Carta d'agraïment per la col·laboracio dels nostres voluntaris

Hem rebut aquesta carta d'agraïment pel suport donat al Servei d'Atenció Social de Sant Joan d'Horta durant el confinament. Ha estat una gran col·laboració portada a terme per molts voluntaris. 
"Bona tarda,

Des del Servei d'Atenció Social de la Parròquia de Sant Joan d'Horta, com a Treballadora Social, us vull agrair, de tot cor, a les voluntàries i voluntaris, la vostra disposició, col·laboració, activitat, creativitat i capacitat de resolució i de passar a l'acció. Gràcies pel suport que em doneu sempre i, en especial, pel que m'heu donat durant aquesta pandèmia del coronavirus.

Ha estat una experiència amb molta angoixa, insòlita i única; cal destacar l'alegria de la bona recuperació de les persones que estaven malaltes que ens envolten i la d'altres persones que han patit la pandèmia i que ja estan en marxa, amb la "nova normalitat", ajudant les persones i famílies més vulnerables.

L'excel·lència de les voluntàries i voluntaris no es pot descriure: l'entrega i les hores i hores de feina.

Les persones que han sorgit per col·laborar via WhatsApp, mòbil o mail, i també a través de contactes amb contactes.

Tots plegats hem aconseguit reorganitzar el Servei d'Aliments amb una bona coordinació, funcionament i eficàcia per atendre les famílies del barri, fent diferents torns i amb mesures de seguretat.

També han sorgit cosidores voluntàries que han confeccionat més de 400 mascaretes d'emergència per a les voluntàries i voluntaris, i les famílies de la parròquia en el marc d' "Iniciativa mascaretes" d'ANC Horta-Guinardó i Consell Local d'Horta-Guinardó per la República.

Un grup de joves d'Horta van venir a descarregar el camió del menjar i s'han ofert a col·laborar amb nosaltres.

Un veí del barri ens ha fet arribar 654 bolquers (una donació feta per Càritas de Montblanc).

Una altra persona ha contribuït fent compra de menjar, etc.

Des d'aquest Servei s'han pogut cobrir els serveis mínims i oferir informació sobre on han d'anar les famílies per fer tràmits i demanar ajudes, etc.

Al Servei de Psicologia, la psicòloga s'ha coordinat amb la TS i les voluntàries: ha atès els casos més greus i amb més alteracions psicològiques durant la pandèmia; ara ja ha tornat a atendre al despatx, amb cita prèvia.

Moltíssimes gràcies a totes i tots. Ha quedat constància de les grans persones que sou i de l'amor i la solidaritat que mostreu amb els més vulnerables.

Salutacions i gràcies,

Barcelona, 29 de maig de 2020"

 
Julita Jaume
Treballadora Social
de la Parròquia
de Sant Joan d'Horta

Manifest i manifestació a Plaça d'Eivissa, per Albert Compta

Afegeix un títol

El passat dimarts Assemblea territorial d'Hora-Guinardó (HGxI) ens manifestàvem a la plaça d'Eivissa. Ja ens havíem adherit a la campanya: “Ens hi van els drets, ens hi va la vida”.

Tal com va dir en Pep Cruanyes, vicepresident de l’Assemblea a la primera d’aquestes concentracions: “sense l’exercici lliure dels drets civils i, en concret, del dret a la llibertat d’expressió no hi pot haver democràcia”. És per això que “la defensa dels drets nacionals ha de ser un element bàsic al qual no podem renunciar malgrat la repressió que patim des de fa tres anys”.

“L’Assemblea treballa per la sobirania del poble català, pels drets socials, per la defensa dels nostres drets nacionals i per l’exercici de la llibertat d’expressió i de drets civils en tota la seva amplitud”. Per a l’Assemblea, la crisi actual ha tornat a evidenciar que les catalanes i catalans no tenen cabuda en un Estat espanyol que vulnera els drets. Com tampoc hi ha esperança de veure reconegut el dret a l’autodeterminació i que la voluntat del poble català sigui escoltada i respectada. Catalunya necessita la independència com a única eina que pot garantir benestar i una vida digne”.

Per la defensa dels drets individuals i col·lectius: independència ara!

Visca Catalunya! 

Albert Compta 

HGxInd

Carles Puigdemont: ‘S’ha d’anar més enllà de la política parlamentària per arribar fins al final’

VilaWeb ens ofereix la transcripció íntegra del 'Debat des del confinament', en què el president Puigdemont ha respost les preguntes dels subscriptors de VilaWeb




El president Carles Puigdemont ha estat el protagonista del ‘Debat des del confinament’ d’aquesta setmana. Els subscriptors de VilaWeb han enviat més de cinc-centes preguntes per Twitter, per WhatsApp i per correu electrònic, que Vicent Partal ha intentat de resumir, tocant els punts principals. Totes les preguntes han estat enviades al president Puigdemont més tard perquè pugui sentir la veu de tots els subscriptors que havien volgut participar-hi. Al debat, en què hi ha hagut un problema tècnic de so en alguns moments pel qual demanem disculpes, hi ha participat també de Perpinyà estant l’escriptor Joan-Lluís Lluís. Aquesta és la transcripció del debat i, al final, el vídeo sencer.

—Bona vesprada, som als ‘Debats des del confinament’. Moltes gràcies, president Puigdemont, per haver acceptat aquest debat.
—Gràcies a vosaltres i per molts anys!

—Quan érem joves tots dos i coincidíem al Punt, havíem parlat molt de les possibilitats d’aquests mitjans nous. La veritat és que fa una mica de vertigen veure de què són capaços ara mateix.
—Si una cosa ens han ensenyat aquests anys és que no s’ha de tenir por de la potencialitat transformadora d’aquests canvis, que vam tenir la sort de viure i que VilaWeb va aprofitar gairebé des del primer moment

—President, hi ha moltes preguntes, però bé, Quico Bertrà fa la més curta i m’agradaria començar per aquesta: i ara, què fem, president?
—I ara què? Mai tan poques paraules conviden a una resposta tan llarga i intensa. Aquests mesos de confinament no hi ha res que s’hagi pausat, però sí que ens han permès ...        
Llegiu l'article sencer a la font original

OPINIÓ. "Espanyolisme i independentisme oficial, una aliança rendible", per Salvi Pardàs

Està demostrat que, a Espanya, anar en contra dels catalans dóna vots per totes bandes. El “conflicte” alimenta dretes, esquerres, detractors i, també, presumptes partidaris de la independència. Com a exemple, la defensa d’un diàleg impossible amb el Gobierno del Estado sona ara més falsa, forçada i interessada que mai. El mateix principi de la “unidad de España” necessita el seu oponent per existir i l’independentisme oficial és precisament això, l’antagonista perfecte que alimenta el patriotisme espanyol.

Espanya es fonamenta en el menyspreu a les nacions històriques. Però aquest “projecte” no seria possible sense la col·laboració de l’independentisme oficial. Espanya no tindria la mala salut de ferro que té si no fos gràcies als partits “independentistes”, que li segueixen el joc assumint el paper de víctimes ultratjades.

Em remeto als fets. Els cops de porra de l’1 d’octubre van ser repartits a consciència. No van provocar cap onada d’indignació en la població espanyola. Cap govern ha caigut. Els policies agressors van ser condecorats. A Catalunya l’espanyolisme ho va aplaudir penjant banderes d’Espanya als balcons. I el PSC sortia al carrer per fer-se selfies amb la dreta, per la “unidad de España”. Somrients, traient pit, pletòrics de satisfacció.

Els catalans hem assistit sense voler-ho admetre al triomf de l’odi. I la submissió en forma de súpliques al “diàleg” ha reemplaçat els “desacataments” de pa sucat amb oli del català emprenyat.

Els polítics catalans que havien de morir amb el poble van marxar, els qui van morir amb el poble s’han agenollat. Quan Ulisses va tornar a Ítaca, i es va trobar casa seva ocupada i espoliada, no es va posar pas precisament a “negociar” amb els seus enemics declarats. L’últim que es pot perdre a la vida és la dignitat, personal i col·lectiva. El primer d’octubre, els catalans, vam actuar amb determinació heroica, sense comptar, però, amb la possibilitat de ser enganyats pels qui deien que ens representaven. No tornem a caure en el mateix error. Mentre continuem demanant permís per respirar, el “conflicte territorial”, tan rendible políticament, s’eternitzarà. És el que volen els uns i els altres.

El sistema de partits actual constitueix el principal impediment per a la consecució de la independència, perquè cap partit parlamentari vol resoldre un conflicte tan rendible.

Salvi Pardàs Sunyer

OPINIÓ: "La pandèmia ens ha portat una ciutat inèdita i ens ha ensenyat que podem viure (millor) sense cotxes ni soroll", per Salvi Pardàs

Si ens refiem de les xifres que estimen els científics, cada any la contaminació de l’aire provoca 400.000 morts prematures a l’any a Europa, i 7 milions de morts a tot el món. Xifres catastròfiques superiors a les de l’actual pandèmia, que ja sumen 298.000 morts a tot el planeta fins al moment. L'evidència que la contaminació és letal per a les persones no ha estat mai suficient per reaccionar-hi proporcionalment, en canvi sí que ho hem fet davant la covid-19, perquè és només quan veiem la mort de cara i ben a prop nostre que ens espantem i ens posem en guàrdia.

La degradació de l’entorn natural que ens ha conduït a l’actual emergència climàtica no ha suscitat mai un estat d’alarma i hem hagut d’arribar a l’actual pandèmia per assumir les conseqüències de la intervenció humana sobre els ecosistemes naturals (explotació d’animals salvatges per a consum humà).

Tant de bo aquesta terrible crisi faci que deixem d’amagar el cap sota l’ala i ens fem responsables dels nostres actes i de la seva incidència sobre l’entorn natural que ens dóna la vida.

La pandèmia ens ha caigut a sobre com una dura prova de la qual n’haurem de treure, per força, profit. Fixem-nos-hi: per primer cop a la nostra vida hem pogut presenciar una ciutat sense fums, soroll, corredisses. Hem respirat un aire net i hem sentit el cant d’ocells que ignoràvem. Tants drets que reclamem i no hem estat mai capaços de reclamar-ne un d’essencial, el dret a respirar un aire net? Un dret que ens hauria de portar a reivindicar una ciutat sense cotxes com una prioritat sanitària. Especialment ara, perquè restringir els vehicles contaminants és una mesura necessària per combatre el coronavirus. Està demostrat que una població sotmesa tota la vida a la pol·lució és més vulnerable a la malaltia.

Tres coses positives en podran sortir d’aquesta terrible crisi:
 

• La consideració del temps lliure no productiu en termes capitalistes com una conquesta irrenunciable de les societats avançades.

• La reivindicació d’un ritme de vida pausat (”slow”) que ens permeti retrobar-nos i retrobar els altres, tot gaudint més de la vida. Treballar fins a l'extenuació també mata.

• La possibilitat de viure en una ciutat neta, acollidora i pacífica.

És el moment de plantejar-s’ho. El moment de tancar els carrers als cotxes i obrir-los a les bicicletes. El moment de comprar a les botigues i no a Amazon. El moment d’omplir de verd les ciutats.

Salvi Pardàs Sunyer

Converses amb Antoni Comin

La desconnexió és això! Apostem per empreses arrelades

Triar amb criteri és construir un futur. Ara és un bon moment per escollir aquelles empreses aliades i no enemigues de la República.

Ara és un bon moment per escollir el tipus d’economia que volem.

El comerç de barri, de proximitat. Les petites empreses, que són les que més estan patint aquesta crisi. Revitalitzem l’economia catalana ajudant agrupacions d’autònoms, pimes i cooperatives.

Els subministres (llum i gas) provinents de fonts d’energia renovables.

Les operadores de telefonia i internet amb segell català.

Les entitats bancàries que no financiïn la repressió ni facin política en contra nostra.

Nosaltres apostem pel consum responsable! 

El nostre company Josep Maria Armengou ens ha deixat

Us volem fer saber que en Josep Maria Armengou, soci de la nostra Assemblea de Base, s'ha mort.

La seva presència ha estat constant a assemblees i accions que hem portat a terme al nostre districte, sempre actiu i 
disposat a participar.

El trobarem a faltar.

Assemblea de Base d’Horta Guinardó

HGxInd

Nota de condol pel decés de l'Albert Garcia

Us volem fer saber que l'Albert Garcia, soci de la nostra Assemblea de Base, s'ha mort. 

Malgrat que les circumstàncies actuals fan que no sigui possible assistir a les exèquies, tots els que el coneixíem volem mostrar el nostre suport a la família en aquests moments tristos.

Assemblea de Base d’Horta Guinardó

HGxInd

Campanya per a l’objecció fiscal en la declaració de la renda. #Proumonarquia

Per què? 

Per deixar de mantenir la monarquia, una institució que ha avalat la repressió contra el poble de Catalunya.


Què fer?

Fes objecció fiscal. Et proposem que deixis de finançar una institució caduca i passi’s a l’acció fent objecció fiscal i invertint els diners en la lluita contra la pandèmia o en organismes que treballin pels valors republicans


Llegiu-ne els detalls: https://proumonarquia.cat/ 

Qui ho proposa?

El Consell de la República

“El primer principi de l’acció no-violenta és el de no cooperació amb tot allò que sigui humiliant.” Mahatma Gandhi