatist parties in Catalonia. For the first time in history the separatist hold a majority in the Catalan Parliament. One day they will be free from Spain.
En aquesta ocasió Sharif ens explica que ha llegit un interessant article al NYT arran de la victòria sobiranista de les passades eleccions al Parlament de Catalunya i afegeix: per primer cop en la història els partits "separatistes" obtenen una majoria al Parlament. Un dia els catalans s'alliberaran d'Espanya.
Crida a la mobilització per la llengua
Somescola.cat, que aplega desenes d'entitats, ha fet una crida a la mobilització en defensa de la llengua, la immersió i l'escola en català. Per això proposa una jornada de protesta per a dilluns vinent, 10 de desembre, coincidint amb el Dia Mundial dels Drets Humans. L'acció principal serà una concentració, que ha convocat per a dos quarts de set del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
També anima tota la comunitat educativa a concentrar-se a dilluns a la tarda, a la sortida de l'escola, i insta els centres a penjar cartells i pancartes amb el lema 'Per un país de tots, l'escola en català. Els cartells es poden descarregar des de la seva web.
Llegiu la notícia completa a Vilaweb
També anima tota la comunitat educativa a concentrar-se a dilluns a la tarda, a la sortida de l'escola, i insta els centres a penjar cartells i pancartes amb el lema 'Per un país de tots, l'escola en català. Els cartells es poden descarregar des de la seva web.
Llegiu la notícia completa a Vilaweb
- "A Wert, el que el molesta és l'èxit del model d'immersió"
Rigau a "El Matí de Catalunya Ràdio":
- El ple municipal de Tiana acorda declarar el ministre Wert persona no grata
Persona non grata:
- L'ofensiva de Wert contra el català encén la xarxa
Piulades a dojo:
COMUNICAT DE L’ANC SOBRE L’ATAC A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA DEL GOVERN ESPANYOL
En relació al projecte de llei de la qualitat educativa impulsada pel govern espanyol, en què el català passaria a ser una llengua residual a l’ensenyament, l’Assemblea Nacional Catalana constata:
Que el projecte de llei és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol de menyspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística.
Que la llei no tan sols denigra el català, sinó que atempta contra la cohesió del poble català cercant la segregació i divisió entre catalans catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya. Som els catalans i les catalanes els que hem escollit lliurement el nostre model educatiu i no permetrem que cap ingerència vulneri la nostra voluntat. La immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular a les escoles és i continuarà sent un model d’èxit, que a més és reconegut per experts i institucions europees.
Que l’atac del govern espanyol no es pot desvincular del context polític.
Que l’única resposta possible a aquesta llei passa per la desobediència civil i pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest nou atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.
Que es fa evident novament que la independència és l’única solució possible i desitjable per la supervivència cultural i econòmica del país. Qualsevol falsa sortida no resoldrà els anhels d’una societat que, tal com s’evidencia en els resultats del 25N, ha optat majoritàriament perquè Catalunya sigui el proper estat d’Europa.
Que els atacs i les dificultats són un impuls per treballar encara més persistentment per la construcció d’un nou país, un projecte il·lusionant i inclusiu que compta amb tots els catalans i les catalanes.
Finalment, l’ANC s’adhereix a les mesures i convocatòries sorgides per respondre a aquest atac des de Som Escola, i fa una crida als seus adherits i al conjunt de la societat a mobilitzar-se per defensar l’educació catalana.
INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT
CATALUNYA NOU ESTAT
Barcelona, 4-12-2012
Que el projecte de llei és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol de menyspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística.
Que la llei no tan sols denigra el català, sinó que atempta contra la cohesió del poble català cercant la segregació i divisió entre catalans catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya. Som els catalans i les catalanes els que hem escollit lliurement el nostre model educatiu i no permetrem que cap ingerència vulneri la nostra voluntat. La immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular a les escoles és i continuarà sent un model d’èxit, que a més és reconegut per experts i institucions europees.
Que l’atac del govern espanyol no es pot desvincular del context polític.
Mai no havien arribat tan lluny en els més de trenta anys de monarquia parlamentària, perquè mai no havíem estat tan a prop d’assolir la nostra llibertat.
Que l’única resposta possible a aquesta llei passa per la desobediència civil i pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest nou atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.
Que es fa evident novament que la independència és l’única solució possible i desitjable per la supervivència cultural i econòmica del país. Qualsevol falsa sortida no resoldrà els anhels d’una societat que, tal com s’evidencia en els resultats del 25N, ha optat majoritàriament perquè Catalunya sigui el proper estat d’Europa.
Que els atacs i les dificultats són un impuls per treballar encara més persistentment per la construcció d’un nou país, un projecte il·lusionant i inclusiu que compta amb tots els catalans i les catalanes.
Finalment, l’ANC s’adhereix a les mesures i convocatòries sorgides per respondre a aquest atac des de Som Escola, i fa una crida als seus adherits i al conjunt de la societat a mobilitzar-se per defensar l’educació catalana.
INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT
CATALUNYA NOU ESTAT
Barcelona, 4-12-2012
Salvador Cardús: 'No en tenen prou d’humiliar-nos; volen dividir-nos per raó de llengua'
Els darrers anys, les institucions de l’estat espanyol ens han perdut el
respecte i creuen que la manera d’eliminar el 'problema catalán' no és
tan sols sotmetre’ns, sinó humiliar-nos. Ens espolien, i llavors diuen
que no, que encara hi ha superàvit. Ens escanyen, i encara diuen que
malbaratem. Desprotegeixen les grans infrastructures culturals, i encara
diuen que tenim una cultura feble. (El pressupost espanyol del 2013
preveu 11 milions d’euros en total per al Liceu, Palau de la Música, el
Mercat de les Flors, el MNAC, el MACBA i el Teatre Lliure, mentre que a
Madrid, tan sols la Biblioteca Nacional, el Museo del Prado i el Museo
Reina Sofía n’apleguen més de 103.) I a l’ensenyament del català, hi
passa igual. No en tenen prou de posar en qüestió el model d’immersió,
sinó que converteixen el català en quarta llengua del sistema educatiu.
Pura voluntat d’humiliació.
Llegiu l'article complet a Vilaweb
Llegiu l'article complet a Vilaweb
dilluns, 3 de desembre del 2012
La Casa Blanca es pronunciarà sobre la independència de Catalunya
S'ha posat en marxa una campanya per signar una petició a la Casa Blanca amb la intenció que el president Obama doni suport a una Catalunya independent.
Aquest és el LINK per fer-ho, però no us deixarà signar si abans no teniu un compte i, per tant, primer s'ha d'obrir un compte (que podreu crear allí mateix: només us demana el nom i l’adreça de correu electrònic, i després us tramet un correu que heu de respondre clicant l’enllaç que us diuen) i ja podreu clicar el botó de signar la petició.
Apunteu-vos a aquesta acció i feu-ne la màxima difusió, fent-la arribar als vostres contactes demanant que signin i també que en facin difusió. El termini s'acaba per Nadal. De moment, en 4 dies, ja ha superat els 28.000 demandants, nombre més que suficient perquè la casa Blanca es pronunciï, però és bo que arribi a ser de les peticions amb major suport del món.
Assolit l’objectiu, més de 28.000 persones han signat la petició perquè la Casa Blanca doni suport al referèndum per la independència.
Aquest és el LINK per fer-ho, però no us deixarà signar si abans no teniu un compte i, per tant, primer s'ha d'obrir un compte (que podreu crear allí mateix: només us demana el nom i l’adreça de correu electrònic, i després us tramet un correu que heu de respondre clicant l’enllaç que us diuen) i ja podreu clicar el botó de signar la petició.
Apunteu-vos a aquesta acció i feu-ne la màxima difusió, fent-la arribar als vostres contactes demanant que signin i també que en facin difusió. El termini s'acaba per Nadal. De moment, en 4 dies, ja ha superat els 28.000 demandants, nombre més que suficient perquè la casa Blanca es pronunciï, però és bo que arribi a ser de les peticions amb major suport del món.
dissabte, 1 de desembre del 2012
Una publicació d'un company de l'assemblea de Gràcia
En Leonci Petit i Tintoré, de l'assemblea de Gràcia, va compartir amb nosaltres las sessió de reflexió que vam fer el passat dia 28 de novembre amb ocasió de la nostra assemblea mensual. Ens va portar la seva recent publicació titulada "LA RELACION ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, breu ressenya del maquiavel.lisme espanyol".
En aquest espai ell mateix ens ho explica:
Està tractat en vuit punts:
1) El maquiavel.lisme dels Reis Catòlcs.
2) El maquiavel.lisme castellà continua, L’annexió de Catalunya.
3) La transició de la dictadura a la democràcia.
4) Catalunya en una hora decisiva: sobirania o claudicació?
5) La posició de la Conferència Episcopal Espanyola i la de l’Església catalana.
6) Els partits polítics radicats a Catalunya.
7) Entre Espanya i Catalunya arriba l’hora de la veritat.
8) A manera de conclusió.
LEONCI
PETIT I TORNER
LA RELACION ENTRE ESPANYA I CATALUNYA, breu ressenya del maquiavel.lisme espanyol
Publicat
per Addenda 2.012
Podeu encarregar-lo al vostre llibreter
divendres, 30 de novembre del 2012
Carta de Carme Forcadell als membres de l'ANC: "El tercer pas serà guanyar el referèndum"
Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana ens ha fet arribar una carta als membres de les assemblees territorials i de les sectorials valorant els resultats electorals. Destaca que 'hem passat d'un parlament autonòmic a un parlament sobiranista' i anuncia que l'ANC continuarà la tasca que s'havia proposat per tal que els diputats condueixin el país a la independència.
Companyes i companys,
El dia 11 de Setembre vam fer el primer pas cap a la independència, el 25 de novembre vam fer el segon pas i ara hem d’assegurar el tercer, guanyar el referèndum.
Hem passat d’un Parlament autonòmic a un Parlament sobiranista amb 74 diputats independentistes i 28 unionistes; una fita històrica, i tenim 87 diputats disposats a treballar pel referèndum. El poble català ha demostrat que vol la independència, gairebé un 70% han anat a votar i la majoria ha votat a favor de l’Estat propi. Ens ha d’omplir de satisfacció veure que tenim un país plural i divers que està ben representat dins de l’Assemblea Nacional Catalana.
Les eleccions ens han servit per veure on hem d’acabar de consolidar la majoria social i estendre el nostre missatge. Per tant, des de l’ANC continuarem amb la tasca que ens havíem proposat i estarem amatents perquè els diputats i diputades elegits facin la feina per a la qual han estat votats: conduir aquest País a la independència.
Us encoratjo a continuar treballant, com fins ara, sabent que cada cop tenim més a prop el nostre somni i la nostra llibertat.
Independència és llibertat, Catalunya nou estat
Carme Forcadell
Secretariat Nacional
dijous, 29 de novembre del 2012
Paraules d'en Charlie, un amic irlandès
Us presento una carta que em va remetre ahir un amic irlandès, molt favorable a la causa catalana.
Crec que la carta reflecteix bastant bé els sentiments viscuts aquest dies per en Charlie, i m’ha semblat interessant donar-la a conèixer als companys de la nostra AT i veïns del districte, perquè saber que altres persones de llocs llunyans ens acompanyen ajuda a no abaixar la guàrdia i a aixecar l'autoestima.
Charlie, un gran amic irlandès dels catalans i de Catalunya, em diu que ha estat tota la setmana amb molts pensaments, bons desitjos i afecte per a tots els seus amics catalans.
Em diu que té penjada l'estelada a la xemeneia de casa seva (comprada a Canet de Mar per la Diada), a Donegal, a la República d’Irlanda, que fa que molts cotxes facin sonar la botzina amicalment quan passen per davant de la casa. M’explica que a Carndonagh i també a Derry (Irlanda del Nord) hi ha un fort sentiment de comprensió envers Catalunya i la nostra situació, atès el paral·lelisme que hi ha entre la República d’Irlanda (on va néixer) i Irlanda del Nord (on viu).
Em comenta que aquesta setmana no ha deixat de parlar amb tothom que ha tingut oportunitat sobre les eleccions del dia 25. Em consta que fins i tot havia organitzat una conferència amb amics seus, relacionada amb la nostra situació com a poble.
Gràcies a la TV per satèl·lit de què disposa, aquesta nit ha pogut seguir a la televisió irlandesa, la BBC i d’altres, europees i americanes, la cobertura, molt extensiva, de les nostres eleccions, i que els comentaris i la comprensió de la situació catalana ha estat força encertada.
També diu que la posició del govern espanyol no ha quedat ben parada, que ha estat vista com molt assetjadora i mentidera, que la independència de Catalunya és imparable, donant estadístiques molt incòmodes per a Madrid i que la nostra campanya ha estat un èxit tenint en compte l’extensió i el ressò mundial que ha tingut.
I signa com a “orgullosos catalans irlandesos”, ell, en Charlie, i la Kathleen, la seva esposa.
Enric
Bona Nit Enric,
Thank you my dear friend - I must tell you that my mind this weekend is consumed and full of thoughts and good wishes for you and my Catalan friends and many thousands of Catalans that I do not know but I deeply feel a great bond and affection with and also for your country that has given me and my family so much within these short years.
I have just returned from Donegal were we had the Free Catalan flag flying from the chimney of the house and many cars sounded their horns as they passed - I was very, very pleased. In Carndonagh as in Derry there are strong feeling about your situation. I have not stopped talking to people in last week and made them aware that the election day was today Sunday and that they should watch events closely.
Today the Irish, British, Middle East and European TV Channels along with Americans channels are all covering the election extensively and the comments and understanding of the issues are being delivered satisfactorily for me. The Spanish Government are not being portrayed very well and are being seen as bullies and telling untruths about Catalunya. Many are saying that the campaign for independence is unstoppable and are giving economic statistics that must be an embarrassment to Madrid. Your campaign has been very successful when it is being covered so much across the world - well done to all Catalans. I am sure you are very tied at this moment but please enjoy as history is being made that is for sure.
Talk soon
Charlie i Kathleen
(Proud Irish Catalans)xx
Thank you my dear friend - I must tell you that my mind this weekend is consumed and full of thoughts and good wishes for you and my Catalan friends and many thousands of Catalans that I do not know but I deeply feel a great bond and affection with and also for your country that has given me and my family so much within these short years.
I have just returned from Donegal were we had the Free Catalan flag flying from the chimney of the house and many cars sounded their horns as they passed - I was very, very pleased. In Carndonagh as in Derry there are strong feeling about your situation. I have not stopped talking to people in last week and made them aware that the election day was today Sunday and that they should watch events closely.
Today the Irish, British, Middle East and European TV Channels along with Americans channels are all covering the election extensively and the comments and understanding of the issues are being delivered satisfactorily for me. The Spanish Government are not being portrayed very well and are being seen as bullies and telling untruths about Catalunya. Many are saying that the campaign for independence is unstoppable and are giving economic statistics that must be an embarrassment to Madrid. Your campaign has been very successful when it is being covered so much across the world - well done to all Catalans. I am sure you are very tied at this moment but please enjoy as history is being made that is for sure.
Talk soon
Charlie i Kathleen
(Proud Irish Catalans)xx
dilluns, 26 de novembre del 2012
25N: HA GUANYAT EL SÍ
La societat catalana ha votat i ha decidit majoritàriament que vol fer la consulta independentista aquesta legislatura. Dels 135 escons, 87 defensen el dret a decidir. El projecte polític de CiU, ERC, ICV i la CUP és clarament majoritari al Parlament. Avui més que mai al País li cal unitat, grans acords i voluntat d'entesa política. Ara ningú admetria que es faci un pas enrere.
La majoria a favor de l'Estat propi hi és. És el primer Parlament amb majoria independentista des de la restauració de la democràcia (CiU i ERC són les dues primeres forces). La participació del 70%, la més alta que hi ha hagut mai en unes eleccions catalanes, no fa més que reforçar el procés. Només 28 diputats són obertament contraris al dret a decidir de Catalunya: C's i PP.
Així és com ho ha entès la premsa internacional:
The Guardian: Calendari de la independència: un cop ha començat ja no es pot parar.
Reuters: Els separatistes guanyen a Catalunya, Espanya.
Le Monde: Els nacionalistes catalans reculen davant l'esquerra independentista.
Aljazeera: Els resultats electorals a la regió espanyola de Catalunya donen als partits proindependència la majoria dels escons.
AFP (França): Coalició independentista, a la baixa; esquerra independentista, a l'alça.
Financial Times: Els catalans fan un pas cap al trencament.
La internacionalització del conflicte català ha tornat a guanyar, amb desenes de periodistes d'arreu del planeta fent el seguiment de les eleccions. Només la premsa espanyola hi veu un fracàs del procés.
Informació relacionada:
>> COMUNICAT ANC: “Hem passat d’un Parlament autonòmic a un de sobiranista, això és històric” (Carme Forcadell)
>> (VÍDEO) Les dades del triomf sobiranista
>> Carme Forcadell: 'Els partits sobiranistes tenen la responsabilitat de posar-se d'acord'
La majoria a favor de l'Estat propi hi és. És el primer Parlament amb majoria independentista des de la restauració de la democràcia (CiU i ERC són les dues primeres forces). La participació del 70%, la més alta que hi ha hagut mai en unes eleccions catalanes, no fa més que reforçar el procés. Només 28 diputats són obertament contraris al dret a decidir de Catalunya: C's i PP.
Així és com ho ha entès la premsa internacional:
The Guardian: Calendari de la independència: un cop ha començat ja no es pot parar.
Reuters: Els separatistes guanyen a Catalunya, Espanya.
Le Monde: Els nacionalistes catalans reculen davant l'esquerra independentista.
Aljazeera: Els resultats electorals a la regió espanyola de Catalunya donen als partits proindependència la majoria dels escons.
AFP (França): Coalició independentista, a la baixa; esquerra independentista, a l'alça.
Financial Times: Els catalans fan un pas cap al trencament.
La internacionalització del conflicte català ha tornat a guanyar, amb desenes de periodistes d'arreu del planeta fent el seguiment de les eleccions. Només la premsa espanyola hi veu un fracàs del procés.
Informació relacionada:
>> COMUNICAT ANC: “Hem passat d’un Parlament autonòmic a un de sobiranista, això és històric” (Carme Forcadell)
>> (VÍDEO) Les dades del triomf sobiranista
>> Carme Forcadell: 'Els partits sobiranistes tenen la responsabilitat de posar-se d'acord'
divendres, 23 de novembre del 2012
La força tranquil·la del sobiranisme
La magnitud del moviment sobiranistaPensem un moment en la magnitud de l’actual moviment sobiranista. Estem davant un fenomen excepcional: un moviment que no ha parat de créixer en els darrers anys fins a esdevenir majoritari, però que ha hagut d’obrir-se pas a contracorrent, és a dir, sense cap suport institucional i enmig d’un entorn mediàtic dominat pels mitjans d’informació espanyolistes. A partir de la gran Diada, amb la conseqüent presa de posició del Parlament, compromès a convocar un referèndum d’autodeterminació en aquesta legislatura, la situació canvia significativament: hi ha un pronunciament explícit dels representants polítics i socials, col·legis professionals, sindicats, món acadèmic i empresarial, etc., i uns (pocs però influents) mitjans d’informació catalans (premsa en paper i digital, ràdio i cadenes de TV) que fan d’amplificadors del debat social a l’entorn de la independència. Per tant, si el sobiranisme ha aconseguit ser tan important sense a penes mitjans al seu abast i solament gràcies al voluntariat, imaginem-nos si no guanyarà encara més adeptes amb un bon suport polític, institucional i mediàtic. Ara tot just estem iniciant aquest procés, que previsiblement desembocarà en rotundes majories independentistes i l’assoliment d’un estat propi.
Ja som majoria els que volem un estat propi
La manifestació del passat 11 de setembre va ser la més multitudinària que mai hi ha hagut a l’Estat espanyol. En només sis mesos, des de la seva constitució, l’ANC va ser capaç de convocar la manifestació más gran de la nostra història: 1,5 milions de persones van cridar a favor de la independència de Catalunya sota un lema comú: Catalunya, nou estat d’Europa. Aquest col·lossal esdeveniment va ser vist per milions de persones a tot el món i els catalans vam projectar una imatge de poble tranquil, obert, democràtic, constructiu i de fermes conviccions. No tenim exèrcit, tenim la força dels nostres vots.
Catalunya és una nació mil·lenària que ha de poder relacionar-se amb els altres països del món d’igual a igual. Catalunya pot ser un estat de ple dret com ho és Dinamarca, Noruega o Suïssa, i en el marc de la Unió europea. És demanar molt?
Avui som majoria els que volem una Catalunya independent. Només cal que aquesta voluntat es tradueixi en decisions polítiques. En aquest sentit un dels mèrits de l’Assemblea Nacional Catalana ha estat articular una massa social plural envers un objectiu comú i fer que el Parlament es posicioni. Sense una demostració de força democràtica com la manifestació de la Diada, el procés actual cap a la independència no hagués estat possible.
Salvi Pardàs (HGxI)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)