dijous, 24 de setembre del 2020

Parlament d'en Josep Solé a la Diada 2020

Les pensions són un dret fonamental del contracte social entre generacions. Les pensions no surten d’una guardiola o d’un compte on s’han anat posant els estalvis dels treballadors. Els que avui treballen estan pagant l’import de les pensions dels jubilats.

Tots els treballadors assalariats i els autònoms contribueixen a pagar les pensions amb quasi un terç del seu salari i durant molts anys, fent un extraordinari sacrifici personal, familiar i social. Les pensions són un mecanisme bàsic de redistribució de la riquesa del país. Pensions i salaris són motors importantíssims de l’economia perquè estimulen el consum de béns i serveis.

Les pensions són econòmicament viables a una Catalunya independent. 

Actualment al nostre país hi ha 2,55 treballadors actius cotitzant per cada jubilat, molt per sobre el nivell espanyol. Això vol dir que en una Catalunya independent el finançament de les pensions estaria assegurat fins i tot en el cas que la nostra economia només creixés com ara, que està frenada per l’Estat espanyol.

Serà tasca de tothom, una vegada aconseguida la independència, de col·laborar en l’elaboració i l'aprovació d'una llei més justa i equitativa que millori la vida de totes les persones que viuen al nostre país. 



 

Les pensions són imprescindibles per mantenir la cohesió social i la independència és la millor garantia de futur per assegurar als nostres fills i néts, aquest dret fonamental.


Josep Solé

HGxInd 

Text anterior 

dilluns, 21 de setembre del 2020

Parlament d'en Joan Xuriach a la Diada 2020

L’espoli fiscal de gairebé 17.000.000.000 € que pateix Catalunya, any rere any, és una xifra demolidora que il·lustra el gravíssim perjudici que significa per totes i cadascuna de les llars i empreses del nostre país; més encara per als ciutadans que no en tenen, les possibilitats dels quals per assolir-ne una són nul·les sense una bona cobertura social. El robatori no discrimina només les llars on es vota independència, també en les que es vota ‘més Espanya’. Tots som més pobres o menys rics gràcies al saqueig continuat de la metròpoli. Fem volar coloms. Amb aquests diners podríem... 


Dotar econòmicament la sanitat pública, els hospitals, els sous dels metges, infermeres, auxiliars, zeladors... podríem potenciar l’ensenyament públic, amb una millora salarial pels professors, amb unes ràtios assenyades, amb ordinadors per tots els alumnes... podríem dignificar les residències per a la gent gran... podríem dotar financerament la investigació i la recerca, evitar la marxa dels nostres joves tan qualificats cap a terres llunyanes... podríem defensar la llengua, fer-la oficial, fer-la important i necessària per a tothom... podríem protegir la pagesia, afavorir el retorn al món rural, ajudar el sector de la mar, salvar el delta de l’Ebre... podríem construir milers d’habitatges socials, podríem augmentar el salari i les pensions mínimes... podríem fer les infraestructures pendents, unes rodalies que funcionin... podríem invertir en  cultura, crear una xarxa per tot el país d’ajuts a la literatura, la música, el teatre, el cinema, el circ, les arts... podríem millorar el cos dels Mossos d’Esquadra, ampliar les seves funcions, augmentar l'exigència en l’accés i revaluar als actuals agents amb avaluacions psiquiàtriques serioses, de coneixement, de català fins a assolir una policia veritablement democràtica que respecti la llei i els ciutadans... 

 
Podríem seguir somniant i somniant, però potser ha arribat l’hora de fer realitat el somni. I fer realitat el somni vol dir assolir la llibertat.


Com a colonitzat el meu objectiu vital és desempallegar-me del colonitzador. 

 


És el moment de fer-li saber a Espanya que ja no tolerem més robatoris, més empresonaments arbitraris, més agressions indiscriminades, més insults, més mentides, més ordres, més incompliments.


Som més de dos milions de ciutadans farts, hem d’esperar més temps els polítics? Assumim els riscos que calguin? La llibertat no s’ho val?


“Si et donen un paper pautat, escriu al dors”.  Juan Ramón Jiménez
 

Joan Xuriach, per a la diada 2020

HGxInd

Text anterior 

divendres, 18 de setembre del 2020

Parlament d'en Josep Lluís Torres a la Diada 2020

El millor país del món

La fundació de la República Catalana és una necessitat urgent perquè l’egoisme i la irresponsabilitat d’aquells que han pretès durant segles dominar tota la península, des del centre, ens ha portat a una situació insostenible. 

El sistema de salut està en perill. Els avenços científics i tecnològics ens han permès tenir una qualitat de vida inimaginable poques dècades enrere. Fins fa ben poc l’esperança de vida era vint anys més baixa. I no tan sols això, la vida era miserable per moltíssima gent. Moltes criatures no tenien mare perquè no va superar el part, un percentatge molt gran de pares i mares havien de veure patir i morir els seus fills per malalties que ara es curen o es poden evitar amb les vacunacions. Les operacions quirúrgiques eren molt traumàtiques i no ens podem ni imaginar com era la vida sense anestèsia: un malson. 

Encara hi ha molta feina a fer en l’àmbit de la salut, encara hi ha molta gent que pateix. Calen molts recursos per fer arribar a tothom els mitjans que la ciència i la tecnologia han posat al nostre abast. A més, cal seguir fent recerca per trobar solucions a malalties per les quals encara no tenim remei. 

L’actual pandèmia del COVID-19 n’és un exemple cridaner. Hi ha molta feina a fer i calen recursos. Fins ara, amb el sistema autonòmic hem anat millorant a poc a poc i amb molts esforços per part de tothom, en particular dels professionals de la salut, però el sistema és insostenible sense un estat responsable i just. 

Uns quants al centre volen tot el pastís i el deute no para de créixer. Cada kilòmetre de tren inútil resta diners que es podrien invertir en salut. No podem perdre més temps. La República Catalana permetria fer un ús racional dels recursos. Els diners no es malbaratarien i podríem apuntalar i millorar el sistema de salut i fer recerca de cara al futur. Podria ser un exemple per altres nacions del món. 


 

No ens ha de fer vergonya pensar que volem el millor país del món. El millor país no perquè haurem obligat a ningú a parlar la nostra llengua, ni perquè haurem propagat una religió per justificar l’espoli d’altres pobles. Serà el millor país del món perquè serà un país de dones i homes lliures i solidaris, preocupats per la salut i el benestar de tots els seus ciutadans.


Josep Lluís Torres 

HGxInd

Text anterior

dijous, 17 de setembre del 2020

Parlament de na Manuela Matzeu a la Diada 2020

Molt bona tarda a tothom!


Moltíssimes gràcies per haver vingut, especialment en aquesta situació sanitària tan excepcional. Companys, companyes: ho hem tornat a fer!

Sense cap dubte aquest ha sigut el repte organitzatiu més complex de la història de la nostra entitat. "Hem demostrat que som capaços d’adaptar-nos al context actual i garantir la seguretat de totes les persones que hi participen".
 

Nosaltres, la societat civil organitzada, amb les nostres lluites d’avantguarda que neixen de  la necessitat viscuda  d’un futur millor, som qui ens marquem el camí. 

No oblidem que les Institucions són al nostre servei per a recollir els reptes i fer-los possibles.
 
No oblidem que les institucions han de culminar les lluites de la societat civil organitzada, altrament esdevenen un fre polític a aquesta.
 
Si les nostres institucions només aspiren a administrar el poder que els hi permet l’opressor,  hauran perdut la utilitat.   
No ens serveixen! No són les que volem!



 
Som aquí avui pel:

  • deure de ser els protagonistes del nostre futur com societat civil. 
  • deure d'exigir als partits polítics que marquin el camí amb i per nosaltres!!! 
  • dret de ser independents
  •  dret de ser un país lliure

Visca Catalunya
Visca el poble català
Visca la Republica Catalana


Manuela Matzeu
HGxInd

Escrit anterior

dimecres, 16 de setembre del 2020

Parlament d'en Oriol Izquierdo a la Diada 2020

El lema general de les mobilitzacions de l'Onze de Setembre d'aquest 2020 diu:

“El deure de construir un futur millor, el dret a ser independents”.


M'agrada. M'agrada que es parli de drets i deures. M'agrada que es reconegui que de nosaltres depèn, no només però també, que el futur sigui millor: és aquell repte que cada generació s'ha plantejat d'ençà que el món és món: no és tant per nosaltres com pels nostres fills i els nostres néts que hem de deixar un país, un planeta, un futur millor que no l'hem trobat. Aquest és el nostre deure.

Perquè tots volem un futur millor. O no somieu, vosaltres, un futur millor, de vegades? Jo sí: jo vull poder somiar un futur millor. Això sí que és un dret! El dret de tenir projectes i esperances i compartir-los amb els altres i treballar per fer-los possibles i anar-los convertint en realitats. No el voleu reivindicar, aquest dret?

Aleshores, si tenim tot el dret a construir un futur millor, què passa amb el dret a ser independents? Doncs, tal com jo ho veig, que més que un dret passa a ser un deure. Una obligació. Un veritable imperatiu. En el nostre cas, la condició de possibilitat de qualsevol futur, i encara més d'un futur millor.

Hem de fer la independència perquè en tenim l’obligació. Perquè en depèn la supervivència del país i de la seva gent. Perquè sense independència no hi haurà futur.

 

Oriol Izquierdo

HGxInd

 

Text anterior 

 

 

dimarts, 15 de setembre del 2020

Parlament d'en Adrià Boronat a la Diada 2020

Aquest any ha estat un any estrany per a tothom. Un any on s’han posat a prova més que mai, aquí i a tot al món, les habilitats d’organització del país tant per part del govern espanyol com del govern català. 


S’ha vist com la gran majoria del poble català ha estat responsable i capaç de confinar-se a casa seva durant tres mesos i mig.

Pel que fa a les escoles, s’han hagut de tancar totes per evitar més contagis i brots. El curs vinent, ens haurem d’adaptar als nous canvis dins els col·legis. És clar que tot això acabarà, però mentre la Covid sigui aquí, les coses seran difícils.

En general, poc podíem fer, ja que aquest virus desconegut atacava i moria molta gent. La Generalitat ho va gestionar tan bé com va poder, es van aplicar mesures de seguretat i restriccions generals, però haver de dependre d’un govern com l’espanyol que ens obligava a no poder donar les instruccions a temps i a minimitzar el número d'afectats pel virus no va ajudar gens.


Si haguéssim estat un país independent, nosaltres ho hauríem pogut gestionar tot molt millor i estic segur s'haurien salvat més vides. 


Vull un futur millor per al meu país, vull la República Catalana, per la qual sempre hem lluitat.
 

No ens rendirem!!!
 

Adrià Boronat
HGxInd


Text llegit a l'acte de la Diada 2020 

Text anterior

dilluns, 14 de setembre del 2020

Parlament d'en David Calabuig a la Diada 2020

Una de les principals característiques d’un Estat és la capacitat de legislar, de crear i d’impulsar lleis pròpies. Les lleis són estructures formals que defineixen com ens relacionem entre nosaltres i amb l’Estat en els diferents àmbits en què interactuem: privat, públic, laboral, ambiental, etc. Els drets fonamentals dels ciutadans han d’estar garantits per lleis de rang superior i, en qualsevol cas, amb la possibilitat de poder canviar-les o modificar-les sempre que així ho decideixi la majoria.

Quan imagino la nostra república catalana, l’Estat de tots els catalans, penso en lleis que afavoreixin al 99% de la població per damunt de les elits. Que permetin canviar els models de ciutat, de mobilitat, energètics, de l’aigua, del món rural. Que prioritzin el respecte i la defensa del medi natural, del nostre planeta i de la diversitat d’espècies de la flora i la fauna, per davant del consumisme i l’explotació de recursos sense fre. Que defensin la llibertat de pensament i el mètode científic. Que protegeixin i donin suport a la cultura, les arts, la creativitat. Que beneficiïn no només els ciutadans actuals sinó també els que han de venir en les futures generacions.


I, és clar, ens cal la independència per poder decidir a què destinarem els diners públics de tots. Disposar d’una Hisenda pròpia i administrar-la amb criteris socials, equitatius i intel·ligents. Només amb la independència posarem fi a l’espoli fiscal que any rere any se’ns emporta recursos que podríem destinar a l’ensenyament, la sanitat, l’habitatge social, a tenir cura dels nostres avis, o a donar ajuts pels infants. La Hisenda pròpia, així mateix, ens permetria activar un ingrés mínim vital basat en el llindar de pobresa. La república catalana també garantirà el manteniment de les pensions que a Espanya perillen. I això és possible gràcies al fet que a Catalunya per cada persona jubilada n’hi ha dues i mitja d’actives.

Aquest breu resum d’alguns dels avantatges que ens reportarà un Estat català independent, pot semblar una utopia.
Tanmateix, en paraules d’Òscar Wilde, “El progrés és la realització d’utopies” i, tal com es proclama en un dels lemes d’aquesta diada: tenim el deure de construir un futur millor!

 

David Calabuig
HGxInd

Text llegit a l'acte de la Diada 2020