dimecres, 31 de maig del 2017

OPINIÓ: "Tot sembla impossible fins que es fa", per Salvi Pardàs Sunyer

Durant generacions els catalans hem assumit com una fatalitat que no podríem mai decidir el nostre futur. Però l’única manera de fer possible una cosa és creure-se-la.

I així ho vam fer i vam començar, simplement, a posar urnes pels carrers. Un acte tan senzill com transcendental: vam començar a conquerir la llibertat, a perdre la por, les reserves, la malentesa prudència i d’altres “virtuts” que se’ns han atribuït.

I vam arribar a la consulta d’autodeterminació del 9-N del 2014, l’acte d’afirmació nacional més important de la història de Catalunya. Perquè per primer cop en la història (una història que és un seguit de derrotes militars i frustracions), dos milions i mig de votants ens vam sentir amos del nostre destí.

Com va dir Nelson Mandela: “Tot sembla impossible fins que es fa”.


Salvi Pardàs Sunyer

dimarts, 30 de maig del 2017

OPINIÓ: "Rajoy i la unitat d’Espanya!, per Leonci Petit Torné

El nostre company  Leonci Petit Torné ha publicat al diari ElPuntAviu (30.056.2017), un article d'opinió:


Rajoy, present en el Cercle d’Economia celebrat a Sitges, demana a l’empresariat allí reunit fer front comú contra el “radicalisme” que representa el procés català que el considera com el Brexit català d’Espanya. 

Quan hom veu tal petició d’ajuda als agents del món del capital i de l’economia, el llenguatge que utilitza revela ben bé què entén per la “unitat d’Espanya”. Per ell, autoritzar un referèndum a Catalunya suposaria trencar, no tant l’article 2 de la Constitució, sinó la tutela que encobreix els privilegis, els interessos, la corrupció i la impunitat dels que tenen Espanya en propietat, com el seu "modus vivendi" de segles, on el centralisme de Madrid ve a ser com un forat negre dels recursos de la perifèria espanyola. 

D’això es queixa Rajoy. I quan invoca “sentit comú” als catalans per no marxar d’Espanya, ell mateix hauria de fer examen de consciència del paper que ha jugat amb Catalunya durant el seu mandat. Rajoy no té cap projecte d’Espanya i menys de Catalunya que no sigui l’absoluta obediència i submissió a l’Espanya de sempre.


Aquí podeu llegir aquest article en la seva font original.

diumenge, 28 de maig del 2017

Recull setmanal de premsa,

L’afer problemàtic dels jutges, fiscals i lletrats el dia de la independència
Analitzem els factors que determinaran el bon funcionament de la justícia a Catalunya els primers mesos d'independència
VilaWeb, 21-05-2017

Té pla B, el Pacte pel Referèndum?
"Quan Puigdemont anunciï la data i la pregunta del referèndum sense el vistiplau de Madrid, què faran els membres del PNR que ara són partidaris d’exercir la sobirania només sota tutela espanyola?"
VilaWeb, 21-05-2017 - Gemma Aguilera

L’hora Pérez
El Procés ha comportat canvis atribuïbles als errors forçats, que es vénen a afegir als no forçats. Com a totes les revolucions, està mostrant el millor i el pitjor de tothom.
racocatala, 21-05-2017 - Toni Strubell  


La Moncloa ja parla de cop d’estat a Catalunya i basteix la via repressiva
Alguns ministres de Rajoy fan seu el relat del colpisme difós prèviament a les xarxes i a mitjans de Madrid
Per: Josep Casulleras Nualart
 

Les entitats sobiranistes insten el Govern a anunciar data i pregunta del referèndum
Per primera vegada, el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la junta directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència, s’han reunit conjuntament avui al CCCB de Barcelona.
27.05.2017 Assemblea.cat Vallès occidental 


Benvinguts a l’etapa final
«Què faça o què diga Espanya, a partir d'aquest moment, no té importància»
Editorial, Vicent Partal 25.05.17

El Parlament d’Irlanda crea un grup de debat sobre Catalunya
Més enllà de la política, el grup també farà un especial èmfasi en les relacions comercials entre Irlanda i Catalunya
Geopolitica, 21-05-2017

dissabte, 27 de maig del 2017

OPINIÓ: “Esteu dividint la ciutadania catalana”, per Enric Sánchez

Ho hem sentit moltes vegades...

Però, no, de cap manera.

Nosaltres no dividim la societat. Ans al contrari, atès que  les nostres propostes a favor de la República catalana encaixen amb els interessos, necessitats i il·lusions de la majoria dels catalans, la d’aquells que no es resignen amb les limitacions i a la insignificança a què ens porta l’Estat espanyol.

La divisió la generen aquells que arruïnen el país gastant  milions en infraestructures innecessàries en benefici de les grans empreses estatals, alhora que justifiquen la permanència de les retallades tot i afectar greument la qualitat de l’estat de benestar (sanitat, ensenyament, pensions, serveis socials, etc.) 

També la generen els que discriminen les inversions entre  comunitats, condicionant-les als interessos particulars del Govern espanyol de torn, sempre en perjudici de Catalunya.

La divisió la generen aquells que no retornen, en la mesura que caldria, la part dels impostos pagats pels ciutadans catalans amb els quals la Generalitat podria atendre amb molts més recursos les necessitats que el país té plantejades.

I no cal dir com generen encara més divisió els atacs i el menysteniment històric a la llengua i a la cultura catalana, la judiciliació de la política, el processament dels nostres representants electes o la inexistent separació de poders de l’Estat, pilar fonamental perquè un país sigui creïble com a democràtic, per no parlar de la corrupció generalitzada en tants àmbits de l’Estat i de la classe política.

Nosaltres fem tot el contrari que no fan aquells que s’esmercen amb amenaces , sense raonar ni oferir res a la ciutadania ni que sigui alguna millora mínima aparent que les justifiqui.

Enric Sánchez
HGxI

dimecres, 24 de maig del 2017

La carta amb el darrer oferiment

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la carta amb l’últim oferiment per a pactar el referèndum.

Aquí tenim el text de la carta i uns enllaços als documents adjunts:




«Estimado Presidente:

Tal i como le he manifestado públicamente de manera reiterada, el Gobierno de la Generalitat tiene la máxima voluntad de buscar una solución política i acordada que dé respuesta a la demanda de la ciudadanía de Catalunya de poder decidir sobre su futuro. Asimismo, el Gobierno español ha reconocido que la cuestión catalana es un asunto de Estado que requiere la máxima atención. En este sentido creemos que que ha llegado el momento imprescindible para que los dos Gobiernos se puedan sentar a la mesa a dialogar.

En este contexto le adjunto el Acuerdo que aprobó ayer el Gobierno de la Generalitat, mediante el cual se solicita al Gobierno Español el inicio de negociaciones sobre los términos y las condiciones del referéndum en el que los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya podrán decidir con su voto el futuro político del país.

Le adjunto así mismo la Moción que aprobó el Parlamento de Catalunya el pasado 18 de mayo en el cual se reitera la voluntad del Gobierno de la Generalitat de celebrar este referéndum de forma pactada con el Gobierno español y de acuerdo con los términos que establece la Comisión de Venecia.

Quedamos a la espera para empezar este diálogo tan pronto como sea posible.


Reciba un cordial saludo

Carles Puigdemont i Casamajor



Barcelona, 24 de mayo de 2017»



-----------------------------------

Documents adjunts

dimarts, 23 de maig del 2017

Un discurs per a la Democràcia



 
I aquí també podeu llegir el text íntegre del discurs:

Un referèndum para Catalunya. Invitación a un acuerdo democràtico.

Madrid, 22 de mayo de 2017
 
Permítanme que empiece mi intervención agradeciendo una vez más su asistencia y dando las gracias, de manera especial, al Ayuntamiento de Madrid y a su alcaldesa, por brindarnos la oportunidad de podernos explicar en este espacio municipal. No tengo ninguna duda que hoy el pueblo de Madrid está muy dignamente representado por su alcaldesa y su actitud de compromiso democrático, que contribuye a las soluciones allá donde otros, que tienen mayor responsabilidad, siembran de problemas el camino que deberíamos recorrer juntos para salir del desencuentro, el desencanto y la desconfianza.

La intención inicial del Gobierno de Catalunya era dirigirnos al conjunto de los españoles...


Continuar la lectura

Recull setmanal de premsa


Si els ciutadans ho volen, la coacció, les amenaces i la intimidació quedaran en no res’
Entrevista al conseller de Justícia sobre la preparació d'un model de justícia per a la Catalunya independent
VilaWeb, 15-05-2017 - entrevista


«El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir»
VilaWeb, 15-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


Una resolució presentada per CSQP i CUP ha portat el ple a escurçar terminis i a ometre passos reglamentaris
VilaWeb, 17-05-2017


'Per la corrupció d'un 1% hem de renunciar a la sobirania?', diu l'ex-diputat de la CUP
VilaWeb, 17-05-2017


Una empresa ja anuncia que concorrerà a la licitació i que no té por a la fiscalia
directe.cat, 17-05-2017


Entrevista al Síndic de Greuges, membre de la Comissió de Venècia i president dels 'ombudsmän' europeus
VilaWeb, 17-05-2017 - entrevista


«Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si sabien des del 7 de març que s'aplicarien les noves normes i si sabien quanta gent passaria per cada cabina»
VilaWeb, 17-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


«L'independentisme reclama l'ús de les eines democràtiques i els contraris a la independència, no tots però sí el corrent majoritari i sobretot el govern espanyol, reclamen la restricció de les llibertats democràtiques»
VilaWeb, 18-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


Gabriel demana que s'obri el debat sobre la futura pertinença de Catalunya a la Unió Europea
VilaWeb, 19-05-2017



Crida els partidaris del 'No' a mobilitzar-se per a aconseguir que la seva veu també s'escolti a les urnes
VilaWeb, 20-05-2017


Catalunya al món

El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha subratllat que el govern aposta perquè aquest tipus d'empreses puguin triar Catalunya com a destinació per a les seves inversions. VilaWeb, 15-05-2017


El president de l'Assemblea de Còrsega assegura que "sense els quaranta anys de lluita armada independentista, Còrsega hauria desaparegut". elMon, 15-05-2017 - entrevista


La poderosa entitat financera britànica creu que Puigdemont cridarà els catalans a les urnes pel referèndum el mes vinent. directe.cat, 15-05-2017


Els parlamentaris reclamen una investigació sobre la situació de l’estat de dret a Espanya per les sospites d’interferències polítiques en el sistema judicial
VilaWeb, 17-05-2017.


'Sigui quina sigui l'opinió que es pugui tenir sobre la independència catalana, la pregunta clau ara és si s'està d'acord o no que les diferències polítiques s'han de resoldre amb la llibertat d'expressió i la democràcia'. VilaWeb, 17-05-2017 - enllaç  a l'original


El president de la Generalitat es reuneix amb tres diputades nòrdiques després de fer-ho amb delegacions franceses i suïsses en els últims dos mesos. directe.cat, 17-05-2017


Avui s’hi afegeixen Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau i Ahmed Galai, vicepresident de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, del Quartet de Diàleg Nacional i premi Nobel de la Pau el 2015. elNacional, 17-05-2017


Una quarantena de figures internacionals demanen que es resolgui la situació de Catalunya consultant la ciutadania
elPuntAvui, 18-05-2017


El conseller d'Afers Exteriors explicarà el referèndum al parlament irlandès el 24 de maig
VilaWeb, 20-05-2017


El reconegut científic nord-americà considera que Catalunya, amb la seva cultura empresarial, es podria convertir
“en un exemple” per altres països i ajudar a “ressuscitar” una Europa que està “patint”
elNacional, 20-05-2017


El col·lapse de l’aeroport del Prat, que ha aixecat tanta polseguera a la classe política catalana, ja ha traspassat
fronteres i ha arribat a un dels diaris més importants de França
Catalunya Lliure, 20-05-2017

dilluns, 15 de maig del 2017

Recull setmanal de premsa

Ràbia i impotència a l'Estat davant la impossibilitat d'aturar la compra d'urnes
Qualsevol acte que intenti impedir l'adquisició seria il·legal
directe.cat, 09-05-2017

‘Catalunya sin Ñ’: el reportatge de teleSUR que fa furor a la xarxa
El programa 'Misteris de la història' explica la història de Catalunya fins als nostres dies, incloent-hi la consulta del 9-N i la judicialització del procés.
VilaWeb, 08-05-2017 - Video

Creen una caixa de solidaritat per pagar les multes a càrrecs i funcionaris represaliats pel referèndum
La caixa tindrà tres auditors externs i independents, els ex-presidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Ernest Benach, i Núria de Gispert
VilaWeb, 08-05-2017 - caixadesolidaritat.cat.

Forcadell avisa: ‘El parlament no es doblegarà a la censura que ens volen imposar’
La presidenta del parlament compareix després d'haver declarat avui al TSJC
VilaWeb, 08-05-2017 - Video

Jutges contra polítics
"Els tribunals poden inhabilitar els imputats, però què faran amb els que els substitueixin en els càrrecs i procedeixin d'idèntica manera?"
elMon, 09-05-2017 - Ramón Cotarelo

Òmnium i Comuns coincideixen a treballar per un referèndum vinculant

Han destacat la importància del Pacte Nacional pel Referèndum "com a eix vertebrador de les demandes dels catalans"
elMon, 12-05-2017

Cecot s'adhereix al Pacte Nacional per al Referèndum
El president de la Cecot ha definit aquesta iniciativa com una eina estructural democràtica
elMon, 12-05-2017

Lluís Corominas: ‘El Parlament de Catalunya no pot ser jutjat’
Entrevista al vice-president de la cambra, encausat pel TSJC per haver permès el debat sobre el referèndum
VilaWeb, 12-05-2017 - entrevista
 

Franquisme: volen que mireu al congrés, però cal mirar a Yuste
«El poder real dins l'estat espanyol no rau en el parlament, sinó que el continuen tenint i exercint les famílies que es van enriquir i van fer carrera amb el franquisme»
VilaWeb, 12-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


Catalunya al món

La desconcertant resposta de la diplomàcia espanyola al viatge de Junqueras
El representant espanyol a Nova York ni tan sols va acudir a la recepció organitzada a la seu de Mediapro a Brooklyn, que va comptar amb representants diplomàtics de diversos països. elNacional, 06-05-2017 
 
Buenos Aires inaugura una estàtua en homenatge a Companys
En representació del Govern hi ha assistit el director general d’Afers Multilaterals, Isidre Sala, qui també és membre del casal català a Buenos Aires. elNacional, 06-05-2017 
 
Els Verds europeus visitaran Catalunya per parlar del referèndum
El coordinador ha volgut deixar clar que per ICV el que resulta més decisiu és “com es posarà en marxa el referèndum, amb quines garanties, com es farà efectiu i amb quin reconeixement internacional”. elNacional, 06-05-2017 
 
El Foreign Office reconeix que el Regne Unit manté contactes oficials amb Catalunya
Uns documents desclassificats demostren els contactes entre governs i el seguiment del procés independentista VilaWeb, 07-05-2017 
 
Catalunya no pot demanar a la Comissió de Venècia que avali el referèndum
El Consell d'Europa confirma que la petició de CSQP no és viable, perquè cap Govern ni Parlament regional pot instar directament la Comissió de Venècia elMon, 07-05-2017 
 
Dorcha Lee: "A l'estat català li correspondria el 20% de l'equipament militar de l'exèrcit espanyol"
Aquest coronel irlandès retirat és un dels autors del llibre "Política de defensa i Estat propi" on esbossa una proposta de forces de defensa catalanes elMon, 07-05-2017 
 
El Foreign Office i Catalunya: La por ha canviat de bàndol
El Foreign Office penja a internet cartes on diu que té informació sobre Catalunya i Espanya que faria mal a l'estat espanyol VilaWeb, 07-05-2017 - Andreu Barnils 
 
Los comprometedores y secretos papeles catalanes del Foreign Office
Una misiva del Ministerio de Exteriores británico refleja que, por primera vez, un gobierno europeo escucha a los representantes de la Generalitat, deteriorando así las relaciones entre Madrid y Londres elConfidencial, 07-05-2017 - José Antonio Zarzalejos 
 
Diputats britànics mostren el seu suport a Carme Forcadell
«Desitjo que la pressió internacional forci a reconsiderar la posició de l'Estat Espanyol i a buscar una resolució a través del mutu acord», diu Jonathan Edwards elMon, 08-05-2017 
 
El suport del Barça al referèndum fa notícia arreu del món
Us oferim els enllaços a diaris que en parlen i analitzen quin seria el futur del Barça en una Catalunya independent. VilaWeb, 08-05-2017
 
Pressions i insults de l’ambaixada espanyola a Hongria per una visita de Forcadell a Budapest
Ho denuncia el delegat de la Generalitat a l'Europa central, Adam Casals VilaWeb, 09-05-2017 – audio 
 
La Generalitat envia un document a governs d’arreu del món denunciant la persecució de l’estat
El document alerta que el procés judicial amenaça la separació de poders a l'estat espanyol VilaWeb, 12-05-2017
Els Verds Europeus recomanen a la Generalitat que demani suport a la Comissió de Venècia
 
Tanmateix, la mateixa comissió va confirmar a VilaWeb que ni el parlament ni la Generalitat no tenien la capacitat per a demanar un aval al referèndum VilaWeb, 12-05-2017 
 
Una diputada finlandesa del PP europeu critica la judicialització del procés independentista 
Un eurodiputat eslovè lamenta que la UE opini sobre Veneçuela o estats africans i no sobre Catalunya VilaWeb, 12-05-2017 
 
Puigdemont es reuneix amb l'eurodiputada Ska Keller al Palau de la Generalitat
El president Puigdemont i Romeva han rebut al Palau una delegació d’eurodiputats d’aquest partit, amb els quals han analitzat la situació política de Catalunya elMon, 12-05-2017 
 
Un “insult” i una “vergonya”, l’actitud d’Espanya vista des de Belfast
"El que està passant a Catalunya és un insult a la democràcia a Europa". Així de contundent s'ha expressat l'antic portaveu del grup sobre Catalunya a Westminster, Chris Bambery elNacional, 12-05-2017

dijous, 11 de maig del 2017

Una frase, dues mirades (i 5)

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, poden canviar el món.” 
Eduardo Galeano  (1940 – 2015) Periodista i escriptor uruguaià.

No tinc ningú per a qui donar-te records. És així. 

Em passejo per la meva ciutat amb el desvagament de Bernardo Soares en baixar la Rua dos Douradores avall. Lisboa s’obre en colors caramel gairebé com travessar Barcelona una tarda d’abril des del meu Montbau, passant per Horta i ficant-me desapercebuda pels flancs de Gràcia després d’un Guinardó agraït de sol i de tendresa. 

No, no tinc ningú per donar-te records. Si truqués, en aquestes cases ningú em reconeixeria. Dolça mediocritat de taula d’oficina! Des d’aquí, asseguda davant de la finestra que dóna als despatxos grisos d’un parell de metres més enllà, paret de ciment i sol escàs, penso en la meva gent. 

Ahir, saps, ahir vaig ajudar la meva veïna a treure de casa seva una calaixera. Rèiem, era de nit. Me la vaig trobar a la porta de l’escala. Jo arribava tota Soares, espia secreta de mil cuines que sonen a forquilles i a plats (conscient de la negror en què la meva estava ofegada), les llums dels fanals marcaven les rajoles del terra com si fossin una bruta i oblidada rajola de xocolata. 

Els vespres són lents des del carrer. Adoro el vagabundeig en hores en què a les cases sonen les televisions. La seducció de la indigència m’ha portat a saber que no vull tenir a ningú a qui donar-li records. 

Tota aquesta gent que em somriuria i segons després hauria oblidat la meva cara...sóc d’ells més que de ningú més. Gent petita, en ciutats com la nostra, petita. Gent que des dels sofàs, des de les aixetes obertes, des dels balcons, fumant amb les mànigues de la camisa a mig braç (i la cigarreta brillant un moment de foc com les estrelles llunyanes que amaga la boira de la ciutat), va decidir amb l’alegria domèstica de viure, que la terra se la volia fer seva. 

Sóc més d’ells que de ningú. Carn de taula d’oficina amb un vast amor pels meus compatriotes. És amb ells que vull fer un nou país. Ara...i sempre.


Clara Ballart
HGxI 


La neu es precipitava amb dubtes, tímidament. Oscil·lava d’un costat a l’altre abans d’acariciar amb cura aquella terra de bandolers mítics, de grans terratinents i d’èxodes involuntaris.

La serralada començava a enfarinar-se, agafant la imatge de postal nadalenca pròpia d’un principi de desembre, un any després de la mort del  dictador.

Vesprejava, i un cop exhaurida la tarda de diumenge fumant, bevent cervesa i conspirant, vaig entrar a la caserna on em trobava retingut a la força des de feia uns mesos; tot plegat per ‘servir’ a una pàtria que no era la meva.

Quan vaig creuar la porta de la segona companyia, em va cridar l’atenció un grup de companys que observaven, mig encuriosits i mig escandalitzats, una pintada a la paret: ‘Presoak Kalera’.

Sabia qui n’era l’autor, i com jo, alguns d’altres; no feia ni mitja hora que havia estat amb ell. Tenia permís per entrar més tard, era el sanitari del batalló.

Palplantats, en posició de '¡firmes!', al bell mig del pati d’armes, la poètica dels flocs de neu va esdevenir una narració gòtica, i després, de resistència.

El suplici del fred -van obligar-nos a formar amb la camisa i res més- i el pas de les hores van acabar minvant la marcialitat inicial però no la determinació del silenci. Lluitava per dissimular els calfreds i aquella demostració de dignitat col·lectiva va donar-nos, a tots, forces per resistir.

La matinada ja havia creuat sobradament el seu meridià quan vaig sentir la veu ronca de l’Ángel al cos de guàrdia. Anava una mica content, em va picar l’ullet, es va quadrar davant de l’oficial que ens tenia castigats i li va etzibar: “Mi capitán se presenta Ángel Ibarzábal: he sido yo”.

Durant els dos mesos que va estar empresonat, vaig dedicar les tardes lliures de servei a fer-li visites al calabós. Xerràvem sobre el País Basc i Catalunya, cantàvem Llach, Raimon, Paco Ibáñez o Urko; l’amic gudari i jo.

Gent petita, coses petites; un abans i un després.  

Joan Xuriach 
HGxI

dimecres, 10 de maig del 2017

OPINIÓ: "Els corruptes sempre són els altres", per Teresa Calveras

Article publicat a "Endavant" per  Teresa Calveras, Coordinadora d'Horta-Guinardó per a la Independència.


Els partits fan servir la paraula “corrupció” com a arma llancívola sempre que tenen l’oportunitat de col·locar-la al cantó de les sigles d’un partit contrari. Quan les sigles en joc són les seves, en canvi, les amaguen tant com poden i els imputats, jutjats o condemnats només són gerents, industrials, ex-el-que-sigui… però mai no són militants en actiu. Hi ha qui intenta enfonsar l’independentisme vinculant-lo a la corrupció sense adonar-se que, justament, un dels principals objectius de la construcció de la nova República Catalana és la regeneració democràtica. Ningú no vol construir un nou país que continuï arrossegant aquesta xacra.


Tampoc som innocents ni anem amb el lliri a la mà, però: construir un país lliure de corrupció costarà perquè tota la societat n’està impregnada, de dalt a baix. Per descomptat que hi ha d’haver normes i lleis que penalitzin la deshonestedat: un finançament dels partits regulat i transparent, limitació de temps d’exercici dels càrrecs electes, desaparició dels aforaments i altres mesures que posin límits a l’ambició humana. Amb això no n’hi ha prou, però, perquè una vegada vençudes les resistències -que n’hi haurà- i aprovades les normes pertinents encara ens quedarà la part més difícil de totes: la que afecta al gruix de la societat, les corrupteles que han format part de la societat durant tots aquests anys.


Em refereixo a aspectes que, sovint, no són vistos com a formes de corrupció i on hi ha implicades moltes persones. Penso en l’amiguisme, en la col·locació irregular de militants o simpatitzants de partits i altres actuacions semblants. Sovint les persones que se’n beneficien ho veuen com una cosa normal, no se n’amaguen, potser no ho acaben de veure bé però tampoc ho troben del tot malament i no ho associarien amb la corrupció de cap de les maneres. 

Ningú va pel món explicant que una constructora li ha donat una comissió perquè la seva intervenció ha fet possible un suculent contracte amb un ens públic; en canvi molts expliquen que fills, parents, amics o ells mateixos han aconseguit una feina perquè coneixen algú “ben situat”. Ho expliquen i ho troben bé perquè “pels fills s’ha de fer qualsevol cosa”, perquè “si he estat tant de temps treballant pel partit crec que és just que ara que no ocupo cap lloc polític em busquin un lloc de treball” o el molt repetit “l’han col·locat a un ajuntament perquè és afí al partit que governa però val molt”, com si no hi hagués molts altres que mereixerien ocupar el lloc perquè també “valen molt” encara que no siguin de cap partit ni hi tinguin amics. 

També hi ha el clientelisme de “jo voto aquest partit perquè treballo a tal lloc”, lloc evidentment dominat pel partit votat. D’anècdotes d’aquestes -no n’he inventat cap- en sé moltes, per tant suposo que no dec ser l’única persona a qui li’n vagin explicant i, dedueixo, que és un fenomen força estès. La “nova política” tampoc sembla que tingui gaire intenció de canviar aquestes actuacions, ja hem vist com la col·locació de parents i amics continua vigent a les noves formacions que han arribar darrerament al poder


No cal parlar de les contradiccions de qui critica la corrupció d’alguns polítics però s’aprofita del sistema sempre que pot amb fraus menors, d’aquests tan normalitzats que sembla que “no comptin”: no pagar IVA, amagar tant com es pugui a la declaració de la renda… A l’altra banda, la corrupció a l’engròs amb detencions, escorcolls i imputacions ocupa una bona part de les notícies però sempre se’n destaca l’element sensacionalista: seguiment en directe, un tip  de veure periodistes i càmeres a l’aguait, policies entrant i sortint, caixes de cartó i ordinadors marxant dins de furgonetes, cotxes amunt i avall i imputats mig amagats… Com si tot això fos rellevant per conèixer els fets! Mentre ens distraiem amb tot aquest xou, no es fan anàlisis serioses ni propostes per solucionar el problema.


Un del principals objectius a aconseguir a la República Catalana és lliurar-nos de tot això. Ens en sortirem si, a banda de les mesures legals imprescindibles que s’hauran d’aprovar i fer complir, aconseguim canviar moltes percepcions i valoracions. És un procés lent però no impossible, només cal que miren una mica enrere per veure els canvis que hi ha hagut a la nostra societat en un aspecte com fumar als llocs públics. Hem passat de fumar a tot arreu sense tenir en compte els perjudicis que podíem causar als altres a respectar les normes i, el que és més important, a trobar-les adients! 

Aquest canvi ha d’anar acompanyat d’altres mesures, però, tampoc hem d’esperar que tot caigui pel seu propi pes. Les lleis han d’ajudar i cal més transparència en les provisions de noves places: les auditories també podrien incloure les relacions familiars entre els protagonistes d’adjudicacions i contractacions, per exemple.


No es pot tolerar la demagògia barata perquè banalitza els fets i impedeix anar al fons de la qüestió. Qui és corrupte o qui corromp els altres ha de pagar. Les accions són bones o dolentes segons elles mateixes i no segons qui les fa ni segons si és un amic o és un adversari polític proper. 

Hem de recuperar la confiança i creure que és possible guanyar la partida contra la corrupció. No val dir que “tothom és igual i que ja se sap, les persones som així, busquem el benefici i ens aprofitem de la situació”. Aquests són els arguments que ho justifiquen tot perquè “si tothom és igual tant és a qui voti, sé que el meu candidat és corrupte però els altres segurament també”. Amb aquests arguments no ens hauria d’estranyar que partits polítics que, com el PP, han demostrat que l’honestedat no és pas cap de les seves prioritats, continuïn tenint les majories que tenen.

dimarts, 9 de maig del 2017

OPINIÓ: "Bona feina, Bon Preu!", per Salvi Pardàs



No fa gaire que visc a Nou Barris i el primer que em va sobtar fou que a penes se sent parlar català al carrer


A parer meu, hi ha tres factors que determinen aquest desequilibri lingüístic:
  • Superioritat numèrica dels qui tenen el castellà com a primera llengua.
  • Norma social no escrita segons la qual el castellà és la llengua prioritària en les interaccions socials.
  • Manca d’implicació dels comerços a l’hora de fer servir la llengua pròpia del territori.Resultat? 
El català esdevé marginal al barri, la llengua marcada, l’excepció.

Vull posar en relleu el tercer condicionant, el paper dels comerços, per la importància que crec que té i ho faré amb un exemple paradigmàtic: el supermercat Bon Preu.

Bon Preu és com una illa de normalitat lingüística a Nou Barris: els dependents s’adrecen a tothom per defecte en català i la megafonia, la retolació, l’etiquetatge és igualment respectuós amb la nostra cultura. Resultat? El català esdevé preponderant, la llengua no marcada, la normal. Entres a Bon Preu i, a diferència del que passa al barri, sents parlar català sense que et sorprengui.

Queda doncs demostrat que una política comercial respectuosa amb el català és competitiva, té gran capacitat per trencar dinàmiques de subordinació lingüística i contribueix decisivament al foment de l’ús social d’una llengua que, a aquestes altures, entén i podria parlar tothom. Bon Preu, tot un exemple per a la propera República catalana.


Salvi Pardàs Sunyer

HGxI