dimarts, 28 de novembre del 2017

Més de quaranta artistes ompliran l'Estadi Olímpic de solidaritat amb els presos polítics


Ja és públic el llistat d’artistes que participaran al concert per la llibertat dels presos polítics que se celebrarà aquest proper dissabte, 2 de desembre. Prop d’una quarantena de bandes i artistes prendran part en aquest ambiciós projecte que pretén omplir amb 60.000 l’estadi olímpic Lluís Companys per recollir aportacions per nodrir la Caixa de Solidaritat i, així, poder fer front a les agressions judicials de l’estat espanyol. Llegiu-ne més...

dissabte, 25 de novembre del 2017

Fem la República catalana lliure de violències masclistes!

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Dones per la Independència, sectorial Dones de l’ANC, publica un manifest que tot seguit reproduïm: 

"L’eradicació de les violències masclistes ha de ser un dels principis fonamentals en la constitució de la República Catalana. No ens podem permetre un nou estat on les dones continuem patint violències masclistes.

Per poder eradicar les violències masclistes caldrà dotar de recursos econòmics, materials i humans cadascuna de les partides pressupostàries necessàries pel ple desenvolupament de la Llei “5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista“ i la seva aplicació en els àmbits: ensenyament, atenció primària, justícia, cossos de seguretat, serveis socials, entorn laboral i mitjans de comunicació entre altres.

La república catalana haurà de ratificar tots els tractats internacionals que vetllen per a la fi de les violències masclistes i les desigualtats que patim les dones, i haurà d'adoptar els canvis legislatius necessaris per fer efectiu el Conveni d’Istanbul que defineix les violències masclistes més enllà de la parella i exparella.

Exigim garantir la formació especialitzada de les persones que treballen en la prevenció i detecció de les violències i, acompanyament, protecció i reparació a les víctimes perquè a la República Catalana cal que els professionals estiguin capacitats per poder donar suport real a les dones i criatures que pateixen situacions de violències masclistes.

Exigim posar fi a la manca de sensibilització social davant l’increment de les violències i agressions que patim les dones de qualsevol edat i origen pel fet de ser dones: a la feina, als mitjans de comunicació, als jutjats, xarxes socials, campanyes publicitàries, a casa, a l’escola, a la universitat, pel carrer, etc.

Exigim un compromís polític i social per construir entre tots una República Catalana lliure de violències masclistes.

Som dones, moltes, diverses, i totes nosaltres ens volem lliures de violències masclistes.

Companyes, companys, ni una menys! Fem el pas endavant en el dret a les dones!

NO és NO!

Ens volem vives, lliures i rebels (Ens veiem a la manifestació 25N)

Som República!


dones@assemblea.cat
@ANCDones"

diumenge, 19 de novembre del 2017

"La Constitució com a excusa", per Joan Xuriach

De blocs unionistes n’hi ha dos: el de la Transició eterna (PP, PSOE i Ciudadanos, recolzats pels diferents grups d’extrema dreta) i el de la Revolta eternament pendent (Podemos i Colau).

El primer grup (que també atrau una part de CCOO i UGT) idolatra l’esperit de la Transició i el converteix en el més anomenat i invocat de la història. El PP, fundat per franquistes amb les mans tacades de sang, és el màxim exponent del 'atado y bien atado'. El PSOE, per la seva banda, fa mans i mànigues per mantenir l’statu quo de la monarquia beneïda per Franco i la ‘unidad indivisible de España’ (on queda Suresnes?). Ciudadanos va néixer, directament, per acabar amb la immersió lingüística i, conseqüentment, amb l’idioma català.

Tots tres tenen en comú la seva sinceritat, el seu menyspreu i una Bíblia comuna: la Constitució. No ens volen deixar votar i ho manifesten sense cap vergonya, avantposant la repressió i la prohibició a la democràcia i a la llibertat d’expressió.

El segon grup (on també estan representats CCOO i UGT) idolatra les cadires i també la unitat d’Espanya. Una nova fornada de gent d’esquerres que no té cap mena de respecte per la lliure autodeterminació dels pobles. De nou, la Constitució els serveix per dissimular, tot dient que la volen reformar. Però com que saben que mai tindran majoria suficient (3/4 parts) al Congrés, es creuen que queden la mar de progres. 


Ara, quan hi ha una vertadera revolució ciutadana, pacífica, transversal i justa en marxa, els tremolen les cames. Prefereixen mantenir les cadires ben agafades (amb honorables excepcions) que no pas col·laborar en la formació d’una República democràtica catalana i en la confecció, sense fusells sota la taula, d’una Constitució inclusiva i social.


Jan Xuriach Fusté
HGxI

Escrit publicat a elPeriódico el 16.11.2017

"No violència", per Montse Ginestà

En aquests moments que es parla tant de la No-violència i de la importància que té en els moments que estem vivint, no podem oblidar el primer defensor de la No-violència a Catalunya: Lluís M. Xirinachs.

Durant anys va estar davant la presó Model de Barcelona, fins i tot fent vagues de fam, per reclamar la llibertat de tots els presos polítics de manera pacífica assumint totes les conseqüències.


La seva figura com a precursor de la No-violència al nostre país, és molt important per recordar-la, donar-la a conèixer i col·locar-la al lloc que li pertany.

En aquest moment que tornem a tenir presos polítics a casa nostra, demano tant a l’ANC com a Omnium, facin divulgació de la No-violència que ell liderava amb compromís, perseverança i dignitat.

Montse Ginestà, HGxI

divendres, 17 de novembre del 2017

"Banderes i violència", per Joan Xuriach

Entre la manifestació de juliol del 2010 contra la retallada de l'Estatut per part del Constitucional, passant per les diades organitzades per l’ANC fins a les darreres mobilitzacions per la llibertat dels presos polítics catalans, s’han manifestat una suma de prop de 10 milions de ciutadans per la independència de Catalunya. Incidents violents, físics o verbals: 0.

I per contra, només entre setembre i octubre:
  • Dia 22, concentració davant la seu ANC; amenaces, agressió a un vianant, insults i escopinades a conductors.
  •  Dia 1, agressions per part de la policia espanyola contra ciutadans pacífics que només anaven a votar.
  • Dia 8, manifestació a Barcelona de 375.000 persones (vingudes de tot l’estat espanyol) convocades per SCC, una desena d’incidents entre coaccions, amenaces i agressions físiques amb lesió.
  • Dia 9, agressions violentes contra manifestants pacífics a València.
  • Dia 12, 65.000 unionistes a la Plaça Catalunya, batalla campal amb destrosses al bar Zurich, agressions a vianants.
  • Dia 24, set policies espanyols de paisà protagonitzen una baralla al Born.
  • Dia 27, centenars d’individus amb banderes espanyoles entren en un institut amenaçant nens de 12 anys i agredint professors, trenquen vidres a Catalunya Ràdio i estomaquen vianants.
  • Dia 29, 300.000 ciutadans unionistes (vinguts d’arreu de l’estat espanyol), atacs físics a vianants (un jove sij, un taxista i una treballadora de Ferrocarrils, ferits) i provocacions als Mossos. Agressions d’odi i racials.
Potser és una coincidència, però quan surten banderes espanyoles al carrer, els incidents (majoritàriament silenciats pels mitjans espanyols) estan més que garantits.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

Article publicat a elPeriódico el dia 6.11.2017

dijous, 16 de novembre del 2017

Qui enganya qui? Cinc preguntes amb resposta

«Clar i català: cerquen la manera que no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer»


El dia 14.11.2017 en Vicent Partal publicava aquest editorial al diari digital Vilaweb que per el seu valor i interès us el reproduïm tot seguit:

"Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels votants.

El fet és que estan preocupats pel que van veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots. Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer.

Miraré d’explicar-me responent cinc preguntes.


1. Un poc de sentit comú, primer: si tot era una farsa, com és que es va proclamar la independència?

 
Ja ho sé que la pregunta és gairebé de parvulari, però la manipulació ha arribat fins a aquest extrem. Com pot ser una farsa fer allò que havien promès que farien? Si es va proclamar la independència –com es va fer–, aleshores on és l’engany? Que la victòria encara no és completa? I qui diu que s’haja acabat, això, i que els independentistes hàgem perdut? És senzill: ho diuen els qui deien que això no passaria. Ho diuen els qui deien que els polítics catalans no s’atrevirien a fer el pas. Ho diuen els qui deien que l’independentisme no guanyaria les eleccions. Ho diuen els qui deien que no hi hauria referèndum. Ho diuen els qui van contra la independència i fan servir qualsevol excusa per oposar-s’hi. I la pregunta és quina credibilitat tenen precisament ells per a fer acusacions de farsa i engany?


2. Un aclariment: què va passar a l’octubre?
 
L’expressió de Sergi Sabrià en el sentit que el govern no estava ‘preparat’ per a allò que va passar després de la proclamació de la independència ha servit de gran argument per a desencadenar la campanya que ara vivim. Les seues declaracions han estat tretes de context i manipulades, igual que les declaracions del president Puigdemont a Le Soir (desintoxicació) i les de Joan Tardà (desintoxicació) en el sentit que cal continuar augmentant la majoria independentista.


Repassem els fets:
  • El colp d’estat del 20 de setembre, amb la detenció de càrrecs importants de Vice-presidència i Economia, va malmetre la preparació del referèndum. Semblava que no es podria fer però en deu dies es va muntar de nou. I el primer d’octubre vam votar però vam viure una repressió mai no vista i una agressió impròpia d’un règim democràtic. El govern va entendre aleshores dues coses. La primera, que havia de proclamar la República precisament per donar resposta a l’heroïcitat de la gent. La segona, que l’estat espanyol seria molt més violent que no es preveia.
  • I aleshores va arribar l’aplicació d’això que en diuen el 155, que no ho és. La reacció a l’aplicació del 155 era a punt, preparada i documentada, però és que resulta que no van aplicar el 155. Van anar molt més enllà del que deixa fer el 155, van violar llur constitució completament i van aplicar coses que no únicament no eren previstes, sinó que havien estat descartades de manera explícita i prohibides pels , mateixos constituents espanyols –que, per exemple, van deixar escrit que no era possible la dissolució del parlament. I actuacions com aquesta, era impensable que el PP pogués dur-les a la pràctica. Perquè són completament il·legals, però sobretot perquè tothom pensava que el PSOE no acceptaria una violació tan flagrant de la constitució i que Europa tampoc no s’hi avindria. Però resulta que va passar.
  • I el dia de la proclamació de la independència, en vista de la nova situació creada per la violació flagrant de la constitució espanyola, el president Puigdemont va prendre una decisió. Que la nova república no naixeria de l’enfrontament armat entre les policies espanyola i catalana i que calia negociar. En aquest punt la consellera Ponsatí sí que ha fet una crítica raonable i molt interessant, quan s’ha demanat si l’estratègia negociadora del president era l’adequada. Però, en aquest cas, al final, no parlem sinó d’una decisió estratègica. Si el president hagués donat als Mossos l’ordre de defensar la població –cosa que estava preparada–, on seríem ara?
  • Catalunya havia d’haver previst que Espanya fins i tot violaria greument la seua constitució i que el PSOE i la Unió Europea acceptarien i aplaudirien un fet tan greu i inaudit com aquest? De debò? És això que es retreu al govern català? Doncs si és això, té poc a veure amb el fet d’estar preparats o no i, diguem-ho clar, no és cap engany als electors. Si de cas, qui enganya és qui viola la constitució després de passar el dia dient que és intocable i que cal complir-la en tot moment i en tota circumstància.
3. La gran qüestió: però la República estava preparada o no?

És clar que sí. Si la Generalitat va retre l’administració va ser únicament com a resposta a la violència de l’estat espanyol i per la voluntat d’evitar problemes als funcionaris i perills a la població civil. Però hauria funcionat la República si l’estat no hagués reaccionat amb tanta violència? Sí. La hisenda estava preparada, la diplomàcia estava preparada i els Mossos estaven preparats. Els Mossos, com havien demostrat durant els atemptats gihadistes, podien tenir i conservar el control del territori, i hi havia països disposats a reconèixer el nou estat. Tan obvis i evidents que no cal ni esmentar-los perquè fins i tot els antiindependentistes saben quins són.


Aquests que diuen que no s’havia preparat res amaguen fets tan tangibles com el desplegament de la hisenda pròpia, completat –tot i que avortat per mitjà d’una altra mesura il·legal: la intervenció dels comptes bancaris de la Generalitat. El desplegament de la diplomàcia catalana, per una altra banda, era tan evident i tan actiu que la primera cosa que ha fet el govern espanyol només d’ocupar la Generalitat és desmantellar Afers Exteriors. I, pel que fa a la capacitat dels Mossos, insistesc a posar de referència tot allò que va passar arran de l’atac gihadista i la crisi brutal que es va desencadenar amb el govern espanyol per aquells fets. Poden dir què vulguen, però la feina havia estat feta.

4. Una mica de perspectiva: qui ho diu que la República ha fracassat? Com continuarà viva després de les eleccions?

Imaginem-nos que els partits independentistes guanyen les eleccions. Imaginem-nos que obtenen la majoria al parlament. Imaginem-nos, posats a imaginar, que superen la barrera del 50% dels vots. No és una perspectiva estranya ni tan difícil. Imaginem-nos que, fet això, el parlament impulsa el procés constituent i comença a aplicar la llei
Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels votants.

El fet és que estan preocupats pel que van veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots. Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots els independentistes, ells no hi tenen res a fer.


5 I que no ens passe per alt: el cinisme és digne de ser denunciat

 
La independència estava preparada i si no s’ha concretat més fins ara ha estat per l’agressió i la repressió brutals que Espanya va descarregar a Catalunya. Per això és d’un enorme cinisme arrecerar-se rere les porres de la Guàrdia Civil, aprofitar-se dels barrots dels Jordis i aixoplugar-se en el refugi de l’arbitrarietat judicial i política per bescantar els qui han lluitat per fer la República i han acomplert la tasca per a la qual van ser votats. De manera que lliçons dels qui han fet, fan i faran qualsevol cosa per impedir la República ni una, ni mitja, ni cap. Que el llautó es veu massa…

PD
I mentrestant continuen sense voler entendre que el carrer dirigeix el moviment independentista. I tornen a repetir l’esquema que havent foragitat Mas s’acaba l’independentisme. Com si la declaració d’aquest polític o aquell pogués desfer l’onada que va inundar Barcelona dissabte. Quines ganes de no entendre res."

Leonci Petit Torner, per Joan Xuriach Fusté

El dijous dia 2 de novembre ens va deixar l’estimat Leonci a l’edat de 87 anys. Un referent de la justícia social i del catalanisme, un lluitador.

Advocat, teòleg i escriptor, amb grans coneixements de filosofia i d’història. Els darrers anys, limitat físicament per la seva malaltia, pensava, ensenyava i escrivia des del seu despatxet del pis del Baix Guinardó, on vivia amb la Matilde Climent, la seva entranyable muller. Seguia estudiant Ramon Llull (n’era un expert) i debatent sobre filosofia quàntica des de la seva perspectiva cristiana. Regularment, escrivia cartes a El Punt Avui, on ens il·luminava envers la complexa situació del nostre país.

Quan era vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Roser a Barcelona, va ser un dels 130 clergues amb sotana que, l’11 de maig de 1966, es van manifestar pacíficament davant la comissaria de Via Laietana per protestar per les tortures a un estudiant comunista detingut dies abans. La concentració va acabar amb una càrrega brutal de la policia.

La darrera vegada que vaig parlar amb en Leonci va ser l’1 d’octubre, quan va venir a votar al mateix col·legi electoral on vaig exercir d’apoderat. Mentre reposava assegut en una cadira, vàrem xerrar una mica de tot plegat; estava fatigat però amb el cap ben clar, valent com sempre. Dies després encara ens vàrem intercanviar correus.

“Si no lluitem, si no sabem d’on venim, si no som lliures, si no pensem per nosaltres mateixos, no hi ha res a fer. La indiferència no és vida.”

T’enyorarem, Leonci. 

Joan Xuriach Fusté 
HGxI 


Aquest escrit ha estat publicat al diari El Punt-Avui el dia 15.11.2017

Nota 

També podeu llegir la nota publicada en aquest blog el dia 3.11.2017
En Leonci ens ha deixat

dimarts, 14 de novembre del 2017

OPINIÓ: "E pur si muove!", PER Maria Gemma Cerezo Pumariega

Sembla que el fiscal general ha quedat molt satisfet amb les declaracions dels membres de la mesa, sobretot de les de la presidenta Forcadell, acceptant el 155 i deixant la DI del 27 d’octubre com un acte simbòlic. Ja hi ha qui els titlla de traïdors, de covards que només de sentir-se amenaçats han canviat de bàndol. De debò són tan innocents?

A veure, des de quan té cap valor una declaració feta sota coacció? Perquè no oblidem que si no deien el que el jutge volia sentir anaven de dret a la presó. Si et tenen agafat pel ganyot i o et deixen anar fins que no reneguis de les teves conviccions, mantenir-t’hi ferm pot ser un acte heroic, però és un sacrifici inútil. Els nostres polítics ens fan més falta al carrer que a la presó i en les circumstàncies actuals hem de ser pràctics.

Hi ha uns quants exemples a la història de personatges que, posats en una situació semblant, han preferit ser pragmàtics que no pas herois; el primer que em ve al cap és Galileu Galilei, l’astrònom que va descobrir que la Terra rotava al voltant del Sol i no al revés, teoria contrària a l’oficial de l’Església. Davant de la disjuntiva el va posar la Inquisició, retractar-se o anar a la foguera, Galileu ho va tenir clar. És clar que, després d’haver confessat que la Terra estava quieta i eren els altres planetes que es movien al seu voltant, va dir, procurant que no el sentís el Torquemada de torn: E pur si muove!

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

dilluns, 13 de novembre del 2017

El dia 7, omplim Brussel·les!

L'Assemblea i l'ANC Brussel·les, amb Òmnium Cultural, convoquen el dijous 7 de desembre a donar suport al Govern legítim i a manifestar-nos a la capital d'Europa. 

El lema de la mobilització serà: Omplim Brussel·les, seguint la iniciativa de nombroses persones que han començat a organitzar-se els darrers dies. El president en funcions de l'ANC ho va explicar dissabte a Barcelona en el seu discurs de tancament de la manifestació per als presos polítics.

La manifestació acabarà
davant les institucions europees amb un acte polític per a reivindicar la llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics.

Continuem atents a les xarxes i al Telegram de l’ANC per assabentar-vos de les opcions de transport.


Formulari per a  valorar la possible participació en els viatges organitzats;

dimarts, 7 de novembre del 2017

LaNoViolenciaEsLaNostraForça (i III)

Decàleg #3:Estratègia noviolenta d'alliberament en 10 passos

Partim de la identificació d'un conflicte o d'una situació que considerem inacceptable:

1. Organitzar-se per fer front a la situació inacceptable i elaborar l’estratègia noviolenta per transformar-la.

2. Explicitar i assumir el compromís amb la noviolència amb el risc personal, i d'equip, que pugui comportar.

3.Triar un objectiu concret, que sigui assolible amb les capacitats del grup.

4. Plantejar i generar, si és possible, alternatives viables per transformar el conflicte.

5.Intentar sempre, amb l’adversari, el diàleg i la cooperació per trobar una solució.

6. Aprofitar, esperar o provocarunacrisimés ampla, com a oportunitat de canvi.

7. En cas que eldiàleg no prosperi, llançar denúncia pública i plantejar ultimàtum.

8. Llançar campanyes de no cooperació.

9. Promoure campanyes de desobediència civil assumint-ne les conseqüències.

10. Establir, per fi el diàleg que permeti trobar una solució equitativa.


---------
NOTA
El col·lectiu En Peu de Pau reflexiona sobre les millors estratègies i accions no violentes per garantir la de la República Catalana i assegurar el manteniment del Govern i el Parlament elegits per la ciutadania. Han aplegat les seves recomanacions en tres decàlegs.


Avui us en mostrem el tercer.

Veieu els anteriors:

 

OPINIÓ: "La nova forma de fer política que desitgem", per Teresa Calveras

Volem el nostre govern lliure i a Catalunya

Per què defensem el nostre govern? Aquesta sembla una pregunta que té una resposta obvia: el defensem perquè l’hem votat, va tenir majoria a les darreres eleccions i creiem que és el govern legítim de Catalunya.

Però hi ha més coses. Al nostre país hem passat de dir que “tots els polítics són iguals” a considerar que hi ha moltes diferències entre ells i a valorar els que actuen amb valentia i honradesa. Només cal donar una mirada a les xarxes. Allà es veu ràpidament que hi ha molts comentaris de persones que defensen l’alliberament del govern i que no ho fan des d’un punt de vista polític sinó des de la consideració, la gratitud i l’afecte.

Què ha passat que ha originat aquest canvi? Crec que hauríem de tenir en compte diversos aspectes.

Un seria el fet que el govern de Catalunya va tenir en compte les peticions que es feien des de la societat civil i va procurar donar-hi resposta.

Un altre seria l’arribada de polítics nous a l’escena del país. Persones que estan disposades a dedicar una part de la seva vida a la política i que no són com els polítics vitalicis als quals estem acostumats, aquells que no se’n van mai, que duren anys i panys i que defensen aferrissadament els seus llocs de manera que no sabem mai si treballen per defensar les seves idees i pel bé del país o només volen mantenir sou i privilegis.

El tercer factor seria que el govern de Catalunya ha estat fidel en la defensa de les promeses electorals que va fer quan va ser elegit. Aquest fet és sorprenent per la crítica demolidora que implica del funcionament bastant generalitzat de la democràcia al nostre país. Ser conseqüent amb allò que es promet no se sol fer. Només cal veure les vegades que els partits del nostre Parlament, no compromesos amb el procés ni amb el govern, han demanat que s’abandonés la defensa de l’independentisme, quan aquest havia estat el punt central del programa electoral.

Aquests fets, essencialment democràtics tots, comporten una gran diferència amb la política anterior, fins i tot amb la que es fa dir “nova” i són aspectes que hauríem de preservar en el nou país que volem construir. Farem una nova constitució ben aviat i ja ara hem d’anar actuant de manera coherent amb aquestes idees regeneradores, posant-les en pràctica per bandejar tot allò que considerem caduc, corrupte i injust.


Teresa Calveras
HGxI

dilluns, 6 de novembre del 2017

LaNoViolenciaEsLaNostraForça (II)

Decàleg #2: Com actuar i com protegir-nos en les mobilitzacions

1. #AccioBarrera
Ens plantem dempeus i no els deixem passar

És una acció de confrontació passiva. És una acció de grup, no individual. Conscients i amb compromís assumim un risc de repressió física o jurídica. Ens mantenim sense fer-nos enrere. Si cal, avancem en grup i amb mirada serena fins a plantar-nos molt a prop dels opositors. En cas d’agressió, mantinguem-nos ferms i en silenci, quan calgui entomem els cops, girant-nos d’esquena i protegint-nos cara i cap amb els braços. Si no és possible resistir més, ens retirarem en grup, caminant enrere sense girar-nos, amb calma i ordre.

2. #AccioAsseguda
Per defensar un espai o bloquejar un pas asseguts a terra

Seieu a terra amb les cames obertes i abraceu al del davant; agafeu-vos pels braços amb els dels costats. En la primera fila, les persones més corpulentes però amb les cames creuades. Evitar dur arracades, pírcings, collarets i braçalets, ulleres... recollir els cabells llargs. Canteu cançons que reforcin la confiança. Establiu una contrasenya per deixar-vos anar quan la intervenció dels agents us provoqui un dany que no podeu suportar i protegiu-vos el cap amb els colzes. Si us tiben i arrenquen del grup, podeu fer-nos el mort, el pes augmenta i es dificulta i alenteix el desallotjament.

3. #AccioInterposicio
Per defensar un espai o bloquejar un pas

Agafats amb els colzes entrellaçats, de cara als adversaris, en silenci, expressió serena i mirada inexpressiva però d’inequívoca determinació. També es pot alçar les mans com a signe d’acció pacífica. Si us agredeixen amb cops corporals o objectes, entomar-los d’esquena protegint la cara i el cap amb els braços, punys tancats a la base del crani i colzes plegats protegint les temples i la cara.

4. #NiPorresNiPilotes

Porres: La policia només les pot utilitzar com a element de contenció o immobilització o com a arma de defensa si és atacada. La seva utilització ha de limitar-se a un o dos cops curts i secs, amb la “defensa” – la porra - en paral·lel a terra i contra parts muscularment protegides del tren inferior del cos. En cap cas s’ha de fer servir de dalt a baix ni en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals.

Pilotes de goma: Des d’abril de 2014 està prohibit el seu ús a Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra.

Increïblement el seu ús segueix permès per part del cos d’antiavalots de la Policia Nacional. Quan se sent el tret, girar els cos i tapar-se la cara.

Projectils de precisió (llançadores de foam): Previstes només per al control de masses o per actuacions amb un nivell de risc alt de violència. Els projectils només es poden dirigir de la cintura en avall. Quan se sent el tret, girar el cos i tapar-se la cara.

5. #NiGasosLacrimogensNidePebre

Gasos lacrimògens: mirar on cauen i si el vent ens l’acostarà; tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. També pots sentir ràbia intensa. Tot això és transitori.

No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas.

El malestar provocat pels gasos lacrimògens desapareix als 5-30 minuts, mentre que el malestar del ruixat amb gas pebre dura entre 20 minuts i 2 hores. Si els símptomes no disminueixen, visiteu un centre sanitari.

Allunyar-se de la zona els que tinguin asma o altres malalties pulmonars, malalties que afectin el sistema immunitari, de la pell o dels ulls, la gent que utilitza lents de contacte, i dones embarassades o en període de lactància...

6. #ProporcionalitatPolicial
La violència física policial està prohibida i s’ha de denunciar

L’ús de la força (violenta) de les actuacions policials ha d’estar regida pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Tota sospita o evidència de violació d’aquests principis s’ha de denunciar fins al final. Així s’ha aconseguit la prohibició de les pilotes de goma.

7. #ContraViolenciaSexualPolicial
Limitació dels escorcolls a la via pública

La policia no pot obligar-te a treure cap dels elements de la indumentària ni fer un escorcoll en profunditat (és a dir, una inspecció dels orificis corporals), a excepció de l’existència d’una ordre judicial. En tot cas ho ha de realitzar en un lloc el més discret possible. Ho ha de dur a terme personal del mateix sexe que la persona escorcollada. El criteri a seguir serà sempre el del màxim respecte de la identitat sexual de la persona escorcollada. S’han d’evitar postures o situacions degradants i humiliants per la persona detinguda.

8. #ConeixerElsTeusDrets
SobreIdentificacioDetencio

Si t’identifiquen: demana a l’agent policial que també s’identifiqui. Si et fan un escorcoll corporal, ha de ser curós i has de saber-ne el motiu.

Si et detenen: No declaris mai a comissaria, fes-ho al Jutjat amb el teu advocat. Recorda les dades del teu advocat. No toquis cap objecte que t’ofereixin els agents ni firmis el document d’efectes personals si hi indiquen objectes que no són teus. Evita que et facin fotografies amb roba que no és la teva o en postures específiques. Si tens lesions, demana una visita mèdica i la medicació que necessitis.

9. #ConeixerElsTeusDrets
ContraAgressions

Si veus una agressió: fes fotografies i vídeos i envia-te’ls per correu per tenir proves (penjar-ho a les xarxes pot ser contraproduent!). Truca a entitats especialitzades per informar del cas. Ofereix el màxim de detalls possible que puguis recollir.

Si reps una agressió policial: Intenta mantenir la calma. Recopila el lloc i hora de l’agressió. Busca vídeos i fotografies de gent propera o de càmeres de videovigilància. Busca testimonis que hagin presenciat l’agressió. Si pots, recull informació de l’agent que t’ha agredit (detalls facials/corporals i número de placa). Si tens lesions, fes-ne fotografies on se’t reconegui, ves a l’hospital i demana un informe mèdic.

10. #LaNoViolenciaEsLaNostraForça

"El més gran error és creure que no hi ha cap relació entre els fins i els mitjans" (Gandhi)

"El coratge no és l'absència de por, sinó el triomf sobre ella" (N. Mandela).

"La força no ve de la capacitat física; ve de la voluntat indomable" (M.Gandhi).

“Durant el s.XX les revolucions violentes van triomfar en un 30% i les noviolentes un 60%” (Stephan&Chenoweth). 

----------
NOTA
El col·lectiu En Peu de Pau reflexiona sobre les millors estratègies i accions no violentes per garantir la de la República Catalana i assegurar el manteniment del Govern i el Parlament elegits per la ciutadania. Han aplegat les seves recomanacions en tres decàlegs.

Avui us en mostrem el segon.

Enllaç a l'anterior: #LaNoViolenciaEsLaNostraForça (I)

diumenge, 5 de novembre del 2017

#LaNoViolenciaEsLaNostraForça (I)

Decàleg#1: Com enfortir les mobilitzacions

“Tenim tot el dret a manifestar-nos i exigir els nostres drets i llibertats. Però també demano que ho fem amb el compromís insubornable a la noviolència. Mai hem caigut en el parany de la violència. Ara tampoc ho farem”. (Jordi Sánchez. 17/10/17)

1. #NiUnaExcusaALaCaverna
Una imatge val més que mil manifestants?

Allò que fas compromet tot el moviment tant si dónes una flor com si insultes o dónes una empenta.

Hem de ser impecables en denunciar totes les provocacions i actes violents, vinguin d’on vinguin!

2. #ConverteixIndignacioEnEntusiasme
Entre el seny i la rauxa

No et deixis embogir per les emocions, evita la violència verbal i física, tant a les persones com a les coses. Rebutja els discursos i els lemes incendiaris, les actituds d’arrogància i prepotència. Que la ràbia no et creï més adversaris.

L’acció noviolenta requereix de la serenitat i la calma, no l’escalfament.

Si notes que no et pots controlar, aparta’t de l’acció.

Segons el moment, podem manifestar-nos amb el crit del silenci massiu, o bé amb cançons o càntics positius que canalitzin els desitjos i no vagin contra ningú.

3.#ALesXarxesComAlCarrer
Filtra els missatges, evita rumors

No difonguis informacions incendiàries, dubtoses o falses. Comparteix només informacions validades.

Abans de compartir una informació, 
1. Comprovem que sigui autèntica, 
2. Que és actual –no de fa molts dies o mesos, 
3. Valorem si escampar-la ajudarà al procés.

No ens enrabiem, no trolejem. Si veiem algú que ho fa, per ràbia o perquè és un provocador, separem-lo i ajudem a que deixi de fer-ho. 

No donem arguments a la caverna: noviolència, inclusió i tolerància també a les xarxes.

Don't feed the troll

4. #NoTenimPor
Aprèn a gestionar la por

No neguis els teus sentiments, però evita que la por et paralitzi: respira profundament, envolta’t de gent coneguda, cuideu-vos col·lectivament i no marxeu mai sols!

No es tracta de no tenir por; es tracta de no deixar-se governar per ella. En la noviolència junts empetitim les pors i enfortim el coratge.

Si veus alguna persona provocar o actuar violentament, no responguis! Aïlla-la a distància amb la complicitat d’altra gent! I avisa els organitzadors.

5. #NoEstasObligadaARes
Fes allò que et veus capaç de fer

No arrisquis més del que pots assumir. En cada situació aporta allò que pot ser més útil als altres. La diversitat és la nostra força. Abans de fer una acció, parla amb el teu entorn de les teves necessitats, de les reaccions en situació d’estrès i marca els teus límits i ritmes. La lluita pot ser llarga.

Prepara’t mentalment per no re-accionar als possibles atacs sinó per orientar-te mentalment per neutralitzar-los, sense fer-nos mal i sense fer mal a qui agredeix. Pensa que qui agredeix ha d'aprendre alguna cosa i no ho podrà fer amb la reacció agressiva verbal, no-verbal o física.

Quan la teva ment es posa a lluitar ja estàs perdut.

6. #TinguesCuraDelTeuCos
Crea les condicions per poder resistir

Cal descansar i dormir per estar en condicions. No et deshidratis! Beu aigua molt sovint! Si no et vols fondre ni tenir mal de cap, situa’t a l’ombra de tant en tant. Evita trepitjades i mals d’esquena amb un bon calçat i roba còmoda.

Porta menjar per anar picant! I si ha de ploure, preveu com protegir-te de la pluja. Assegura’t que tens bateria al mòbil o recàrrega externa.

7. #PreparatPerLaRepressio
Anota a la ma els contactes d’ajuda

Acorda amb el teu entorn mecanismes de suport en cas de lesió o detenció. Avisa al teu entorn d’on aniràs a manifestar-te o concentrar-te.

Informa’t de qui coordina l’acció i quins són els objectius. Intenta anar-hi amb colla i marqueu un punt de trobada o reagrupament per si us perdeu. Informa de qualsevol agressió als col·lectius especialitzats: #SomDefensores o @DretsCat.

8. #AccionsAmbRepressio
L’acció noviolenta pot comportar repressió
Les accions noviolentes, poden comportar la reacció violenta dels adversaris. Cal assegurar-nos que tot el grup n’està assabentat. També cal que analitzem si cada u de nosaltres estem capacitats i disposats a afrontar possibles agressions. En cas que no, no ho fem! Hi ha moltes altres maneres de mobilitzar-nos sense exposar-nos a ser agredits o detinguts, tot repartint-nos prèviament els rols: observar, fer i escampar fotos i vídeos... ; avituallament; suport psíquic, qui tingui més capacitat de diàleg podrà intentar parlamentar amb els adversaris per mirar de calmar i aturar l’agressió. Totes són vàlides i importants!

9. #ProteccioDePorresPilotesiGasos
La millor prevenció és l’actitud digna que no amenaça ningú.

Quan l’adversari perd la força de la raó i embogeix amb la raó de la força violenta ja estem començant a convèncer. L’ús de les porres està limitat per la llei com a element de contenció i/o immobilització o com a arma de defensa. En cap cas en zones vitals del cos, com ara el cap. Sempre que puguem, protegim-nos les parts vitals.

Les pilotes de goma estan prohibides a Catalunya. Quan se sent el tret, girar els cos i tapar-se la cara.

El mateix amb els projectils de precisió (llançadores de fum) que només es poden dirigir de la cintura en avall.

Si ens llancen gasos lacrimògens
mirar on cauen i cap a on va el vent, tapar-se la cara amb un mocador humit. Poden produir picor als ulls, nas, boca i pell; tos i dificultat respiratòria, desorientació. Tot això és transitori, passa en uns minuts. No fregar-se els ulls. Netejar-se el nas.

Moltes d’aquestes accions de repressió estan adreçades a la dispersió del grup, és important que abans de l’acció haguem determinat un lloc per retrobar-nos, recomptar-nos i reconfortar-nos.

10. #LaForçaMesPoderosa
"Sota un govern que empresona injustament, el lloc adient per a
una persona justa és la presó"
(Henry D. Thoreau).
“Quan la injustícia es converteix en llei la rebel·lió esdevé un deure” (T. Jefferson).
"Cadascú té l'obligació moral de desobeir les lleis injustes"
(M.L.King).
"La base de l’acció noviolenta comença quan la gent desobeeix i quanta més gent i més temps ho faci, abans caurà l'autoritat" (Gene Sharp)
.
"El cas català és el projecte més Ghandià des de Ghandi" (J. Assange).


---------
NOTA
El col·lectiu En Peu de Pau reflexiona sobre les millors estratègies i accions no violentes per garantir la de la República Catalana i assegurar el manteniment del Govern i el Parlament elegits per la ciutadania. Han aplegat les seves recomanacions en tres decàlegs.

Avui us en mostrem el primer. 


divendres, 3 de novembre del 2017

En Leonci ens ha deixat

En Leonci, el nostre company de la territorial d'HGxI, ens ha deixat.

Company incansable, enamorat de Catalunya, profund coneixedor de la seva història, prolífic escriptor i divulgador dels nostres valors.

Qui vulgueu acompanyar els seus familiars i amics en l'acomiadament sapigueu que la sala de vetlla i el funeral són al tanatori de Les Corts. Avui, 03.11.2017, s'obre la sala a les quatre, i el funeral és demà, 04.11.2017, a les 11h.

En aquest nostre blog trobareu la participació d'en Leonci.

En destaquem aquesta entrevista, publicada en dos dies diferents i realitzada pels nostres companys Clara Ballart iJoan Xuriach
Una entranyable ressenya; Articles en aquest blog;