dimarts, 26 de novembre del 2013

Puc sentir-me català i/o espanyol... Però vull la independència de Catalunya per moltes raons



L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat avui el vídeo ‘La Catalunya mestissa’ on hi apareixen diferents testimonis de catalans d’origen espanyol que reivindiquen la importància del mestissatge en la societat catalana i fan una aposta clara per la independència.

Realitzat en col·laboració amb la plataforma Els Altres Andalusos, els protagonistes del vídeo reivindiquen el pluralisme en la manera d’entendre la catalanitat, independentment de si un parla normalment castellà o català i al marge de si un se sent català, espanyol o totes dues coses alhora. 

diumenge, 24 de novembre del 2013

CRÒNICA: Intensiu de paradetes informatives a Santa Coloma de Gramenet (23N 2013)

 

Aquest dissabte passat, totes les Assemblees Territorials de Barcelona i també de Badalona ens vam desplegar per les avingudes i cruïlles més transitades de Santa Coloma de Gramenet, en un intensiu de paradetes informatives organitzat per la Territorial colomenca.



Estem parlant d'una vintena de taules informatives i de recollida de vots per la independència amb els seus corresponents voluntaris. Una colla de voluntaris d'Horta-Guinardó, en diferents torns, vam estar tot el matí aturant la gent del carrer i parlant-hi, sense que el fred considerable que feia ens desanimés gens ni mica.


L'afluència de persones que s'acostaven a les taules per signar un vot per la Independència va ser constant. Només a la nostra taula es van complimentar una setantena de formularis amb la corresponent signatura. Poca broma.


La jornada va anar molt bé, els colomencs ens escoltaven amb interès i molts ens encoratjaven, vàrem repartir centenars de flyers. Cap flyer acabava a la paperera. 

Però els voluntaris no ens vam limitar a repartir fullets informatius sobre els avantatges de la independència, sinó que ens esmerçàrem a explicar la importància de la campanya "Signa un vot per la Independència" i també a explicar que l'actual procés cap a la independència és un projecte democràtic, legítim, pacífic, europeista i inclusiu.


Un projecte democràtic, perquè els asumptes importants se solucionen políticament amb transparència i anant a votar i no pas amb amenaces, insults i bestieses com voler empresonar els nostres representants polítics. El Parlament, en representació del poble català, s'ha compromès a celebrar un referèndum d'independència el 2014. No hi renunciarem, és el que volem una àmplia majoria de catalans.


Un projecte legítim, perquè es basa en un dret internacionalment reconegut, com és el dret a l'autodeterminació dels pobles. Legítim, perquè no volem res més que el que ja tenen totes les nacions lliures del món: un estat propi que defensa els seus interessos.


Un projecte pacífic que rebutja categòricament la confrontació i la violència i aposta pel debat, el respecte i els camins de la democràcia. La Via Catalana representa la imatge perfecta de la il·lusió col·lectiva, la il·lusió d'un poble madur que ha decidit emancipar-se i que té com a valors suprems la pau i la concòrdia.


Un projecte europeista, perquè els catalans som gent treballadora, productiva, responsable i amb un esperit obert i integrador que ens ha fet històricament i per vocació europeistes. Catalunya serà una cotribuent neta dins Europa.


I és el nostre un projecte inclusiu perquè tots els qui vivim a Catalunya sortirem guanyant amb la independència: farem les nostres polítiques educatives i culturals, administrarem els nostres recursos i posarem fi a l'escandalós dèficit fiscal a què ens sotmet l'Estat espanyol. Tant és la llengua que un parli, tant és si se sent català o espanyol: la independència comporta automàticament viure en una societat més justa.


És lògic que hi hagi dubtes, reserves, inseguretats... "Oh, és que no ens deixaran...", "oh, és que no ens en sortirem...", "oh, és que amb aquests polítics catalans...". 

En les nostres mans està viure en una societat més lliure i més justa. Si els catalans ho volem, ho farem. Som molts, som majoria, som una creixent majoria, hi ha un projecte i hi ha trempera. Què més volem? Ho tenim tot.



dissabte, 23 de novembre del 2013

Declaració de Novembre de l'ANC



El secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), reunit en sessió ordinària el dia 16 de novembre de 2013, a Barcelona, tenint en compte els moments transcendents que s’hauran d’afrontar en el futur immediat, ha aprovat el seu posicionament, que vol fer públic amb aquesta Declaració de Novembre.
PREÀMBUL
L'Assemblea Nacional Catalana és una organització popular, unitària, plural i democràtica, fonamentada en la democràcia de base i en la unitat d'acció, i integrada per persones que volem que Catalunya esdevingui un estat independent.
L'11 de setembre de 2012, l’Assemblea Nacional Catalana va demostrar la capacitat de mobilització del poble català. I ho va fer amb una gran manifestació que va reunir més d'un milió i mig de persones als carrers de Barcelona. L'11 de setembre de 2013 hem tornat a demostrar no només capacitat de mobilització, sinó també d'organització, en repartir-nos ordenadament dos milions de persones al llarg del país, tot formant una cadena de més de 400 quilòmetres.
Aquestes multitudinàries mobilitzacions populars, i l'immens impacte que han aconseguit als mitjans de comunicació d’arreu del món, han posat la independència de Catalunya en el centre del debat polític i han col·locat la qüestió catalana damunt de la taula de les principals cancelleries del món.
El resultat de les eleccions del 25 de novembre de 2012 i tots els estudis demoscòpics solvents acrediten l’ampli suport de la ciutadania de Catalunya a l’exercici del dret a decidir. Però encara més, la voluntat de constituir Catalunya com a un nou estat independent ja és l’opció majoritària entre la ciutadania catalana.
Ni el fracàs de l’Estatut de 2005-2006 ni la crisi econòmica són elements suficients per explicar per què hem arribat a aquesta situació. Com molts altres països d’Europa, vivim una crisi de valors polítics tradicionals i de model de societat. En el nostre cas, això es complementa amb la reivindicació nacional catalana, mai resolta per l’Estat espanyol; un estat amb preocupants dèficits democràtics i amb una incapacitat històrica de repensar-se ell mateix en clau plurinacional.
És a dir, vivim una situació de triple crisi: econòmico-social, democràtica i nacional.
La societat catalana, sense els mecanismes de poder que defineixen un estat, ha hagut de trobar altres camins per al seu progrés i la seva organització. Paradoxalment, això li ha conferit una solidesa excepcional. Només això explica que, històricament i en l'actualitat, Catalunya hagi pogut afrontar amb èxit reptes com la integració de successives onades migratòries, preservant la convivència i la cohesió social, o bé com la defensa dels més desafavorits, gràcies a la creació de xarxes socials de suport.
El poble català ha pres consciència que per lluitar contra la triple crisi que pateix li calen vertaderes eines d’estat.
L’autonomia que suposadament garanteix la Constitució espanyola de 1978 és un frau. Catalunya no és reconeguda com a nació, ni l’autonomia assolida li és respectada. L’ofec econòmic sistemàtic a la Generalitat, així com la recentralització i l'atac deliberat del nacionalisme espanyol contra la llengua i la cultura dels Països Catalans, és una mostra evident que l’encaix dins de l’Estat espanyol només és possible si estem disposats a desaparèixer com a nació i com a poble.
L'objectiu de l'Assemblea Nacional Catalana és recuperar la independència política de Catalunya, mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. L’Assemblea Nacional Catalana ha canalitzat la força de la societat civil, que empeny cap a un horitzó nacional nou i esperançador que ens permeti construir un país millor.
Volem un Estat català perquè, com a poble que som, hi tenim dret. Però, sobretot, el volem perquè l'entenem com una oportunitat per construir un marc propi de relacions socials, econòmiques i polítiques. Un estat al servei de les persones on els ciutadans siguin el centre de les seves polítiques públiques.
Som en un món cada cop més interdependent, però on cap estat renuncia a la seva independència. En aquest món, els catalans volem participar amb veu pròpia en la construcció europea, perquè creiem en la diversitat, la llibertat i la igualtat de les persones i dels pobles. Altrament, Catalunya té totes les condicions per esdevenir un estat perfectament viable i pròsper en termes econòmics. I aspira legítimament a compartir les transformacions que Europa haurà d’afrontar per resoldre la comuna crisi estructural i de valors actual, que és profunda i preocupant. Res d’això és possible si som una simple regió espanyola.
Les forces polítiques han d’aparcar els tacticismes partidistes i han de pensar en el bé comú. Per això, cal que actuïn amb la màxima unitat possible per encarar amb força l'etapa definitiva del procés d'independència. La unitat es pot expressar, segons les circumstàncies, configurant un govern d’àmplia unitat, en forma d’amplis acords parlamentaris, de llistes unitàries d’ampli espectre, o bé compartint punts programàtics relatius al futur polític de Catalunya. En tot cas, i en darrera instància, correspon als partits polítics i al seu sentit de la responsabilitat concretar, de la millor forma possible, com s’ha d’expressar la unitat que considerem que en aquests moments reclama la ciutadania.
Sabem d’on venim i on volem anar, però cal dir també com podem arribar-hi. Per això, en el moment actual del debat polític, l’Assemblea Nacional Catalana creu necessari assenyalar uns punts que considera irrenunciables.
Som davant d’un debat estrictament polític, sense limitacions jurídiques. En democràcia, només al poble de Catalunya li correspon decidir sobre el seu futur polític. En aquest sentit, la celebració d’una consulta sobre la independència del nostre país és un objectiu irrenunciable que no pot ser objecte de retards ni d’abaratiments.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assembles Nacional Catalana fa pública aquesta
PRESA DE POSICIÓ:
1. La celebració d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya durant l’any 2014 és irrenunciable.
2. La consulta ha de tenir lloc al més aviat possible, preferentment abans del 31 de maig de 2014, i s’ha de convocar en el moment que es concreti el marc legal aplicable.
3. La petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats de poder organitzar la consulta no pot servir d’excusa per demorar-la. El Parlament ha de fixar una data límit per rebre’n resposta. Passada aquesta data cal aplicar la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del poble de Catalunya, aprovada pel Parlament el 23 de gener d’enguany i convocar la consulta d’acord amb la legislació catalana.
4. La consulta ha de tenir una sola pregunta, directa i clara, que s’ha de poder respondre de forma afirmativa o negativa, i ha de preguntar explícitament sobre la independència de Catalunya. Qualsevol altra possibilitat seria un frau, ja que el resultat no seria determinant i podria no ser reconegut per la comunitat internacional. En aquest sentit, l'Assemblea Nacional Catalana proposa la següent pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
5. Per encarar l'actual etapa amb garanties d'èxit és imprescindible la màxima unitat d'acció entre les institucions catalanes, la societat civil i els partits polítics. Les forces polítiques catalanes han d’actuar amb el màxim sentit de la responsabilitat i amb unitat, perquè així ho reclama una gran majoria de la ciutadania, i posant els interessos col·lectius per davant dels interessos de partit. La unitat d’acció política ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents i, quan calgui, amb la formació d’un govern de concentració nacional. La unitat serà la millor eina davant dels intents permanents dels aparells de l’Estat espanyol de torpedinar el procés i per defensar les institucions en cas de dissolució o intervenció de la Generalitat.
6. Les eleccions europees del 25 de maig de 2014 seran un repte i una oportunitat per a Catalunya. Caldrà mobilitzar-se per assolir una participació tan alta com sigui possible, perquè la nostra determinació nacional serà observada i valorada pels països europeus en funció dels vots obtinguts per les candidatures favorables a la consulta i a la independència. L’Assemblea Nacional Catalana crida, doncs, a treballar des d’ara per fer possible una candidatura d’ampli espectre sociopolític, que pugui tenir el suport del màxim nombre de forces polítiques i de moviments populars.
7. L’Assemblea Nacional Catalana seguirà amb atenció l’evolució de la situació i, si cal, convocarà noves mobilitzacions per garantir el dret democràtic de la ciutadania a ser consultada de forma clara sobre el futur de Catalunya i per defensar les nostres institucions nacionals.
Barcelona, 23 de novembre de 2013

divendres, 22 de novembre del 2013

Els partidaris del SÍ a la Independència de Catalunya continuen sent una àmplia majoria



L'independentisme continua essent majoritari, amb aquestes dades: 54,7% a favor; un 22,1% en contra, i un 15,7% que s'abstindria. Un 4,9% declara que no sap què votaria.

ERC continua essent la força política amb més intenció de vot a Catalunya, segons el baròmetre del tercer trimestre (estudi, en PDF) de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

Més info a Vilaweb.

La pregunta més esperada



dijous, 21 de novembre del 2013

Alfred Bosch desmunta en directe els tòpics del discurs espanyolista



El diputat d'ERC Alfred Bosch es va especialitzant a fer pedagogia en els terrenys més complicats i hostils. Ja va fer una intervenció molt celebrada en una tertúlia del programa 'El gato al agua' de la televisió espanyola Intereconomía, i ahir hi va tornar en una entrevista a l'informatiu de 13TV, en què fou capaç de respondre amb serenitat i to pedagògic les diatribes del presentador estrella del canal espanyolista.
El presentador li va preguntar per tots els tòpics sobre el procés d'independència de Catalunya: haurien de votar tots els ciutadans de l'estat espanyol, el dret d'autodeterminació no és aplicable al cas català, la tercera via, la reforma de la constitució com a via per aconseguir el dret de decidir, l'Espanya de cara amable del PSOE, les prioritats socials que hauria d'atendre la política catalana, etc. Bosch respon totes les preguntes amb un to pedagògic i els presentadors no aconsegueixen acorralar-lo.
Al final de l'entrevista, Bosch dóna una lliçó sobre la manera d'entomar el procés català i la necessitat d'estimular el diàleg i el respecte entre nacions.
Text: Vilaweb

Manifestació diumenge 24N: El futur no es retalla, Independència

Benvolguts, benvolgudes,

Per aquest diumenge s'han convocat manifestacions per mostrar el rebuig frontal a la reforma de les pensions que prepara el Govern del PP i que significarà una enorme agressió al poder adquisitiu de les pensions actuals i un pas mes en la destrucció del sistema de pensions futur, i reclamar, també, uns pressupostos de l’Estat i de Catalunya que tinguin un caire social i abandonin les retallades en sanitat, educació i serveis socials.




Juntament amb la Sectorial de Treballadors de l'ANC, l'AT d'Horta-Guinardó ens afegirem a la manifestació d'aquest diumenge per fer visible el camí per començar a redreçar el nostre país.

Dissenyada per l'ocasió, estrenarem una pancarta de gairebé 4 metres que dirà:

El futur no es retalla
INDEPENDÈNCIA

A part hem de nodrir la marxa d'estelades per fer visible que la independència i la solució als nostres problemes va lligat.


Hem quedat a 3/4 de 12 a la Pedrera. No us deixeu l'estelada a casa!

Info sobre la sectorial de Treballadors de l'ANC: http://blocs.mesvilaweb.cat/anctreballadors

dimecres, 20 de novembre del 2013

Catalunya aporta a Espanya 18 vegades més que Alemanya a la Unió Europea

Un estudi de la sectorial d’economia de l’Assemblea Nacional Catalana demostra que Catalunya aporta a Espanya un 50% més que Alemanya a la Unió Europea en termes absoluts, i 18 vegades més en termes relatius. L’estudi considera que “amb aquesta aportació Alemanya controla la UE, mentre que Catalunya ni tan sols aconsegueix infraestructures tan bàsiques com l’Eix Mediterrani”.

En concret, les dades aportades indiquen que l’aportació mitjana anual d’Alemanya a la UE (2007 – 2011) és de 10.397 milions d’euros (un 0,4% del PIB), mentre que l’aportació mitjana anual de Catalunya a Espanya (2005- 2009) és de 15.640 milions d’euros (un 7,8% del PIB).

El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat, ja que a Catalunya arriba fins al 8,4% del PIB, mentre que a Connecticut és del 5%, a Flandes del 4,4% i a Alberta de 3,25%. Fins i tot si s’apliqués el mètode del Flux de benefici, el dèficit fiscal resultant segueix estant molt per sobre dels estàndards internacionals (5,8% del PIB), tal i com demostra el següent gràfic:



Les dades també mostren que l’any 2010 el dèficit fiscal català va ser de 16.543 milions d’euros, el que equival a 2.200€ per cada català, “quantitat que seria suficient per doblar el pressupost de sanitat i educació que tenim actualment”.

Responent a la pregunta “Com m’afecta això?”, l’estudi de l’ANC assegura que “l’eliminació del dèficit fiscal comportaria un augment substancial d’ingressos, encara que també un petit augment de despesa per pagar serveis centrals”, però, amb tot, “la Generalitat passaria a una situació de superàvit pressupostari”.

Així, i amb un superàvit pressupostari de 10.800 M€, “la Generalitat no només no hauria de fer noves retallades sinó que es podrien eliminar les retallades fetes en exercicis anteriors, i sobrarien diners per invertir en polítiques destinades al creixement econòmic i en favor de l’ocupació”. 

Aquesta investigació també revela que “les úniques comunitats autònomes que han augmentat la seva participació en el PIB total d’Espanya són Andalusia i, sobretot, Madrid”, i assegura que “Madrid sempre hi guanya”. “30 anys de transferències han servit per mantenir algunes Comunitats Autònomes subvencionades, però sobretot per drenar recursos i riquesa cap a Madrid”, adverteix l’informe.

Font: Elsingulardigital.cat

dimarts, 19 de novembre del 2013

Quina Catalunya volem els catalans? Un gallec explica la situació de Catalunya en setze llengües



En aquest vídeo, De Castro exposa en alemany, anglès, espanyol, francès, gallec, indonesi, italià, rus, serbocroat…, des de llocs emblemàtics de Catalunya, alguns dels principals arguments pels quals una majoria social vol la independència. Però també convida els catalans a prendre's la independència com una oportunitat de repensar els models polítics i socials a través de la participació ciutadana, la generació d'idees i la divulgació de coneixement. Tota una reflexió que serveix per presentar The Catalan Project com un nou espai creat expressament amb aquesta finalitat.
Aquesta plataforma en línia, llançada el 12 de novembre, facilita als usuaris d'aportar idees de país en formats diversos i adjuntar documentació addicional per basar les seves propostes. En una sola setmana ja ha rebut més de cent idees de camps tan diversos com l'exèrcit, la regeneració democràtica, la creació d'empreses, l'educació i els cossos de seguretat.
El vídeo es pot trobar subtitulat en catalàalemanyanglèsespanyol ifrancès.
Text: Vilaweb

Intervenció d'Oriol Junqueras al Parlament Europeu en l'acte sobre el Dret a decidir



Intervenció d'Oriol Junqueras a l'acte 'The right to decide: A democratic right', organitzat per l'Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu (13/11/13).

"La flama eterna", per Rosa M. Esteller i Elies


LA FLAMA ETERNA

|||||||||| |||||||||| |||||||||| 

Mentre hi hagi amor, hi haurà fermesa;

mentre hi hagi fermesa, hi haurà llengua;

mentre hi hagi llengua, hi hauran tradicions;

mentre hi hagin tradicions, hi haurà poble;

mentre hi hagi poble, hi haurà història;

mentre hi hagi història, hi haurà passió;

mentre hi hagi passió, hi haurà flama;

mentre hi hagi fama, hi haurà País !

|||||||||| |||||||||| |||||||||| ||||||||||

Amb esperit i seny:

lluitarem amb fermesa,

defensarem la llengua,

conservarem tradicions,

serem poble,

tindrem història,

viurem amb passió

i seguirà la flama,

sempre, digna i ardent,

als cors dels catalans !!!

 ||||||||| |||||||||| |||||||||| |||||||||| |||||||||| 

 Rosa M. Esteller i Elies (HGxI)

 (de Poemes a Catalunya)

dilluns, 18 de novembre del 2013

Ja tenim els dvd de la Via Catalana, la pel·lícula d'una Diada històrica



El podreu trobar a les nostres paradetes (mireu calendari en aquest mateix blog) o sol·licitar-lo directament a la nostra companya Sílvia: panades.silvia@gmail.com

El regal perfecte per Nadal. Un dvd per tornar-se a emocionar i reviure una de les gestes més importants del poble català en el seu camí cap a la independència.

I només per 10 euros, que aniran al fons d'HGxI.

“Cap multinacional instal·lada aquí ha mostrat dubtes per seguir-hi invertint”

ENTREVISTA A JOAN TARRADELLAS I ESPUNY,  CONSELLER DELEGAT DE L'AGÈNCIA DE SUPORT A LA INNOVACIÓ I LA INTERNACIONALITZACIÓ (ACCIÓ)

El comerç exterior és un dels indicadors que millor s'han comportat amb la crisi. S'han aconseguit dues dades rècord: l'augment de les exportacions productives i de les empreses exportadores regulars. I això en un moment en què els ajuts a la internacionalització s'han reduït a la mínima expressió.

"Quan parlem amb els empresaris estrangers instal·lats ens demostren la voluntat d'augmentar les inversions. En el primer semestre d'enguany les inversions estrangeres productives a Catalunya s'han incrementat en un 42,2% respecte a l'any passat. A la resta de l'Estat espanyol han baixat un 0,2%. Són xifres del FDI Foreign Direct Investors Report de Financial Times i demostren que som un dels territoris que més han crescut en inversió estrangera d'Europa i el segon semestre les xifres seran igualment bones. Curiosament els principals països inversors és allà on més exporten les empreses catalanes, com Alemanya, etc. Una altra cosa que ha canviat és que ara ja venem més a la resta del món que a l'Estat. A Espanya exportem un 45,8% i a la resta del món, en canvi, un 54,2%; aquest canvi es va produir al llarg del 2011 i segueix la tendència."


Llegiu l'entrevista completa a L'Econòmic.

Economia catalana: fets (per Elisenda Paluzie)

Molt atents estem sempre a les anàlisis d'Elisenda Paluzie, catedràtica d'Economia a la UB, sobre l'ofegament econòmic al qual el Govern d'Espanya sotmet Catalunya (dèficit fiscal) i sobre la inqüestionable viabilitat econòmica de la propera Catalunya independent.

"Efectivament, avui Catalunya és una economia de dimensió mitjana en el context europeu, relativament rica en termes de renda per càpita i considerablement oberta. El PIB de Catalunya el 2012 fou de 207.762 milions d'euros, similar al de Dinamarca (244.535 milions d'euros) i al de Finlàndia (194.469 milions d'euros). En el context de la Unió Europea dels Vint-i-set, Catalunya seria la dotzena economia més gran. En termes de PIB per càpita, ajustat per les diferències de poder adquisitiu, Catalunya està per sobre de la mitjana de la zona euro i seria el novè país més ric de la UE."

"...Catalunya sortirà de la crisi malgrat Espanya, i en sortirà més ràpid i més enfortida com més aviat deixi enrere el llast d'un govern, l'espanyol, que actua sistemàticament contra els seus interessos."


Llegiu l'article complet a El Punt-Avui.

"1714, el preu de la llibertat", la pel·lícula


Aquest títol (1714, el preu de la llibertat) no és només una constatació històrica del que va passar ara fa tres-cents anys sinó que és, a més, el títol d'una minisèrie que sobre els fets del 1714 s'han proposat tirar endavant Televisió de Catalunya i la productora Prodigius. La sèrie es basa en la trilogia d'Alfred Bosch.

A Catalunya no tenim una pel·lícula de referència clara, un Braveheart català, per entendre'ns, per poder-la anar ensenyant pel món. Probablement aquesta minisèrie no serà ben bé això. Però s'hi assemblarà molt. I està bé que es programi, es produeixi i s'estreni l'any del tricentenari; l'any de la memòria, de la democràcia en majúscules, de la política i de la consulta, com deia l'altre dia el conseller Homs.

Llegiu l'article complet a El Punt-Avui

divendres, 15 de novembre del 2013

Nerviosisme a la Moncloa i al CNI

Dia a dia el sobiranisme que s'havia de dissoldre amb unes quantes "estocades" dels aparells de l'Estat, les seves clavegueres i els mitjans de comunicació comprats a Catalunya, resisteix. I més preocupant encara: els actes organitzats per CDC, ERC, l'ANC, l'AMI i Òmnium Cultural cada dia gaudeixen de més assistència, i l'extensió de la por entre aquests sectors no ha donat resultats.


...A qui farà cas, l'Estat? A aquells qui creuen que cal autoritzar una consulta? O als qui volen continuar amb l'ofec econòmic de Catalunya?


Llegiu l'article complet a Tribuna.cat

Intensiu de Santa Coloma (23 de novembre)

Benvolguts, benvolgudes,

El proper dissabte 23, els companys de l'ANC de Santa Coloma de Gramenet han organitzat un intensiu de guinguetes a la seva ciutat. No cal que diguem la importància que té que l'ANC es visualitzi i faci campanya a Santa Coloma.

Només hem de muntar una guingueta i per ara no som prou gent. Quan vam fer l'intensiu del Carmel tot el Barcelonès s'hi va abocar i ara no pot ser que nosaltres no hi participem i els deixem penjats.

Demanem de debò la vostra col·laboració per fer-ho possible. Apunteu-vos al  http://doodle.com/azze62ck7upuuys9 

Entre tots ho farem possible. No falleu.

Fem Via!!!

dijous, 14 de novembre del 2013

Sobiranisme a Catalunya: La Regla del 3,5% (per Xavier Sala i Martín)



Interessant conferència TEDx a Colorado: una politòloga nord. Americana (Erica Chenoweth) ha estudiat els moviments de resistència pacífica que han intentat o bé enderrocar governs o bé crear països nous al llarg de la història. I en treu dues conclusions molt interessants pel moviment independentista català.
La primera és que els moviments pacífics tenen més probabilitat d’èxit que no pas els violents (i, de fet, a mida que ha avançat la història, la probabilitat ha anat augmentant). La raó és que els moviments pacífics tenen una base més àmplia (la gent no vol apuntar-se a causes violentes) i acaben tenint més suport internacional. Són més, diguem-ne, simpàtics.
La segona, i més important, conclusió és que TOTS els moviments que tenien un suport popular de com a mínim del 5% de la població han tingut èxit. De fet, l’autora fins i tot baixa una mica el llistó i aposta per la “regla del 3,5%”: tot moviment popular pacífic que tingui el suport del 3,5% de la població, està abocat a guanyar.
Avís a vianants: a la Via Catalana hi va participar el 21,4% de la població!
YES, WE CAN!
Nota: Si esteu interessats en la recerca de l'Erica Chenoweth, podeu llegir aquest article en obert, comprar el seu llibre de Columbia University Press o visitar el seu blogTambé la podeu seguir a Twitter: @EricaChenoweth


Font: Salaimartin.com

dimecres, 13 de novembre del 2013

Com hauria de ser una Catalunya independent? La resposta és a les nostres mans



Un projecte promogut per un col·lectiu ciutadà integrat en part per professionals de la comunicació s'ha proposat el repte de preguntar com hauria de ser una Catalunya que quedés fora d'Espanya. 'The Catalan Project', com es diu la iniciativa, vol fer-ho a través de la participació ciutadana a la xarxa i fa una crida a la societat catalana perquè exposi com hauria de ser el país a diversos nivells.

L'objectiu doncs, és el d'idear entre els internautes que aportin les seves idees la política, l'economia, l'esport, la sanitat i la llengua (entre d'altres) de la Catalunya independent. A més, es pot fer utilitzant diversos formats: text, vídeo o imatge. Cada idea pot sumar suports, compartir-se a través de les xarxes socials i enllaçar amb articles de diaris o altres publicacions.

Per internacionalitzar aquesta iniciativa, les propostes es poden presentar en diversos idiomes, i queden sempre sotmeses a debat dels usuaris, que poden aportar arguments a favor o en contra. Per ara, 'The Catalan Project' compta amb més de 500 idees per fer un nou país, repartides en cinc idiomes diferents i compta amb uns 200 articles de premsa adjuntats.

Amb tot, s'ha engegat un projecte de micromecenatgeVerkami per cobrir les despeses de la programació de la web i per mantenir-la. Si finalment s'aconsegueixen els 12.000 euros que s'han marcat com a objectiu, també es destinaran per fer més vídeos al seu canal de Youtube, i que intenten explicar alguns dels temes més complexes del procés.

Text: Naciodigital.cat

dimarts, 12 de novembre del 2013

Una amplia mayoría de catalanes votaría hoy a favor de la independencia de Catalunya

Una macroencuesta de la AMI (Associació de Municipis per la Independència) apunta a que una mayoría de catalanes, el 58,5%, votaría a favor de la independencia; el 'no' recabaría un 19,3% de apoyo. 




La encuesta, realizada entre el 16 y el 27 de septiembre a más de 3.000 personas, señala que un 82,1% de los catalanes es favorable a la convocatoria de una consulta sobre la independencia. Una mayoría, el 58,5% del total, se muestra además partidario del 'sí'. En Barcelona y el Área Metropolitana también ganaría esta opción. En concreto, un 60,2% de los barceloneses votarían a favor, y un 53,3% de los habitantes del Árena Metropolitana. El 'no' a la independencia recoge en estas zonas alrededor de un 20% de apoyo.



El estudio también indica una desconfianza respecto a la capacidad del estado español de encontrar una respuesta a la situación actual de las relaciones entre España y Cataluña, y una mayoría se muestra favorable a seguir adelante en caso de que España no permitiese la consulta.

Programa "Escrivint la independència" (11-11-13)



Data de publicació: 11/11/2013

Programa de seguiment del procés independentista que s'emet els divendres a les 23h a Canal Català. Dirigit i presentat per Igor Llongueres. 

Inclou, entre d'altres seccions:

- LA DADA: Albert Macià, responsable del Grup d'Estudis del Cercle Català de Negocis, ens explica que d'aquí a 5 ja no quedarà fons de pensions si ens quedem a Espanya (13:58)

- FRANCESC FABREGAT, alcalde de Bellvís i president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, parla del procés independentista (19:18)

- Entrevista a plató amb el president de l'AMI i alcalde de Vic, JOSEP MARIA VILA D'ABADAL (26:17)

- JOSEP MARIA ÁLVAREZ, secretari general de la UGT de Catalunya, passa el TEST del programa (44:21)

Twitter: @Escrivint / #escrivintlaindependència
https://twitter.com/Escrivint
https://facebook.com/EscrivintLaIndep...

diumenge, 10 de novembre del 2013

La Diada de la Catalunya Nord celebra la seva pròpia via, la Via del Nord, amb més de 3.000 persones

Carme Forcadell i Muriel Casals encoratgen els nord-catalans a"no defallir" en la defensa de la seva identitat. "Si voleu podeu" és el missatge que les presidentes d'Òmnium Cultural i de l'ANC han transmès aquest dijous als nord-catalans durant el col·loqui que ha obert els actes de commemoració del Tractat dels Pirineus.

Com podeu veure a la foto, una colla de membres  d'HGxI 
hi han estat presents.
Aquest dissabte, els actes de commemoració han tingut en la Via del Nord la resposta que Forcadell i Casals buscaven. Més de 3.000 persones han unit les mans i han portat fins a Perpinyà l'esperit de la Via Catalana que l'Onze de Setembre va recórrer el país de nord a sud reclamant la independència.

Al punt de les 16:59, per commemorar que ara fa 354 anys es va signar el Tractat dels Pirineus, que va suposar l'annexió de la Catalunya del Nord a França, els participants han encerclat tres seus d'institucions franceses per demostrar que el territori també és independentista. La cadena humana, que s'ha batejat com a Via del Nord, ha tingut com a protagonistes les estelades i com a banda sonora els crits a favor de l'estat propi i el cant dels Segadors.

La Diada de la Catalunya Nord ha coincidit també amb el final del Correllengua. Diversos representants de la societat catalana han estat presents als actes, com la secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Rovira.
Tant Forcadell com Casals han reconegut que les realitats al nord i al sud de Catalunya són diferents perquè cada part dels Països Catalans té "un tempus diferent", però els han encoratjat a "no defallir" en la defensa de la seva identitat "tot i els bastons a les rodes" que els posa l'estat francès. 



Fotos: HGxI
Text: 324.cat

divendres, 8 de novembre del 2013

Articles hiperrecomanats de la setmana

L'allau d'articles sobre el nostre actual procés d'independència és enorme. No es dóna a l'abast de llegir-los tots. Què vol dir, això? Doncs que hi ha tota una societat mobilitzada, activada, participativa i treballant per assolir la independència de Catalunya. El nostre País només depèn de nosaltres: el pitjor enemic de Catalunya és el sofà. Ningú no podrà aturar un poble alegre, treballador, combatiu, que cada dia s'aixeca d'hora per viure amb dignitat i llibertat. Catalunya serà el proper Estat europeu, un Estat lliure, democràtic i modern, com correspon als catalans, vinguem d'on vinguem i parlem la llengua que parlem.