El Govern manté que només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd' Catalunya hi hauria dèficit zero i no s'haurien de fer tantes retallades.
Cada any un 8% del PIB català s'aporta a l'Estat i no té retorn.
Llegiu l'informe complet a El Punt-Avui
Seguiment del full de ruta
dijous, 31 de gener del 2013
Veus de Cornellà a favor i en contra del referèndum d'independència
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat avui un acte sobre el referèndum d'independència de Catalunya a Cornellà. Hi intervindrà el cantant madrileny Ramoncín, que defensa el dret de decidir dels catalans. Per fer-ne la màxima difusió, ha presentat un vídeo promocional en què ciutadans del municipi s'expressen a favor i en contra del referèndum amb algunes intervencions sorprenents. 'Per què un referèndum per a la independència?' és el títol de l'acte d'aquest vespre, que també comptarà amb el Síndic de Greuges de la ciutat, Frederic Prieto, i l'economista i professor a la Universitat de Barcelona, Emili Valdero. Es farà a les vuit al Centre Cultural Joan N. García Nieto Biblioteca Central.
Font: Vilaweb
dimarts, 29 de gener del 2013
Entrevista a Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana
El Parlament de Catalunya aprovava la Declaració sobiranista amb 85 vots a favor i 41 en contra. Una votació que ha posat de manifest la voluntat de continuar fent camí cap a la independència i que ha fet aflorar desacords i desavinences entre partits i dins dels mateixos partits polítics. Maneres de veure un procés que ha de donar més autonomia a Catalunya. Un moment en què molts consideren que cal remar en una mateixa direcció; moment en què no es poden deixar caps per lligar perquè les negociacions, si hi són, amb Espanya seran intenses.
Els polítics catalans han donat el pas empesos per un clam ciutadà que va manifestar-se el passat 11 de setembre sense complexos pels carrers de Barcelona. Al darrera l’Assembla Nacional Catalana, una entitat sorgida d’un ampli moviment social, que es contempla com la garantia que vetllarà perquè el procés arribi al seu objectiu malgrat els obstacles amb què toparà.
Moltes han estat les mirades que s’han fixat en el rostre de l’Assemblea Nacional Catalana davant el pacte de legislatura que tancaven Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya. Un acord que garanteix l’estabilitat i fixa el 2014 com a data per la celebració d’una consulta d'autodeterminació. Una consulta que serà possible si les condicions socials i econòmiques son favorables per a la seva celebració. En una setmana que molts han considerat històrica, hores després de la investidura del president Artur Mas i de l’estrena oficial de la 10a legislatura a Catalunya, La Xarxa entrevista la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.
Els polítics catalans han donat el pas empesos per un clam ciutadà que va manifestar-se el passat 11 de setembre sense complexos pels carrers de Barcelona. Al darrera l’Assembla Nacional Catalana, una entitat sorgida d’un ampli moviment social, que es contempla com la garantia que vetllarà perquè el procés arribi al seu objectiu malgrat els obstacles amb què toparà.
Moltes han estat les mirades que s’han fixat en el rostre de l’Assemblea Nacional Catalana davant el pacte de legislatura que tancaven Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya. Un acord que garanteix l’estabilitat i fixa el 2014 com a data per la celebració d’una consulta d'autodeterminació. Una consulta que serà possible si les condicions socials i econòmiques son favorables per a la seva celebració. En una setmana que molts han considerat històrica, hores després de la investidura del president Artur Mas i de l’estrena oficial de la 10a legislatura a Catalunya, La Xarxa entrevista la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.
dilluns, 28 de gener del 2013
Hi tenim molt a guanyar i... moltíssim a perdre
Benvolguts companys i companyes,
Sens dubte aquesta setmana marcarà un abans i un després. Em refereixo a la Declaració de Sobirania que dimecres es va aprovar al Parlament. Les diferents fites que es van succeint des de fa poc temps, una darrera l’altra, ens fan pensar que això és imparable. Quan el 10 de març, encara no fa un any, vam constituir l’ANC, crec que ningú dels que estàvem al Palau Sant Jordi hagués apostat que avui estaríem en aquest punt i que haurien passat les coses que des d’ençà han anat succeint: manifestació de l’11 de setembre, aposta del President Mas per l’estat propi, noves eleccions, bons resultats dels partits sobiranistes, acord de CiU i ERC i, finalment, la Declaració a què feia referència al principi.
"Quan encara no fa un any
vam constituir l'ANC, ningú hagués
apostat que avui seríem on som"
Molts pensem que aquest procés, tot i les traves que van posant els que s’oposen al procés d’alliberament del nostre poble, arribarà a bon terme. No obstant això, el mateix factor democràtic en què es basa el nostre procés i argumentari comporta un gran risc: el resultat de la consulta.
Tots tenim clar que la independència del nostre país no solucionarà de la nit al dia tots els nostres problemes, però és l’únic projecte que actualment hi ha sobre la taula que permet albirar un futur millor. Tant per a nosaltres com per a les generacions futures. Per això dic, al títol, que hi tenim molt a guanyar.
"La independència és
l'únic projecte que permet
albirar un futur millor"
Sóc dels que creu en el nostre poble i que la millora serà més brillant del que pot semblar. Som com l’atleta que corre amb les espardenyes foradades, amb els peus lligats i, a sobre, li van fent trampes i que, tot i així, no fa un mal paper. Què passaria si lluités en igualtat de condicions? Com ens aniria si fóssim un país normal?
Però podem imaginar per un moment que perdem la consulta? Existeix aquesta possibilitat. No sabem, o sí, les trampes i mentides que arribaran a dir els qui ja sabem. A part de pedres, també ens posaran caramels pel camí per enllaminir certs sector de la població. Faran empadronaments massius d’espanyols per votar que No? Doncs bé, en aquest cas, sí que hi tenim moltíssim a perdre. Seria un daltabaix sense precedents pel nostre país. Aprofitarien per acabar-nos d’ensorrar i ens farien pagar amb escreix la nostra gosadia.
Aquest és el meu temor. Confio que els nostres polítics tenen ben calculats els passos a seguir, però ningú controla el vot del ciutadà. Aquí és on recau la nostra responsabilitat en aquest projecte. Estic d’acord que portem molts anys treballant de valent en aquest objectiu i alguns dies estem cansats, encara que la major part de nosaltres estiguem engrescats. Ja que feia el símil de l’aleta, ja hem fet la darrera volta i hem entrat a la recta final. Serà una recta llarguíssima i hem de fer tot l’esforç possible per guanyar la cursa.
Us demano: feu que no quedi cap indecís del vostre voltant que no voti o voti que NO: a la feina, a la família, amb els amics, al mercat, al gimnàs, a tot arreu. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Hi tenim moltíssim a guanyar!!!
Josep Sindreu
Membre del Secretariat Territorial d’HGxI
Sens dubte aquesta setmana marcarà un abans i un després. Em refereixo a la Declaració de Sobirania que dimecres es va aprovar al Parlament. Les diferents fites que es van succeint des de fa poc temps, una darrera l’altra, ens fan pensar que això és imparable. Quan el 10 de març, encara no fa un any, vam constituir l’ANC, crec que ningú dels que estàvem al Palau Sant Jordi hagués apostat que avui estaríem en aquest punt i que haurien passat les coses que des d’ençà han anat succeint: manifestació de l’11 de setembre, aposta del President Mas per l’estat propi, noves eleccions, bons resultats dels partits sobiranistes, acord de CiU i ERC i, finalment, la Declaració a què feia referència al principi.
"Quan encara no fa un any
vam constituir l'ANC, ningú hagués
apostat que avui seríem on som"
Molts pensem que aquest procés, tot i les traves que van posant els que s’oposen al procés d’alliberament del nostre poble, arribarà a bon terme. No obstant això, el mateix factor democràtic en què es basa el nostre procés i argumentari comporta un gran risc: el resultat de la consulta.
Tots tenim clar que la independència del nostre país no solucionarà de la nit al dia tots els nostres problemes, però és l’únic projecte que actualment hi ha sobre la taula que permet albirar un futur millor. Tant per a nosaltres com per a les generacions futures. Per això dic, al títol, que hi tenim molt a guanyar.
"La independència és
l'únic projecte que permet
albirar un futur millor"
Sóc dels que creu en el nostre poble i que la millora serà més brillant del que pot semblar. Som com l’atleta que corre amb les espardenyes foradades, amb els peus lligats i, a sobre, li van fent trampes i que, tot i així, no fa un mal paper. Què passaria si lluités en igualtat de condicions? Com ens aniria si fóssim un país normal?
Però podem imaginar per un moment que perdem la consulta? Existeix aquesta possibilitat. No sabem, o sí, les trampes i mentides que arribaran a dir els qui ja sabem. A part de pedres, també ens posaran caramels pel camí per enllaminir certs sector de la població. Faran empadronaments massius d’espanyols per votar que No? Doncs bé, en aquest cas, sí que hi tenim moltíssim a perdre. Seria un daltabaix sense precedents pel nostre país. Aprofitarien per acabar-nos d’ensorrar i ens farien pagar amb escreix la nostra gosadia.
Aquest és el meu temor. Confio que els nostres polítics tenen ben calculats els passos a seguir, però ningú controla el vot del ciutadà. Aquí és on recau la nostra responsabilitat en aquest projecte. Estic d’acord que portem molts anys treballant de valent en aquest objectiu i alguns dies estem cansats, encara que la major part de nosaltres estiguem engrescats. Ja que feia el símil de l’aleta, ja hem fet la darrera volta i hem entrat a la recta final. Serà una recta llarguíssima i hem de fer tot l’esforç possible per guanyar la cursa.
"Ja hem fet la darrera
volta i hem entrat a la
recta final"
Us demano: feu que no quedi cap indecís del vostre voltant que no voti o voti que NO: a la feina, a la família, amb els amics, al mercat, al gimnàs, a tot arreu. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Hi tenim moltíssim a guanyar!!!
Josep Sindreu
Membre del Secretariat Territorial d’HGxI
divendres, 25 de gener del 2013
‘El dia que Catalunya va dir Prou’, la primera història de l'ANC
A El dia que Catalunya va dir Prou s'hi explica com es va formar l’Assemblea Nacional Catalana, organitzadora de la manifestació de l’11 de Setembre del 2012 que, precisament ara, té el seu reflex en la política parlamentària amb la votació de la declaració de sobirania. Martí considera que “és molt important que l’assemblea no es tanqui, no es partiditzi”, i alhora destaca que “és un cas insòlit que una llei orgànica avalada pel poble de Catalunya sigui vexada pel TC”.
En el llibre Pere Martí parla també de detalls que ningú coneix de com es va viure la manifestació des dels partits polítics, desbordats, desorientats i descol·locats per tant èxit. Criden especialment l’atenció els episodis dedicats a com el president Mas va viure aquells dies i com es va plantejar els dies següents.
Entrevistes amb Oriol Junqueras l'endemà de la Declaració de Sobirania
Oriol Junquerras (ERC): "La propuesta de CiU y ERC refleja la soberanía del pueblo"
dimecres, 23 de gener del 2013
Catalunya es declara sobirana
El Parlament aprova la Declaració de sobirania. El document, que inicia el camí cap al referèndum, obté el suport de CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP. El PSC vota en contra del text amb el PP i Ciutadans. Cinc diputats socialistes, trencant la disciplina de partit, s'hi han abstingut.
Enllaços:
La premsa internacional remarca que Catalunya és una entitat sobirana (Vilaweb)
Quinze veus de la societat civil, sobre la declaració de sobirania (Vilaweb)
Quinze veus de la societat civil, sobre la declaració de sobirania (Vilaweb)
El Parlament aprova la declaració de sobirania (El Punt-Avui)
El Parlament aprueba la declaración (La Vanguardia)
L'ANC es manifesta davant del Parlament en suport de la Declaració de Sobirania
Al voltant de 300 persones s'han manifestat aquest dimecres al migdia davant del Parlament reclamant la independència de Catalunya poc abans que la Cambra votés les declaracions de sobirania. La concentració, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha estat presidida per una pancarta amb el lema 'Catalunya, nou Estat d'Europa'.
Concentracions en suport de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya
Companya, company,
Demà, dimecres 23 de gener de 2013, el Parlament de Catalunya farà un pas històric en el camí de Catalunya cap a la independència i l'Estat propi i sobirà… la Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya. Tu ja saps, però, que no són pocs els que intentaran impedir aquest pas posant-li tota mena d'obstacles. És per aquest fet, que tots els que creiem que tenim el dret a decidir la nostra independència i la necessitat de poder disposar, urgentment, d'un Estat català propi i sobirà, no podem quedar-nos a casa veient per la TV què és el que passa al nostre Parlament.
Els nostres parlamentaris sobiranistes necessiten sentir demà, al carrer, l'escalf del nostre suport, del teu suport, ja que sense ell aquest pas històric no podrà tenir continuïtat i la Declaració de Sobirania podria acabar sent un nou brindis al sol (cal recordar que el Parlament català ja ha reconegut anteriorment, en 3 ocasions, el dret a l'autodeterminació de Catalunya, i després tot ha quedat en foc d'encenalls, en fum i en paper mullat).
Ara no podem fallar, ens hi juguem el nostre present i el futur dels nostres fills i néts... ens hi juguem el poder afrontar amb garanties el combat contra les causes i els efectes d'aquesta crisi que socialment ens han imposat i que ens està empobrint econòmicament, culturalment, moralment…, ens hi juguem el poder trencar d'una vegada per sempre amb l'espoli al qual ens sotmet l'oligarquia que controla tots els poders a l'Estat espanyol i començar a recuperar la nostra capacitat de crear PIB i llocs de treball... i ens hi juguem el nostre futur com a nació que té consciència de la seva entitat pròpia i diferenciada.
Per tot això et demanem que, demà, no deixis de participar a les concentracions de suport a la Declaració que l'ANC ha organitzat:
- A les 12:00h davant del Parlament de Catalunya.
- A les 19:00h a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, en un acte en el qual primer escoltarem la coral Poble que Canta i a les 19:30h llegirem el Manifest de suport a la Declaració.
Recorda que si vols la independència has d'ajudar a fer-la possible!
Ens veurem demà… nosaltres comptem amb tu!
Secretariat Territorial d'Horta-Guinardó per la Independència
Ja sóc soci de l'ANC. Ara et toca a tu!
"Ja sóc soci de l'ANC. Ara et toca a tu!" from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.
La Montserrat Carulla, el Miquel Calçada, la Núria Picas, el Francesc Ribera "Titot", el Joan Manuel Tresserras, el Pep Riera, l'Elisenda Paluzie, el Ventura Pons i el Quim Masferrer fan una crida a sumar-se i treballar amb l'Assemblea Nacional Catalana.
dilluns, 21 de gener del 2013
Majoria social a favor de la consulta i de la independència
Segons el baròmetre d'El Periódico una majoria dels catalans està a favor de la consulta (70%) i un 57% a favor de la independència de Catalunya. Només un 35% hi està en contra i un 8% no sap o no contesta.
>> Informació relacionada: ERC i CUP, grans beneficiades dels dubtes independentistes de CiU
dissabte, 19 de gener del 2013
Conversa amb Carme Forcadell a Catalunya Ràdio
Xavier Graset conversa amb la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, que participa a la tertúlia amb Lluís Bassets, sudirector d'"El País"; Toni Aira, periodista, i Andreu Mayayo, historiador.
El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI
Companys i companyes d’Horta – Guinardó per la Independència,
Em primer lloc, deixeu-me explicar les meves sensacions arran de l’assemblea de dimecres passat. Vàrem presentar una dada interessant: la nostra AT ja arriba als 400 inscrits, entre socis i simpatitzants. És una bona dada, ara que encara no fa ni un any que ens vàrem constituir oficialment. D’altra banda, penso que som una Assemblea Territorial en marxa: tenim presència gairebé cada dia al carrer, estem entrant en els mitjans de comunicació del Districte, anem donant-nos a conèixer per col·laborar amb les entitats dels nostres barris, som presents a les xarxes socials, participem activament dins del conjunt de l’ANC. I tot això només té un sentit: ho fem per difondre la idea de la necessitat que la societat catalana es doti de l’estat propi. Sincerament, veiem aquest ideal com un projecte que ens convé com a col·lectivitat que som.
Però siguem sincers: l’endemà de tenir l’estat propi tot seguirà igual. Hi haurà famílies amb algun dels seus membres a l’atur que ho seguiran passant malament. Hi haurà catalans i catalanes que hauran perdut la feina i que igualment ho tindran molt difícil per trobar-ne. Hi haurà parelles joves que decidiran no tenir més fills perquè no els podrien educar com caldria per manca de recursos. Hi haurà treballadors a l’administració pública desmotivats en la seva feina per manca de retribució adequada, i possibilitat de promocionar. Hi seguirà havent massa ciutadans que hauran de seguir esperant massa temps per ser atesos com cal a la sanitat pública. Hi seguirà havent avis que viuran sols en habitatges inadequats, mig deixats de banda per la seva pròpia família i amb pensions de misèria. Hi seguirà havent accidents de trànsit. Seguirem produint residus a les nostres centrals nuclears i encara no sabrem què fer-ne. Hi seguirà havent joventut que ni estudia ni treballa, per manca d’oportunitats o de motivació. Hi seguirà havent dones maltractades i assassinades. I gent dormint als caixers automàtics. I polítics corruptes. Etcètera.
"La independència no serà
el remei que guareixi tots els mals
de la nostra societat"
Per tant, siguem clars: la independència no serà el remei que guareixi tots els mals de la nostra societat, no serà la nostra panacea particular. Aleshores, per què? Doncs la resposta és ben senzilla, la sabem tots i totes. Volem l’estat propi perquè només tenim dues alternatives: tenir-lo o no tenir-lo. Si ens quedem dins d’Espanya, les possibilitats d’abordar totes les problemàtiques anteriorment esmentades són unes. I si la societat catalana es dota d’un estat propi, les possibilitats són unes altres. Així, des d’un punt de vista absolutament racional, és irrefutable que amb l’estat propi la societat catalana té més possibilitats d’abordar el tractament de les problemàtiques socials, econòmiques i ambientals i de qualsevol tipus que ens afecten, d’una o altra manera. Per això dèiem més amunt que veiem la independència com un ideal que ens convé com a col·lectivitat que som.
"Però amb estat propi és clar que
tindrem més possibilitats
de fer front als problemes socials"
A H-GxI fem feina. Treballem per convèncer els nostres conciutadans que la independència és allò que en anglès en diuen a good deal, un bon tracte, una bona proposta. La propera fita és el referèndum, i és a cara o creu, i per tant no podem fallar. Ens hem d’activar, tots hauríem de dedicar una estona a la setmana a treballar per l’estat propi. Ningú ho farà per nosaltres.
Cordialment,
Francesc Quintana
Em primer lloc, deixeu-me explicar les meves sensacions arran de l’assemblea de dimecres passat. Vàrem presentar una dada interessant: la nostra AT ja arriba als 400 inscrits, entre socis i simpatitzants. És una bona dada, ara que encara no fa ni un any que ens vàrem constituir oficialment. D’altra banda, penso que som una Assemblea Territorial en marxa: tenim presència gairebé cada dia al carrer, estem entrant en els mitjans de comunicació del Districte, anem donant-nos a conèixer per col·laborar amb les entitats dels nostres barris, som presents a les xarxes socials, participem activament dins del conjunt de l’ANC. I tot això només té un sentit: ho fem per difondre la idea de la necessitat que la societat catalana es doti de l’estat propi. Sincerament, veiem aquest ideal com un projecte que ens convé com a col·lectivitat que som.
Però siguem sincers: l’endemà de tenir l’estat propi tot seguirà igual. Hi haurà famílies amb algun dels seus membres a l’atur que ho seguiran passant malament. Hi haurà catalans i catalanes que hauran perdut la feina i que igualment ho tindran molt difícil per trobar-ne. Hi haurà parelles joves que decidiran no tenir més fills perquè no els podrien educar com caldria per manca de recursos. Hi haurà treballadors a l’administració pública desmotivats en la seva feina per manca de retribució adequada, i possibilitat de promocionar. Hi seguirà havent massa ciutadans que hauran de seguir esperant massa temps per ser atesos com cal a la sanitat pública. Hi seguirà havent avis que viuran sols en habitatges inadequats, mig deixats de banda per la seva pròpia família i amb pensions de misèria. Hi seguirà havent accidents de trànsit. Seguirem produint residus a les nostres centrals nuclears i encara no sabrem què fer-ne. Hi seguirà havent joventut que ni estudia ni treballa, per manca d’oportunitats o de motivació. Hi seguirà havent dones maltractades i assassinades. I gent dormint als caixers automàtics. I polítics corruptes. Etcètera.
"La independència no serà
el remei que guareixi tots els mals
de la nostra societat"
Per tant, siguem clars: la independència no serà el remei que guareixi tots els mals de la nostra societat, no serà la nostra panacea particular. Aleshores, per què? Doncs la resposta és ben senzilla, la sabem tots i totes. Volem l’estat propi perquè només tenim dues alternatives: tenir-lo o no tenir-lo. Si ens quedem dins d’Espanya, les possibilitats d’abordar totes les problemàtiques anteriorment esmentades són unes. I si la societat catalana es dota d’un estat propi, les possibilitats són unes altres. Així, des d’un punt de vista absolutament racional, és irrefutable que amb l’estat propi la societat catalana té més possibilitats d’abordar el tractament de les problemàtiques socials, econòmiques i ambientals i de qualsevol tipus que ens afecten, d’una o altra manera. Per això dèiem més amunt que veiem la independència com un ideal que ens convé com a col·lectivitat que som.
"Però amb estat propi és clar que
tindrem més possibilitats
de fer front als problemes socials"
A H-GxI fem feina. Treballem per convèncer els nostres conciutadans que la independència és allò que en anglès en diuen a good deal, un bon tracte, una bona proposta. La propera fita és el referèndum, i és a cara o creu, i per tant no podem fallar. Ens hem d’activar, tots hauríem de dedicar una estona a la setmana a treballar per l’estat propi. Ningú ho farà per nosaltres.
Cordialment,
Francesc Quintana
divendres, 18 de gener del 2013
L’Assemblea dóna el tret de sortida a la campanya pel ‘sí’
Forcadell i Vila d’Abadal han avançat que el proper dimecres 23 de gener, dia en què el Parlament ha d’aprovar la Declaració, hi haurà concentracions davant el Parlament i, posteriorment, dels ajuntaments dels municipis del país per expressar el suport al text i donar el tret de sortida a la campanya pel ‘Sí’.
“Ha arribat l’hora de treballar per consolidar i eixamplar la majoria social favorable a la independència per tal de guanyar el referèndum”, ha dit la presidenta de l’Assemblea, que ha afegit que “el dia de l’aprovació de la Declaració explicitarem l’inici de la nostra campanya per arribar als indecisos i fer-los partícips d’aquest projecte tan important”.
>> Llegiu més al web de l'Assemblea Nacional Catalana
Una oportunitat històrica (i 3)
A HGxI, portarem a terme durant tot l’any un extens programa d’activitats diàries per donar a conèixer la necessitat i els avantatges d’una Catalunya estat i les raons que ens assisteixen.
Els mesos de gener i febrer ens adreçarem als casals i biblioteques del barri, a banda de desplegar les guinguetes habituals. Però, com sempre, aquestes activitats només les podrem dur a terme amb la col·laboració desinteressada de tots i totes.
El cert és que necessitem la implicació de moltes més persones. Recordeu: amb poc, fem molt. Tots disposem d'una estoneta a la setmana o cada quinze dies. Si ens impliquem tots, descarregarem de feina aquells que hi dediquen més temps.
A banda del programa previst, continuarem contactant amb les entitats i associacions del barri per fer presentacions de l’ANC. També farem xerrades a casals, centres esportius, entitats culturals, AMPAS, etc.
També tenim l'opció de fer xerrades adreçades a petits grups d’amics, familiars o companys, tipus “reunions tuperware”, si algú en vol organitzar una a casa seva.
Aprofitarem totes les oportunitats al nostre abast per fer la feina d’extensió que tant ens cal, com “la taca d’oli” que ens ha de permetre expandir-nos, arribar a molta més gent i aconseguir la majoria social que ens cal.
Si ens fixem en el nostre entorn, ens adonarem que és possible reunir un grup petit, ni que sigui de 5 o 6 persones del gimnàs, l’equip de futbol, l’Ampa, de la feina, de l’esplai, etc. i donar-los una xerrada. És important que tothom rebi nous arguments que els ajudin a fer també extensió personal.
La independència de Catalunya està al nostre abasts i la podem aconseguir. Depèn de nosaltres i del nostre esforç.
“Ara és l'hora, segadors...”
Enric
«Divide et Impera»: l’estratègia d’Espanya contra el sobiranisme
El procés sobiranista anterior al 11 de setembre i el
posicionament posterior del president Mas i de CiU a favor de l’estat
propi van agafar a l’Estat espanyol a contrapeu. No s’esperaven que el
centre de gravetat de la política i de la societat catalana virés tan
ràpidament i de forma tan ferma cap a l’independentisme. [...]
Malgrat aquesta lentitud de reflexos, els poders de l’Estat van reaccionar durant la campanya electoral catalana, i van desplegar tota una bateria d’accions polítiques, mediàtiques, policials i intimidatòries per tal de desestabilitzar el procés i provocar una reculada electoral dels partits sobiranistes, especialment CiU.
>> Llegiu l'article complet a Nació Digital
>> Article relacionat: "El Govern espanyol asfixia la Generalitat premeditadament"
Malgrat aquesta lentitud de reflexos, els poders de l’Estat van reaccionar durant la campanya electoral catalana, i van desplegar tota una bateria d’accions polítiques, mediàtiques, policials i intimidatòries per tal de desestabilitzar el procés i provocar una reculada electoral dels partits sobiranistes, especialment CiU.
>> Llegiu l'article complet a Nació Digital
>> Article relacionat: "El Govern espanyol asfixia la Generalitat premeditadament"
dissabte, 12 de gener del 2013
EL COMENTARI PERIÒDIC DEL SECRETARIAT TERRITORIAL D'HGXI
Companys i companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,
En primer lloc, deixeu-me convocar-vos a tots i a totes a l’Assemblea Territorial del mes de gener que farem el dia dimecres 16 de gener al lloc habitual, el Casal de la Font d’en Fargues. Cal que ens reunim perquè hi ha un bon feix de qüestions per informar i debatre.
En segon lloc, em fa molt goig anunciar-vos que el Pla d’Acció del mes de gener ja està en marxa, que ha obtingut una bona resposta de participació per part de tots nosaltres i que, per tant, HGxI té gairebé cada dia presència al carrer. Això és una gran fita col·lectiva que cal agrair molt especialment als socis i col·laboradors d’HGxI que dediqueu una part del vostre temps i esforç a sortir al carrer –sovint “d’hora, ben d’hora”- per parlar amb els nostres conciutadans fent difusió de l’ideari de l’ANC. De veritat que les persones que feu aquesta tasca anònimament i amb voluntat de ferro sou la punta de llança de tot el moviment independentista: gràcies a gent com vosaltres podem pensar que ens en sortirem.
"De veritat que les persones que feu
aquesta tasca anònimament i amb voluntat
de ferro sou la punta de llança
de tot el moviment independentista"
Properament, la societat catalana haurà d’abordar el repte del referèndum com l’expressió concreta del dret a decidir. I hi ha opinions que assenyalen raonadament que és complicat –és a dir, difícil– que les tesis favorables a l’estat propi surtin guanyadores al referèndum del 2014. Jo personalment no hi estic d’acord, però penso que si una opinió és enraonada, val la pena pensar-hi. Aquestes raons serien:
- No s’ha trencat la bossa de por en relació al nou escenari de la Catalunya independent que domina els nostres conciutadans indecisos i contraris a l’Estat propi.
- Les tesis i la proposta independentista no ha penetrat suficientment en l’espanyolisme cultural que hi ha a casa nostra ni en sectors econòmics que veuen amenaçats els seus interessos.
- El fet que el catalanisme polític –en el sentit més ampli possible del terme– hagi optat darrerament per l’escenari de ruptura amb l’Estat Espanyol i no tant per l’extensió del catalanisme en el si de la societat catalana, en el sentit que per abordar amb garanties d’èxit el referèndum de 2014 cal la màxima massa crítica.
Bé, deixeu-me repetir que no estic plenament d’acord amb aquestes idees, però em semblen enraonades i s’allunyen del típic discurs emocional i barroer dels nostres benvolguts conciutadans espanyolistes. En qualsevol cas, aquestes raons a mi em fan ser més conscient de l’enorme responsabilitat que assumim les dones i els homes de l’ANC. Si és cert que hi ha una bossa de por a la societat catalana, l’hem de desinflar. Si és cert que la proposta independentista s’ha d’explicar millor a l’espanyolisme cultural i sectors econòmics que pateixen pels seus interessos, cal que com a ANC ho assumim i hi posem remei. Si és cert que el catalanisme i la seva aposta per l’estat propi s’ha de fer arribar a tots els àmbits de la societat catalana, cal que a l’ANC ho assumim com a tasca pròpia i ho portem a terme.
"Si és cert que hi ha una bossa
de por a la societat catalana,
l’hem de desinflar"
Atenció! No ens prenguem aquestes raons com un derrotisme: ens poden servir com a esperó per orientar i millorar la nostra tasca. Si fem com els membres d’HGxI que cada dia estan sortint al carrer, ben segur que aconseguirem que el referèndum de 2014 sigui un èxit rotund.
Cordialment,
Francesc Quintana
divendres, 11 de gener del 2013
Amb poc fem molt. Fes-te soci de l'Assemblea Nacional Catalana
“Necessitem la teva força per continuar empenyent Catalunya. Amb poc fem molt”. Aquesta és la idea de la nova campanya de captació de socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es realitza durant el mes de gener. L’objectiu és créixer i ampliar l’extensió territorial de l’ANC davant el repte majúscul de consolidar la majoria social favorable a la independència davant la consulta del 2014 i, a la vegada, contribuir al manteniment i als projectes de l’Assemblea, que es finança únicament a través de les quotes dels seus associats.
Amb la campanya, l’ANC reforça l’impuls d’inscripcions viscut des de la seva constitució el passat 10 de març, i potenciat des de l’11 de setembre. Actualment, l’Assemblea compta amb 12.000 inscrits i 7.000 simpatitzants.
L’ANC celebrarà la seva assemblea general el proper mes de març, en què s’escolliran les possibles modificacions d’Estatuts i del full de ruta de l’entitat per adequar-lo al nou escenari polític generat arran de la històrica marxa de l’Onze de setembre. A l’assemblea hi podran participar tots els membres de ple dret de l’ANC.
dimecres, 9 de gener del 2013
dimarts, 8 de gener del 2013
Presentació de l'ANC a Santa Coloma de Gramenet
Sabem que aquesta és una de les poblacions clau per a l'objectiu d'extensió de l'ideari de l'ANC, i que molts dels seus habitants no coneixen encara que sense la independència, i la construcció d'un Estat català propi i sobirà, no ens serà possible afrontar i resoldre els greus problemes econòmics i socials que col·lectivament ens afecten i que són el resultat de l'espoli al qual des de fa segles ens sotmet l'oligarquia espanyola, i que ha agreujat severament aquesta crisi globalment imposada. És per aquesta raó que nosaltres, els seus veïns barcelonins, no hi podem faltar.
Secretariat Territorial d'Horta-Guinardó per la Independència ANC
dilluns, 7 de gener del 2013
Agustí Bordas: Raons per l'estat propi
El programa 'Singulars' del Canal 33, dimecres 9 de gener, a les 22.40 h tindrà per convidat Agustí Bordas, un català amb passaport canadenc, que viu a Ottawa des de fa més de 10 anys. És conseller principal de polítiques del govern federal canadenc. L’any 2002 es va incorporar al ministeri de Medi Ambient com a gestor en matèria d’acords bilaterals, i des del 2009 té responsabilitats directives al sector aeroespacial del ministeri federal d’Indústria canadenc. Llicenciat en Ciències Polítiques i amb màsters en Gestió i Administració Pública, Agustí Bordas ens parlarà de com millorar la gestió política i administrativa en una Catalunya amb sobirania pròpia.
Aquestes són algunes de les contundents informacions que fa Agustí Bordas en el programa:
Aquestes són algunes de les contundents informacions que fa Agustí Bordas en el programa:
- "El govern espanyol afirma que la “marca Espanya” és una marca de prestigi, però la realitat és que a nivell internacional l’estat espanyol ha esdevingut un sinònim de fragilitat, incompetència i precarietat."
- "Actualment la imatge d’Espanya és la de l’incest corporatiu, el nepotisme, del tràfic d’influències."
- "La Constitució espanyola ha esdevingut un “tòtem” gairebé religiós per a la mateixa gent que en el seu moment hi va votar en contra."
- "Si es defensen les idees de forma democràtica, constructiva i pacífica hi ha d’haver la possibilitat de fer un referèndum. L’estat espanyol denega aquesta opció i això és una mostra de falta de cultura democràtica."
- "Si agafem els pressupostos del Ministeri d’Obres Públiques, Transport i Medi Ambient dels anys 1983 fins al 1994, que inclou les inversions per als Jocs Olímpics de Barcelona, ens trobarem que la mitjana d’inversió per persona a Catalunya va ser del 60%. A Madrid, durant aquell període, van arribar al 90%, i a Sevilla van arribar al 118% de mitjana."
- "Mentre que s’han reduït les partides pressupostàries relacionades amb l’estat del benestar, l’any 2011 es va augmentar la inversió en equipament militar un 2,5%, i aquest any 2012 s’ha augmentat el pressupost de Defensa un 28%."
- "Una de les raons d’aquesta despesa és la intenció de protegir la indústria militar amb seu principal a Madrid, Andalusia i Galícia. Les indústries militars espanyoles han rebut crèdits tous de 14 mil milions d’euros per part del Ministeri d’Indústria i hi ha hagut 4 ministres d’Indústria catalans: Joan Clos, José Montilla, Anna Birulés i Josep Piqué."
- "La despesa desorbitant en Defensa ve del temps d’Aznar, i això fa que quan va ser ministra de Defensa Carme Chacón, va deixar al ministeri un deute acumulat de 37 mil milions d’euros. El preu de 2 avions Eurofighter és l’equivalent al doble del pressupost anual de Càritas. Les forces armades espanyoles s’haurien de reduir un 50%."
- "Catalunya és un territori competitiu que port ser líder a l’Europa mediterrània. Segons el “Financial Times”, Catalunya és l’únic país de tota la Unió Europea que encapçala el rànquing tant de potencial econòmic com de potencial per inversió estrangera directa. Barcelona com a ciutat també encapçala aquest rànquing.
- Catalunya exporta el doble que la comunitat de Madrid, és la màquina exportadora de l’estat espanyol."
- "Una Catalunya independent tindria un increment del 37% del PIB per càpita."
diumenge, 6 de gener del 2013
"La solució guanyadora", per Francesc Quintana
Companys i companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,
Primer de tot, deixeu-nos desitjar-vos un bon any 2013, ple de satisfacció en tot allò personal: família, amics, salut, feina...
En tot allò que fa referència a l’àmbit col·lectiu, sabem que serà un any ple d’il·lusió pel nostre esdevenidor però també sabem que serà un any ple de dificultats. Tenim un objectiu comú: que la societat catalana es doti d’un instrument anomenat estat per poder garantir col·lectivament el nostre futur en termes de benestar social, igualtat d’oportunitats, accés a més recursos econòmics i dignitat col·lectiva.
La nostra pertinença a l’Estat Espanyol pesa com una llosa, talment com una espasa de Dàmocles sobre els nostres caps. Els nostres benvolguts conciutadans unionistes haurien de fer un esforç –titànic– per explicar els avantatges de no desempallegar-nos de l’abraçada de l’ós espanyol. Bé, ho haurien de fer, però no ho faran pas per una raó ben senzilla: ja tenen un estat complet, potent i rabiüt que farà la feina per ells. Això sí, sense cap argument racional: només insuflaran por als esperits de la ciutadania catalana.
Tenim un objectiu comú: que la societat catalana
es doti d’un instrument anomenat estat
per poder garantir col·lectivament el nostre futur
en termes de benestar social
No amaguen, els nacionalistes espanyols i les estructures de l’Estat Espanyol, que el seu objectiu és trencar abans la societat catalana que no pas permetre la secessió de Catalunya fruit d’un procés democràtic. Què hi farem, els nostres rivals polítics són així d’irracionals, primaris i brutals. Són dogmàtics, són pre-democràtics. Són emoció pura. Són un rival formidable. Però davant d’aquest panorama desolador, les dones i els homes d’Horta–Guinardó per la Independència i de tota l’ANC hem de respondre amb una gran calma i amb un enorme somriure. La nostra lluita no ve de fa quatre dies.
Avui la societat catalana
s'ha fet seu l'ideari independentista.
Hi guanyarem tots
L’ideal independentista ha estat ben present a la societat catalana des dels inicis del segle XX, i ara la majoria de la societat catalana se l’ha fet seu. Estem guanyant la partida, ara per ara. Si mantenim la tensió i el cap fred, guanyarem. El procés democràtic impecable que serà el referèndum del 2014 serà observat per la comunitat internacional i no hi podrà posar cap pega. L’Estat Espanyol es quedarà sol amb el seu discurs dogmàtic i irracional, perquè ningú entendrà el seu llenguatge, els seus arguments. Esperem que així sigui: però depèn de nosaltres.
La proposta independentista és allò que en anglès en diuen una solució win–win: tothom hi guanya. Hi guanyaran tots i cada un dels ciutadans de la societat catalana, sigui quin sigui el seu origen i condició. També hi guanyarà la societat espanyola en el mig i llarg termini, tot i que ara per ara només vegin que la creació de l’Estat Català suposa per a ells un insuportable orgull ferit i la fi del flux d’euros fruit de l’espoli fiscal. Però deixeu-nos-ho dir un cop més: 2013 serà l’any decisiu per al nostre futur i el dels nostres fills.
Hem de picar pedra de valent per convèncer els nostres conciutadans encara indecisos perquè apostin per la construcció de l’Estat Català. Des d’HGxI anirem fent propostes per facilitar al màxim la implicació de tothom en aquesta tasca. Com diu a l’esport rei l’equip favorit quan ja s’albira la fi del campionat, “ara només depenem de nosaltres mateixos”.
Cordialment,
Francesc Quintana Rubio
Coordinador HGxI
Primer de tot, deixeu-nos desitjar-vos un bon any 2013, ple de satisfacció en tot allò personal: família, amics, salut, feina...
En tot allò que fa referència a l’àmbit col·lectiu, sabem que serà un any ple d’il·lusió pel nostre esdevenidor però també sabem que serà un any ple de dificultats. Tenim un objectiu comú: que la societat catalana es doti d’un instrument anomenat estat per poder garantir col·lectivament el nostre futur en termes de benestar social, igualtat d’oportunitats, accés a més recursos econòmics i dignitat col·lectiva.
La nostra pertinença a l’Estat Espanyol pesa com una llosa, talment com una espasa de Dàmocles sobre els nostres caps. Els nostres benvolguts conciutadans unionistes haurien de fer un esforç –titànic– per explicar els avantatges de no desempallegar-nos de l’abraçada de l’ós espanyol. Bé, ho haurien de fer, però no ho faran pas per una raó ben senzilla: ja tenen un estat complet, potent i rabiüt que farà la feina per ells. Això sí, sense cap argument racional: només insuflaran por als esperits de la ciutadania catalana.
Tenim un objectiu comú: que la societat catalana
es doti d’un instrument anomenat estat
per poder garantir col·lectivament el nostre futur
en termes de benestar social
No amaguen, els nacionalistes espanyols i les estructures de l’Estat Espanyol, que el seu objectiu és trencar abans la societat catalana que no pas permetre la secessió de Catalunya fruit d’un procés democràtic. Què hi farem, els nostres rivals polítics són així d’irracionals, primaris i brutals. Són dogmàtics, són pre-democràtics. Són emoció pura. Són un rival formidable. Però davant d’aquest panorama desolador, les dones i els homes d’Horta–Guinardó per la Independència i de tota l’ANC hem de respondre amb una gran calma i amb un enorme somriure. La nostra lluita no ve de fa quatre dies.
Avui la societat catalana
s'ha fet seu l'ideari independentista.
Hi guanyarem tots
L’ideal independentista ha estat ben present a la societat catalana des dels inicis del segle XX, i ara la majoria de la societat catalana se l’ha fet seu. Estem guanyant la partida, ara per ara. Si mantenim la tensió i el cap fred, guanyarem. El procés democràtic impecable que serà el referèndum del 2014 serà observat per la comunitat internacional i no hi podrà posar cap pega. L’Estat Espanyol es quedarà sol amb el seu discurs dogmàtic i irracional, perquè ningú entendrà el seu llenguatge, els seus arguments. Esperem que així sigui: però depèn de nosaltres.
La proposta independentista és allò que en anglès en diuen una solució win–win: tothom hi guanya. Hi guanyaran tots i cada un dels ciutadans de la societat catalana, sigui quin sigui el seu origen i condició. També hi guanyarà la societat espanyola en el mig i llarg termini, tot i que ara per ara només vegin que la creació de l’Estat Català suposa per a ells un insuportable orgull ferit i la fi del flux d’euros fruit de l’espoli fiscal. Però deixeu-nos-ho dir un cop més: 2013 serà l’any decisiu per al nostre futur i el dels nostres fills.
Hem de picar pedra de valent per convèncer els nostres conciutadans encara indecisos perquè apostin per la construcció de l’Estat Català. Des d’HGxI anirem fent propostes per facilitar al màxim la implicació de tothom en aquesta tasca. Com diu a l’esport rei l’equip favorit quan ja s’albira la fi del campionat, “ara només depenem de nosaltres mateixos”.
Cordialment,
Francesc Quintana Rubio
Coordinador HGxI
dissabte, 5 de gener del 2013
'Catalunya: Estat propi, estat ric', un èxit de vendes ara en versió digital
El Cercle Català de Negocis ha editat en versió iPad el llibre Catalunya: Estat propi, estat ric, obra de Joan Canadell i Albert Macià. Si la versió en paper, editada per Viena Edicions, ha aconseguit fer-se un lloc en el top de publicacions de no-ficció més venudes en català a les llibreries de Catalunya, el mateix ha passat a la xarxa; Catalunya: Estat propi, estat ric es troba entre els més descarregats de l’Apple store pel que fa a tots els llibres editats en llengua catalana.
Ha aconseguit fer-se un lloc en el top de publicacions de no-ficció més venudes en català a les llibreries de Catalunya
Els autors del llibre digital consideren que aquesta és una bona eina per explicar gràficament els arguments que el CCN ha anat construint els darrers quatre anys i que fonamenten les raons econòmiques pel sí en el referèndum amb documentació exhaustiva.
El preu de venda és de 4,99 euros i es pot adqurir en aquest enllaç.
Cicle de taules rodones
L’Assemblea Nacional Catalana i Associació Nova-Centre per a la Innovació Social organitzen un primer cicle de taules rodones en les quals s’aborden diversos aspectes cabdals de la societat i l’estat independent que volem, tot recollint visions diverses de veus autoritzades que aportin llum a allò que podem esperar del nou estat i com pot ser el camí per arribar-hi.
Les sessions tindran lloc els divendres, a partir de l’11 de gener, a Àgora Catalunya (Plaça Catalunya 9, 4rt 2a. de Barcelona)
És imprescindible fer una inscripció prèvia AQUÍ
Les sessions ens retransmetran en videostreaming.
La primera taula rodona serà el divendres 11 de gener i tractarà el deute públic i la política fiscal.
divendres, 4 de gener del 2013
Paco Ibáñez pren posició a favor de Catalunya
El cantautor valencià Francisco Ibáñez Gorostidi, més conegut com a Paco Ibáñez, ha defensat en una entrevista a la televisió pública argentiva TV Pública el dret de Catalunya a la independència. Al llarg de la conversa, Ibañez, que viu a Barcelona, explica el seu compromís amb el seu país d’acollida: “He pres posició en relació a Catalunya. S’han manifestat per poder ser lliures i poder tenir poder de decisió propi”.
Qüestionat per la periodista sobre si veu viable la independència, Ibáñez tira d’història i li respon: “Els argentins van deixar de ser espanyols, no?”. Tot seguit explica una anècdota del seu amic, l’escriptor barceloní Juan Goytisolo, per recolzar el seu suport al dret a decidir dels catalans : “Quan havíem d’anar a algun lloc sempre deia: “El que digui en Paco”. Doncs jo dic: “El que diguin els catalans”. Si tenen aquesta voluntat, com es pot impedir a un poble que sigui el que ell vol?” es pregunta de forma enèrgica.
El cantautor també fa referència a la suposada problemàtica que es viu a Catalunya sobre la llengua i afirma que: “A Barcelona es passen al castellà de seguida quan els hi parles, tenen aquesta generositat”. En un moment de l'entrevista Ibáñez deixa anar un “Visca Catalunya!, Visca Catalunya eternament!”.
Notícia relacionada: Paco Ibáñez: "Soy un "soldat" para lo que quieran los catalanes"
Maniobra de distracció, per Carme Forcadell
A Catalunya hi ha hagut un canvi de paradigma, estem guanyant la batalla ideològica amb arguments contundents i propostes clares, i hem demostrat que creiem en la nostra gent i el nostre futur, tot i que Espanya ens porta avantatge en la batalla mediàtica.
“L'any 2013 ha de ser l'any que construïm les estructures d'estat per poder assolir la independència”
>> Llegiu l'article complet a El Punt-Avui
dijous, 3 de gener del 2013
Una obligació històrica (2)
La tasca que tenim per davant les persones que treballem perquè Catalunya esdevingui un nou estat encara serà llarga i gens fàcil.
A l’ANC ens queda molta feina a fer per aconseguir una majoria social prou folgada que faci possible donar el pas definitiu que materialitzi la secessió de Catalunya del Regne d’Espanya. Encara hi ha molts catalans que tenen por de prendre una decisió afirmativa, bé perquè no ho veuen possible o perquè no s'atreveixen a fer-hi front, bé per desconeixement dels avantatges de l'estat propi i dels inconvenients de quedar-nos a Espanya.
"Encara hi ha molts catalans que tenen por de prendre una decisió"
Aconseguir que moltes d’aquestes persones donin el pas definitiu a favor de la independència de Catalunya no serà casual. Tampoc no s’ha de confiar només en els partits polítics. Sense el compromís i la col·laboració de la societat civil la independència de Catalunya pot esdevenir només un somni. O una magnífica realitat si prenem, en canvi, una actitud activa, amb ganes i convicció.
"Sense el compromís i la col·laboració de la societat civil la independència de Catalunya pot esdevenir només un somni"
Permeteu-me ara que us exposi el que penso fer i quin serà el meu compromís: donaré tot el meu suport al President Mas i al seu govern, encara que la coalició que representa no sigui la que vaig votar. I ho faré perquè crec imprescindible que, davant d’aquesta oportunitat extraordinària, compti amb els màxims suports sempre que no es desviï de l’objectiu a què s’ha compromès, el més gran de totes les legislatures: Catalunya, nou estat a Europa.
Penso que si el President Mas s’arrisca personalment i el seu partit també, la ciutadania hauria de fer-li costat, sense condicions i a totes. Encara que les decisions i mesures que prengui no siguin les més encertades. Les recriminacions ja vindran després.
El Govern de la Generalitat, ERC i la resta de partits polítics que s’han posicionat clarament per la independència com a objectiu prioritari per aquesta legislatura, han de sentir que el poble català li fa costat, que no defallirem ni els deixarem de banda fins aconseguir-la.
"El Govern ha de sentir que el poble li fa costat"
A partir d’aquí, cadascú de nosaltres hauria d’assumir també la part de responsabilitat que com a ciutadà ens pertoqui, començant per fer extensió en els àmbits més propers: familiar, amical, professional, social, etc., arreu on sigui possible fer pedagogia i estendre els nostres arguments.
“Ara es l’hora, segadors...”
Enric Sánchez (HGxI)
dimarts, 1 de gener del 2013
"La Vanguardia", portada de l'any
[La Vanguardia] Este ha sido sin duda el año de la manifestación del Onze de Setembre, que sacó a la calle a un millón y medio de personas y que quedó reflejada al día siguiente en la portada de La Vanguardia. Hasta un 63% de los usuarios la ha votado como la portada del año. Le sigue ya muy atrás el "Duro castigo a Mas" en las elecciones del 25-N con un 17% de los votos y el "Tricampeones" de la selección española de fútbol por su victoria en la Eurocopa.
El resultado es muy parecido en lo más destacado de la política catalana, pues el mayor evento según los usuarios ha sido también la manifestación y las elecciones catalanas, que ha recibido el 79% de los votos. En segundo lugar (con un 12%) es la implantación del euro por receta.
Leer más
2012. El repte de decidir (TV3)
>> Enllaç per veure el programa
TV3 fa balanç de l'any, amb el documental "2012. El repte de decidir".
El programa analitza els fets que han passat al llarg dels últims dotze mesos, a partir del que va ser l'Onze de Setembre com a gran mobilització popular.
Els autors han considerat aquesta manifestació l'eix central, ja que ha estat un fet històric sense precedents a Catalunya des de la recuperació de l'autogovern, amb una gran mobilització popular que ha generat un escenari nou i desconegut, fins ara, a les relacions entre Catalunya i l'estat espanyol.
La manifestació no només va ser una expressió de les aspiracions sobiranistes d'un sector de la societat catalana, sinó que l'Onze de Setembre del 2012 es va produir la confluència de dos malestars profunds: un malestar social, perquè la crisi econòmica i les retallades continuaven castigant molt durament la gent que no l'havia provocat, i un malestar polític, pel deteriorament progressiu de les relacions entre Catalunya i l'Estat, que reclamava una transformació urgent.
Per uns, aquesta transformació havia de venir des de dins del mateix estat, a través de canvis en el text de la Constitució, i per uns altres, a través de l'exercici del dret a decidir, que en el futur pot obrir la porta a la independència. Sembla que els uns i els altres, però, han coincidit en una cosa: ni socialment ni políticament es podia continuar igual. I aquest punt d'inflexió sembla essencial per explicar el 2012, l'any en què molta gent ha hagut d'assumir un repte de present i de futur: el repte de decidir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)