Seguiment del full de ruta
dimarts, 30 d’abril del 2013
dilluns, 29 d’abril del 2013
El comentari periòdic del Secretariat Territorial d'HGxI
NO ENS POSEM NERVIOSOS...
Ja ha plogut molt d’ençà l’11 de setembre de 2012, més encara des de les consultes populars del 2011 i més encara d’ençà la manifestació de juliol de 2010. La crisi econòmica i l’escanyament a què l’Estat espanyol sotmet la societat catalana dibuixen un ombrívol horitzó.
"Pot caure més avall,
la ciutadania catalana?"
Hem de fer un esforç mental per anomenar “Govern català” l’executiu del President Mas: tots sabem que ja fa molts anys que la Generalitat de Catalunya no passa de ser una infame gestoria que ara per ara no paga quan toca, i que ha d’anar a fer el ploricó a Madrid perquè li doni una mica d’oxigen (O2=€). El país té un govern nominal, però no real, perquè la voluntat majoritària de la societat catalana no s’acaba de traduir en res. Mentre al Parlament tenim una clara majoria favorable a l’Estat propi, a la independència dins d’Europa, la societat catalana rep clatellades en forma de més impostos, més retallades en serveis socials, més atacs a la llengua catalana i més atur. Pot caure més avall, la ciutadania catalana?
Davant d’aquest panorama desolador, jo només veig tres brins d’esperança:
I col·lectivament, hi ha també una gran esperança: l’aposta col·lectiva per un estat propi, que retingui els recursos que genera la societat catalana, que inauguri una època de regeneració democràtica i política, i que obri la porta a una societat més justa, amb més i millors oportunitats per a tothom.
Però em sembla que si no assolim de pressa aquest estat propi caurem en allò tan gràfic del burro i la pastanaga: l’ase seria la societat catalana, el genet sobre l’ase seria la nostra classe política, i la pastanaga la promesa de la Catalunya independent. Tothom sap que l’ase no assolirà mai la pastanaga, perquè el genet no l'hi apropa mai prou, confiant que aquesta situació durarà per sempre. Així, si en els propers mesos aquesta imatge que interpreta la nostra realitat es consolida, la societat catalana potser es fatigarà de la promesa de l’estat propi, i aleshores haurem perdut el nord i la il·lusió col·lectiva, i potser tornarem a mirar el nostre botxí com a l’única circumstància que ens pot salvar, si ell vol.
Així, ara tenim la nostra classe política debatent-se entre si cal pactar amb l’estat espanyol un referèndum o bé si ens hem de carregar de raons perquè la comunitat internacional ens entengui, o bé si seria possible fer una declaració unilateral d’independència, o bé si seria millor tornar a convocar unes eleccions al Parlament Català de caràcter plebiscitari.
Doncs bé, jo no sé quina és la millor sortida perquè no estic en posició d’albirar la millor estratègia. Però sí sé el que hauria de fer la societat civil catalana, és a dir, l’Assemblea Nacional Catalana: pressionar i pressionar –pacíficament i democràtica- els nostres polítics i el nostre govern perquè trobin una sortida, el desllorigador de tot plegat, i que l’apliquin JA.
Ho té clar, això, el Secretariat Nacional de l’ANC? (atenció: no apel·lo al Secretariat Nacional de l’African National Congress sinó al de l’Assemblea Nacional Catalana).
Cordialment,
Francesc Quintana Rubio
Ja ha plogut molt d’ençà l’11 de setembre de 2012, més encara des de les consultes populars del 2011 i més encara d’ençà la manifestació de juliol de 2010. La crisi econòmica i l’escanyament a què l’Estat espanyol sotmet la societat catalana dibuixen un ombrívol horitzó.
"Pot caure més avall,
la ciutadania catalana?"
Hem de fer un esforç mental per anomenar “Govern català” l’executiu del President Mas: tots sabem que ja fa molts anys que la Generalitat de Catalunya no passa de ser una infame gestoria que ara per ara no paga quan toca, i que ha d’anar a fer el ploricó a Madrid perquè li doni una mica d’oxigen (O2=€). El país té un govern nominal, però no real, perquè la voluntat majoritària de la societat catalana no s’acaba de traduir en res. Mentre al Parlament tenim una clara majoria favorable a l’Estat propi, a la independència dins d’Europa, la societat catalana rep clatellades en forma de més impostos, més retallades en serveis socials, més atacs a la llengua catalana i més atur. Pot caure més avall, la ciutadania catalana?
Davant d’aquest panorama desolador, jo només veig tres brins d’esperança:
- la persona que estudia per reciclar-se professionalment i millorar la seva ocupabilitat,
- l’empresari que treballa per tirar endavant el seu negoci,
- el treballador o professional que s’esforça dia rere dia per fer millor la seva feina.
I col·lectivament, hi ha també una gran esperança: l’aposta col·lectiva per un estat propi, que retingui els recursos que genera la societat catalana, que inauguri una època de regeneració democràtica i política, i que obri la porta a una societat més justa, amb més i millors oportunitats per a tothom.
"Tothom sap que l’ase
no assolirà mai la pastanaga"
Però em sembla que si no assolim de pressa aquest estat propi caurem en allò tan gràfic del burro i la pastanaga: l’ase seria la societat catalana, el genet sobre l’ase seria la nostra classe política, i la pastanaga la promesa de la Catalunya independent. Tothom sap que l’ase no assolirà mai la pastanaga, perquè el genet no l'hi apropa mai prou, confiant que aquesta situació durarà per sempre. Així, si en els propers mesos aquesta imatge que interpreta la nostra realitat es consolida, la societat catalana potser es fatigarà de la promesa de l’estat propi, i aleshores haurem perdut el nord i la il·lusió col·lectiva, i potser tornarem a mirar el nostre botxí com a l’única circumstància que ens pot salvar, si ell vol.
Així, ara tenim la nostra classe política debatent-se entre si cal pactar amb l’estat espanyol un referèndum o bé si ens hem de carregar de raons perquè la comunitat internacional ens entengui, o bé si seria possible fer una declaració unilateral d’independència, o bé si seria millor tornar a convocar unes eleccions al Parlament Català de caràcter plebiscitari.
Doncs bé, jo no sé quina és la millor sortida perquè no estic en posició d’albirar la millor estratègia. Però sí sé el que hauria de fer la societat civil catalana, és a dir, l’Assemblea Nacional Catalana: pressionar i pressionar –pacíficament i democràtica- els nostres polítics i el nostre govern perquè trobin una sortida, el desllorigador de tot plegat, i que l’apliquin JA.
Ho té clar, això, el Secretariat Nacional de l’ANC? (atenció: no apel·lo al Secretariat Nacional de l’African National Congress sinó al de l’Assemblea Nacional Catalana).
Cordialment,
Francesc Quintana Rubio
divendres, 26 d’abril del 2013
CRÒNICA: Assemblea general d'HGxI
El passat 17 d'abril va tenir lloc al casal de la Font d'en Fargues l'assemblea general de la nostra territorial, HGxI, amb una assistència d'uns 50 membres, entre els quals vam tenir l'honor de comptar unes quantes cares noves. Actualment HGxI, que ha experimentat un creixement paral·lel a totes les Assemblees Territorials (AT) del País, s'acosta als 480 membres.
Francesc Quintana i Enric Sánchez, membres del Secretariat, van ser els encarregats de conduir l'assemblea amb l'ordre del dia següent:
1. Estat de de comptes de la nostra AT
2. Accions d’extensió del mes d’abril
3. Properes accions H-GxI
4. Noves formes d'activisme a H-GxI
5. Preguntes, propostes i torn obert de paraules
Amb un estat de comptes modest però, això sí, sanejat, la nostra territorial ha dut a terme un desplegament important per tot el districte, gràcies a dos tipus d'actuacions sobre el terreny considerats primordials: el repartiment de flyers i les taules informatives. Lluny de ser activitats còmodes (no n'hi ha cap que ho sigui!), la presència al carrer implica encarar-se amb les persones per convèncer-les dels avantatges de l'estat propi. Sovint la gent escolta i fins i tot t'anima, però també n'hi ha que es mostren reticents i és aquí on comença la feina dura del voluntariat. Per això les actuacions es fan sobretot en aquelles zones més difícils i on hi ha més veïns per convèncer i dissipar inseguretats, dubtes i temors a l'entorn de la independència.
En aquest mes d'abril s'han de destacar dues actuacions: la presència de totes les AT del barcelonès al barri de la Marina el dia 27 i la presència de diferents AT a la Feria de Abril durant tots els dies (del 26 al 2 de maig). Informació de darrera hora: A HGxi ens ha tocat cobrir la franja de 18 a 22 h del dimarts dia 30. És la vigília de l'1 de maig i per tant l'endemà és festa.
Mai és suficient
i necessitem reforços
L'exèrcit de voluntaris disposats a batallar en primera línia de foc ha crescut aquests darrers mesos, gràcies a les crides que s'han anat fent. Ara bé, mai és suficient i necessitem reforços. La feina que tenim al davant és ingent i el repte col·lectiu enorme. Només si hi som tots els que hi podem ser ens en sortirem.
Es va presentar un nou flyer o full informatiu (que publicarem aquí ben aviat) que assenyala el Govern d'Espanya (i les seves polítiques d'ofec econòmic i incompliment dels deutes) com a principal promotor de les retallades als serveis públics catalans.
En el marc de les relacions de la nostra AT amb el teixit associatiu del districte, cal fer esment de les presentacions (qui som, què volem, etc.) dutes a terme a les entitats següents:
• Club Hispà Francès
• Federació Catalana de Ciclisme
• Grup Torxa
• Associació Esclat
• Cordinadora Entitats Guinardó
• AAVV Sant Genís dels Agudells
• AAVV Vall d’Hebron
• AAVV Baix Guinardó
La nostra AT ja és membre de la Coordinadora d’Entitats del Carmel, així com de la Coordinadora d’Entitats d’H-G, cosa que implica fer una presentació de l'ANC i explicar com volem participar com a entitat del barri.
El darrer punt important de l'ordre del dia fa referència a les noves formes d'activisme i propostes de col·laboració des de la nostra AT: formar un equip que redacti cartes al director als diaris no específicament sobiranistes (El País, La Vanguardia, El Periódico...), organitzar cine-fòrums o debats tant a casa com a llocs públics, intensificar els nostres vincles amb qualsevol associació del barri, entre d'altres possibilitats que cal encara explotar a fons.
Pagar els nostres impostos a Catalunya
és un dels actes de sobirania més
contundents i eficaços
El torn obert de paraules va estar molt animat i amb intervencions francament vehements i es va posar molt d'èmfasi en la urgència i transcendència de la sobirania fiscal, és a dir, sobre la necessitat de fer una campanya intensa perquè comerciants, botiguers, autònoms i particulars ingressem els nostres impostos a l'Agència Tributària Catalana, com a acte de reafirmació nacional i protesta contra l'asfíxia financera a què ens sotmet el Govern d'Espanya.
Properes reunions i assemblees generals:
Sessió formació: 14 de maig de 2013 a la tarda
Assemblees generals: 15 de maig i 3 de juliol
Francesc Quintana i Enric Sánchez, membres del Secretariat, van ser els encarregats de conduir l'assemblea amb l'ordre del dia següent:
1. Estat de de comptes de la nostra AT
2. Accions d’extensió del mes d’abril
3. Properes accions H-GxI
4. Noves formes d'activisme a H-GxI
5. Preguntes, propostes i torn obert de paraules
Amb un estat de comptes modest però, això sí, sanejat, la nostra territorial ha dut a terme un desplegament important per tot el districte, gràcies a dos tipus d'actuacions sobre el terreny considerats primordials: el repartiment de flyers i les taules informatives. Lluny de ser activitats còmodes (no n'hi ha cap que ho sigui!), la presència al carrer implica encarar-se amb les persones per convèncer-les dels avantatges de l'estat propi. Sovint la gent escolta i fins i tot t'anima, però també n'hi ha que es mostren reticents i és aquí on comença la feina dura del voluntariat. Per això les actuacions es fan sobretot en aquelles zones més difícils i on hi ha més veïns per convèncer i dissipar inseguretats, dubtes i temors a l'entorn de la independència.
Francesc Quintana, Coordinador d'HGxI, fent la presentació de l'ordre del dia
En aquest mes d'abril s'han de destacar dues actuacions: la presència de totes les AT del barcelonès al barri de la Marina el dia 27 i la presència de diferents AT a la Feria de Abril durant tots els dies (del 26 al 2 de maig). Informació de darrera hora: A HGxi ens ha tocat cobrir la franja de 18 a 22 h del dimarts dia 30. És la vigília de l'1 de maig i per tant l'endemà és festa.
Al següent enllaç us podeu apuntar al torn que millor us vagi. Rebreu confirmació del lloc exacte on heu d'anar.
No cal dir que aquesta és una inmillorable oportunitat per arribar a una franja de població que habitualment està allunyada del nostre missatge. Apunteu-vos-hi.
i necessitem reforços
L'exèrcit de voluntaris disposats a batallar en primera línia de foc ha crescut aquests darrers mesos, gràcies a les crides que s'han anat fent. Ara bé, mai és suficient i necessitem reforços. La feina que tenim al davant és ingent i el repte col·lectiu enorme. Només si hi som tots els que hi podem ser ens en sortirem.
Es va presentar un nou flyer o full informatiu (que publicarem aquí ben aviat) que assenyala el Govern d'Espanya (i les seves polítiques d'ofec econòmic i incompliment dels deutes) com a principal promotor de les retallades als serveis públics catalans.
En el marc de les relacions de la nostra AT amb el teixit associatiu del districte, cal fer esment de les presentacions (qui som, què volem, etc.) dutes a terme a les entitats següents:
• Club Hispà Francès
• Federació Catalana de Ciclisme
• Grup Torxa
• Associació Esclat
• Cordinadora Entitats Guinardó
• AAVV Sant Genís dels Agudells
• AAVV Vall d’Hebron
• AAVV Baix Guinardó
La nostra AT ja és membre de la Coordinadora d’Entitats del Carmel, així com de la Coordinadora d’Entitats d’H-G, cosa que implica fer una presentació de l'ANC i explicar com volem participar com a entitat del barri.
Cal explotar a fons
noves formes d'activisme
El darrer punt important de l'ordre del dia fa referència a les noves formes d'activisme i propostes de col·laboració des de la nostra AT: formar un equip que redacti cartes al director als diaris no específicament sobiranistes (El País, La Vanguardia, El Periódico...), organitzar cine-fòrums o debats tant a casa com a llocs públics, intensificar els nostres vincles amb qualsevol associació del barri, entre d'altres possibilitats que cal encara explotar a fons.
Pagar els nostres impostos a Catalunya
és un dels actes de sobirania més
contundents i eficaços
El torn obert de paraules va estar molt animat i amb intervencions francament vehements i es va posar molt d'èmfasi en la urgència i transcendència de la sobirania fiscal, és a dir, sobre la necessitat de fer una campanya intensa perquè comerciants, botiguers, autònoms i particulars ingressem els nostres impostos a l'Agència Tributària Catalana, com a acte de reafirmació nacional i protesta contra l'asfíxia financera a què ens sotmet el Govern d'Espanya.
Properes reunions i assemblees generals:
Sessió formació: 14 de maig de 2013 a la tarda
Assemblees generals: 15 de maig i 3 de juliol
dimarts, 23 d’abril del 2013
Sant Jordi de llibres, roses i amor
Sant Jordi de llibres, roses i amor
Ja ho deia Espriu temps ençà:
Sant Jordi, Patró, Cavaller sense por,
ajuda’ns a merèixer la pau
i salva la parla de la gent catalana.
Sant Jordi de llibres, roses i amor.
Amor per les lletres i les coses ben fetes,
civisme i qualitat d’un poble mil∙lenari
que ha sabut arribar fins avui.
Sant Jordi de llibres, roses i amor.
Roses roges, aromàtiques i precioses
que a la mà de la nostra estimada
són l’ensenya del nostre sentiment.
Sant Jordi de llibres, roses i amor.
Amor per la llengua, la pàtria i la seva gent.
Les roses i les ganes, les nostres armes.
La nostra gent el què ens empeny.
Sant Jordi de llibres, roses i amor.
Sortim al carrer i amb la rosa a la mà i
lluitem pel poble lliure que mereixem.
Som els nous cavallers sense por!
Per Sant Jordi de llibres, roses i amor,
omplim de senyeres i estelades els balcons.
Josep Sindreu Fernández (HGxI)
dilluns, 22 d’abril del 2013
Recull setmanal de premsa
La setmana ens ha brindat material periodístic a gavadals sobre el procés independentista català. Us n'oferim una petita selecció.
- Junqueras: “Hi ha polítics que obliden que la democràcia neix del poble, que la principal fortalesa del país és la seva gent”
- Entrevista a Oriol Junqueras a Els Matins de TV3
- Losantos apoya un referendum… “para expulsar a Cataluña, un miembro gangrenado que nos cuesta dinero y disgustos”
- 'S'ha acabat negociar què ens dóna Madrid'
- Bosch: "Ni el govern de Catalunya ni els ciutadans es vendran per un plat de llenties"
- L'AMI insta els ajuntaments a pagar els impostos a Catalunya
- Fracàs de l'Estat contra el President Mas
- Cardús: "L'aspiració de ser un nou Estat és la promesa d'una radicalitat democràtica que no ha ofert Espanya"
- L'ANC i la Plataforma ProSeleccions denuncien l'ofec que pateix l'esport català
diumenge, 21 d’abril del 2013
Neix el circuit de curses populars 'Corre per la independència'
La sectorial d’esports de l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes han creat el primer circuit de curses populars Corre per la Independència, amb l’objectiu de potenciar les curses populars i l’esport català i vincular-ho amb la lluita per aconseguir la independència.
Objectiu 29J: omplir el Camp Nou amb Lluís Llach
L’Assemblea Nacional Catalana juntament amb Òmnium enllesteixen un gran acte per omplir l’estadi del F.C. Barcelona amb la col•laboració especial de Lluís Llach.
A l'ANC continuem apostant per fer pocs actes, però de concurrència massiva i que serveixin per mantenir vius l'esperit i la il·lusió en el camí cap a l'estat propi. En paral·lel, però, les sectorials i territorials mantenim una activitat frenètica per mantenir la tensió social de cara a la consulta.
La notícia als mitjans: El Punt-Avui / Ara.cat / Directe.cat
A l'ANC continuem apostant per fer pocs actes, però de concurrència massiva i que serveixin per mantenir vius l'esperit i la il·lusió en el camí cap a l'estat propi. En paral·lel, però, les sectorials i territorials mantenim una activitat frenètica per mantenir la tensió social de cara a la consulta.
La notícia als mitjans: El Punt-Avui / Ara.cat / Directe.cat
divendres, 19 d’abril del 2013
El govern convida a pagar els impostos a la Generalitat per bastir la hisenda pròpia
Transferirà els diners a l'estat espanyol però disposarà de més informació fiscal
Visiteu sf.assemblea.cat catalunyadiuprou.cat
El govern català tindrà a punt aquest estiu vinent un protocol legal perquè els ajuntaments i les empreses puguin pagar els impostos a través de la Generalitat, ha dit avui el conseller de la Presidència, Francesc Homs, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ha aclarit que un cop l'Agència Tributària Catalana rebi l'ingrés dels diners els acabarà transferint a l'agència espanyola per no haver d'incórrer en una il·legalitat, però això permetria al govern disposar d'un gruix d'informació que podria ser útil per bastir més endavant una hisenda catalana pròpia.
Això permetria 'guanyar volum, tenir més coneixement i informació estadística' de cara al futur, ha dit Homs.
Justament ahir els batlles d'onze municipis (Arenys de Munt, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Alella, Gallifa, Sant Jaume de Llierca, Ripoll, Campdevànol, Viladamat, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Marçà) van ingressar els impostos que generen els seus consistoris a l'Agència Tributària Catalana. Amb aquest acte simbòlic, segons els portaveus de la plataforma Catalunya Diu Prou, es vol demostrar que és possible pagar els impostos a la Generalitat de manera legal. El govern transferirà aquests diners a l'estat, tal com va fer l'any passat amb els diners que van ingressar els primers municipis i empreses que van decidir de fer sobirania fiscal. Tot amb tot, els ajuntaments han instat l'executiu a destinar-los a cobrir 'les necessitats del país'.
Onze municipis ja ingressen els impostos a l'Agència Tributària Catalana. Es preveu que a l'estiu siguin majoria
Justament ahir els batlles d'onze municipis (Arenys de Munt, Llinars del Vallès, Premià de Dalt, Alella, Gallifa, Sant Jaume de Llierca, Ripoll, Campdevànol, Viladamat, Sant Julià del Llor i Bonmatí i Marçà) van ingressar els impostos que generen els seus consistoris a l'Agència Tributària Catalana. Amb aquest acte simbòlic, segons els portaveus de la plataforma Catalunya Diu Prou, es vol demostrar que és possible pagar els impostos a la Generalitat de manera legal. El govern transferirà aquests diners a l'estat, tal com va fer l'any passat amb els diners que van ingressar els primers municipis i empreses que van decidir de fer sobirania fiscal. Tot amb tot, els ajuntaments han instat l'executiu a destinar-los a cobrir 'les necessitats del país'.
D'acord amb el plantejament exposat avui per Francesc Homs, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) vol que tots els ajuntaments adherits prenguin acords en favor de la sobirania fiscal. D'aquesta manera, passarien a ingressar l'IVA i l'IRPF a la hisenda catalana. Malgrat que finalment els diners fossin enviats a Madrid, Catalunya tindria una idea de quin volum de diners genera.
Visiteu sf.assemblea.cat catalunyadiuprou.cat
dimecres, 17 d’abril del 2013
Acte per la sobirania fiscal dels ajuntaments catalans
Comunicat de la Comissió d'insubmissió i desobediència relatiu a la presentació de l'acte de Sobirania Fiscal.
Crida a tots els membres de l'ANC per acompanyar-nos
el proper dijous 18 d'abril a les 12h a les diferents seus de l'Agència Tributària Catalana a la presentació de l'acte de Sobirania Fiscal.
L'Associació de Muncipis per la Independència (AMI) van aprovar l'acció, cosa que ha fet que els ajuntaments ja siguin una decena com a mínim.
S'han confirmat els següents ajuntaments:
Us animem doncs a assistir-hi!!!!
Informació relacionada:
> L’AMI PRESENTA AL GOVERN L’ESTRATÈGIA COL·LECTIVA DE SOBERANIA FISCAL DES DELS AJUNTAMENTS
> Mas facilitarà la sobirania fiscal dels ajuntaments independentistes
> S'ha acabat negociar amb Madrid
Crida a tots els membres de l'ANC per acompanyar-nos
el proper dijous 18 d'abril a les 12h a les diferents seus de l'Agència Tributària Catalana a la presentació de l'acte de Sobirania Fiscal.
L'Associació de Muncipis per la Independència (AMI) van aprovar l'acció, cosa que ha fet que els ajuntaments ja siguin una decena com a mínim.
S'han confirmat els següents ajuntaments:
- Arenys de Munt (Alcalde Josep Manel Ximenis i Gil),
- Campdevànol (Alcalde: Joan Manso i Bosoms),
- Llinars del Vallès (Alcalde: Martí Pujol i Casals),
- Premià de Dalt (Alcalde: Joan Baliarda i Sardà),
- Ripoll (Alcalde: Jordi Munell i Garcia),
- Sant Jaume de Llierca (Alcalde: Ferran Puig Estartús),
- Sant Julià del Llor i Bonmatí (Alcalde: Marc Garcia i Nadal),
- Viladamat (Alcaldessa: Irene Palol i Ribas),
- Gallifa (Alcalde: Mateu De Sobregrau i Esteve) i
- Alella (Alcalde: Andreu Francisco i Roger).
Us animem doncs a assistir-hi!!!!
Informació relacionada:
> L’AMI PRESENTA AL GOVERN L’ESTRATÈGIA COL·LECTIVA DE SOBERANIA FISCAL DES DELS AJUNTAMENTS
> Mas facilitarà la sobirania fiscal dels ajuntaments independentistes
> S'ha acabat negociar amb Madrid
dimarts, 16 d’abril del 2013
El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI
MENTRESTANT...
Quin moment polític i social més confús que vivim. La societat catalana està en unes circumstàncies que tots desitgem que siguin excepcionals i que ben aviat sorgeixin temps millors. Davant d’aquest desig que tothom té de manera més o menys conscient, només hi caben dues actituds: l’evasió i l’acció.
Qui s’evadeix opta per intentar que l’entorn advers i desagradable l’afecti el mínim possible. Qui tria l’acció s’implica a fer que les circumstàncies desagradables canviïn.
Totes dues són actituds legítimes, humanes. No ens hauríem de veure amb cor de jutjar-ne cap. Algú que opta per l’evasió podria qualificar els que escollim l’acció d’il·lusos. Algú que tria l’acció podria titllar als que escullen l’evasió com a irresponsable. Tant és: jutjar les actituds dels nostres semblants és també un comportament molt humà, però no aporta gairebé res en positiu perquè jutgem en base als nostres prejudicis i estereotips i rarament aconseguim cap canvi d’actitud.
Parlem per exemple d’un drama social que ens està tocant viure: els desnonaments. Milers de persones s’han quedat al carrer sense llar, un dret bàsic per evitar l’exclusió social. Les causes que han portat aquest desastre són conegudes, no cal insistir-hi. Ahir deia la premsa que a la Comunitat Autònoma de Catalunya s’han produït 5.700 desnonaments. On ha anat a viure aquesta gent? Com d’hipotecades estan aquestes famílies per a la resta de la seva vida? Com s’ho faran si mai més poden accedir a un habitatge en condicions acceptables? La gent directament afectada per aquesta qüestió s’ha mobilitzat entorn a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i està aconseguint posar a l’agenda política aquesta qüestió, però sembla difícil que aconsegueixin canvis substancials en les lleis hipotecàries a les Corts Espanyoles. Mentrestant, el gruix de la població mira cap una altra banda, intentant evadir-se d’aquesta qüestió tan pertorbadora. Inclús dins dels mateixos afectats, trobaríem persones que –per diverses raons– opten per la resignació, no s’associen amb altres afectats i no lluiten.
Els ciutadans que estem a favor que la societat catalana es doti d’un estat propi i independent, que trenqui de manera democràtica i d’una vegada per totes l’Estat Espanyol i que estem actius per aconseguir-ho hauríem de reflexionar sobre aquestes qüestions. Sovint ens preguntem: com pot ser que la gent no s’impliqui més en la lluita? Precisament, si volem un estat nou i propi és perquè mai no puguin passar situacions com la dels desnonaments massius i quedar lluny de les fastigoses lleis espanyoles. Mentrestant, però, el moviment independentista hauria esforçar-se a trobar maneres de mostrar la solidaritat amb aquests moviments socials de ciutadans que més pateixen la crisi: ens revolta la tragèdia humana que els toca viure i ens revolta viure en un estat espanyol que privilegia els poderosos i no capacita els més desvalguts.
Noves fórmules de col·laboració amb moviments socials, noves maneres d’implicar la ciutadania, fer visible el potent contingut social que té la proposta independentista... aquests són reptes sobre els que hem de reflexionar i incorporar a la nostra agenda de mobilitzacions.
Cordialment,
Francesc Quintana
Quin moment polític i social més confús que vivim. La societat catalana està en unes circumstàncies que tots desitgem que siguin excepcionals i que ben aviat sorgeixin temps millors. Davant d’aquest desig que tothom té de manera més o menys conscient, només hi caben dues actituds: l’evasió i l’acció.
Qui s’evadeix opta per intentar que l’entorn advers i desagradable l’afecti el mínim possible. Qui tria l’acció s’implica a fer que les circumstàncies desagradables canviïn.
Totes dues són actituds legítimes, humanes. No ens hauríem de veure amb cor de jutjar-ne cap. Algú que opta per l’evasió podria qualificar els que escollim l’acció d’il·lusos. Algú que tria l’acció podria titllar als que escullen l’evasió com a irresponsable. Tant és: jutjar les actituds dels nostres semblants és també un comportament molt humà, però no aporta gairebé res en positiu perquè jutgem en base als nostres prejudicis i estereotips i rarament aconseguim cap canvi d’actitud.
Parlem per exemple d’un drama social que ens està tocant viure: els desnonaments. Milers de persones s’han quedat al carrer sense llar, un dret bàsic per evitar l’exclusió social. Les causes que han portat aquest desastre són conegudes, no cal insistir-hi. Ahir deia la premsa que a la Comunitat Autònoma de Catalunya s’han produït 5.700 desnonaments. On ha anat a viure aquesta gent? Com d’hipotecades estan aquestes famílies per a la resta de la seva vida? Com s’ho faran si mai més poden accedir a un habitatge en condicions acceptables? La gent directament afectada per aquesta qüestió s’ha mobilitzat entorn a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i està aconseguint posar a l’agenda política aquesta qüestió, però sembla difícil que aconsegueixin canvis substancials en les lleis hipotecàries a les Corts Espanyoles. Mentrestant, el gruix de la població mira cap una altra banda, intentant evadir-se d’aquesta qüestió tan pertorbadora. Inclús dins dels mateixos afectats, trobaríem persones que –per diverses raons– opten per la resignació, no s’associen amb altres afectats i no lluiten.
Els ciutadans que estem a favor que la societat catalana es doti d’un estat propi i independent, que trenqui de manera democràtica i d’una vegada per totes l’Estat Espanyol i que estem actius per aconseguir-ho hauríem de reflexionar sobre aquestes qüestions. Sovint ens preguntem: com pot ser que la gent no s’impliqui més en la lluita? Precisament, si volem un estat nou i propi és perquè mai no puguin passar situacions com la dels desnonaments massius i quedar lluny de les fastigoses lleis espanyoles. Mentrestant, però, el moviment independentista hauria esforçar-se a trobar maneres de mostrar la solidaritat amb aquests moviments socials de ciutadans que més pateixen la crisi: ens revolta la tragèdia humana que els toca viure i ens revolta viure en un estat espanyol que privilegia els poderosos i no capacita els més desvalguts.
Noves fórmules de col·laboració amb moviments socials, noves maneres d’implicar la ciutadania, fer visible el potent contingut social que té la proposta independentista... aquests són reptes sobre els que hem de reflexionar i incorporar a la nostra agenda de mobilitzacions.
Cordialment,
Francesc Quintana
NO HI POTS FALTAR!! Properes guinguetes informatives a la Marina i per Sant Jordi
Benvolguts i benvolgudes,
Igual que es va fer a l'Hospitalet, el proper dissabte 27, l'ANC es vol fer present al barri de la Marina. Es muntaran guinguetes des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia.
Us facilitem dues franges horàries per si no podeu venir tot el matí. Per venir tot el matí, marqueu les dues opcions. Cliqueu a l'enllaç següent:
http://www.doodle.com/ fgbgp64rk3zkv8g9
Moltes gràcies,
Igual que es va fer a l'Hospitalet, el proper dissabte 27, l'ANC es vol fer present al barri de la Marina. Es muntaran guinguetes des de les 10 del matí fins a les 2 del migdia.
Us facilitem dues franges horàries per si no podeu venir tot el matí. Per venir tot el matí, marqueu les dues opcions. Cliqueu a l'enllaç següent:
http://www.doodle.com/
Per Sant Jordi muntarem una guingueta al Carmel per seguir fent-nos visibles al carrer i fer entendre que ens cal la independència.
Com que és una tarda molt especial, volem oferir-vos la possibilitat de triar l'estoneta que millor us vagi. Per això l'hem dividit en 4 franges d'una hora cadascuna. Marqueu les que millor us vagin. Cliqueu al següent enllaç:
http://www.doodle.com/ 7hfi2zaq6hwnqu8m
Que no ens guanyi el drac.Com que és una tarda molt especial, volem oferir-vos la possibilitat de triar l'estoneta que millor us vagi. Per això l'hem dividit en 4 franges d'una hora cadascuna. Marqueu les que millor us vagin. Cliqueu al següent enllaç:
http://www.doodle.com/
Moltes gràcies,
HGxI
Recull setmanal de premsa
Us presentem una selecció dels principals articles, vídeos i notícies que han protagonitzat la setmana.
- Els API gironins s'independitzen
- Aracadi Oliveres i Teresa Forcades impulsen una candidatura per convocar un procés constituent a Catalunya
- No entender nada (Joan B. Culla a El País)
- Sala-i-Martín pronostica que Espanya voldrà pactar la independència
- El pla secret del CNI per aturar la independència
- Rahola: "L'estat català serà bastant més ric que la colònia espanyola que som ara"
- El Barça i el camí per la independència
- Tres plans, vuit elements (Ferran Requejo)
- Interviú confirma el joc brut de l'Estat espanyol contra Catalunya
- L'endemà de la independència, cinc escenaris de relació amb la UE
- Estelania, la fira itinerant de l'estelada
- Espanya ja no pinta res
dilluns, 15 d’abril del 2013
L'estafa del límit de dèficit, per Jose Luis Herrera
Una de dues: o jo sóc un ruc en matemàtiques elementals o ens estan aixecant la camisa (com sempre) i ens prenen per ignorants.
Ve a compte del tema del límit de dèficit que imposa l’Estat espanyol a la Generalitat, i que tant el President Sr. Mas com el Conseller d’economia Sr. Mas-Colell, aplaudirien amb les orelles si s’arribés al 2%, tot argumentant que, com que gestionem la tercera part de la despesa, ens tocaria la tercera part del percentatge de dèficit, o sigui, la tercera part d'un 6%: el 2%. Diuen que això és el que sembla “lògic”.
I jo em pregunto: d’on ha sortit aquesta bajanada que s’hagi de repartir el percentatge proporcionalment? Això es barrejar conceptes que no tenen res a veure. Si parlem de lògica, seria natural que el percentatge fos el mateix que s’aplica sobre el total, o sigui, el 6% (hipotètic, actualment el 4%).
Perquè es vegi clar, aviam: si tu apliques sobre un total de 1000 un percentatge del 6%, això son 60, oi? I si d’aquest total en gestiones la tercera part (posem 400 per arrodonir) serien el 6% sobre 400 = 24, i el 6% sobre 600 = 36. Total: 36 + 24 = 60. Oi que sí?
Però si resulta que sobre la tercera part que gestiones (400) apliques la tercera part del percentatge (2%), serien en total 8. Amb la qual cosa resulta que el que gestiona la resta (600) tindria un total de 52 (60 – 8 = 52), el que significa en percentatge (52 sobre 600) un 8,7%.
O dit d’una altra manera, amb aquesta fórmula “lògica” resulta que la Generalitat tindrà un límit del 2% i el Govern espanyol un 8,7% (un 2,7% per sobre del que li demana la UE, a costa nostra)... Que n’és d’espavilat aquest Montoro, eh?
Però que sigui espavilat i ens vulgui aixecar la camisa no és el més greu, sinó que des del nostre Govern això es vegi com a acceptable, quan del que es tracta és d'una presa de pèl!!!
Per tant, si s'ha de negociar a Madrid el percentatge de dèficit de les autonomies, el que s’ha d'exigir és el mateix percentatge global per a tots. Altra cosa és fer l’imbècil. I si tenim en compte que, a Catalunya, amb un 3,1% (quasi la meitat del global) no s’hauria de fer cap retallada, és el mínim del que no s’hauria de cedir en la negociació.
Potser estic equivocat i les meves matemàtiques elementals no donen per a més, però si hi ha algun economista o expert que em pugui explicar per què ha de ser diferent, s’agrairia una explicació, perquè sinó, no ho entenc.
Jose Luis Herrera (HGxI)
Jose Luis Herrera (HGxI)
diumenge, 14 d’abril del 2013
CDC i Esquerra, en campanya per l'estat propi
El president de la Generalitat ha donat a Pallèjà el tret de sortida de la campanya de CDC 'Dret de decidir i estat propi, garantia d’un futur millor', amb què vol fer pedagogia sobre el dret de decidir i l'estat propi per tot Catalunya. Mas ha presentat el camí de la consulta i l'estat català com a única via perquè Catalunya surti amb èxit de la situació d'emergència' actual. Per fer-la possible, Mas creu que l'única garantia és construir una majoria sòlida favorable a la consulta.
Artur Mas ha assenyalat que, als efectes de la crisi econòmica, se suma el què és, segons ell, el principal problema i llast per al país: el dèficit fiscal. I ha posat com a exemple que amb un terç dels impostos que surten de Catalunya i no tornen s'haurien evitat les retallades que s'han hagut de fer ens els darrers anys.
Durant tres mesos, els dirigents de CDC faran pedagogia del procés al llarg del territori català. De moment, hi ha previstes unes 300 conferències.
Per la seva banda, Esquerra també ha posat en marxa la seva campanya divulgativa en pro de l'estat propi, '2014 decidim llibertat'.
La campanya d'Esquerra es desenvoluparà des d'ara fins a la consulta sobre la independència. La campanya constarà de tres fases: en primer lloc, explicar la situació econòmica del país i el full de ruta cap a la independència; segon, la Conferència Nacional per la República Catalana; per últim, la campanya pel sí, lligada al procés de la pròpia consulta.
1 x 1 = 2 multiplica per la independència
Hem de ser més i més: al carrer, a la feina, al club esportiu, a la universitat, a tot arreu!!!
Per tot això des d'HGxi engeguem la campanya 1 x 1 = 2 MULTIPLICA PER LA INDEPENDÈNCIA
Cada membre de l’Assemblea Territorial d’Horta Guinardó promou i aconsegueix que un familiar, amic, conegut o saludat s’apunti a l’Assemblea.
No importa que es faci membre de ple dret, col·laborador o simpatitzant.
Us recordem que el
• membre de ple dret és aquell que se sent compromès amb l’Assemblea i satisfà
quotes (només 4 € al mes),
• col·laborador és com el membre de ple dret però no paga,
• simpatitzant és el que rep informació i té interès a seguir la vida de l’Assemblea.
En l’actualitat som més de 400 a HGxI. Si cadascun de nosaltres aconseguim fer un membre nou, serem més de 800. És igual quin tipus d’associat sigueu, ni quin tipus d’associat aconseguiu. Només cal sumar saba nova i energia per la independència.
Com fer-ho: a través de l'enllaç de l'Assemblea. És important seleccionar Horta-Guinardó en la
casella Districte del formulari.
http://www.assemblea.cat/?q=inscripcio_anc
Si volem, serem imparables.
Per tot això des d'HGxi engeguem la campanya 1 x 1 = 2 MULTIPLICA PER LA INDEPENDÈNCIA
Cada membre de l’Assemblea Territorial d’Horta Guinardó promou i aconsegueix que un familiar, amic, conegut o saludat s’apunti a l’Assemblea.
No importa que es faci membre de ple dret, col·laborador o simpatitzant.
Us recordem que el
• membre de ple dret és aquell que se sent compromès amb l’Assemblea i satisfà
quotes (només 4 € al mes),
• col·laborador és com el membre de ple dret però no paga,
• simpatitzant és el que rep informació i té interès a seguir la vida de l’Assemblea.
En l’actualitat som més de 400 a HGxI. Si cadascun de nosaltres aconseguim fer un membre nou, serem més de 800. És igual quin tipus d’associat sigueu, ni quin tipus d’associat aconseguiu. Només cal sumar saba nova i energia per la independència.
Com fer-ho: a través de l'enllaç de l'Assemblea. És important seleccionar Horta-Guinardó en la
casella Districte del formulari.
http://www.assemblea.cat/?q=inscripcio_anc
Si volem, serem imparables.
dijous, 11 d’abril del 2013
Teresa Forcades i Aracadi Oliveres es comprometen per l'Estat propi
El professor d'Economia i membre de l'organització Justícia i Pau Arcadi Oliveres i la monja benedictina Teresa Forcades impulsen la creació d'una plataforma unitària que tingui l'objectiu de convocar un procés constituent que permeti al poble català decidir “de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja”.
Els dos activistes han precisat (al programa Singulars) que ells seran els impulsors del procés per formar un moviment social del qual en surti una candidatura popular i unitària a les properes eleccions al Parlament però han deixat clar que no seran entre els candidats. També han explicat que ja han mantingut contactes amb alguns partits i organitzacions socials i sindicals, entre ells l'Assamblea Nacional Catalana (ANC).
De moment, ja han publicat un manifest al web procesconstituent.cat en el qual fan una crida a donar suport a un procés constituent.
Oriol Junqueras: "La ciutadania ha de saber la veritat"
“La ciutadania ha de saber la veritat.” I aquesta veritat, segons Junqueras, es pot conèixer amb exemples quotidians:
- una tisorada de 4.800 milions implicaria tancar el Parlament, TV3, les universitats, els hospitals o els cossos de seguretat;
- l'impost de dipòsits bancaris que volia implantar la Generalitat i que ha vetat La Moncloa suposa una pèrdua de 500 milions;
- amb deu dies del pressupost de Defensa espanyol –47 milions d'euros– no hi hauria ajustos a Ensenyament.
Conclusió: ens cal fer la consulta al més aviat possible per no haver de patir ni un dia més aquesta situació d'ofec econòmic que ens imposa el Govern d'Espanya.
Crida a exercir la sobirania fiscal
L'ANC engega una campanya a favor de pagar impostos a l'Agència Tributària Catalana
El pagament dels impostos a Catalunya és un acte de "dignitat" davant l’espoli fiscal i la manca d’inversions que es produeix a Catalunya que, a més mostra la voluntat dels catalans de poder recaptar i gestionar els propis recursos. Cal promoure la sobirania fiscal per tal d’aplanar el camí davant d’un hipotètic escenari en què es faci un tancament de caixes.
És per això que l’Assemblea ha iniciat una campanya informativa per tal de potenciar aquesta pràctica, explicant quins passos cal seguir en funció de l’impost i per què és necessària. La campanya compta amb diversos actes pel territori, ara que falten pocs dies per tal que els autònoms puguin pagar telemàticament el primer trimestre de l’IRPF; i un cop s’ha obert el període per entregar de la declaració de la renda del 2012.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha engegat una campanya per potenciar la sobirania fiscal i fomentar el pagament d’impostos a l’Agència Tributària Catalana (ATC), encara que posteriorment aquesta entitat transfereixi el que recapta a l’Agencia Tributaria Española.
El pagament dels impostos a Catalunya és un acte de "dignitat" davant l’espoli fiscal i la manca d’inversions que es produeix a Catalunya que, a més mostra la voluntat dels catalans de poder recaptar i gestionar els propis recursos. Cal promoure la sobirania fiscal per tal d’aplanar el camí davant d’un hipotètic escenari en què es faci un tancament de caixes.
És per això que l’Assemblea ha iniciat una campanya informativa per tal de potenciar aquesta pràctica, explicant quins passos cal seguir en funció de l’impost i per què és necessària. La campanya compta amb diversos actes pel territori, ara que falten pocs dies per tal que els autònoms puguin pagar telemàticament el primer trimestre de l’IRPF; i un cop s’ha obert el període per entregar de la declaració de la renda del 2012.
dimecres, 10 d’abril del 2013
Per Sant Jordi, l'estelada al balcó
Un nou gest simbòlic de cara al procés sobiranista. Catorze entitats de la societat civil s'han unit per tirar endavant una campanya per animar els catalans a penjar l'estelada al balcó per Sant Jordi. La iniciativa 'Per Sant Jordi, el llibre, la rosa i l'estelada al balcó' busca visualitzar el suport a la causa sobiranista aprofitant la Diada i promoure la tradició de regalar roses i llibres.
Les entitats són l'Assemblea Nacional Catalana, Associació Catalana de Professionals, Associació de Municipis per la Independència, Cercle Català de Negocis, CIEMEN, Col·lectiu Emma, ENS, Fundació Catalunya Estat, La Fàbrica, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Sobirania i Justícia i Sobirania i Progrés. Es tracta de les mateixes entitats que fa un mes van presentar ElClauer.cat, l'argumentari civil pel Sí a la independència.
dimarts, 9 d’abril del 2013
Canvi de rumb, per Teresa Calveras
[Aquesta carta de la companya Teresa ha estat publicada a La Vanguardia.]
La majoria de líders dels partits polítics espanyols, i alguns de catalans, intenten que el president Mas canviï l'orientació de la seva política -la deriva independentista, en diuen- i que se centri en altres aspectes, com les polítiques socials. Aquests polítics tenen una idea molt curiosa de la democràcia; obliden que la majoria de ciutadans de Catalunya vam votar partits que es comprometien en la celebració d'un referèndum i els vam votar precisament per aquest motiu. Ara parlen de la dèria del president Mas en comptes de compromís amb l'electorat i amb la majoria del poble de Catalunya, mostrant d'aquesta manera la pobra idea que tenen del que representa haver estat elegit diputat.
D'altra banda, també obliden que l'ofec premeditat del Govern central és la causa de la majoria de retallades que s'han de portar a terme i que no hi ha dues maneres de fer política -una que se centra en el sobiranisme i l'altra, en les millores socials-, sinó que n'hi ha una de sola, dues cares d'una mateixa moneda, que l'assoliment d'un objectiu comporta també l'assoliment de l'altre: evitar les retallades, intentar mantenir la societat del benestar i d'aquesta manera millorar la vida de totes les persones que vivim a Catalunya.
Teresa Calveras (HGxI)
Font: http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130406/54372076016/canvi-de-rumb.html#ixzz2PzzCWHVk
La majoria de líders dels partits polítics espanyols, i alguns de catalans, intenten que el president Mas canviï l'orientació de la seva política -la deriva independentista, en diuen- i que se centri en altres aspectes, com les polítiques socials. Aquests polítics tenen una idea molt curiosa de la democràcia; obliden que la majoria de ciutadans de Catalunya vam votar partits que es comprometien en la celebració d'un referèndum i els vam votar precisament per aquest motiu. Ara parlen de la dèria del president Mas en comptes de compromís amb l'electorat i amb la majoria del poble de Catalunya, mostrant d'aquesta manera la pobra idea que tenen del que representa haver estat elegit diputat.
D'altra banda, també obliden que l'ofec premeditat del Govern central és la causa de la majoria de retallades que s'han de portar a terme i que no hi ha dues maneres de fer política -una que se centra en el sobiranisme i l'altra, en les millores socials-, sinó que n'hi ha una de sola, dues cares d'una mateixa moneda, que l'assoliment d'un objectiu comporta també l'assoliment de l'altre: evitar les retallades, intentar mantenir la societat del benestar i d'aquesta manera millorar la vida de totes les persones que vivim a Catalunya.
Teresa Calveras (HGxI)
Font: http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20130406/54372076016/canvi-de-rumb.html#ixzz2PzzCWHVk
dilluns, 8 d’abril del 2013
Campanya de sobirania fiscal: Els meus impostos, a Catalunya
Pagant els impostos a l’Agència Tributària Catalana (ATC) estem fent un gest de reconeixement de les institucions pròpies de Catalunya i a favor que sigui la Generalitat qui recapti els impostos i els gestioni.
>> Díptic informatiu
Tota la informació i els passos a seguir per fer la declaració de renda i exercir la sobirania fiscal:
dissabte, 6 d’abril del 2013
Hem celebrat la nostra Assemblea General descentralitzada
A Girona, el 16 de març, van quedar força esmenes als Estatuts i al Reglament pendents d'aprovació. Avui les assemblees territorials ens hem reunit de forma descentralitzada per acabar la tasca iniciada ara fa un mes.
Ha estat un esforç notable que els components d'HGxI hem assumit i valorem pel que representa de participació i democràcia. I així esperem que ha estat arreu.
Som ASSEMBLEA.
Ha estat un esforç notable que els components d'HGxI hem assumit i valorem pel que representa de participació i democràcia. I així esperem que ha estat arreu.
Som ASSEMBLEA.
divendres, 5 d’abril del 2013
Sobirania fiscal: L'AMI i l'ANC criden a pagar els impostos a la Generalitat
Pressionar el govern perquè, quan hi hagi prou insubmisos fiscals, es planti. Aquest és el propòsit de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que criden a la insubmissió fiscal. De fet, el 15 d'abril hi haurà una reunió executiva de l'AMI en què es donaran directrius precises per a exercir la sobirania fiscal als més de 650 ajuntaments que en formen part.
'És molt senzill de fer', diu Jordi Fornas, que com a batlle de Gallifa –fins la setmana passada- ha estat l'impulsor de la iniciativa a l'àmbit municipal. 'Es tracta d'ingressar els diners a l'Agència Tributària Catalana –diu– en comptes de l'espanyola. I fer-ho un parell de dies abans, perquè l'ATC tingui temps d'enviar-los a la hisenda espanyola. Ara per ara funciona així. No oblidem que es tracta d'una estratègia per omplir les nostres caixes per al moment futur, en què necessitem tenir recursos.'
Segons els promotors de la iniciativa, el fet que la Generalitat no es quedi aquests diners i els enviï a Espanya no ha d'aturar l'acció. 'Això ara no és el problema. Si cada cop ho fa més gent vindrà un dia que podrem dir tanquem la porta', diu Fornas. És a dir, es tracta d'un procés que pot omplir els calaixos catalans i anar dotant de diners la futura hisenda pròpia, de manera que, en el moment que es trenquin les relacions amb l'estat, a Catalunya s'hagin creat uns mecanisme que permetin tenir recursos a l'abast. 'Es parla molt de què farem quan arribi el moment, de com ens ho farem i d'on traurem els diners. Bé, si cada cop som més els que fem la insubmissió fiscal els diners ja els tindrem', diu Fornas, que defensa la necessitat que els ajuntaments compromesos compleixin la moció aprovada per l'AMI, com a pas previ imprescindible per a l'autodeterminació i la hisenda pròpia. 'Mentre anem sumant ajuntaments que s'han autodeterminat, sumem recursos a l'ATC'.
L'ANC també farà campanya per la insubmissió fiscal
L'AMI no està pas sola en aquesta iniciativa. L'ANC, coincidint amb el període de recaptació que comença ara, també té previst de mobilitzar per a la insubmissió fiscal, i d'ací a pocs dies organitzarà un acte de sobirania fiscal. Montserrat Mata, de la comissió de l'ANC que treballa aquesta qüestió, explica que si durant aquest any hi ha hagut un centenar d'insubmisos fiscals i no han rebut cap requeriment per part del govern espanyol, ara l'entitat pot emprendre amb prou seguretat una campanya en la mateixa direcció. Per això en farà difusió als mitjans de comunicació, amb la intenció d'explicar a la gent com exercir la sobirania fiscal i animar-la a afegir-s'hi per aconseguir que l'acció sigui com més àmplia millor. 'Això només tindrà sentit si som molts.' L'ANC assumeix l'envit de mobilitzar la gent en una acció com aquesta, 'que fa més respecte i pot ser més arriscada'. Però ara per ara, de risc no n'hi ha cap. L'únic que podria passar, diu Mata, és que el govern espanyol reaccionés canviant les lleis per no permetre la insubmissió fiscal com ara.
Recull setmanal de premsa
- Santa Coloma de Gramenet, pel Dret a decidir
- Mas demana resistència a la seva infanteria parlamentària
- Una cadena alliberadora, per Joan Vila
- Jaume Barberà: "Ni asfíxia ni sotmetiment, independència!"
- VÍDEO: ERC anuncia una pregunta "clara i concisa" pel referèndum
- Informes vilaweb: Els set condicionants de la data del referèndum
- La urgent regeneració de les institucions empresarials, per Ramon Carner (CCN)
- La guerrilla, per Josep Huguet
- Estudiants de batxillerat de Barcelona exposen a la seu de les Nacions Unides el procés sobiranista de Catalunya
HGxI s'ha presentat a la Federació Catalana de Ciclisme
En el marc de la nostra política d'establir vincles de col·laboració amb entitats i organitzacions, els companys Miquel López i Enric Sánchez han fet una presentació de l'ANC a la Federació Catalana de Ciclisme (FCC).
Han estat magníficament atesos pel seu president, Josep Bochaca Tohà i el secretari, Albert Folch.
La FCC ja s’havia adherit a través de la UFEC (Unió de Federacions Catalanes de l’Esport) a la consulta pel Dret a Decidir.
"Ens han atès molt bé i hem pogut intercanviar impressions i punts de vista, molt coincidents als nostres", han manifestat els companys. La FCC, per la seva banda, s'ha mostrat disposada a col·laborar amb la nostra Assemblea territorial i s'ha compromès a autoritzar la nostra presència i actuació en tots aquells esdeveniments especials que l'entitat dugui a terme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)