Catalunya és un país preparat per tenir un lloc rellevant a l’economia mundial. El PIB està per sobre de la mitjana europea amb una economia cada cop més oberta, basada cada cop més en les exportacions.
Des de l’inici de la crisi, l’any 2009, l’economia catalana té superàvit, el 2015 de 3.000 milions d’euros.
- El 2015, la producció total de béns va ser de 134.573 milions d’euros, dels quals 31.215 milions d’euros (23,20%) es van consumir internament i 103.358 milions d’euros (76,8%) van ser motiu d’exportació (Espanya inclosa). D’aquestes exportacions: 39.473 milions d’euros (38,2%) van tenir com a destí l’Estat espanyol i 63.885 milions d’euros (61,8 %) laresta del món. El 1995, la relació era molt diferent. El 36,5 % tenia per destí la resta del món i el 63,5 %l’Estat espanyol (gràfica 1).
- En aquest aspecte els nostres ports han estat estratègics a l’hora de facilitar les exportacions (això dóna peu a reflexió sobre ports i la seva relació amb el ferrocarril i la carretera).
- Catalunya té una posició geoestratègica i central en el flux del comerç internacional (gràfica2).
- En relació amb l’Estat Espanyol, Catalunya amb el 16% de la població, genera el 19% del PIB i el 25 % de la producció industrial.
- Les inversions en infraestructures de transport, si es fan de forma eficient, són especialment determinants en un país industrial i amb una posició geogràfica estratègica com és Catalunya.
- En canvi les inversions en infraestructures per part de l’Estat espanyol realment executades han estat molt per sota del % del PIB, relació que seria lògica (gràfica3). Aquesta manca d’inversions condiciona el creixement a mitjà i llarg termini. Si ho veiem en inversions per mitjà de transport encara és més preocupant (gràfica 4).
La logística, una activitat transversal estratègica per a la competitivitat de les empreses.
La logística participa amb un 12,4% en el PIB (25.000 milions d’euros-estudi PIMEC Logística) i és clau en la competitivitat de la indústria. Augmentar l’eficiència logística és essencial. Per fe -ho calen diferents palanques: la formació, la innovació, i entre les més determinants les infraestructures i la multimodalitat. L’índex de transport ferroviari respecte al total terrestre és d’un 5% i està baixant, aquest fet resta competitivitat a la nostra economia. És molt greu que les nversions del corredor Mediterrani estiguin paralitzades des de fa anys (nota 1).
La manca d’inversió en infraestructures afecta greument la mobilitat de les persones i de les mercaderies . La recuperació econòmica es troba amb colls d’ampolla i situacions de col·lapse cada vegada més generalitzats.
Propostes
Cal:
A) Potenciar la xarxa viària de connexió del territori: resoldre els peatges (equilibri territorial), fer el manteniment, resoldre les vies perilloses (N-340, N-II Girona, Terres de l’Ebre), implementar vies estratègiques (A-27 Tarragona-Montblanc, B - 40, connexió dels ports de Barcelona i Tarragona, B-10 desdoblament).
B) Fer sostenible el transport públic, per eficiència i impacte mediambiental (gràfiques 5 i 6): xarxa ferroviària de rodalies, trens regionals, resoldre l’accés a les ciutats, carrils bus interurbans ...
Es prioritari treure usuaris de la carretera, augmentar l’ús del transport púbic i prioritzar usos de transport de mercaderies.
Llegiu el text, els gràfics i anexos en la font original
Llegiu l'anterior (II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada