Seguiment del full de ruta
divendres, 31 d’agost del 2018
dilluns, 27 d’agost del 2018
OPINIÓ: "Llibertat de Repressió ", per Alfons Carreras
El diari elPuntAvui ha publicat aquesta opinió d'un company:
La salut d’una democràcia es mesura amb la qualitat i el respecte a la llibertat d’expressió.
La llibertat d’expressió té dues cares, el dret de cada persona a expressar lliurement les seves idees i el dret a no ser inquietat per causa de les seves opinions, article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Quan la fiscal del estat espanyol diu que és tan legítim posar com treure llaços grocs de l’espai públic està obviant la segona part i està legitimant la repressió. Els llaços grocs expressen el sentiment individual i col·lectiu de que els presos polítics son innocents.
Tant la Constitució Espanyola com la Declaració Universal dels Drets Humans recullen el dret a la presumpció d’innocència fins que no es demostri el contrari en un judici just. Els partits i l’estat espanyol avalant la retirada dels llaços grocs van en contra de la seva Constitució que tant defensen i demostren una gran debilitat i poca fe en les seves pròpies institucions.
S’ha de dir ben alt i ben clar que estant promovent un nou dret inconstitucional: el dret a la repressió. Les excuses són pre-constitucionals: per la neutralitat de l’espai públic, doncs que treguin tota la publicitat, els símbols religiosos i fins i tot les indicacions que inviten a visitar uns museus i no d’altres. Excuses de caire higiènic i estètic: doncs que recullin i netegin els vials d’excrements de gos.
I per últim l’argument més fort: perquè els dóna la gana. Si seguim així ben aviat els partits de la ultradreta que ocupen escons al Parlament Espanyol es dedicaran a retirar diaris dels quioscs i llibres de les llibreries en nom de la seva llibertat d’expressió.
Inundem el país de groc!! I comencem a construir la República per higiene democràtica.
Alfons Carreras
HGxInd
La salut d’una democràcia es mesura amb la qualitat i el respecte a la llibertat d’expressió.
La llibertat d’expressió té dues cares, el dret de cada persona a expressar lliurement les seves idees i el dret a no ser inquietat per causa de les seves opinions, article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Quan la fiscal del estat espanyol diu que és tan legítim posar com treure llaços grocs de l’espai públic està obviant la segona part i està legitimant la repressió. Els llaços grocs expressen el sentiment individual i col·lectiu de que els presos polítics son innocents.
Tant la Constitució Espanyola com la Declaració Universal dels Drets Humans recullen el dret a la presumpció d’innocència fins que no es demostri el contrari en un judici just. Els partits i l’estat espanyol avalant la retirada dels llaços grocs van en contra de la seva Constitució que tant defensen i demostren una gran debilitat i poca fe en les seves pròpies institucions.
S’ha de dir ben alt i ben clar que estant promovent un nou dret inconstitucional: el dret a la repressió. Les excuses són pre-constitucionals: per la neutralitat de l’espai públic, doncs que treguin tota la publicitat, els símbols religiosos i fins i tot les indicacions que inviten a visitar uns museus i no d’altres. Excuses de caire higiènic i estètic: doncs que recullin i netegin els vials d’excrements de gos.
I per últim l’argument més fort: perquè els dóna la gana. Si seguim així ben aviat els partits de la ultradreta que ocupen escons al Parlament Espanyol es dedicaran a retirar diaris dels quioscs i llibres de les llibreries en nom de la seva llibertat d’expressió.
Inundem el país de groc!! I comencem a construir la República per higiene democràtica.
Alfons Carreras
HGxInd
dijous, 23 d’agost del 2018
Quina vergonya i quina pena, per Joan Xuriach Fusté
Publicat al diari el Punt Avui el 22.08.2018
Les víctimes de l’horror terrorista no es mereixien el que va passar a la plaça Catalunya: intolerància, insults, crits, proclames polítiques, agressions, escopinades, banderes...
L’unionisme, en l’argot taurí que tant li escau, destapó en la plaza el tarro de sus esencias. La selecta tropa espanyolista, en un matí d’homenatge als assassinats, es dedicava a victorejar un dels principals comissionistes del negoci armamentista i principal responsable de l’encarcerament del conseller d’Interior Forn, que amb el major Trapero i la resta del cos dels Mossos, va conduir la greu crisi provocada per l’atemptat amb una professionalitat i eficàcia lloades a escala internacional.
Els unionistes, per acabar-ho d’adobar, van esbroncar davant dels familiars de les víctimes el parlament de Gemma Nierga, mostrant al món la seva exquisida educació. L’amic d’Al Saüd anava acompanyat dels representants del PpSoeC's, el club del 155 i responsables d’aturar una investigació parlamentària del 17-A.
Res groc a la plaça, ni estelades, prohibit; estanqueres i motius amb la bandera espanyola, els que vulguis. El dia abans, un unionista va ferir amb un ganivet un transeünt a Arenys, identificat i lliure; com en totes i cadascuna dels centenars d’agressions perpetrades pels espanyolistes, es dirà que era una persona amb problemes mentals; proposo, doncs, que en comptes de malbaratar diners públics en AVE o armament, els governs espanyols de torn inverteixin molt més en centres de salut mental.
Joan Xuriach Fusté
HGxInd
dilluns, 20 d’agost del 2018
Diada per la República
Benvolguts,
Des de l'Assemblea General Ordinària del passat mes de febrer, a l'ANC hem engegat una intensa feina per internacionalitzar el procés polític que està vivint Catalunya.
La propera Diada per la República catalana serà una nova oportunitat per explicar-nos arreu. Moltes assemblees exteriors de l'ANC reivindicaran el mandat del referèndum i traslladaran el missatge per tot el món.
Hem fet públic el vídeo promocional de la Diada subtitulat a diversos idiomes. Pots ajudar a difondre'ls amb les etiquetes: #BuildingTheCatalanRepublic i #FemLaRepúblicaCatalana.
Aquí teniu disponibles els enllaços:
- Castellà - https://youtu.be/QfVWm0r4H8A
- Anglès - https://youtu.be/2lnzexYW7jU
- Francès - https://youtu.be/y6cmI_xXggE
- Alemany - https://youtu.be/ZUf8IxL7LR8
- Portuguès - https://youtu.be/_7UGZMCISEM
- Italià - https://youtu.be/1PMU-4sG0rw
- Català - https://youtu.be/kwkx-dQEZW8
I si encara no t'has inscrit a la Diada per la República catalana, fes-ho a diada.assemblea.cat. Les inscripcions són molt importants de cara a garantir l'èxit de la Diada. Si no tens possibilitat de fer-ho telemàticament, des d'avui hem obert un centre de trucades, per atendre inscripcions telefòniques, al telèfon 93 655 98 57. Els horaris d'atenció són de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. En cas de dubtes podeu escriure al correu dubtes11s@assemblea.cat.
A més a més, des d'avui, a la seu de l'Assemblea ja està a la venda el lot de la Diada, gràcies a aquest lot podem finançar totes les campanyes! També seran disponibles des de les assemblees territorials.
Finalment, us proposem reservar-vos el vespre del 24 d'agost. Es faran diferents actes arreu de Catalunya i estrenarem el nou espot de la Diada.
Aquest 11 de setembre, que ningú es quedi a casa, que se senti el nostre clam!
dissabte, 18 d’agost del 2018
L’assemblea territorial de gràcia, @GràciaxIND, ens convida a la seva festa major
Com
ja sabeu, cada any per la Festa Major l'ANC-Gràcia organitzem una
sèrie d'activitats, a les quals tots hi sou convidats.
Aquest
any serà dimarts, 21 d'agost. De les diverses activitats,
volem destacar-ne tres:
1.
Assaig de l’onze de setembre 21.08.2018 a les 9.30
Com
cada any, farem un assaig de
mobilització del que farem l’onze
de setembre. Serà al
carrer Pi i Margall, tocant a la plaça Joanic.
2.
Tertúlia a la fresca. A la plaça Joanic, 21.08.2018 a les 20.00
Amb
la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie i els membres dels
partits polítics, moderada pel periodista Maiol Roger Membres de
partits:
-
Jordi Albert, diputat per ERC
- Francina Vila, regidora a l'ajuntament de Barcelona pel PDECat
- Laia Estrada, membre del Secretariat Nacional de la CUP
- Antoni Castellà, diputat per Demòcrates
- Francina Vila, regidora a l'ajuntament de Barcelona pel PDECat
- Laia Estrada, membre del Secretariat Nacional de la CUP
- Antoni Castellà, diputat per Demòcrates
3,
Sopar groc. 21.08.2018 a les 21.30
Ara
que fa 10 mesos que els Jordis són a la presó (més de 300 dies!),
fem un sopar per recollir diners per a l'Associació Catalana pels
Drets Civils (ACDC),
entitat creada per les famílies dels presos i exiliats polítics
catalans per a
donar
veu als represaliats i suport a les seves famílies, canalitzar les
mostres de solidaritat i suport i defensar els seus drets.
Per
aquest motiu, tots els beneficis que doni el sopar aniran a la caixa
de solidaritat dels familiars de presos i exiliats.
Entre
tots hem de mostrar el nostre suport a les famílies dels
represaliats. No hi falteu!
Els
tiquets per al Sopar Groc els podeu adquirir al nostre local del
carrer
Robí, 22, a la plaça Joanic durant tot el dimarts o a la botiga
Bo per tu, al carrer
Puigmartí, 21.
dijous, 2 d’agost del 2018
OPINIÓ: "Partits polítics: sense els votants no són ningú ", per David Calabuig
Us deixo un extracte de l’article d’en Pere Martí, en el què diàriament comenta les notícies de l’actualitat:
TEMA DEL DIA
Primàries. Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana s’han manifestat massivament a favor d’impulsar unes primàries republicanes per a elegir els candidats a les eleccions municipals. La militància ho ha avalat amb un 87,5% de vots afirmatius i un 12,2% en contra en la consulta feta. La participació ha estat del 28,53%, la més alta de la història de l’entitat.
Són més d’11.000 persones, força més que les que han participat en les votacions dels congressos del PDECat i ERC. Per fer-nos una idea, David Bonvehí va ser escollit president del PDECat amb 1.453 vots, i la ponència d’ERC va ser aprovada amb 511 vots.
Fixeu-vos en la comparació que es fa entre el nombre de participants de l’última consulta impulsada per l’ANC (11.000) i el nombre de vots/participants dels darrers congressos dels dos “principals” partits independentistes, el PDCAT(1.453 de vots a favor de Bonvehí) o ERC (511 a favor de la ponència).
Es demostra que això que en diem “partits polítics” són estructures de poder, inflades mediàticament. Acaparen les portades dels mitjans de comunicació, els espais i entrevistes de la ràdio i els diferents canals de les televisions. Però, és molt evident que el pes dels seus militants és ridícul en comparació amb el nombre de vots que reben en les eleccions a les què es presenten. Sense els vots del ciutadans que no estan afiliats a aquests partís, els nostres vots, no tindrien cap força electoral i desapareixerien ràpidament dels escenaris de l’actualitat (oi que sí, senyors d’Unió?).
Que quedi clar que sense els votants no són ningú. Tanmateix, prenen les decisions sense tenir-nos en compte per a res! Avui en dia, no costa res realitzar consultes als ciutadans via telemàtica. Un paradigma d’això és l’ANC. Però...i els partits? Ens han preguntat alguna vegada què pensem?
Parlo per mi, però jo no “estic casat” amb cap partit ni els hi dec fidelitat eterna.
La política forma part de la nostra vida (ho vulguem o no). En el món del segle XXI tenim el dret i el deure de participar activament en la presa de decisions sobre les grans línies estratègiques que han de marcar les polítiques socials, mediambientals, energètiques, culturals.
Això d’anar a votar un cop cada quatre anys (o quan sigui que ens convoquin) i després esdevenir espectadors passius d’una obra representada sempre pels mateixos actors i actrius...això no pot ser.
En aquest sentit estic a favor d’un procés de primàries com el que es proposa per a triar la candidatura a les eleccions municipals de Barcelona del 2019.
David Calabuig
HGxInd
TEMA DEL DIA
Primàries. Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana s’han manifestat massivament a favor d’impulsar unes primàries republicanes per a elegir els candidats a les eleccions municipals. La militància ho ha avalat amb un 87,5% de vots afirmatius i un 12,2% en contra en la consulta feta. La participació ha estat del 28,53%, la més alta de la història de l’entitat.
Són més d’11.000 persones, força més que les que han participat en les votacions dels congressos del PDECat i ERC. Per fer-nos una idea, David Bonvehí va ser escollit president del PDECat amb 1.453 vots, i la ponència d’ERC va ser aprovada amb 511 vots.
Fixeu-vos en la comparació que es fa entre el nombre de participants de l’última consulta impulsada per l’ANC (11.000) i el nombre de vots/participants dels darrers congressos dels dos “principals” partits independentistes, el PDCAT(1.453 de vots a favor de Bonvehí) o ERC (511 a favor de la ponència).
Es demostra que això que en diem “partits polítics” són estructures de poder, inflades mediàticament. Acaparen les portades dels mitjans de comunicació, els espais i entrevistes de la ràdio i els diferents canals de les televisions. Però, és molt evident que el pes dels seus militants és ridícul en comparació amb el nombre de vots que reben en les eleccions a les què es presenten. Sense els vots del ciutadans que no estan afiliats a aquests partís, els nostres vots, no tindrien cap força electoral i desapareixerien ràpidament dels escenaris de l’actualitat (oi que sí, senyors d’Unió?).
Que quedi clar que sense els votants no són ningú. Tanmateix, prenen les decisions sense tenir-nos en compte per a res! Avui en dia, no costa res realitzar consultes als ciutadans via telemàtica. Un paradigma d’això és l’ANC. Però...i els partits? Ens han preguntat alguna vegada què pensem?
Parlo per mi, però jo no “estic casat” amb cap partit ni els hi dec fidelitat eterna.
La política forma part de la nostra vida (ho vulguem o no). En el món del segle XXI tenim el dret i el deure de participar activament en la presa de decisions sobre les grans línies estratègiques que han de marcar les polítiques socials, mediambientals, energètiques, culturals.
Això d’anar a votar un cop cada quatre anys (o quan sigui que ens convoquin) i després esdevenir espectadors passius d’una obra representada sempre pels mateixos actors i actrius...això no pot ser.
En aquest sentit estic a favor d’un procés de primàries com el que es proposa per a triar la candidatura a les eleccions municipals de Barcelona del 2019.
David Calabuig
HGxInd
OPINIÓ; "Què ha canviat amb el govern Sánchez? ", per Maria Gemma Cerezo Pumariega
S’acaben els cent dies de gràcia i en el Govern de Madrid no ha canviat res. Tot són gestos, paraules...; però de fets, ni un. Continuem amb ostatges polítics a la presó, amb els nostres representants legítims a l’exili, amb l’amenaça del 155, amb reunions que segurament no serviran de res perquè continuen sense voler afrontar el problema de fons ni resoldre’l de l’única manera que es pot resoldre: votant.
Vull dir, amb això, que el que hem fet ha estat inútil? Que els partits independentistes s’haurien hagut d’abstenir en la moció de censura perquè la situació continuaria igual? Doncs no, ben al contrari; la situació ara és molt diferent a la de fa uns mesos, i no pas perquè el PSOE ens estimi més que el PP.
Ara el PP és una olla de grills, amb molt mala maror interna. Els manaires competeixen per veure qui va més a la dreta i qui és més anticatalà; de fet, de tant pensar només en la “sagrada unidat de la patria” i en com fer-nos la traveta, s’obliden de presentar un programa per governar el seu país, Espanya.
Per altra banda, la moció va agafar C’s amb el pas canviat i havent votat a favor de la continuïtat de Rajoy, tot el seu argumentari anticorrupció se’ls n’ha anat en orris i ara van donant cops de cec a veure si recuperen el nord. Mentre no troben una altra causa per fer servir de bandera, s’apunten al discurs anticatalanista, que ja forma part del seu ADN, i competeixen amb el PP per ser el partit més dur amb els separatistes.
El PSOE no n’ha sortit més ben parat. Pedro Sánchez està lligat de mans; necessita pactar perquè està en clara minoria en el Congrés, però un sector del seu mateix partit l’acusaran de vendre’s a l’independentisme si cedeix mínimament a les nostres reivindicacions. No li queda més remei que anar fent equilibris sense acabar d’acontentar ningú. És una situació difícil de mantenir gaire temps.
El govern de Madrid, hi hagi el partit que hi hagi al capdavant, està molt afeblit.
Jo diria que tota la situació que arrosseguem des de la tardor ha tingut el mateix efecte que una càrrega explosiva de baixa intensitat: en el moment de l’explosió gairebé no fa soroll, però provoca un cert moviment en els fonaments i l’edifici acaba caient perquè falla la base.
Esperem que caigui aviat aquest Estat monolític, totalitari i antidemocràtic.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxInd
Vull dir, amb això, que el que hem fet ha estat inútil? Que els partits independentistes s’haurien hagut d’abstenir en la moció de censura perquè la situació continuaria igual? Doncs no, ben al contrari; la situació ara és molt diferent a la de fa uns mesos, i no pas perquè el PSOE ens estimi més que el PP.
Ara el PP és una olla de grills, amb molt mala maror interna. Els manaires competeixen per veure qui va més a la dreta i qui és més anticatalà; de fet, de tant pensar només en la “sagrada unidat de la patria” i en com fer-nos la traveta, s’obliden de presentar un programa per governar el seu país, Espanya.
Per altra banda, la moció va agafar C’s amb el pas canviat i havent votat a favor de la continuïtat de Rajoy, tot el seu argumentari anticorrupció se’ls n’ha anat en orris i ara van donant cops de cec a veure si recuperen el nord. Mentre no troben una altra causa per fer servir de bandera, s’apunten al discurs anticatalanista, que ja forma part del seu ADN, i competeixen amb el PP per ser el partit més dur amb els separatistes.
El PSOE no n’ha sortit més ben parat. Pedro Sánchez està lligat de mans; necessita pactar perquè està en clara minoria en el Congrés, però un sector del seu mateix partit l’acusaran de vendre’s a l’independentisme si cedeix mínimament a les nostres reivindicacions. No li queda més remei que anar fent equilibris sense acabar d’acontentar ningú. És una situació difícil de mantenir gaire temps.
El govern de Madrid, hi hagi el partit que hi hagi al capdavant, està molt afeblit.
Jo diria que tota la situació que arrosseguem des de la tardor ha tingut el mateix efecte que una càrrega explosiva de baixa intensitat: en el moment de l’explosió gairebé no fa soroll, però provoca un cert moviment en els fonaments i l’edifici acaba caient perquè falla la base.
Esperem que caigui aviat aquest Estat monolític, totalitari i antidemocràtic.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxInd
Subscriure's a:
Missatges (Atom)