Hi ha moltes maneres de col·laborar amb ANC-Horta-Guinardó i tothom ho pot fer en funció de les seves preferències i disponibilitat.
Com podem col·laborar amb ANC-Horta-Guinardó? Us en donem algunes idees:
- Fer-se soci de l'Assemblea Nacional Catalana és una acció importantíssima i senzilla. També econòmica. Inscriviu-vos-hi aquí
- Integrant-te en el Pla d'acció 2015 d'HGxI
- Penjar l'estelada al balcó
- Seguir el calendari d'activitats
- Donar un cop de mà a les guinguetes del carrer. Vegeu el calendari d'activitats
- Compartir entre els nostres contactes i a les xarxes socials les notícies que generem
- Informar-se i parlar del tema amb amics i coneguts
- Assistir a les reunions de la nostra territorial. Vegeu el calendari d'activitats
- Comprar les samarretes i articles de marxandatge que trobareu a les nostres guinguetes
- Fer fotos i compartir-les als nostres mitjans: web, blog, facebook, twitter
- Escriure cròniques periodístiques de qualsevol acte o activitat per la Independència al nostre Districte
- Escriure cartes al director o articles d'opinió per al nostre blog/web
- Oferir-se per fer fotocòpies, penjar cartells, distribuir propaganda
Deixa les teves dades emplenant aquest formulari.
Per a més informació consulteu:
- Web de ANC-Horta-Guinardó: HGxI.cat
- Web nacional de l'ANC: assemblea.cat
T'estem esperant... Només ens faltes tu.
He tornat a sortir al carrer. He tornat a participar de la Via lliure. Aquest cop com a voluntària del tram 61. Impressionant.
ResponEliminaHi he arribat ben d'hora i he estat una bona estona mirant i gaudint del que veia. Gent feliç que anava amunt i avall, gent que es trobava i s'abraçava contents de retrobar-se, moltes famílies que havien quedat per anar plegades, persones despistades que buscaven el seu tram i preguntaven a qualsevol i qualsevol dels que hi havia per allà els orientava. Complicitat, il.lusió, ganes de participar d'un dia molt especial, d'una festa.
I ha arribat l'hora de trobar-nos els voluntaris d'Horta-Guinardó i de les terres de Ponent. No ens coneixíem però semblava que fossim amics de tota la vida. En un moment ens hem organitzat. Calia anar a buscar els punters de color verd, portar-los i repartir-los a les 16h. Una altra tasca era la de marcar la via per on havia de passar el punter i mantenir l'ordre del nostre tram.
I sabeu qué? Ha estat fàcil. La gent és tan disciplinada i fa tan de cas, té tantes ganes de col.laborar que no ha costat gens. Mentre es feia l'hora hem gaudit de diverses actuacions: castells, d'un grup de zampanzar, ... Quan sentíem els helicòpters que s'apropaven tots aixecavem ben alt els punters per tal que ens veiessin a tots i ens comptessin bé. A veure si s'adona el món de tots els que som!
I s'ha fet l'hora. A mesura que s'acostava el Punter teníem els nervis a flor de pell. Ha passat precedit dels voluntaris corrent i tothom hem aixecat el nostre punter en direcció al Parlament. Pell de gallina. Un cop ha passat hem ocupat la via. Ha estat el moment de poder beure aigua i relaxar-nos una mica. Tothom ha anat fent la seva fins que per megafonia s'ha sentit la rumba catalana. En aquest moment tohom ha tornat al mig de la via a ballar i a aixecar el punter per fer el mosaic sencer. Hem acabat la festa amb els Segadors.
La gent s'anava dispersant. Tothom feia cara d'estar feliçment cansat i nosaltres, els voluntaris, ens hem dedicat a recollir el material emprat i tornar-lo al seu lloc. Hem acabat cansats, si, però molt contents.
Alguna consideració extra:
- La força del simbolisme de tota la via: els colors, el punter...
- El gran nombre d'estel.lades i senyeres que penjaven dels balcons de la Meridiana!
- El gran nombre d'autocars que s'ha mobilitzat.
- La vaga de Renfe finalment desconvocada.
- Els problemes de metro de la L-1.
- La gran pluja que va caure ahir i el xàfec d'aquest matí.
- L'esforç de moltes persones que han vingut de lluny com han pogut.
I malgrat tot ho hem tornat a fer. Hem demostrat una altra vegada quina és la voluntat de la gent. Estic orgullosa de la meva gent, del meu país, però opino que ja n'hi ha hagut prou. Portem 4 anys. Ens mereixem que ens deixin ser allò que volem, el que diguin les urnes. I sabrem fer-ho i fer-ho bé.