Resum de l’exposició de Josep Ginesta
L’Estat espanyol no inverteix en polítiques actives d’ocupació
Un dels defectes importants en el funcionament del mercat de treball a Catalunya és el desajust entre el model productiu que es dibuixa des de l’Estat espanyol, i el que necessita Catalunya per al seu teixit productiu, les seves potencialitats, oportunitats i ubicació geogràfica.
Mentre que la UE recomana de forma recurrent a Espanya que es regionalitzin les polítiques passives (les prestacions per atur ), perquè es puguin gestionar conjuntament amb les polítiques actives (formació, orientació professional, etc.), l’Estat espanyol fa just el contrari: centralitza tant les competències (poder decidir) com els recursos (diners) en matèria d’ocupació.
L’estalvi en prestacions d’atur que progressivament té l’Estat espanyol no es reinverteix en polítiques actives en la millora per a les persones, cosa que sovint obliga les empreses que hagin d’invertir els seus propis recursos per preparar les persones per als seus llocs de treball.
La concertació social permet ria vertebrar un mercat de treball més eficient orientat a la competitivitat
Catalunya, i així ho explica la seva tradició, no és aliena a la capacitat d’assolir acords de negociació col·lectiva per vertebrar un mercat de treball orientat a la competitivitat.
Aquesta concertació es veu tenallada pel poc marge competencial de Catalunya dins l’Estat espanyol per regular condicions laborals i per la limitada capacitat de negociació a partir de normes pensades per a un mercat de treball diferent al català.
El mercat de treball és el pal de paller del sistema de protecció social
El treball permet una forma de redistribució de la riquesa pel fet que genera cotitzacions i tributs. Cotitzacions per fer front a les pensions. Tributs per invertir en el conjunt de les polítiques socials del país.
Nova legalitat
El procés català culminarà amb les lleis de transitorietat promulgades al Parlament, que tenen per objectiu garantir un model econòmic i social de continuïtat amb l’existent, i on nom és canviarà qui es considera l’autoritat tributària i de seguretat social, però no els drets i obligacions de la ciutadania, llevat de les excepcions que s’hi puguin preveure.
Aquestes lleis garantiran que ningú perdi cap dels seus drets, però també, que tothom estigui interpel·lat en el compliment dels seus deures, ja siguin tributaris o en altres àmbits.
De fet, les lleis de transitorietat, també garantiran que ningú es pugui veure afectat pel compliment de les seves obligacions allà on les normes catalanes prevegin, i que ningú es pugui veure obligat a complir-les dues vegades. Per altra banda, també garantiran que ningú podrà veure’s perjudicat pel fet que el compliment a una administració diferent de les obligacions per part d’algú li pugui reportar pèrdua dels seus drets. Lleis de transitorietat doncs, però també, lleis de garantia de drets i deures de la ciutadania i empreses.
Un sistema de pensions propi seria més sòlid i més eficient
El sistema de protecció social, i en particular, el sistema de pensions, no pateix un problema de despesa, sinó d’ingressos. Ingressos que provenen també de la salut del mercat de treball, de les oportunitats que s’hi generen, de l’estabilitat i dels salaris que hi hagi.
Objectivament, amb l’actual sistema de pensions de repartiment, les pensions estarien més assegurades a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol, atès que el mercat de treballés també més saludable en termes de salaris i de les cotitzacions que genera.
Llegiu el text en la font original
Llegiu l'anterior (I)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada