divendres, 29 de setembre del 2017

Impressions d'una concentració i un encontre, per Pilar Trenchs i Figuerola

Aquest son dies intensos, i per a mi la concentració al Passeig Lluís Companys, al voltant dels jutjats, ha estat la més emotiva.

Enfilada sobre un parterre (pobra gespa), buscant visió i l’ombra d’una palmera , s’inicia la conversa amb una ciutadana que després s’amplia amb la d'una altra, esvelta i amb cabells blancs, recolzada a la imprescindible palmera que ens permetria restar dempeus unes hores.

Observem com s’incorpora a la concentració una corrua de gent, els uns sortint del metro i els altres entrant a la zona des de totes direccions. Tot un plegat sentim, fent-se notar per sobre del brogit general, uns càntics unificats i ben entonats per una llarga filera de joves, possiblement alumnes de secundària.

És en aquest sorprenent moment quan se’m fa un nus a la gola. La realitat mostra que hauré de corregir la percepció del fet que els joves estan en "off" del moviment independentista.


Al mateix lloc hi ha una noia amb un senzill equip de gravació que mostra interès per entrevistar en anglès a la gent del voltant, pocs s’hi presten. En cap moment ho proposa a les tres dones que estem a tocar. 

La senyora esvelta rep algunes trucades de les filles, que després acabaran trobant-la, també la sentim parlar en anglès. Tot comentant la jugada sabem que el seu marit Ramon Trias Fargues va ser qui va gestionar la compra de l’edifici de la Conselleria d’Economia a la rambla de Catalunya. Per deducció ens adonem que es tracta de Montserrat Trueta, la filla de l’eminent Doctor, que com una ciutadana més, tot i la seva edat, ha estat present en les dues concentracions.  

Pensant amb la noia que grava, gens atenta a la presència de les senyores de cabells blancs, jo diria que s’ha deixat escapar una bona entrevista.

Pilar Trenchs i Figuerola
HGxI

OPINIÓ: "A POR ELLOS!", per Joan Xuriach

El periodista Antoni Bassas es preguntava el dimarts 26: “D’on surt aquesta agressivitat contra els catalans, l’única arma dels quals és una papereta?” Li responc: La majoria d’espanyols (16.500.000 vots entre PP, PSOE i Ciudadanos) ho porten als gens. Nosaltres som l’ase dels cops, des de fa segles, des que, amb sang i foc, van acabar amb la nostra llibertat. Tenen un problema; ens odien però necessiten els nostres diners. És la cultura del subsidi (Andalusia i Extremadura) que comporta el vot segrestat. El més escandalós és que, els tres partits esmentats ens acusin de feixistes per voler votar, ells que mantenen el ‘atado y bien atado’ i que han instaurat la repressió vulnerant els drets humans de la ciutadania catalana i que passen per sobre de la democràcia quan els resultats a les urnes no els hi són favorables, amb el poder judicial prevaricant i els mitjans afins mentint.

No oblidem que Espanya va fer la 'transició' per rentar-se la cara, entrar a la UE i així rebre els diners europeus; encara segueixen cobrant, mentre Catalunya n’aporta. Al segle XI es va fer la primera Assemblea de Pau i Treva i al segle XIII ja existien les Corts Catalanes, sent el seu Parlament el segon més antic d’Europa (Puigdemont és el nostre 130 president). Així doncs, que no ens parlin de democràcia.

Els arguments a favor de marxar d’un estat hostil i violent són tants que no hi caben en tot un diari. Porto uns quants anys al carrer, fent proselitisme, i en tot aquest temps a la meva pregunta: “Doni’m un argument positiu per engrescar-me amb Espanya", mai cap unionista m’ha respost més enllà del ‘España és una’. 


Sense anar contra ningú, per la nostra llibertat, pel nostre benestar econòmic, social i psicològic, votem Sí a una República Democràtica Catalana.


Joan Xuriach
HGxI

dimecres, 27 de setembre del 2017

Un editorial: Què pot passar diumenge, què pot passar dilluns?

Davant els dies que ens esperen fins l' 1-O i dies successius, ens arriba un d'aquells editorials d'en Vicent Partal, sempre tant oportú, que ens ajuden a no perdre el nord i mantenir l'ànim ferm.

El podeu llegir directament al web de Vilaweb, i per a major facilitat també el copiem aquí:


"És normal que en un moment com aquest molta gent tinga nervis. És lògic que, veient la importància d’això que passarà diumenge, notem papallones a la panxa i sentim neguit, excitació, tensió, il·lusió… És ben palès que el primer d’octubre marcarà un abans i un després i per això crec que no cal amagar ni reprimir els sentiments que ens envaeixen a tots.

Ara, permeteu-me que avui prove d’explicar-vos què crec que pot passar diumenge i què crec que pot passar dilluns. I, abans, admeteu-me una prèvia: què passarà diumenge i dilluns, ara mateix, no ho sap ningú del cert. Ni Puigdemont, ni Rajoy tampoc. Menys encara jo.

Per tant, no us explicaré els fets que passaran, amb absoluta seguretat, sinó que miraré d’explicar aquells que en bona lògica poden esdevenir-se. La situació ara mateix ja és revolucionària i té una dinàmica pròpia que ni tan sols els màxims actors poden controlar al cent per cent. Però no us espanteu, que això és normal. Sempre que han passat coses importants al món ha estat així. Diria, fins i tot, que és un símptoma que hauríem de valorar.

Diumenge a les nou del matí
 
Comencem per diumenge, quan hi ha dues grans cites: a les nou del matí i a les vuit del vespre. A les nou del matí obriran els col·legis. I hi haurà centenars de milers de persones fent cua a tot el país per votar. Tinc coll avall que hi haurà urnes i butlletes de vot i cens. Per un motiu molt simple: se’m fa molt difícil d’imaginar que el govern català mantinga un torcebraç polític tan dur com aquest, en què es posa tot en joc, i no siga capaç de fer la cosa més fàcil, que és complir els tràmits logístics. I tot es pot salvar amb una mica d’imaginació. Per exemple, votar a la porta del col·legi és igual que votar a dins.


Ahir precisament vam tenir un dia ple de notícies que no pretenien res més que espantar els possibles votants. El fiscal va filtrar que demana als Mossos de precintar els col·legis i responsabilitza els directors de tot allò que passe, en qualsevol cas i condició. No us espanteu ni us en cregueu res. Fa deu dies que les policies tenen l’ordre d’evitar la campanya electoral i, tanmateix, la campanya continua. Jo mateix vaig participar ahir en un acte a favor del sí a Corbera de Llobregat. Aquestes ordres d’avui ja veurem en què es converteixen diumenge a les vuit del matí, o a les deu o a les onze. Especialment aquelles, com la del precinte, que són tècnicament absurdes. De moment avui sabem que només són propostes per a espantar. Per tant, deixem-les reposar. Que no recordeu que la majoria de mitjans van considerar que la intervenció dels Mossos era cosa feta i després va resultar que els Mossos no la van acceptar? Volen que us feu por a vosaltres mateixos. Eviteu-ho, que és ben simple.

És evident que hi ha coses que la llei del referèndum preveia i que avui ja no poden aplicar-se com haurien hagut d’aplicar-se. Especialment, l’administració electoral. I podria passar, per tant, que en l’últim minut calgués recórrer a un dels molts plans alternatius i canviar què sé jo què. El format de les urnes, per exemple. O autoritzar que la gent imprimesca les butlletes a casa. Si passa això, el govern ho explicarà clarament i s’haurà acabat el problema. Perquè en un referèndum, i en aquest més que en cap altre, l’element logístic principal són els votants. I, d’això, no n’anem precisament curts. Ben al contrari.

La perspectiva que una força armada, siga quina siga, arribe a tancar tots els col·legis, tots, em sembla absolutament irreal. Per tant, els col·legis, les ciutats i les persones que voten amb normalitat tindran la clau de volta d’allò que passe dilluns.

Hi haurà col·legis on no es podrà votar? No ho sabem, però hem de pensar que podria passar. Que alguna cosa farà la tropa desplaçada al Principat amb tanta ànsia guerrera. Em sorprendria moltíssim que els Mossos lluitassen amb totes les seues forces per impedir el referèndum en cada col·legi del país. Però és possible que els efectius que dormen en els vaixells vulguen evitar la votació en alguns col·legis seleccionats, particularment de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. No sabem quines ordres tenen, però descartar-ne rotundament el desplegament seria imprudent, de segur.

La qüestió és què aconseguiran quan hi vagen, si és que hi van. Desvirtuar les votacions en un tant per cent de col·legis electorals no representa res més que problemes per a ells mateixos. Rajoy tindrà un maldecap gros, si a les vuit del vespre el govern pot fer recompte i explicar que allà on hi ha hagut normalitat la participació ha estat multitudinària i que hi ha col·legis que no es poden comptabilitzar, però només perquè l’actuació espanyola ho ha impedit a la força. I no s’arriba a veure de quina manera i amb quins efectius podria impedir l’existència de totes les urnes. No és viable.

Rajoy tindrà un maldecap dels grossos, perquè ja trepitja un terreny molt inestable a l’estat espanyol i, sobretot, en el front internacional, on les dificultats són ben vistents. Al senat espanyol ahir el PNB va fer un pas contra ell i la perspectiva d’una moció de censura que el faça fora comença a veure’s possible. A Brussel·les, la Comissió Europea va haver d’encarar una conferència de premsa amb una indignació enorme, en què periodistes d’uns quants països van comparar Espanya amb Turquia. Recordeu que a un estat només hi ha una cosa que li faça més por que un altre estat: l’opinió pública pròpia.

Què hem de fer els votants?

I, tanmateix, què hem de fer els votants? No hem de fer cap heroïcitat. Només anar als col·legis i votar. I si ens trobem policia que no ens deixa entrar i votar, aleshores cal fer cua, de manera pacífica però ferma, tantes hores com calga, ocupant l’espai públic. Per dues raons. En primer lloc i sobretot, perquè hi tenim dret. En segon lloc, per mantenir aquells policies immòbils en aquell col·legi i que no puguen anar a cap altre. Tenen pocs efectius.


Per a saber on cal votar, podeu entrar a la web oficial de la Generalitat, per mitjà de les diverses còpies que s’han activat; la més important i efectiva, la creada per WikiLeaks (podeu consultar-la ací). Podeu facilitar molt les coses a la gent, a més, si pengeu un avís a l’entrada del vostre bloc de pisos, indicant quin col·legi us correspon. Normalment, tots els veïns de la mateixa finca voten al mateix lloc. I les butlletes i les urnes seran al col·legi. No les porteu impreses de casa, llevat que el govern ho demane de manera expressa i directa. Per tant, estigueu atents als mitjans de comunicació per a saber què passa.

Hi ha gent que ja fa crides a anar als col·legis la nit abans, fins i tot a tancar-se a dins. Ara com ara, no veig cap necessitat de fer-ho, però –ho torne a dir– caldrà estar alerta a tot allò que puguen dir i reclamar el govern i les associacions sobiranistes. Ja veurem, quan arribe el moment, què cal fer.

Des d’ara, però, una recomanació especialment seriosa: eviteu les tensions innecessàries que creen la circulació de rumors i notícies falses. Calma i tranquil·litat. No feu córrer res per WhatsApp si no ha estat comprovat i no ve d’una font directa i fiable. Penseu que durant el cap de setmana l’estat espanyol activarà una gran campanya de contrainformació; passant informació que no sabeu d’on ve podríeu estar contribuint involuntàriament a aquesta campanya.

Diumenge a les vuit del vespre

Aquest és el moment més decisiu i el més difícil de preveure. Diumenge a les vuit del vespre el govern haurà de fer una conferència de premsa i donar explicacions de tot allò que ha passat. Serà un moment cabdal i caldrà escoltar amb molta atenció què s’hi diu. El govern parlarà no tan sols davant els mitjans de tot el país sinó davant els mitjans de tot el món. No hi haurà cap oportunitat com aquesta de deixar clar què passa a partir d’aquell moment. Allò que s’hi diga, per tant, marcarà la nit i l’endemà.


Evidentment, a les vuit del vespre es podran donar dades de participació, però encara no de resultats, car el recompte tot just haurà començat. A mesura que es vaja sabent el resultat del recompte, fins i tot si hi ha col·legis que no es poden comptar, el comportament de la ciutadania marcarà el to de dilluns. Si el resultat és favorable a la independència, serà molt important de celebrar-ho, perquè les imatges dels carrers plens d’alegria imprimiran un missatge de victòria impossible de contrarestar per l’estat espanyol.

I què passarà el dia 2?
 
Aquesta és la gran qüestió. Més important i tot que allò puga passar el dia 1. Passe què passe amb el referèndum, hi ha dues coses que hauran quedat claríssimes: la voluntat d’una part enorme de la ciutadania catalana de fer el pas definitiu cap a la independència i el caràcter repressor de l’estat espanyol.

Diumenge, aquestes dues coses hauran estat absolutament documentades davant la població del Principat i de la resta de l’estat estat espanyol i davant els altres estats i l’opinió pública internacional. I sobre aquesta base el govern haurà de prendre la decisió més important: fixar el dia de la proclamació de la independència si és que ha guanyat el sí.

La llei del referèndum d’autodeterminació és rotundament clara. Si guanya el no es convocaran unes eleccions autonòmiques i si guanya el sí es proclamarà la independència quaranta-vuit hores després de la publicació dels resultats definitius. I això, a tot estirar, ha de ser el dia 14.

És molt important, molt, entendre una cosa. El Parlament de Catalunya actual ja té una majoria que va ser escollida en unes eleccions per a proclamar la independència, sense necessitat de fer cap referèndum. Aquest referèndum s’ha convocat perquè Junts pel Sí i la CUP volen que la proclamació vaja acompanyada d’una expressió popular en vots. Però això no es pot fer servir per eludir el compromís primer, que era proclamar la independència. Encara menys si aquesta expressió és impedida per la força.

L’aclariment imprescindible és aquest: el Parlament de Catalunya pot proclamar la independència i té legitimitat per a fer-ho, passe què passe diumenge. No solament si la votació es desenvolupa amb normalitat. Compte amb les trampes en aquest sentit. La repressió no anul·la el resultat del 27-S. Si de cas, el reforça.

El govern, per tant, prendrà la decisió que considere adequada i sembla segur que aquesta decisió serà proclamar la independència. La manera de fer-ho, és clar, dependrà de què haja passat diumenge dia 1 i de com respiren les cancelleries internacionals. Si, per exemple, l’ús de la força és molt greu, podria ser una opció exigir la protecció de la Unió Europea. Es podria fer l’oferta de repetir el referèndum sota el control de la UE en un termini breu. I si no hi ha resposta ràpida passar a la política de fets consumats. Espanya haurà tornat a demostrar que no té el control del territori i la proclamació de la independència alliberaria el govern català d’algunes dificultats òbvies que té ara. Hi ha qui pensa en l’opció de convocar eleccions autonòmiques i proclamar la independència si hi ha majoria en vots a les forces independentistes, però no em sembla bona idea. Tal com estan les coses, és evident que l’estat procediria a il·legalitzar tots els partits independentistes, sense preocupar-se de les conseqüències internacionals.

La clau de volta de tot plegat, doncs, és votar amb serenor diumenge i complir la llei d’autodeterminació dilluns si guanya el sí, proclamant la independència durant la primera quinzena d’octubre. La primera cosa depèn de tots nosaltres i és feina nostra acomplir-la. Els ciutadans hem de ser al carrer diumenge i votar o fer tant com puguem per votar. La segona depèn del govern i el parlament, però cal que no perdem mai de vista que Espanya no té manera d’evitar-la, aquesta proclamació, si no és que fa un colp d’estat per al qual no té ni té prou forces ni suport internacional."

Gràcies, Vicent.
----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

OPINIÓ: "Malversació de fons", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

No és malversació de fons públics tota aquesta operació Disney que ens han muntat a Catalunya? Com poden justificar tot el desplegament de forces d’ocupació que han fet venir a casa nostra? Perquè l’argument de venir a ajudar els mossos per poder controlar els aldarulls que hi ha al carrer em penso que ja no el compren ni els seus partidaris. I la brigada Piolín costa una bona picossada: el lloguer dels vaixells, la manutenció del personal i 80 euros diaris de dietes que han promès a cada guàrdia civil; amb tots aquests diners es paguen el 9-N, l’1-O i encara ens en queden per fer una costellada.

Davant d’aquesta despesa extraordinària s’han apressat a buscar ingressos extraordinaris: tornen a remenar el judici pel 9-N i es treuen de la màniga una multa mil·lionària per a Mas, Rigau i Ortega. Ells saben que cobraran, que els catalans no deixarem sols els nostres polítics i ens rascarem la butxaca per pagar aquesta multa vergonyosa i injusta. D’això se’n diu ser cornut i pagar el beure.

El diumenge tots a votar, a veure si marxem d’una vegada.

Malversació de fons
HGxI
----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

dimarts, 26 de setembre del 2017

On haig de votar?

Wikileaks obre la consulta de les meses del referèndum de l’1-O en la seva web, arran del tancament de les webs prèviament publicades pel Govern de la Generalitat.

Vilaweb ho publica aquest passat dimarts. Llegiu l'article 


Podreu trobar l'adreça al nostre web i també aquí


----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sot
a

Independència de Catalunya: “Irlanda va néixer com a resultat d’una acció similar”

El passat 26 de setembre Caoimhín De Barra, Professor d’història i cultura irlandesa a la universitat de Drew a New Jersey, publicava un molt interessant alticle al diari digital, thejournal.ie:
 
Catalan independence: 'Ireland came into being as a result of a similar "illegal" action'

THE CONSTITUTIONAL CRISIS in Spain is deepening. On Wednesday, Spanish police detained 13 Catalan government officials in an effort to prevent a referendum on Catalan independence from taking place on October 1.

At the heart of the issue is Spain’s inability to balance nationalist sentiments with democratic demands. A lot of people misunderstand the relationship between democracy and nationalism. They think of nationalism as an authoritarian ideology that holds no place in a representative democracy. But in reality, the two are inextricably linked.

Notions of democracy and nationalism


For much of European history, legitimate political authority derived from one source: God. Kings claimed the right to rule because their position was the will of the divine. 
...
Seguiu llegint l'article en la versió original

Tot seguit us en presentem una traducció realitzada per una companya de la nostra territorial (HGxI):

Privar els catalans del dret a fer un referèndum només afegirà convençuts a la causa de la independència, diu Caoimhín De Barra.


La crisi constitucional a Espanya s’està aprofundint. Dimecres passat, la policia espanyola va detenir tretze alts càrrecs del govern català per tal d’impedir el referèndum que ha de tenir lloc el dia 1 d’octubre.

La causa d’aquesta acció rau en la impossibilitat que té Espanya per a equilibrar els sentiments nacionalistes amb les demandes democràtiques. Molta gent interpreta malament la relació que existeix entre democràcia i nacionalisme. Pensar que el nacionalisme és una ideologia autoritària que no pot existir en un sistema democràtic és erroni, en realitat estan molt relacionats.

Nocions de democràcia i de nacionalisme


Durant molt temps a Europa la legitimitat política derivava d’una sola font: Déu. Els reis basaven el seu dret a governar en la voluntat divina. La revolució francesa va canviar de manera dramàtica aquest panorama i va donar pas a les nostres nocions modernes de democràcia i nacionalisme.

Des d’aleshores l’autoritat va basar-se en la voluntat del poble. Aquesta voluntat es manifestava en eleccions democràtiques, i el poble que expressava la seva voluntat d’aquesta manera era el poble de la “nació”

Aquests canvis es poden il·lustrar amb algunes anècdotes. Lluís XIV rei de França durant una gran part del segle XVII va dir la famosa frase “L’estat sóc jo” i Lluís XVI quan se li va dir, el 1788, que una acció que proposava era il·legal va respondre “És legal perquè jo vull que ho sigui”. En altres paraules, els reis no havien de justificar el seu govern davant de ningú i evidentment mai davant “del Poble”. Però quan Napoleó es va voler coronar emperador el 1804, o quan Hitler va envair Àustria el 1938, van usar el plebiscit per donar legitimitat a les seves accions. Tot i que tots dos governants tenien més poder que molts anteriors monarques se sentien empesos a justificar les seves accions amb la voluntat del poble. Aquest és el legat de la revolució francesa.

El dilema d’Espanya


El ministre espanyol d’afers exteriors ha dit que el nacionalisme català té un comportament semblant als “nazis” i ha declarat que “els referèndums són l’arma que trien els dictadors”. Té raó en aquest darrer aspecte però també és cert que els referèndums són unes eines d’ús comú dels governs democràtics. Aquest és el dilema d’Espanya. La constitució espanyola diu que “l’Estat Espanyol” és inviolable i que cap part del territori se’n pot separar. El nacionalisme català, per altra banda diu que un mandat democràtic del poble de Catalunya està per sobre de qualsevol mecanisme legal que Espanya pugui utilitzar per impedir la seva independència.

El que és interessant de veure a les notícies que es refereixen al tema és que, com va passar en el debat del referèndum d’Escòcia, el nacionalisme és en totes dues bandes, no només la banda Catalana. Espanya té raons polítiques i econòmiques per no deixar marxar Catalunya però la raó principal que esgrimeix és que Espanya és un territori “natural”. Les seves raons són tan nacionalistes que les dels catalans.

Existeixen nacions més “autèntiques” que altres?


Molts de nosaltres no veiem el nacionalisme dels estats-nació establerts. Considerem normal la seva existència però veiem qualsevol repte a la seva existència com un repte irracional. Aquest pensament porta algunes persones a pensar que algunes nacions són més autèntiques que altres. Per exemple la periodista Melanie Philips deia fa un temps que Escòcia i Irlanda no podien reclamar el dret de nació de la mateixa manera que podia fer-ho Gran Bretanya.

Seguint aquesta mateixa línia de pensament s’entén que alguns assegurin que el clam de Catalunya és il·legal. El govern espanyol ha dit explícitament que no hi podrà haver mai un referèndum. Les persones que creuen que Catalunya ha de ser independent i veuen que Madrid no facilitarà mai aquest pas a la independència, quina opció tenen? En aquest context la noció d’il·legalitat és una enganyifa semàntica per mantenir l’status quo.

Hem de recordar que el nostre primer govern independentista va ser el resultat d’una acció “il·legal” similar. A les eleccions generals del 1918 el Sinn Féin va fer campanya prometent que els elegits formarien part d’un parlament a Dublín en comptes d’anar a Westminster. Arthur Griffith creia que si el poble irlandès acceptava aquest parlament com el seu govern GB hauria de garantir d’independència d’Irlanda. Això no es va poder comprovar perquè els esdeveniments es van precipitar amb la guerra d’independència però molts de nosaltres acceptem aquest primer parlament com l’únic i legítim parlament irlandès i no ens preocupa gens que fos considerat il·legal per GB i altres països

Madrid no pot ignorar allò que està passant

És per aquesta raó que el govern espanyol no tan sols ha declarat el referèndum il·legal sinó que està impedint activament que es pugui portar a terme. Qualsevol victòria dels independentistes encara donaria més legitimitat al procés independentment de la consideració d’il·legalitat del referèndum. És per això que Madrid va repetint que no es farà i ignorarà el que passi el dia 1 d’octubre.

El govern espanyol està en una difícil posició. Per una banda nega el vot democràtic en un aspecte de considerable importància i això va en detriment dels valors que se suposen formen part de manera fonamental de les democràcies. No permetent el vot amenaça l’existència del mateix estat espanyol tal com el coneixem ara.

Les enquestes diuen que si es fes el referèndum guanyaria l’opció de quedar dins Espanya però el govern espanyol creu que això no solucionaria el problema perquè la mateixa pregunta es pot tornar a plantejar més endavant. I altres parts d’Espanya poden fer una demanda similar en un futur pròxim. Però evitar el vot també és molt perillós. Més del 70% de catalans creuen que es té el dret de votar i impedint-los el vot no es fa altra cosa que afegir-los a la causa de l’independentisme.

Atrapat entre democràcia i nacionalisme, Madrid no pot guanyar.


----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

dilluns, 25 de setembre del 2017

OPINIÓ;"ROSEGADORS", per joan Xuriach

Les clavegueres de l’estat comuniquen directament amb les clavegueres del subsòl urbà. Una comunitat, sota les llambordes, ben alimentada, ensinistrada i amb carta blanca per fer el que vulgui quan abandona els amagatalls i surt al carrer.

Acostumen a passejar de nit, sempre en grups nombrosos, cercant preses fàcils, en inferioritat numèrica i de condicions. Són col·lectius formats per individus primaris i violents que a banda d’agredir pacífics ciutadans, destrossar entrades de finques i escopir a conductors, profereixen amenaces de mort, canten consignes franquistes i van amb bengales enceses amb total impunitat.

Segons el fiscal prevaricador de torn, els sediciosos som uns altres.

Per Joan Xuriach
HGxI


----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota


dissabte, 23 de setembre del 2017

#HolaDemocràcia

El proper diumenge durem a terme "La Marató per la Democràcia" arreu del territori.


Un cop més volem demostrar que estem decidits i que seguim endavant sempre amb la nostra manera de fer, festiva, serena i, alhora, reivindicativa. Comptem, com sempre, amb la vostra capacitat i col·laboració!
 ----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones () que trobes aquí sota
  • Convocatòria: a les 11h a la plaça de l'Ajuntament .
  • Volem donar una imatge festiva, trencant, un cop més, el seu discurs que vol donar una imatge d'aldarulls al carrer. Som-hi!
  • Propostes d'activitats/tallers:
    1. Retallables de mans amb cartolines, on pintarem el lema HOLA DEMOCRÀCIA, per poder saludar des de la plaça. Adjuntem els models que es van produir per l'acte de Tarragona en un pdf-. ATENCIÓ: NO ELS IMPRIMIU. És un model només per fer a mà, amb cartolina i sempre amb el lema HOLA DEMOCRÀCIA, l'únic que promourem aquest diumenge.
    2. Per als més petits, en paper d'embalar o lones de plàstic, el que sigui, pintarem a llapis HOLA DEMOCRÀCIA amb la bafarada del sí, tal i com s'adjunta a la foto. Ha de ser molt gran la pancarta, tant com es pugui. L'acció és pintar-la amb les mans; ens mullem la palma de la mà amb pintura i omplim la pancarta d'empremtes. Adjuntem exemples de pancartes fetes amb empremtes de mans i foto de pancarta HOLA DEMOCRÀCIA, de manera que el disseny s'hi assembli el màxim possible.
    3. Altres pancartes pintades sempre amb el lema HOLA DEMOCRÀCIA i retallables de les bafarades del Sí.
DIFUSIÓ: És molt important que tothom, tothom, tothom, faci fotos durant el dia de tots aquests materials i els pugi a la web holademocracia.cat. Un cop pujada la foto, la web demana que s'indiqui el poble des d'on es puja a partir d'un llistat. Volem cobrir tots els municipis del mapa amb aquestes fotos i fer una acció online massiva aquell dia amb el lema #HolaDemocràcia

----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

divendres, 22 de setembre del 2017

OPINIÓ: "Mariano Erdogan", per Joan Xuriach

DIMECRES, 20 de setembre de 2017 - 12:30

Una de les causes per què la UE demora l’entrada de Turquia és l’incompliment per part del seu president Tayyip Erdogan del criteri polític per l’admissió d’un nou estat membre: “L’existència d''institucions estables que garantissin la democràcia, l’Estat de dret, el respecte pels drets humans i el respecte i protecció de les minories”.
Repassem «l’exemplar transició espanyola»; Els GAL i la LOAPA als 80 (PSOE). Tortures a ciutadans independentistes durant els Jocs Olímpics de Barcelona (PSOE). Tancament del diari ‘Egunkaria’ per motius polítics (PP). Homenatges oficials al feixisme més ranci i subvencions a la fundació Francisco Franco, però ni un euro per trobar els 114.000 desapareguts en foses comunes durant la Guerra Civil. Il·legalització de l’esquerra abertzale (2009). El Constitucional contra l’Estatut (2010).

Recentment i ara mateix:

  • Jutges del Constitucional, a les ordres del poder executiu.
  • Fiscals que ‘afinen’ o, directament, defensen ‘acusades’ o, fins i tot, avisen a futurs imputats.
  • El partit al poder, el més corrupte d’Europa.
  • Negocis com el Castor o el rescat de la banca. La llei ‘mordassa’.
  • Espoli fiscal a determinats territoris.
  • Cacera judicial contra les lleis impulsades per la majoria democràtica del Parlament de Catalunya.
  • Discriminació del català.
  • Atacs a la sanitat pública catalana: ‘Les hemos destrozado el sistema sanitario’
  • Boicot a les infraestructures aeroportuàries, portuàries, ferroviàries i viàries de Catalunya.
  • Persecució de les idees, les urnes i la llibertat d’expressió...
Desitjo que la UE es recuperi aviat del seu atac de ciàtica i es dediqui a salvaguardar la democràcia i els drets humans dins del seu territori.

Joan Xuriach
HGxI


Llegiu-ho a l'aportació dels lectors del diari El Periódico

-----------------------------------------
Ajuda'ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

Entre Madrid et Barcelone, la situation se tend brusquement avant le référendum

Ens ha sorprès gratament llegir ahir a "Le Monde" una notícia sobre els esdeveniments d'aquest dies on s'hi citen paraules d'un company de la nostra sectorial d'HGxI de l'Assemblea; «Nous serons là toutes les nuits s’il le faut jusqu’au 1er octobre, assurent deux militants pour l’indépendance, Alfonso Carreras, ingénieur de 65 ans, et Manuel Sánchez..."

Per això i per copsar la visió de la premsa estrangera sobre el procés cap a la República Catalana us oferim aquí l'article publicat:
Face à la multiplication des mesures de Madrid pour empêcher le scrutin, des milliers de manifestants sont descendus dans les rues en Catalogne.

Temps de lecture : 5 min 
Julia est venue dès qu’elle a pu. Assise sur un pliant devant la mairie d’El Masnou, au nord de Barcelone, mercredi 20 septembre, la sexagénaire a découvert avec indignation les perquisitions et les arrestations effectuées depuis le matin par la justice espagnole à l’encontre d’organismes et de fonctionnaires du gouvernement catalan. La télévision régionale retransmet en direct les événements et, en fin de matinée, des manifestants ont commencé à se regrouper sur les lieux des cibles de la justice.




Devant le ministère catalan des relations extérieures perquisitionné par la garde civile à la recherche de documents relatifs au référendum  interdit par Madrid, le 20 septembre. GEORGES BARTOLI / DIVERGENCE POUR LE MONDE

« On est ici pour la démocratie et par solidarité avec ceux qui ont pu aller à Barcelone, explique-t-elle, entourée de cinq ou six autres femmes indignées par les derniers événements. Je ne suis ici ni pour une patrie, ni pour un drapeau, mais pour la dignité. » Sur sa poitrine, un autocollant portant un « oui » indique qu’elle ira voter le 1er octobre au référendum organisé par le gouvernement de Catalogne en faveur de l’indépendance de cette région autonome espagnole.
la suite après cette publicité
 
La situation s’est brusquement tendue mercredi à Barcelone, à dix jours d’une consultation à laquelle Madrid dénie toute légitimité. Et l’affrontement institutionnel entre le gouvernement conservateur de Mariano Rajoy et le gouvernement régional de coalition indépendantiste de Catalogne, que l’on attendait plutôt pour le lendemain du vote, s’est matérialisé.
A la demande du juge d’instruction numéro 13 de Barcelone, la Guardia Civil, la police espagnole, a pratiqué une quarantaine de perquisitions, dont six dans des ministères régionaux, ainsi qu’une vingtaine de mises en examen et l’arrestation de quatorze personnes, hauts fonctionnaires, fournisseurs et hauts responsables du gouvernement catalan.


Les Mossos d’esquadra, la police autonome catalane en chemise bleue et casquette, collaborent avec la police nationale comme l'exige la loi espagnole. GEORGES BARTOLI / DIVERGENCE POUR LE MONDE

L’objectif de l’opération est de poursuivre pour désobéissance, abus de pouvoir et malversation de fonds publics les responsables de l’organisation du scrutin et d’empêcher qu’il ait lieu. Près de 10 millions de bulletins de vote ont ainsi été saisis par les forces de l’ordre dans un entrepôt situé à Bigas, une petite ville du nord de Barcelone.
Dans la soirée, le chef de l’exécutif espagnol a refermé cette journée électrique en menaçant les organisateurs de la consultation. « Aux responsables de la Généralité [la communauté autonome de Catalogne], je recommande qu’ils cessent leurs agissements illégaux, a-t-il déclaré lors d’une allocution solennelle. Ils savent que ce référendum ne peut plus avoir lieu. Aujourd’hui, il n’est qu’une chimère. Renoncez à cette escalade de radicalité. Vous pouvez encore éviter des maux plus grands. » A Barcelone, les Catalans y ont répondu en sortant sur leurs balcons et en frappant sur des casseroles.

« On piétine nos droits »
Les opérations judiciaires ont fait descendre plusieurs dizaines de milliers de personnes dans les rues de la capitale régionale et des principales villes de Catalogne. Aux cris de « votarem » (« nous voterons »), les manifestants se sont rassemblés devant les ministères perquisitionnés afin d’empêcher les forces de l’ordre d’en sortir, d’entraver les arrestations et de protester contre ce qu’ils considèrent comme une négation de leurs droits politiques.





Devant le siège du parti independantiste de la gauche radicale CUP dans lequel la police espagnole n’a pas pu pénétrer, à Barcelone, le 20 septembre. GEORGES BARTOLI / DIVERGENCE POUR LE MONDE

Devant le siège du petit parti anticapitaliste et séparatiste CUP, un sit-in de plusieurs centaines de personnes a empêché la police de pénétrer dans les locaux. « On piétine nos droits fondamentaux, on ne nous laisse pas nous exprimer pour savoir ce que veut la majorité des Catalans, dénonce Maria Batllo, 29 ans. On a déjà imprimé nos bulletins de vote. Nous sommes prêts à tout pour en finir avec cette fausse démocratie, nous ferons ce que nous demandent les institutions catalanes et nous manifesterons jusqu’à ce que la Catalogne soit indépendante. »


Devant le siège du parti independantiste de la gauche radicale CUP dans lequel la police espagnole n’a pas pu pénétrer, à Barcelone, le 20 septembre. GEORGES BARTOLI / DIVERGENCE POUR LE MONDE

Dans le centre de Barcelone, un grand rassemblement s’est formé dans l’après-midi à l’appel des mouvements indépendantistes. « Nous serons là toutes les nuits s’il le faut jusqu’au 1er octobre », assurent deux militants pour l’indépendance, Alfonso Carreras, ingénieur de 65 ans, et Manuel Sanchez, retraité de 68 ans.
« Si on ne nous laisse pas voter nous sommes prêts à paralyser le pays. Nous ne nous attendions pas à un tel coup d’Etat contre la démocratie. Nous avons voté pour un programme électoral qui disait que nous allions proclamer l’indépendance lors des élections régionales de 2015. Personne ne nous en a empêchés alors. Que croyait Madrid ? L’État, en méprisant nos sentiments, notre culture, notre langue, notre dignité et notre économie, a fait de nous des indépendantistes. »

Madrid a « franchi la ligne rouge »

Depuis que le gouvernement catalan a annoncé la tenue de ce référendum, la situation n’a cessé de se dégrader. Mariano Rajoy, ne croyait pas que l’exécutif catalan aurait le cran d’organiser un scrutin suspendu par le Tribunal constitutionnel. Il comptait sur l’obéissance des fonctionnaires régionaux et la crainte des élus d’être condamnés à des peines d’inéligibilité et de prison en cas de vote. Il était aussi convaincu que la reprise économique démobiliserait les indépendantistes.


Journée de mobilisation à Barcelone contre les perquisitions effectuées par la police nationale espagnole à la recherche de documents relatifs au référendum du 10 octobre. GEORGES BARTOLI / DIVERGENCE POUR LE MONDE

Persuadé de l’efficacité de l’action de la justice, le chef de l’exécutif a déserté le terrain politique. A aucun moment il n’a tenté de dissuader les électeurs catalans en leur offrant la perspective d’un autre projet politique. « Ce que nous avons vu en Catalogne, c’est une tentative de liquider la Constitution et des gens qui violent la loi, a déclaré M. Rajoy. Maintenant, l’État doit réagir. »






Loin d’impressionner les dirigeants catalans, les opérations policières de mercredi sont venues nourrir la rhétorique indépendantiste, qui accuse Madrid de s’opposer à une aspiration populaire et légitime. L’exécutif local a théâtralisé la surprise des électeurs en employant des grands mots.


Devant le ministère du logement perquisitionné par la garde civile, à Barcelone, le 20 septembre. GEORGES BARTOLI / DIVERGENCE POUR LE MONDE
« Le gouvernement espagnol a franchi la ligne rouge qui le sépare de régimes totalitaires et il est devenu une honte démocratique », a lancé Carles Puigdemont, le président de la Généralité. « Nous n’accepterons pas le retour à des temps passés. Le gouvernement de Catalogne a fait l’objet d’une agression coordonnée. L’Etat espagnol applique de fait un état d’exception », a-t-il ajouté. Le chef de file du parti de la gauche radicale Podemos, Pablo Iglesias, a abondé dans ce sens en qualifiant les personnes arrêtées mercredi de « prisonniers politiques », provoquant un scandale à Madrid.

Les autorités régionales continuent d’affirmer que le référendum aura bien lieu. Mais les conditions matérielles risquent de rendre très difficile cet exercice après les saisies opérées ces derniers jours et les opérations judiciaires en cours. Le scénario initial prévoyait une déclaration unilatérale d’indépendance après le vote. Rien ne dit que le gouvernement catalan ne va pas l’accélérer si de nouveaux rebondissements ont lieu. A moins que les deux parties n’entament enfin un dialogue. Le chef de file des socialistes catalans, Miquel Iceta, a fait « un appel aux gouvernements espagnol et catalan pour freiner une escalade qui nous mène tous au désastre ». Bien peu y croient encore.

dijous, 21 de setembre del 2017

"El dia que Espanya va perdre Catalunya per sempre"

Després de la gran jornada d'ahir en defensa de les nostres institucions, en Vicent Partal ens obsequia amb un dels seus clarividents i vibrants editorials que tot seguit us presentem.  Cal excusar-nos d'haver-hi introduït algun canvi en el format (uns punts i apart, i unes negretes)

"La campanya electoral anava avançant amb entrebancs però ferma, molt ferma. Ja havien transcorregut set dies i tots els indicadors eren clars: les provocacions de l’estat espanyol no feien efecte, no esporuguien els votants, sinó que més aviat aconseguien l’efecte contrari. Els trackings, les enquestes permanents que prenen el pols del vot, indicaven un augment lleuger de la participació i un augment clar del vot a favor de la independència. Les xifres aterrien la Moncloa i per això van activar ahir el cop d’estat.

El cop d’estat ja el tenien preparat, era el seu pla B. És molt evident i ben senzill de demostrar. No la improvises, la presència de vaixells als ports de Barcelona i Tarragona, tant si és per a allotjar policies, com si és per a provar de convertir-los, com el 1934, en presons. Això respon a un pla fred, dissenyat amb una antelació de setmanes o mesos. Cercaven l’ocupació de Catalunya en forma de cop d’estat contra les institucions del país. Un cop d’estat, tingueu-ho clar, que no solament vol impedir la independència, sinó destruir l’autonomia.

Aquest cop d’estat, però, implica riscs molt greus per a Espanya. El primer, saber com gestionarà aquesta situació, ara, el govern de Mariano Rajoy. La Generalitat, amb la força que li ha donat la gent eixint en massa al carrer, ha reaccionat amb la serenitat i amb el cap fred a què ens ha acostumat enmig de la crisi. No ha baixat al fang i s’ha mantingut en terreny ferm, no ha fet allò que volia Rajoy. Què vol Espanya? Evitar que es faça el referèndum. Quina ha de ser la reacció, doncs? Fer-lo. El president del govern espanyol, de fet, ha demostrat la seua feblesa en una intervenció patètica en què ha dit que el referèndum ja no es podrà fer. Però es farà, el farem, i el problema el tindrà ell, que haurà de trobar la manera d’eixir de l’embolic on s’ha ficat. Perquè guanyar, com deia ahir que havia fet, és evident que no han guanyat: el referèndum continua convocat oficialment pel govern i segurament ahir l’única cosa que van aconseguir va ser que la voluntat de participació pujàs uns quants punts i el votants del sí uns quants més encara. 


Ara, el risc més gran que podien assumir ja els ha passat pel damunt, perquè ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre. Apunteu-lo: era el 20 de setembre de 2017. 
  • Apunteu-lo perquè ahir el govern espanyol va acabar de fer impossible cap mena d’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol, en res i sobre res i durant generacions. 

  • I perquè ahir el pacte de la transició va ser definitivament enderrocat i ja no queda cap pont per on transitar. 

  • Ahir Rajoy es va posar la corda al coll enfrontant-se no tan sols als catalans sinó a la majoria del seu parlament. I ves que no acabe ell fora del govern espanyol abans no es pensa ningú. 

  • Però, per sobre de qualsevol altra consideració, sigueu conscients que, passe què passe a partir d’ara, Espanya, amb aquest cop d’estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d’aturar la independència. Perquè la violència de la policia i els jutges simplement no podrà fer res contra la mobilització popular del primer d’octubre, contra els milions de mans que posarem els papers de vot dins milers d’urnes. Però també perquè ja no hi ha cap autonomia per a recuperar ni per a poder gestionar."
 Llegiu l'article en la seva font original

-----------------------------------------
Ajuda'ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

dimarts, 19 de setembre del 2017

El matí de la diada amb HGxI

Ja de bon matí l'11S centenars de voluntaris omplien el Passeig de Gràcia i el carrer Aragó. Calia senyalitzar els trams, muntar les carpes, organitzar-hi les taules, cadires, material de campanya, banderes, cartells, ...



Horta-Guinardó érem al capdamunt del Pg. de Gràcia, als Jardinets, preparant els trams 110, 111 i 112

Veieu aquí més fotografies

I finalment, vistes imatges del matí, us mostrem un dels vídeos que corren per la xarxa que presenten un resum de la festa de la tarda.


-----------------------------------------
Ajuda'ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota

dilluns, 18 de setembre del 2017

OPINIÓ: " En resposta a la carta del Sr. Xavier Riu publicada al ARA el 16/9/17", per Joan Xuriach.

No ens trobem en cap xoc de trens. 

Estem davant d’un estat d’excepció (no declarat però efectiu) i d’una suspensió dels drets fonamentals a Catalunya. Tota la maquinària i la guerra bruta d’un estat (executiu, legislatiu i judicial) amb la col·laboració fidel i desinteressada del PSOE i de Ciudadanos i l’equidistància de Podemos; sense aquesta confluència no hi hauria bunquerització del PP. 

Amb tots els mitjans de comunicació (escrits, radiofònics i televisius) mentint, manipulant i intoxicant sobre la situació a Catalunya. 

Amb la força i la repressió que exerceix l’exèrcit (la Guàrdia Civil és un cos militar) i la policia, diria que més que un xoc de trens és la lluita desigual entre l’statu quo (atado y bien atado), vigent des del 1939 i disfressat de monarquia constitucional, beneïda per Franco i la majoria de la ciutadania de Catalunya (tres quartes parts) que vol votar i decidir el seu futur lliurement. 

La culminació de qualsevol procés democràtic és la votació, sense aquest acte només hi ha abús de poder. A Espanya (per això volem marxar) «ni quan les granotes criïn pèl» la via escocesa té alguna possibilitat. Ja ho va dir Antonio Machado: “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”.


Joan Juriach
HGxI
----------------------------------------
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones () que trobes aquí sota