Què passarà si l’estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?
Creixen les amenaces d'una possible intervenció directa de l'autonomia per part del govern espanyol
VilaWeb, 17-02-2017
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al País Basc “podían matar a algún juez o a algún fiscal, pero tampoco mataron a muchos"
Els jutges i fiscals, i el PP, que tant i tant justament ha clamat contra ETA, què en pensen d’aquest vòmit?"
Antoni Bassas, ARA 17/02/2017
Els governs català, balear i valencià es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura
Acorden la Declaració de Palma, que entre d'altres aspectes preveu la consolidació de l'IRL com a organisme de promoció exterior
VilaWeb, 20-02-2017
Quan El Mundo estima Junqueras
«Aquesta portada d'ahir palesa una vegada més que els estrategs de Madrid van ben perduts. Les ziga-zagues d'aquests darrers dies són simplement extraordinàries»
VilaWeb, 22-02-2017 - Vicent Partal, Editorial
Els problemes reals dels catalans
Parlar de coses reals té aquest petit inconvenient: que les dades de pressupostos, infraestructures i inversions noés que siguin dolentes, sinó que són horribles.
elNacional, 22-02-2017 / Jose Antich / Editorial
Operació Confusió
“Fracassada l'operació Catalunya i l'operació Diàleg, ara busquen desestabilitzar JxSí i la CUP generantdesconfiances
elPuntAvui, 22-02-2017 / Xevi Xirgo
L'última oferta de Puigdemont pel referèndum acordat seran les firmes del Pacte
@uè passarà si l’estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?
Creixen les amenaces d'una possible intervenció directa de l'autonomia per part del govern espanyol
VilaWeb, 17-02-2017
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Al País Basc “podían matar a algún juez o a algún fiscal, pero tampoco mataron a muchos"
Els jutges i fiscals, i el PP, que tant i tant justament ha clamat contra ETA, què en pensen d’aquest vòmit?"
Antoni Bassas, ARA 17/02/2017
Els governs català, balear i valencià es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura
Acorden la Declaració de Palma, que entre d'altres aspectes preveu la consolidació de l'IRL com a organisme de promoció exterior
VilaWeb, 20-02-2017
Quan El Mundo estima Junqueras
«Aquesta
portada d'ahir palesa una vegada més que els estrategs de Madrid van
ben perduts. Les ziga-zagues d'aquests darrers dies són simplement
extraordinàries»
VilaWeb, 22-02-2017 - Vicent Partal, Editorial
Els problemes reals dels catalans
Parlar
de coses reals té aquest petit inconvenient: que les dades de
pressupostos, infraestructures i inversions noés que siguin dolentes,
sinó que són horribles.
elNacional, 22-02-2017 / Jose Antich / Editorial
Operació Confusió
“Fracassada l'operació Catalunya i l'operació Diàleg, ara busquen desestabilitzar JxSí i la CUP generantdesconfiances
elPuntAvui, 22-02-2017 / Xevi Xirgo
L'última oferta de Puigdemont pel referèndum acordat seran les firmes del Pacte
El Govern prepara els detalls del darrer intent d'aconseguir l'aval de Madrid per a la consulta vinculant sobre la independència
elMon, 23-02-2017
Jaume Roures: ‘No entenc per què hem d’esperar tant a fer un referèndum’
Entrevista a l'empresari i soci fundador del gegant Mediapro
VilaWeb, 23-02-2017 - entrevista
Forcadell: "No es querellen per fets, es querellen pel que som i pensem"
Aquesta
ha sigut la interpretació de la presidenta del Parlament al fet que la
nova querella apunti només contra els diputats de la Mesa de Junts pel
Sí,
elNacional, 23-02-2017
Xafarranxo de combat
"La legitimitat del full de ruta és tan inqüestionable com la seva inevitabilitat"
elMon, 23-02-2017 - Ramón Cotarelo
El Govern prepara els detalls del darrer intent d'aconseguir l'aval de Madrid per a la consulta vinculant sobre la independència
elMon, 23-02-2017
Jaume Roures: ‘No entenc per què hem d’esperar tant a fer un referèndum’
Entrevista a l'empresari i soci fundador del gegant Mediapro
VilaWeb, 23-02-2017 - entrevista
Forcadell: "No es querellen per fets, es querellen pel que som i pensem"
Aquesta ha sigut la interpretació de la presidenta del Parlament al fet que la nova querella apunti només contra els diputats de la Mesa de Junts pel Sí,
elNacional, 23-02-2017
Xafarranxo de combat
"La legitimitat del full de ruta és tan inqüestionable com la seva inevitabilitat"
elMon, 23-02-2017 - Ramón Cotarelo
Seguiment del full de ruta
dissabte, 25 de febrer del 2017
divendres, 24 de febrer del 2017
Quant de temps hem d’esperar abans de posar-nos a construir la República Catalana?
En Lluís Vila, de la nostra Assemblea territorial acaba de publicar un article a llibertat.cat, article que tot seguit us presentem:
"Això, amic Dylan, … només ho sap el vent?
Passen els dies, les setmanes i els mesos, i l’anunciada voluntat de diàleg de l’estat espanyol amb Catalunya no fa més que acumular despropòsits i intimidacions a la llarguíssima llista de greuges que va iniciar Felip IV, i va elevar exponencialment Felip V d’ençà que els Borbons van ocupar una corona a la qual no tenien dret.
El que ens separa de l’oligarquia espanyola, que ostenta de manera absoluta el poder de l’estat, són més de tres segles d’imposicions, i d’una manca absoluta de diàleg i de voluntat d’entesa entre iguals; més de tres segles de negació dels nostres drets, constantment menystinguts amb la prepotència del cacic i l’arrogància del conqueridor (conqueridor en hores baixes després d’haver esmicolat un imperi fet a sang i foc, però que tot i així sempre s’ha mostrat arrogant). I ens separa, també, que l’únic argument que han emprat amb nosaltres hagi estat sempre la raó de la força i mai la força de la raó.
Ens separa, sobretot, la nostra fidelitat a la llengua i a la cultura pròpies, que ..."
Clica aquí per a continuar llegint
Lluís Vila
HGxI
"Això, amic Dylan, … només ho sap el vent?
Passen els dies, les setmanes i els mesos, i l’anunciada voluntat de diàleg de l’estat espanyol amb Catalunya no fa més que acumular despropòsits i intimidacions a la llarguíssima llista de greuges que va iniciar Felip IV, i va elevar exponencialment Felip V d’ençà que els Borbons van ocupar una corona a la qual no tenien dret.
El que ens separa de l’oligarquia espanyola, que ostenta de manera absoluta el poder de l’estat, són més de tres segles d’imposicions, i d’una manca absoluta de diàleg i de voluntat d’entesa entre iguals; més de tres segles de negació dels nostres drets, constantment menystinguts amb la prepotència del cacic i l’arrogància del conqueridor (conqueridor en hores baixes després d’haver esmicolat un imperi fet a sang i foc, però que tot i així sempre s’ha mostrat arrogant). I ens separa, també, que l’únic argument que han emprat amb nosaltres hagi estat sempre la raó de la força i mai la força de la raó.
Ens separa, sobretot, la nostra fidelitat a la llengua i a la cultura pròpies, que ..."
Clica aquí per a continuar llegint
Lluís Vila
HGxI
dimecres, 22 de febrer del 2017
OPINIÓ: "El Quart Poder", Per Maria Gemma Cerezo
Cada vegada la diuen més grossa! Segons el senyor Eduardo Inda, director d’”OK diario”, el nivell de violència que es viu ara a Catalunya per culpa de l’independentisme no és comparable ni amb el que es vivia al país basc amb el terrorisme d’ETA, almenys això deia en el programa de ràdio de Jiménez Los Santos. Si el tema no fos tan seriós aquesta afirmació faria morir de riure. De debò ha vist actes violents pels carrers? Ha vist gent atemorida per por que esclati un còctel molotov? Sap d’algú a qui hagin segrestat els independentistes? Em sembla que no s’ha passejat gaire per Catalunya.
Del que estic segura és que tant ell com tots els que s’entesten a carregar-se els drets democràtics dels catalans sí que estan esporuguits. Acostumats a fer servir la raó de la força perquè no tenen la força de la raó, temen més les manifestacions pacífiques i els arguments que no pas les armes. Des dels mecanismes de propaganda del govern espanyol volen fer veure a la resta de l’estat que la situació aquí és tan desesperada que queden justificades les accions violentes i matusseres que empren contra nosaltres.
La gent no és tonta, senyor Inda i altres periodistes que es dediquen a falsejar la veritat segons convingui als seus interessos. La gent ja se n’adona de les seves mentides
La seva feina és informar de la realitat, no del que voldrien que fos o s’imaginen que passa, si no, perden tota credibilitat i, què és un periodista sense credibilitat?
Maria Gemma Cerezo
HGxI
Del que estic segura és que tant ell com tots els que s’entesten a carregar-se els drets democràtics dels catalans sí que estan esporuguits. Acostumats a fer servir la raó de la força perquè no tenen la força de la raó, temen més les manifestacions pacífiques i els arguments que no pas les armes. Des dels mecanismes de propaganda del govern espanyol volen fer veure a la resta de l’estat que la situació aquí és tan desesperada que queden justificades les accions violentes i matusseres que empren contra nosaltres.
La gent no és tonta, senyor Inda i altres periodistes que es dediquen a falsejar la veritat segons convingui als seus interessos. La gent ja se n’adona de les seves mentides
La seva feina és informar de la realitat, no del que voldrien que fos o s’imaginen que passa, si no, perden tota credibilitat i, què és un periodista sense credibilitat?
Maria Gemma Cerezo
HGxI
Les cares de l'assemblea — Leonci Petit (continuació)
Segona part — “Si jo no sé d'on sóc, ja puc plegar”
(Podeu llegir la primera part en aquest enllaç )
"Qui viu de veritat no pot no ser un ciutadà, i participar.
La indiferència és l'abúlia, el parasitisme, la vilesa, no és vida."
A. Gramsci
Leonci Petit.: Vam anar amb el pare a banyar-nos a Premià. Tot d'un plegat veiem tota Barcelona amb fums, sorolls... bombes. Després els que hi havia de la guàrdia d'assalt que se n'anaven per la Nacional II cap a Barcelona per sufocar no sé què... “la revolució”. Això em va marcar. Perquè no enteníem res, no. Tenia sis anys, i de seguida vaig tenir consciència. Des d'aleshores veiem que agafen aquest, que maten aquell, que l'han matat, que aquest l'envien a la guerra... que no tenim de menjar! Això, això... que no tenim de menjar. Amb sis, set, vuit nou anys, això...
I als nou anys et diuen “Ara entren els bons!”. Aleshores vam veure que els bons no eren tan bons... Els que ens havien de salvar, a un marrec que devia tenir nou anys, li diuen “hable usted en cristiano”. Cristiano? Què carall vol dir això? No sabia ni què volia dir!
Vull llegir, és clar, aquest últim episodi com una marca, ja des de nen, d'un catalanisme ben fort. De nacionalisme.
L.P.: No, no. Nacionalisme no. Més que un component nacionalista un sentiment de país. No nacionalista, no. Només és que som el que som!
Joan Xuriach: Som catalans.
L.P.: Catalans. És només això. Ho portem a l'arrel.
Clara Ballart: Al seu llibre parla d'un mestre, el senyor Gratacós, i afirma, allà, que “feia país”. Fer país, què volia dir?
L.P: Era un mestre d'abans de la guerra. Per ells fer país era parlar en català, explicar la nostra història. Ens explicava la història ell mateix, perquè ja veia que tot això... que des del ministerio ens volien ignorants.
C.B.: És això l'enemic més gran? La ignorància?
L.P.: Això i la deixadesa, la desídia, no tenir memòria històrica. No saber d'on som. Això pot ser fatal. Si jo no sé d'on sóc ja puc plegar. Els pitjors enemics els portem a dins.
J.X: La mandra.
L.P.: Per això el procés que estem fent ara és molt original. No hi ha res escrit. L'anem fent. Neix de lluny, de tota aquesta gent que ha mort, que s'ha sacrificat, que ha lluitat...
JX: De tots aquells que han mantingut la memòria de país.
C.B.: És potser el que més va mancar durant la transició? La memòria històrica?
L.P.: Nosaltres que ho vam viure ja sabíem que allò era una mala transició... Una cosa és que hi hagi pau i una altra és no reconéixer el que ha passat... I tant que s'hauria d'haver fet. Igual que la llei d'amnistia, que va ser una tapadora. Molt bé, la feu, però reconeixent les coses. A Buenos Aires, a Estats Units, a tot arreu s'ha fet com calia. La gent n'ha de ser conscient. I no es tracta de portar a ningú a la presó...
J.X.: ...ni de revenja...
L.P.: ... si no saber què ha passat.
J.X.: Es tracta de dignitat!
L.P.: Es tracta de dignitat. Dignitat. S'ha acabat. “Què ha passat amb el meu germà? Ja no l'hem vist mai més!”. Cal saber-ho.
C.B.: Suposem que s'hagués respectat la memòria històrica. Seríem al mateix lloc?
L.P.: Això ja no ho sé. Però sí que es pot dir que el no haver-ho fet és com una ferida. O la cures o s'escampa. Però si s'hagués fet tindríem almenys un aclariment. Perquè ara tot el que fa el PP és només seguir el franquisme. Tot és franquisme. Totes les situacions de l'estat espanyol són franquistes cent per cent. Revestit de democràcia. Però de la seva democràcia. Estem en una democràcia vigilada. Vigilada, controlada. Això que fan, ni bíblicament és veritat! És així!
En Leonci segueix escrivint als diaris habitualment, després de tenir una columna a l'Avui. Com diu ell, cal fer pensar a la gent. A part de publicar parlant de política, també ho ha fet sobre filosofia i sobre la seva vida (...).
L.P.: Però és molt difícil de publicar, avui. Però tinc moltes coses per dir, sí. Tots els llibres que he publicat els he hagut de pagar. I hi perdo. I ho faig perquè gaudeixo i m'agrada, i per fer un servei. Però per fer un negoci no...
C.B.: Creu que els mitjans de comunicació ens ajuden? Precisament obviant la gent que té coses a dir no ho sembla.
L.P.: Avui en dia tenim una comunicació que incomunica. Fem més feina ara tu i jo amb un tête-à-tête que res més. S'ha de dir que des de l'Ebre cap enllà ja fan que siguem enemics. Perquè les coses d'aquí no es poden dir allà. Ni volen que es coneguin. La televisió de Catalunya es coneix a fora de l'Ebre? I en canvi en tenim set o vuit de les altres que ens envaeixen, no?
J.X.: Això serveix per dividir aquí.
L.P.: I quan aquí hi ha alguna cosa, les manifestacions que s'han fet, la televisió espanyola ho ha comunicat, ho ha explicat? Han dit bajanades, han dit! Ho han dit al cap de vuit dies. Avui veiem com es nega la realitat, inventen la realitat, de l'ideal en fem realitat: i tot és imatge. I sota la imatge què hi ha? Ho sabries dir?
C.B.: ... Mmm... no...
L.P.: ... vigileu els periodistes!
J.X.: Buidor.
Per acabar li demano què ens cal recordar els lluitadors que ens han donat un país com el que tenim. Què ens hem de dur als llavis cada cop que ens trobem davant dels mil obstacles que ens queden per davant. Ell parla de llegat.
L.P.: El llegat que heu de tenir és ser lliures. La llibertat està per sobre de tot! Si no hi ha llibertat no hi ha res, som uns autòmats. La llibertat amb responsabilitat. Volem gent lliure, responsable i coherent. Si nosaltres no ens haguéssim sentit lliures malgrat ser anul·lats políticament per Franco, no haguéssim fet el que hem fet. Aquest és un món de lluita. Si no lluitem, no hi ha res a fer.
Si no lluitem, si no sabem d'on venim, si no som lliures, si no pensem per nosaltres mateixos, no hi ha res a fer. La indiferència no és vida. I només hi ha un bàndol, el bàndol de la gent.
----------------------------
Ha participar en l'entrevista: Joan Xuriach
Clara Ballart
HGxI
Altres articles d'en Leonci Petit en aquest blog:
El “Brexit” català d’Espanya
La irreformable Espanya
Els partits no estan a l'altura
Prohibit votar a Catalunya
La incompetència de la justícia espanyola
Tribunal constitucional: amenaça la Forcadell
L'escolanet del Sr. Duran Lleida
Catalunya humiliada
Els talps del procés
dimarts, 21 de febrer del 2017
OPINIÓ: "Rabell aclamat", per Joan Xuriach
Només va faltar que els diputats del PP i Ciudadanos el traguessin a collibè del Parlament de Catalunya. Rialles i aplaudiments des dels escons unionistes que no feien més que esperonar el senyor Franco (Rabell) en el seu abrandat discurs del passat 8 de febrer a la Cambra catalana.
Cada cop que el veig parlar de qualsevol assumpte relacionat amb la independència pateixo per ell; observo la seva crispació, la seva indignació, com es va posant vermell, com s’enfarfega i s’embolica, ho passa força malament. Els espanyolistes, ans al contrari, s’ho van passar d’allò més bé.
Un senyor que el 9N va manifestant a tort i dret que va votar ‘Sí i Sí’ - la seva gran coartada, d’altra banda no demostrable i que ja no li cobreix les vergonyes – és, de cop i volta, un gran caramel per als unionistes. Se les va donar de gran desobedient recordant el seu lloable activisme en contra dels desnonaments, encara que ara només accepta un referèndum pactat; hauria d’haver especificat, però, si només ho va fer durant els quatre anys de mandat d’en Trias o també durant els governs d’en Maragall, Clos o Hereu, tots ells recolzats per Iniciativa.
I ara? S’han acabat els desnonaments a la Barcelona de Colau?
Qui sap, potser encara l’acabem veient en algun míting per la unitat d’Espanya, compartint cartell amb Iceta, Arrimadas, García Albiol i SCC.
Joan Xuriach
HGxI
Cada cop que el veig parlar de qualsevol assumpte relacionat amb la independència pateixo per ell; observo la seva crispació, la seva indignació, com es va posant vermell, com s’enfarfega i s’embolica, ho passa força malament. Els espanyolistes, ans al contrari, s’ho van passar d’allò més bé.
Un senyor que el 9N va manifestant a tort i dret que va votar ‘Sí i Sí’ - la seva gran coartada, d’altra banda no demostrable i que ja no li cobreix les vergonyes – és, de cop i volta, un gran caramel per als unionistes. Se les va donar de gran desobedient recordant el seu lloable activisme en contra dels desnonaments, encara que ara només accepta un referèndum pactat; hauria d’haver especificat, però, si només ho va fer durant els quatre anys de mandat d’en Trias o també durant els governs d’en Maragall, Clos o Hereu, tots ells recolzats per Iniciativa.
I ara? S’han acabat els desnonaments a la Barcelona de Colau?
Qui sap, potser encara l’acabem veient en algun míting per la unitat d’Espanya, compartint cartell amb Iceta, Arrimadas, García Albiol i SCC.
Joan Xuriach
HGxI
dilluns, 20 de febrer del 2017
Les cares de l'Assemblea — Leonci Petit
“Això no és una entrevista; això és una conversa”. Els qui tingueu la sort de conèixer personalment en Leonci Petit estic segura que sereu capaços de llegir aquesta primera frase en la seva veu. Una veu convençuda i segura, tranquil·la, volgudament modesta però extremadament poderosa. Una veu carregada de riure, que es percep darrere de cada frase, però amb la solemnitat justa per ser escoltada pel més arrogant. La veu d'algú que sap, des de ben jove, què cal per fer-se respectar. Amb l'experiència nul·la d'algú que amb prou feines només sap fer bé una cosa —estimar aquest país—, espero agafar-me del tot a les seves paraules, i presentar-vos així una conversa brillant amb una eminència que ha sabut, amb una sinceritat brutal, destrossar el concepte d'eminències, i tornar-nos a tots només persones.
Leonci Petit: Em vaig adonar com a capellà que no volia ser de cap partit. Ja en tinc un, de partit, que és el de la gent. Amb aquest ja en tinc prou. No necessito més. Em sento molt lliure i no vull que em limitin. Simpaties, sí. Tot allò que he vist que era honrat m'ha agradat. Jo els deia, jo el que vull és fer persones honrades. Encara que siguin falangistes, que siguin el que vulguin! Però que siguin honrats. Que siguin persones. La resta no interessa.
En Leonci Petit i Torner va néixer a Vilassar en una família que ja desafiava llavors les classificacions. Carlins els uns, rojos els altres, i l'avi de la confraria del Roser, desplomant-se en veure cremar l'església que entre tots havien estimat. I malgrat l'hostilitat que s'amaga darrere del “desafiament a la convenció”, la manera amb què en Leonci s'ha desfet de les normes que l'encadenaven ha estat neta, lliure, sincera.
Amb el cor a la mà i una gran sentència, brillant: “La veritat és la realitat de les coses. Contra la realitat no s'hi pot anar”.
En Leonci: en primer terme
la Matilde Climent, la companya d'en Leonci
i en Joan Xuriach, participant a l'entrevista
I sí, darrere de la vida d'en Leonci es llegeix “veritat” en majúscules; una mica com la metàfora d'Estellés al Coral Romput: veritats “que es desfan com la cendra entre els dits / o fbé entre les paraules que es diuen cada dia”. Veritats tossudes. Que no marxen mai. Explica així l'experiència més dura a l'ajuntament de Vilassar, on va treballar de molt jovenet, en una postguerra flamant. El dia en què la Guàrdia Civil va entrar a l'ajuntament a buscar el responsable de la falsificació de cartilles de racionament. A l'ajuntament no hi és l'alcalde. Ha deixat en Leonci tot sol.
L.P.: A l'ajuntament em tocava fer les targetes de racionament. Hi havia la pugna entre l'oposició i l'alcalde de l'ajuntament, que era en Jaume Planas, un home honrat. El volien fer fora. Allà a Vilassar hi ha Torramar, on el doctor Folch es feia càrrec d'un centenar de minusvàlids. Perquè aquella gent tingués més menjar vam inventar cent cartilles de racionament amb noms figurats: era, és clar, per donar-los més menjar. L'oposició ens va denunciar per corrupció, corrupció de l'alcalde. I a mi que em deixen sol allà, a l'ajuntament. Havia jo de contestar...
Clara Ballart: Quina por, no?!
L.P.: Por? Gens! Per què? Em pregunten...“a ver si sabe estos nombres...”i jo dic “Sí, sí, sí. Són nombres fictícios; pero que responden a esto.”. I els ho vaig ensenyar. “Això és per això. Això no és per l'alcalde. Això és pels minusvàlids”. Es va acabar l'assumpte però al cap d'un any a mi em van fer fora... Vaig donar la cara per l'alcalde perquè era injust el que li feien. La injustícia i la veritat m'han marcat. No podia acceptar una cosa injusta. I encara m'està passant.
Deia abans que tot allò que ha viscut està imprès de veritat, però em deixava, de segur, el més important: imprès també d'una gran humanitat.
A part de fer-se capellà i estudiar Teologia, en Leonci Petit és advocat i ha fet, també, la carrera de Filosofia. Mai no ha deixat d'estudiar. Però com diu al seu llibre (La veu d'un sacerdot casat. Testimoniatge) i ratifica amb la seva vida, “manar i governar és servir”. En discutir l'autoritat del capellà, o d'un treballador de l'ajuntament, o de l'administrador d'una fàbrica tèxtil (tots tres papers els duu sempre al damunt), en Leonci relativitza així la dosi d'autoritat.
L. P.: Política en fem tots. Política de país, d'estimar la gent. No de la imposició, sinó d'allò que surt. Anar contra natura no s'hi pot anar. Cal connectar amb la gent. És com ara, amb el procés. No és una cosa d'aquest partit o de l'altre. Ve de la gent, de tota aquesta gent.
Ve de la gent. La gent. També va ser la gent la que el va dur al seminari. En Joan Xuriach li pregunta per l'església d'aquells anys, la que l'acull.
Joan Xuriach: Quan vas entrar al seminari tenies vint anys, l'any 49. Si no la postguerra més dura, la postguerra. A banda de la vocació que tenies, tu creus que entrant en una església que porta el dictador sóta pal·li la canviaràs? Amb quins ànims hi entres?
El compromís amb la humanitat i la veritat van fer que en Leonci amb tants altres capellans se secularitzessin després d'escenes de persecució (per què buscar-li un altre nom) com la que va viure al Roser, el dia en què un feligrès li diu que li vénen a gravar els sermons. La seva reacció torna a ser contundent i clara.
L.P. Políticament com a capellà ja escrivia algunes cartes que no em publicaven, llavors ja vaig quedar fitxat. Fins i tot m'intervenien el telèfon! Llavors jo era capellà al Roser i ja em volien tancar al jutjat de guàrdia per fer misses en català. Ens venien a gravar els sermons i la gent m'ho explicava. 'Miri que li estan gravant els sermons'. Un dia tocava el sermó sobre el fragment de “l'allò que es del Cèsar per al Cèsar”. Vam fer les lectures. En acabar-les, dic: “Avui no predicaré. Avui no predicaré perquè em penso que l'Evangeli és prou clar. Dóna al Cèsar el que és del Cèsar .... perquè sé que m'estan gravant el sermó i no sé per què”. I només dic això se m'aixequen, foten el camp i allà tota l'església es gira! Ja està dit tot... Em penso que encara continuo fitxat.
La Via Laietana l'any seixanta-sis. Capellans catalans protestant per allò que era seu. Unes idees, un país, sobretot una gent. La nostra gent.
L.P.: “Qué habéis hecho?”, ens van preguntar. Alguns ens vam explicar. Si vostès fan de bisbes, nosaltres farem de capellans. Però com que vostès no fan de bisbes, ho hem de fer nosaltres. I si vostès no denuncien el que han de denunciar...
J.X.:.. la tortura policial...
LP: ... llavors ho farem nosaltres. Ho farem nosaltres.
Les paraules d'un bisbe enfadat semblen perseguir-nos a tots. La veu d'Espanya que ens agafa pel coll de la camisa. Qué habéis hecho, qué habéis hecho, qué habéis hecho... Una sola resposta, molt tranquil·la.
Ho farem nosaltres.
----------------------------
Fi de la primera part de l'entrevista. Continua en aquest enllaç
Ha participar en l'entrevista: Joan Xuriach
Clara Ballart
HGxI
Leonci Petit: Em vaig adonar com a capellà que no volia ser de cap partit. Ja en tinc un, de partit, que és el de la gent. Amb aquest ja en tinc prou. No necessito més. Em sento molt lliure i no vull que em limitin. Simpaties, sí. Tot allò que he vist que era honrat m'ha agradat. Jo els deia, jo el que vull és fer persones honrades. Encara que siguin falangistes, que siguin el que vulguin! Però que siguin honrats. Que siguin persones. La resta no interessa.
En Leonci Petit i Torner va néixer a Vilassar en una família que ja desafiava llavors les classificacions. Carlins els uns, rojos els altres, i l'avi de la confraria del Roser, desplomant-se en veure cremar l'església que entre tots havien estimat. I malgrat l'hostilitat que s'amaga darrere del “desafiament a la convenció”, la manera amb què en Leonci s'ha desfet de les normes que l'encadenaven ha estat neta, lliure, sincera.
Amb el cor a la mà i una gran sentència, brillant: “La veritat és la realitat de les coses. Contra la realitat no s'hi pot anar”.
En Leonci: en primer terme
la Matilde Climent, la companya d'en Leonci
i en Joan Xuriach, participant a l'entrevista
I sí, darrere de la vida d'en Leonci es llegeix “veritat” en majúscules; una mica com la metàfora d'Estellés al Coral Romput: veritats “que es desfan com la cendra entre els dits / o fbé entre les paraules que es diuen cada dia”. Veritats tossudes. Que no marxen mai. Explica així l'experiència més dura a l'ajuntament de Vilassar, on va treballar de molt jovenet, en una postguerra flamant. El dia en què la Guàrdia Civil va entrar a l'ajuntament a buscar el responsable de la falsificació de cartilles de racionament. A l'ajuntament no hi és l'alcalde. Ha deixat en Leonci tot sol.
L.P.: A l'ajuntament em tocava fer les targetes de racionament. Hi havia la pugna entre l'oposició i l'alcalde de l'ajuntament, que era en Jaume Planas, un home honrat. El volien fer fora. Allà a Vilassar hi ha Torramar, on el doctor Folch es feia càrrec d'un centenar de minusvàlids. Perquè aquella gent tingués més menjar vam inventar cent cartilles de racionament amb noms figurats: era, és clar, per donar-los més menjar. L'oposició ens va denunciar per corrupció, corrupció de l'alcalde. I a mi que em deixen sol allà, a l'ajuntament. Havia jo de contestar...
Clara Ballart: Quina por, no?!
L.P.: Por? Gens! Per què? Em pregunten...“a ver si sabe estos nombres...”i jo dic “Sí, sí, sí. Són nombres fictícios; pero que responden a esto.”. I els ho vaig ensenyar. “Això és per això. Això no és per l'alcalde. Això és pels minusvàlids”. Es va acabar l'assumpte però al cap d'un any a mi em van fer fora... Vaig donar la cara per l'alcalde perquè era injust el que li feien. La injustícia i la veritat m'han marcat. No podia acceptar una cosa injusta. I encara m'està passant.
Deia abans que tot allò que ha viscut està imprès de veritat, però em deixava, de segur, el més important: imprès també d'una gran humanitat.
A part de fer-se capellà i estudiar Teologia, en Leonci Petit és advocat i ha fet, també, la carrera de Filosofia. Mai no ha deixat d'estudiar. Però com diu al seu llibre (La veu d'un sacerdot casat. Testimoniatge) i ratifica amb la seva vida, “manar i governar és servir”. En discutir l'autoritat del capellà, o d'un treballador de l'ajuntament, o de l'administrador d'una fàbrica tèxtil (tots tres papers els duu sempre al damunt), en Leonci relativitza així la dosi d'autoritat.
L. P.: Política en fem tots. Política de país, d'estimar la gent. No de la imposició, sinó d'allò que surt. Anar contra natura no s'hi pot anar. Cal connectar amb la gent. És com ara, amb el procés. No és una cosa d'aquest partit o de l'altre. Ve de la gent, de tota aquesta gent.
Ve de la gent. La gent. També va ser la gent la que el va dur al seminari. En Joan Xuriach li pregunta per l'església d'aquells anys, la que l'acull.
Joan Xuriach: Quan vas entrar al seminari tenies vint anys, l'any 49. Si no la postguerra més dura, la postguerra. A banda de la vocació que tenies, tu creus que entrant en una església que porta el dictador sóta pal·li la canviaràs? Amb quins ànims hi entres?
L.P.: Allà
vam veure una església dominada. No ens agradava allò que es feia. Però
una cosa és el que fa la jerarquia i una altra és la convicció i la
vocació. I aleshores vèiem que ser capellà és un servei, per estar amb
la gent, per ajudar la gent: tot això és el que vèiem! Però aleshores
això porta un xoc entre allò que sentim i el que se'ns imposa. Nosaltres
som dels capellans de la manifestació de l'any 66 a la via Laietana,
quan ens van atonyinar, perquè vam acabar amb el nacionalcatolicisme.
Bé, vam acabar... Encara no s'ha acabat, però vam aixecar la veu i allò
va ser un daltabaix. Nosaltres ja demanàvem un canvi a l'església i fins
que no ve el Concili Vaticà II nosaltres no ho vam posar en pràctica.
Vam posar al dia les parròquies, calia connectar amb la joventut... Als
bisbes això no els agradava massa, perquè érem capellans progressistes. I
ens perjudicaven. I van buscar totes les maneres de fer-nos plegar. Al
Roser els falangistes van voler-me cremar el cau...
El compromís amb la humanitat i la veritat van fer que en Leonci amb tants altres capellans se secularitzessin després d'escenes de persecució (per què buscar-li un altre nom) com la que va viure al Roser, el dia en què un feligrès li diu que li vénen a gravar els sermons. La seva reacció torna a ser contundent i clara.
L.P. Políticament com a capellà ja escrivia algunes cartes que no em publicaven, llavors ja vaig quedar fitxat. Fins i tot m'intervenien el telèfon! Llavors jo era capellà al Roser i ja em volien tancar al jutjat de guàrdia per fer misses en català. Ens venien a gravar els sermons i la gent m'ho explicava. 'Miri que li estan gravant els sermons'. Un dia tocava el sermó sobre el fragment de “l'allò que es del Cèsar per al Cèsar”. Vam fer les lectures. En acabar-les, dic: “Avui no predicaré. Avui no predicaré perquè em penso que l'Evangeli és prou clar. Dóna al Cèsar el que és del Cèsar .... perquè sé que m'estan gravant el sermó i no sé per què”. I només dic això se m'aixequen, foten el camp i allà tota l'església es gira! Ja està dit tot... Em penso que encara continuo fitxat.
La Via Laietana l'any seixanta-sis. Capellans catalans protestant per allò que era seu. Unes idees, un país, sobretot una gent. La nostra gent.
L.P.: “Qué habéis hecho?”, ens van preguntar. Alguns ens vam explicar. Si vostès fan de bisbes, nosaltres farem de capellans. Però com que vostès no fan de bisbes, ho hem de fer nosaltres. I si vostès no denuncien el que han de denunciar...
J.X.:.. la tortura policial...
LP: ... llavors ho farem nosaltres. Ho farem nosaltres.
Les paraules d'un bisbe enfadat semblen perseguir-nos a tots. La veu d'Espanya que ens agafa pel coll de la camisa. Qué habéis hecho, qué habéis hecho, qué habéis hecho... Una sola resposta, molt tranquil·la.
Ho farem nosaltres.
----------------------------
Fi de la primera part de l'entrevista. Continua en aquest enllaç
Ha participar en l'entrevista: Joan Xuriach
Clara Ballart
HGxI
diumenge, 19 de febrer del 2017
Recull setmanal de premsa
Lluís Llach fa miques la demagògia de Jordi Évole amb 4 tuits
"Si no vols incompetència, guanya't la independència"
directe.cat, 11-01-2017
Toni Castellà, a Podem: "Ja no tenim temps per salvar Espanya"
Junqueras contraposa una Espanya que “menysté la diversitat” amb una Catalunya amb voluntat d’acollida
elMon, 11-01-2017
Joan Amorós: ‘Si aconseguim la independència, pobres d’ells’
Entrevista amb el president de Ferrmed, una de les principals associacions impulsores del corredor mediterrani
VilaWeb, 12-01-2017 - entrevista
Romeva, a la revista belga ‘Knack’: “Espanya ha deixat de ser un estat de dret, no existeix separació de poders”
El conseller d’Afers Exteriors reitera que el referèndum es farà i afirma taxatiu que “la independència és la nostra única sortida”
directe.cat, 12-02-2017
Us vaig a adoctrinar una mica
"Els mateixos que diuen que a Catalunya s’adoctrina estan adoctrinant dient que a Catalunya s’adoctrina"
elMon, 11-01-2017 - Jofre Llombart
Anatomia d’un judici a la democràcia: set qüestions que cal saber abans de la sentència
Una anàlisi dels cinc dies d'audiència pública del judici contra el 9-N que ha portat Mas, Ortega i Rigau al banc dels acusats
VilaWeb, 11-01-2017 - Pere Cardús
El somni continua
«Avui, un any després, et recordem, sentim la teva absència, et trobem a faltar Muriel».
NacioDigital, 14-02-2017 - Carme Forcadell
"Si no vols incompetència, guanya't la independència"
directe.cat, 11-01-2017
Toni Castellà, a Podem: "Ja no tenim temps per salvar Espanya"
Junqueras contraposa una Espanya que “menysté la diversitat” amb una Catalunya amb voluntat d’acollida
elMon, 11-01-2017
Joan Amorós: ‘Si aconseguim la independència, pobres d’ells’
Entrevista amb el president de Ferrmed, una de les principals associacions impulsores del corredor mediterrani
VilaWeb, 12-01-2017 - entrevista
Romeva, a la revista belga ‘Knack’: “Espanya ha deixat de ser un estat de dret, no existeix separació de poders”
El conseller d’Afers Exteriors reitera que el referèndum es farà i afirma taxatiu que “la independència és la nostra única sortida”
directe.cat, 12-02-2017
Us vaig a adoctrinar una mica
"Els mateixos que diuen que a Catalunya s’adoctrina estan adoctrinant dient que a Catalunya s’adoctrina"
elMon, 11-01-2017 - Jofre Llombart
Anatomia d’un judici a la democràcia: set qüestions que cal saber abans de la sentència
Una anàlisi dels cinc dies d'audiència pública del judici contra el 9-N que ha portat Mas, Ortega i Rigau al banc dels acusats
VilaWeb, 11-01-2017 - Pere Cardús
El somni continua
«Avui, un any després, et recordem, sentim la teva absència, et trobem a faltar Muriel».
NacioDigital, 14-02-2017 - Carme Forcadell
divendres, 17 de febrer del 2017
Només sé que
Bel Zabala parla dintre seu, remou la conciència, sent impotència,
anhela allò més difícil, ... i molt més en el seu article al diari vilaweb del 17.02.2017:
"No sé com deu ser de complicat haver de seguir els tràmits burocràtics i complir totes les convencions internacionals per fer efectiu un dret que se suposa universal com és el d’asil. M’ho puc imaginar, d’acord.
Puc entendre que no tot és blanc o negre, i que no deu ser tan fàcil fer salpar un vaixell o enlairar un avió per omplir-lo de persones que busquen refugi i, un cop de tornada, donar-los-el. Sé que sovint hi ha mans lligades i governants que les lliguen, posen traves i destinen la meitat dels fons per a refugiats a expulsions i CIE.
No sé com es poden desobeir unes ordres injustes sense posar en risc tot de persones que fugen de la mort i que tenen tant dret de viure amb dignitat com tu i com jo. No ho sé, d’acord. Només sé que burocràcia i competències no poden ser excusa ni motiu per a quedar-se de braços plegats, que plor i laments de poc serveixen, ja ho deia el poeta... "
"... Per això sé que demà (18.02.2017) a les quatre de la tarda seré a la plaça d’Urquinaona de Barcelona...."
Llegir l'article sencer
"No sé com deu ser de complicat haver de seguir els tràmits burocràtics i complir totes les convencions internacionals per fer efectiu un dret que se suposa universal com és el d’asil. M’ho puc imaginar, d’acord.
Puc entendre que no tot és blanc o negre, i que no deu ser tan fàcil fer salpar un vaixell o enlairar un avió per omplir-lo de persones que busquen refugi i, un cop de tornada, donar-los-el. Sé que sovint hi ha mans lligades i governants que les lliguen, posen traves i destinen la meitat dels fons per a refugiats a expulsions i CIE.
No sé com es poden desobeir unes ordres injustes sense posar en risc tot de persones que fugen de la mort i que tenen tant dret de viure amb dignitat com tu i com jo. No ho sé, d’acord. Només sé que burocràcia i competències no poden ser excusa ni motiu per a quedar-se de braços plegats, que plor i laments de poc serveixen, ja ho deia el poeta... "
"... Per això sé que demà (18.02.2017) a les quatre de la tarda seré a la plaça d’Urquinaona de Barcelona...."
Llegir l'article sencer
dijous, 16 de febrer del 2017
dimecres, 15 de febrer del 2017
Segon acte de la campanya: Fem Futur.
Diumenge, 19 de febrer, ens trobarem al Parc Catalunya de SAbadell (plaça de l’Argub i Eix Macià)
celebrant el segon acte de la campanya Fem Futur.
L’acte s’iniciarà a dos quarts d’onze del matí per donar pas a diferents activitats:
L’acte finalitzarà cap a quarts de dues del migdia.
Veniu a celebrar i a cridar ben fort que volem un país millor i més just, amb una Sanitat, un Ensenyament i uns Serveis Socials potents.
Endavant República!
El futur és a les nostres mans.
Hi ha trens que només passen un cop a la vida.
L’acte s’iniciarà a dos quarts d’onze del matí per donar pas a diferents activitats:
L’acte finalitzarà cap a quarts de dues del migdia.
Veniu a celebrar i a cridar ben fort que volem un país millor i més just, amb una Sanitat, un Ensenyament i uns Serveis Socials potents.
Endavant República!
El futur és a les nostres mans.
Hi ha trens que només passen un cop a la vida.
Un amic des de Derry City (Ireland Nord)
A la fotografia hi veieu en Charlie Morrison, amic d'un company de la nostra territorial. El veieu acompanyant-nos durant la diada 2014.
Ara, des de Derry City (Ireland Nord), el seu país, envia aquestes paraules a l'Enric, paraules que també ens les fa arribar a tots nosaltres:
"Enric,
Be assured that the people of this city and country are very well tuned into the Catalan struggle for independence.
Our fathers, sons and uncles travelled in great numbers some 80 years ago to be with you all in your time of need. It is embedded in the body and blood of the Irish people to embrace our Catalan brothers - our youth are very well eductated and strong on this important struggle.
I remember growing up in Derry as a child and being told stories of the great Derry men who fought and died fighting against the evil. It was always and still is a pleasure for the people of Derry to meet Catalan visitors and witness a great mutual affection for other.
Remember: Onwards and Upwards to a Democratic Catalan Republic."
(Charlie Morrison)
Derry – North Ireland
Traducció:
"Enric.
Tingues la seguretat que la gent d’aquesta ciutat i d’aquest país, sintonitzem força amb la lluita de Catalunya per a la independència.
Fa uns vuitanta anys els nostres pares, fills i oncles van viatjar en gran nombre per estar amb vosaltres en moments de necessitat. La unió amb els nostres germans catalans està inserida en el nostre ser i forma part de la sang dels irlandesos. La nostra joventut és molt conscient d’aquesta lluita tan important.
Recordo durant la meva infància a Derry que ens explicaven històries dels grans homes de Derry que van lluitar o morir lluitant contra el dimoni (es refereix al fascisme). Per al poble de Derry sempre ha estat un plaer, i encara ho és, trobar visitants catalans i ser testimoni d'un gran afecte mutu.
Recorda: Endavant i amunt, cap a la República Democràtica Catalana
(Charlie Morrison)
Derry – North Ireland"
En Charlie Morrison sempre està atent al nostre caminar cap a la República catalana. En els següents enllaços trobareu altres noticies d'aquest blog on ho podreu comprovar:
Ara, des de Derry City (Ireland Nord), el seu país, envia aquestes paraules a l'Enric, paraules que també ens les fa arribar a tots nosaltres:
"Enric,
Be assured that the people of this city and country are very well tuned into the Catalan struggle for independence.
Our fathers, sons and uncles travelled in great numbers some 80 years ago to be with you all in your time of need. It is embedded in the body and blood of the Irish people to embrace our Catalan brothers - our youth are very well eductated and strong on this important struggle.
I remember growing up in Derry as a child and being told stories of the great Derry men who fought and died fighting against the evil. It was always and still is a pleasure for the people of Derry to meet Catalan visitors and witness a great mutual affection for other.
Remember: Onwards and Upwards to a Democratic Catalan Republic."
(Charlie Morrison)
Derry – North Ireland
Traducció:
"Enric.
Tingues la seguretat que la gent d’aquesta ciutat i d’aquest país, sintonitzem força amb la lluita de Catalunya per a la independència.
Fa uns vuitanta anys els nostres pares, fills i oncles van viatjar en gran nombre per estar amb vosaltres en moments de necessitat. La unió amb els nostres germans catalans està inserida en el nostre ser i forma part de la sang dels irlandesos. La nostra joventut és molt conscient d’aquesta lluita tan important.
Recordo durant la meva infància a Derry que ens explicaven històries dels grans homes de Derry que van lluitar o morir lluitant contra el dimoni (es refereix al fascisme). Per al poble de Derry sempre ha estat un plaer, i encara ho és, trobar visitants catalans i ser testimoni d'un gran afecte mutu.
Recorda: Endavant i amunt, cap a la República Democràtica Catalana
(Charlie Morrison)
Derry – North Ireland"
En Charlie Morrison sempre està atent al nostre caminar cap a la República catalana. En els següents enllaços trobareu altres noticies d'aquest blog on ho podreu comprovar:
“Vinguis d’on vinguis, REPÚBLICA CATALANA”
El pròxim dissabte 18 de febrer, a les 16 h a la plaça Urquinaona/Via Laietana de Barcelona, “Casa Nostra, Casa Vostra” organitza una manifestació en suport als refugiats. L’ANC forma part de la campanya i, per tant, també n'és convocant.
Quedeu convocats a participar en aquesta mobilització en la qual hi participarem amb pancarta pròpia sota el lema:
“Vinguis d’on vinguis, REPÚBLICA CATALANA”.
Per fer-ho ben visible, veniu darrere de la nostra pancarta (Fontanella – Via Laietana) on disposarem de cartells aeris amb missatges concrets i repartirem fulls amb els nostres arguments. Ah, i no oblideu portar l'estelada!
Aquí podeu trobar més informació de la manifestació: http://www. casanostracasavostra.cat/gran- manifestacio
Quedi ben clar que si volem canviar les coses, només hi ha un camí: República catalana.
Quedeu convocats a participar en aquesta mobilització en la qual hi participarem amb pancarta pròpia sota el lema:
“Vinguis d’on vinguis, REPÚBLICA CATALANA”.
- Fem sentir la nostra veu demostrant que el poble de Catalunya vol acollir refugiats.
- Posem en evidència que les competències en dret d’asil corresponen a l’Estat espanyol, un estat que incompleix els acords internacionals als quals es va comprometre
- Denunciem que l'Estat espanyol posa traves perquè les institucions catalanes puguin dur a terme l’acollida de refugiats.
- Posem en evidència que necessitem la República catalana per fer polítiques de refugi pròpies
- Posem en evidència, també, que per a fer efectiu l’acolliment de refugiats hem de disposar d’un estat propi
Per fer-ho ben visible, veniu darrere de la nostra pancarta (Fontanella – Via Laietana) on disposarem de cartells aeris amb missatges concrets i repartirem fulls amb els nostres arguments. Ah, i no oblideu portar l'estelada!
Aquí podeu trobar més informació de la manifestació: http://www.
Quedi ben clar que si volem canviar les coses, només hi ha un camí: República catalana.
dimarts, 14 de febrer del 2017
Nova passejada: zona Passeig Maragall
Aquest passat dissabte, 11 de febrer de 2017, els companys de l'assemblea territorial d'Horta-Guinardó ha tornat a sortir el carrer per a fer la segona passejada "vintage" en la qual han exhibit arguments per a caminar cap a República catalana.
Dissabte que ve ens tornareu a veure pel Districte d'Horta-Guinardó
Dissabte que ve ens tornareu a veure pel Districte d'Horta-Guinardó
OPINIÓ: "Una resposta discrepant per a Jordi Évole" , per Teresa Calveras
Sr. Évole, en el seu article del dia 13 de febrer al diari El Periódico, es queixa de les crítiques que ha rebut del Sr. Rufian, la caverna mediàtica espanyola i polítics de la Generalitat.
No he vist cap de crítica de la caverna mediàtica. Però, si vostè ho diu, m'ho hauré de creure tot i que, així d'entrada, trobo estrany que la caverna mediàtica espanyolista es queixi perquè es critica el govern de la Generalitat, les seves declaracions més aviat em semblen un intent bastant barroer de relacionar-la amb els altres personatges o institucions que menciona.
Però de qui no parla és de la gent que vam anar al concert o que el vam seguir pels mitjans de comunicació, no parla de que estem preocupats pel tracte que reben els refugiats i que els volem oferir ajuda. I vostè amb les seves paraules injustes i sectàries ha intentat de dividir-nos.
Suposo que a més a més de les piulades que menciona ha vist les nostres, molt abundants, de les persones que ens queixem per la utilització d'un acte transversal per als seus interessos polítics particulars. Molt poc ètic tot plegat. Potser vostè hi guanyarà notorietat però els que segur que hi perden són els refugiats.
Teresa Calveras
HGxI
No he vist cap de crítica de la caverna mediàtica. Però, si vostè ho diu, m'ho hauré de creure tot i que, així d'entrada, trobo estrany que la caverna mediàtica espanyolista es queixi perquè es critica el govern de la Generalitat, les seves declaracions més aviat em semblen un intent bastant barroer de relacionar-la amb els altres personatges o institucions que menciona.
Però de qui no parla és de la gent que vam anar al concert o que el vam seguir pels mitjans de comunicació, no parla de que estem preocupats pel tracte que reben els refugiats i que els volem oferir ajuda. I vostè amb les seves paraules injustes i sectàries ha intentat de dividir-nos.
Suposo que a més a més de les piulades que menciona ha vist les nostres, molt abundants, de les persones que ens queixem per la utilització d'un acte transversal per als seus interessos polítics particulars. Molt poc ètic tot plegat. Potser vostè hi guanyarà notorietat però els que segur que hi perden són els refugiats.
Teresa Calveras
HGxI
diumenge, 12 de febrer del 2017
Recull setmanal de premsa,
Montse Sánchez (Súmate): ‘Si continua aquesta tensió, dubto molt que esperem fins al setembre per fer el referèndum’
Parlem amb la presidenta de Súmate sobre la seva candidatura, l'entitat i el referèndum
VilaWeb, 07-02-2017
La Internacional Liberal veu el judici a Mas com una "farsa" i un "teatre"
"respectar els desitjos dels ciutadans de Catalunya, inclosos la seva autodeterminació i independència".
elNacional, 07-02-2017
¿Quién prevalecerá?
"Fracaso de la Política" titula hoy El País su editorial, muy preocupado porque las cosas hayan llegado a este extremo de que los cargos políticos representativos y democráticos afronten un proceso penal no por delitos comunes sino por causas políticas.
Palinuro, 07-02-2017 - Ramón Cotarelo
Tres maneres de mirar
«En aquest judici passen moltes més coses singulars. Per exemple, que tots els fiscals catalans diguen que no hi ha delicte, però el govern espanyol maniobre tot seguit per canviar aquesta decisió»
VilaWeb, 07-02-2017 - Vicent Partal
La justícia de l'enemic
"Substituir el diàleg i la negociació per l'acció dels tribunals és un disbarat. El seu inevitable resultat serà legitimar la causa independentista"
elMon, 07-02-2017 - Ramón Cotarelo
6F: Primer dia de la resistència independentista
aquest dilluns es convertirà en el primer dia de la resistència pacifica a la croada contra el procés independentista
que la Moncloa ha endegat de fa temps.
directe.cat, 07-02-2017 - Editorial
Puigdemont al parlament: ‘La democràcia espanyola ha emmalaltit’
El president fa una intervenció fora de l'ordre del dia per defensar els encausats pel 9-N
VilaWeb, 08-02-2017 - Video i text del discurs complet
Junqueras sobre les dades fiscals: “Estem tranquils, ens movem en el marc legal vigent”
El vicepresident detalla, a petició del PSC, d’on provenen les dades fiscals i recorda que el Govern a demanat
una auditoria
elMon, 08-02-2017
Cal explicar que el PP no té els instruments legals per a controlar la Generalitat
«L'article 155 de la constitució espanyola no faculta de cap manera el govern espanyol a substituir autoritats ni a reprendre competències. Només cal llegir-lo»
VilaWeb, 08-02-2017 - Vicent Partal, Editorial
El segrest
“I a nosaltres ens diuen que estem manipulats?
elPuntAvui, 08-02-2017 - Xevi Xirgo
Parlem amb la presidenta de Súmate sobre la seva candidatura, l'entitat i el referèndum
VilaWeb, 07-02-2017
La Internacional Liberal veu el judici a Mas com una "farsa" i un "teatre"
"respectar els desitjos dels ciutadans de Catalunya, inclosos la seva autodeterminació i independència".
elNacional, 07-02-2017
¿Quién prevalecerá?
"Fracaso de la Política" titula hoy El País su editorial, muy preocupado porque las cosas hayan llegado a este extremo de que los cargos políticos representativos y democráticos afronten un proceso penal no por delitos comunes sino por causas políticas.
Palinuro, 07-02-2017 - Ramón Cotarelo
Tres maneres de mirar
«En aquest judici passen moltes més coses singulars. Per exemple, que tots els fiscals catalans diguen que no hi ha delicte, però el govern espanyol maniobre tot seguit per canviar aquesta decisió»
VilaWeb, 07-02-2017 - Vicent Partal
La justícia de l'enemic
"Substituir el diàleg i la negociació per l'acció dels tribunals és un disbarat. El seu inevitable resultat serà legitimar la causa independentista"
elMon, 07-02-2017 - Ramón Cotarelo
6F: Primer dia de la resistència independentista
aquest dilluns es convertirà en el primer dia de la resistència pacifica a la croada contra el procés independentista
que la Moncloa ha endegat de fa temps.
directe.cat, 07-02-2017 - Editorial
Puigdemont al parlament: ‘La democràcia espanyola ha emmalaltit’
El president fa una intervenció fora de l'ordre del dia per defensar els encausats pel 9-N
VilaWeb, 08-02-2017 - Video i text del discurs complet
Junqueras sobre les dades fiscals: “Estem tranquils, ens movem en el marc legal vigent”
El vicepresident detalla, a petició del PSC, d’on provenen les dades fiscals i recorda que el Govern a demanat
una auditoria
elMon, 08-02-2017
Cal explicar que el PP no té els instruments legals per a controlar la Generalitat
«L'article 155 de la constitució espanyola no faculta de cap manera el govern espanyol a substituir autoritats ni a reprendre competències. Només cal llegir-lo»
VilaWeb, 08-02-2017 - Vicent Partal, Editorial
El segrest
“I a nosaltres ens diuen que estem manipulats?
elPuntAvui, 08-02-2017 - Xevi Xirgo
OPINIÓ: " L'inefable Iceta", per Joan Xuriach Fusrté
“Amb mi que no hi comptin. No em jutgen pas”. Una altra de les ‘perles’ que ens va deixar el ‘socialista’ Iceta dies abans del 6F.
Quina poca gràcia. De fet, sento més aviat pena en comprovar en què s’ha convertit la franquícia del PSOE a Catalunya i com la solidaritat i la democràcia han estat escombrades per l’afany de mantenir, costi el que costi, la cadira, encara que només en quedi una pota i s’hagin de fer moviments desesperats per no fotre’s de cap.
No sóc gai però sempre he defensat, al carrer i al meu dia a dia, tots i cadascú dels drets que els corresponen, com a qualsevol ciutadà. El mateix he intentat fer amb la discriminació ètnica, de gènere, de religió, de parla, d’edat, de salut o d’estament social. Com que sóc català i demòcrata defenso també la llibertat del meu país i la democràcia.
“Quan els nazis van emportar-se els comunistes, vaig callar, perquè jo no era comunista. Quan varen empresonar els socialdemòcrates, vaig callar, per què jo no era socialdemòcrata. Quan varen venir a cercar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. Quan es varen emportar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan varen venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar”.
Aquest poema, durant un temps atribuït a Bertolt Brecht però escrit, en realitat, pel teòleg alemany Martin Niemöller, de ben segur que és conegut per una persona tan llegida com el senyor Iceta. Ara bé, l’ha entès?
Joan Xuriach Fusté
HGxI
Quina poca gràcia. De fet, sento més aviat pena en comprovar en què s’ha convertit la franquícia del PSOE a Catalunya i com la solidaritat i la democràcia han estat escombrades per l’afany de mantenir, costi el que costi, la cadira, encara que només en quedi una pota i s’hagin de fer moviments desesperats per no fotre’s de cap.
No sóc gai però sempre he defensat, al carrer i al meu dia a dia, tots i cadascú dels drets que els corresponen, com a qualsevol ciutadà. El mateix he intentat fer amb la discriminació ètnica, de gènere, de religió, de parla, d’edat, de salut o d’estament social. Com que sóc català i demòcrata defenso també la llibertat del meu país i la democràcia.
“Quan els nazis van emportar-se els comunistes, vaig callar, perquè jo no era comunista. Quan varen empresonar els socialdemòcrates, vaig callar, per què jo no era socialdemòcrata. Quan varen venir a cercar els sindicalistes, no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. Quan es varen emportar els jueus, no vaig protestar, perquè jo no era jueu. Quan varen venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar”.
Aquest poema, durant un temps atribuït a Bertolt Brecht però escrit, en realitat, pel teòleg alemany Martin Niemöller, de ben segur que és conegut per una persona tan llegida com el senyor Iceta. Ara bé, l’ha entès?
Joan Xuriach Fusté
HGxI
dissabte, 11 de febrer del 2017
OPINIÓ: "Desobediència", per Maria Gemma Cerezo Pumariega
El senyor Albiol, la senyora Arrimadas i el senyor Rabell van estar d’acord en la sessió del Parlament del dimecres 8 de febrer; no és res d’estrany en els dos primers, sempre van de bracet a tot arreu, però el tercer sobta una mica; bé, ja se sap que la lluita contra el «Procés» fa estranys companys de viatge. Tots tres van acusar els encausats pel 9N de covardia per negar que haguessin desobeït el TC i per amagar-se darrere dels voluntaris; deien que quan s’actua s’han d’assumir els propis actes i no defugir-ne les responsabilitats per por a la condemna.
No han entès res! Mas, Rigau i Ortega no defensen la seva innocència per aconseguir una sentència més benèvola per a ells (sentència que saben de sobres que està dada i beneïda), sinó que és important que quedi palès que tot el que va envoltar el 9N va ser escrupolosament legal. Quan el varen anunciar ja van dir i repetir que no sortirien de la legalitat, i per això van aprovar les lleis que l’emparessin, lleis que el TC va tombar. Tot i això no van abandonar sinó que van refer el projecte perquè s’adaptés al marc legal amb què es podia comptar. És clar que això volia dir fer filigranes i moure’s en una línia molt fina, però es va aconseguir.
El govern de l’Estat es va pensar que ens acomiadariem només amb l’amenaça del TC i renunciaríem al referèndum i quan va veure que no ho aconseguia va engegar tota la maquinària legal per anar trinxant tots els passos que anàvem fent. És clar que tant els encausats com tots els que vam participar en el 9N sabíem quina era la voluntat del govern central, i sabíem que, si s’haguessin atrevit, haurien retirat les urnes per la força, però el que s’està jutjant no és haver actuat en contra els desitjos del govern sinó haver desobeït l’ordre del TC.
Explicar pas per pas i de forma cronològica quina va ser l’actuació del govern de la Generalitat des del moment en què hi va haver intervenció del TC i aclarir que mai es va actuar fora de la llei, delegar la responsabilitat del referèndum en voluntaris perquè, legalment, ells no podien ser inculpats, no és covardia, és estratègia.
No, encara no hem desobeït. Quan arribi el moment de la desobediència, no ens n’amagarem, desobeirem amb el cap ben alt.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
No han entès res! Mas, Rigau i Ortega no defensen la seva innocència per aconseguir una sentència més benèvola per a ells (sentència que saben de sobres que està dada i beneïda), sinó que és important que quedi palès que tot el que va envoltar el 9N va ser escrupolosament legal. Quan el varen anunciar ja van dir i repetir que no sortirien de la legalitat, i per això van aprovar les lleis que l’emparessin, lleis que el TC va tombar. Tot i això no van abandonar sinó que van refer el projecte perquè s’adaptés al marc legal amb què es podia comptar. És clar que això volia dir fer filigranes i moure’s en una línia molt fina, però es va aconseguir.
El govern de l’Estat es va pensar que ens acomiadariem només amb l’amenaça del TC i renunciaríem al referèndum i quan va veure que no ho aconseguia va engegar tota la maquinària legal per anar trinxant tots els passos que anàvem fent. És clar que tant els encausats com tots els que vam participar en el 9N sabíem quina era la voluntat del govern central, i sabíem que, si s’haguessin atrevit, haurien retirat les urnes per la força, però el que s’està jutjant no és haver actuat en contra els desitjos del govern sinó haver desobeït l’ordre del TC.
Explicar pas per pas i de forma cronològica quina va ser l’actuació del govern de la Generalitat des del moment en què hi va haver intervenció del TC i aclarir que mai es va actuar fora de la llei, delegar la responsabilitat del referèndum en voluntaris perquè, legalment, ells no podien ser inculpats, no és covardia, és estratègia.
No, encara no hem desobeït. Quan arribi el moment de la desobediència, no ens n’amagarem, desobeirem amb el cap ben alt.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
divendres, 10 de febrer del 2017
L'administració espanyola intenta escanyar-nos
"Avui, 9.02.2017, hem tingut coneixement gràcies a una empresa col·laboradora que
l'Estat espanyol ha donat ordres per embargar 246.000 euros dels
recursos de l'ANC.
No creiem en les casualitats.
Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l'Estat espanyol."
...LLegir-ne més
En aquest comunicat publicat al web de l'Assemblea s'hi facilita un número de comte per a als que vulgueu fer aportacions econòmiques.
I si encara no sou socis de l'Assemblea, feu-vos-en.
P.D.
Ahir, 10.02.2017, vam saber que Omnium Cultural s'ha trobat en la mateixa situació d'embargament.
No creiem en les casualitats.
Aquest embargament arriba després de la mobilització extraordinària del 6F i de la seva repercussió internacional, que ha fet augmentar la pressió sobre l'Estat espanyol."
...LLegir-ne més
En aquest comunicat publicat al web de l'Assemblea s'hi facilita un número de comte per a als que vulgueu fer aportacions econòmiques.
I si encara no sou socis de l'Assemblea, feu-vos-en.
P.D.
Ahir, 10.02.2017, vam saber que Omnium Cultural s'ha trobat en la mateixa situació d'embargament.
dimecres, 8 de febrer del 2017
OPINIÓ: "Espanya és democràtica?, per Elvira Castell
Poden estar tranquils els espanyols amb aquesta "democràcia"?
És vergonyós que el ministre Català defineixi la manifestació de suport a Mas, Ortega i Rigau, pel judici per convocar el 9N, de "numerito". És un insult més als catalans. Per al ministre la gent no comptem. Tots els manifestants que des del 2010 sortim al carrer, no comptem. Totes les 2.300.000 persones que vam votar el 9N, no comptem.
I ara ens volen fer creure que els democràtes són ells?
Diuen que tots els que estàvem donant suport a Mas, Ortega i Rigau, estàvem pagats o treballàvem per a la Generalitat. I totes aquestes mentides queden en la més total impunitat.
Alguns reportatges estan parlant, amb total impunitat, de tenyir de nou de sang la història d'Espanya. I ens volen fer creure que són demòcrates?
La democràcia és tenir llibertat. I concretament: llibertat de manifestació i llibertat d'expressió. Els països en què no és així s'anomenen "dictadures".
No cal fer elucubracions de si som molts o pocs. Fem d'una vegada el referèndum i ho sabrem, així ja no caldria més discussions. Si tan demòcrates són ells ho tenen ben fàcil: referèndum, i sortim de dubtes.
Però amb les accions judicials ens volen fer por. I dic "ens volen" i no "ens fan", perquè sabem que som un estat de la unió Europea on les idees i sentiments pacífics són lliures, on no hi caben ni la persecució de les idees, ni la repressió, ni la por.
O no és així, Unió Europea?
Elvira Castell
HGxI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)