dimarts, 31 de juliol del 2012

Els veïns de l'Eixample també marxen cap a la Independència

Aquest dilluns a la tarda, a les 20 hores, el regidor de l’Eixample, Gerard Ardanuy, ha rebut la Marxa per la Independència a la Sala de Plens a la seu del districte. La marxa ha començat a la plaça de Catalunya i ha avançat pel passeig de Gràcia fins arribar a la seu del districte, al carrer d’Aragó.


GALDRIC PEÑARROJA, coordinador de Fort Pienc per la Independència: 

"La via estatutària està acabada, el pacte fiscal no van trigar ni 24 hores a Madrid a dir que no l'acceptarien. Per tant, només ens deixen una opció: la independència és l'única manera de tenir una bona entesa amb Espanya."


Prop de 300 persones s’han manifestat aquest dilluns pels carrers de l’Eixample per demanar la independència de Catalunya. Tal com ja es va fer a Sants-Montjuïc, la Marxa, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha acabat a la Sala de Plens del districte, on els ha rebut el regidor del districte.

Gerard Ardanuy s’ha compromès a treballar perquè l’estelada pugui ser penjada en aquesta seu en un futur no gaire llunyà. A més, els manifestants criden a la mobilització dels ciutadans perquè Barcelona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Font: BTV

diumenge, 29 de juliol del 2012

Badalona marxa cap a la independència








Dissabte passat els d'Horta-Guinardó vam ser amb la gent de Badalona.

Un altre pas endavant.

JAUME LÓPEZ: "El dèficit democràtic alimenta l'independentisme"



Aquesta és una entrevista del 2010 arran de la sentència contra l'Estatut, que va marcar un punt d'inflexió en el procés independentista català. L'hem volgut reprendre per a la secció "Els experts opinen" pel seu inqüestionable interès.

El professor Jaume López analitza els processos independentistes de l'Europa de l'est a la dècada dels 90 i estableix comparacions amb la nostra actual situació social i política. Un procés de reafirmació nacional es caracteritza per una reivindicació de major democràcia ("dret a decidir") enfront dels estats centrals, que deriva en solucions independentistes com a única sortida. Hi ha dues "fallides": d'una banda, l'Europa de les regions, que acaba essent una cosa molt descafeïnada; d'altra banda, el model estatutari, que acaba amb la sentència dictatorial per part del Tribunal Constitucional.

El professor també constata que els processos que duen un poble a la seva independència acostumen a produir-se de cop i precipitadament, gràcies a circumstàncies que els acceleren: a major prepotència estatal, més demanda democràtica, més voluntat sobiranista.

La unitat transversal és clau en l'èxit d'un procés independentista. En el cas de Catalunya, la situació es complica, pel fet que es dóna una desconnexió entre les elits polítiques i les demandes de la gent.

Estem a les portes de veure caure un nou mur, el dels estats unionistes, com quan va caure el mur de Berlín amb la fragmentació de l'antiga Unió Soviètica.

Objectiu: La independència (programa Àgora de TV3)

El març passat, amb motiu de la Constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, el programa de TV3 "Àgora" va convidar Carme Forcadell (Presidenta de l'ANC) i Pere Pugès (Secretari de l'ANC) per parlar sobre el full de ruta de l'Assemblea. L'entrevista és molt aclaridora i, encara que faci temps de la seva emissió, mereix ser publicada i compartida de nou per no perdre de vista quin són els nostres trets definidors i els nostres objectius a curt termini.



Carme Forcadell: "La independència s'aconseguirà per la via política. S'han de produir actes de desobediència civil

"Les condicions que ens posa la comunitat internacional per al referèndum del maig-juny de 2013 són: aconseguir un 50% de participació i un 55% de vots favorables a la independència" 

Pere Pugès: "Farem soroll, però serà un soroll democràtic

L'Assemblea s'ha estès ja per totes les ciutats, pobles, municipis, barris. A Horta-Guinardó ja som molts els qui ens hi hem implicat, convençuts que només des de la societat civil farem possible la Independència.


dijous, 26 de juliol del 2012

Els EUA es fan ressò de l'ANC i la Marxa cap a la Independència

Un analista estatunidenc parla en un article de l’ANC i la Marxa cap a la Independència

L’independentisme català arriba als EUA. Un analista estatunidenc, Nicholas Siegel, ha publicat un article que porta per títol "As Spain Protests Austerity, Catalonia Pushes for Independence" ("Mentre Espanya protesta contra l’austeritat, Catalunya pressiona cap a la independència"). En aquest text, Siegel es fa ressò del creixement de l’independentisme a Catalunya, segons els darrers resultats de l’enquesta del CEO, així com de l’acció de l’ANC i de la Marxa cap a la Independència. A més, apunta la possibilitat que Catalunya esdevingui independent, en part per la crisi d’Espanya.


>> Llegiu l'article complet

dimecres, 25 de juliol del 2012

Catalunya vol viure en Llibertat, Girona 29-J



Catalunya ha encetat un camí que no té retorn. Avui més que mai el país té l’oportunitat d’esdevenir un Estat propi. Cal que refermem amb grans demostracions públiques aquesta voluntat col·lectiva d’assolir la plena sobirania nacional.

Visiteu Catalunya vol viure en Llibertat

>> Més de 15.000 persones omplen la Devesa de Girona en la gran festa ‘Catalunya vol viure en Llibertat'
>> Compromís musical en estat pur en una nit inoblidable

Despleguen una gran estelada al Pont del Diable de Martorell

La Marxa cap a la independència de Catalunya recorre Martorell i altres municipis del Baix Llobregat

Un acte polític presidit per gran estelada desplegada al Pont del Diable, a Martorell, va ser el final, aquest diumenge a la tarda, d’una marxa d’uns 200 vehicles “cap a la independència” que, estructurada en quatre columnas, va recórrer diversos municipis del Baix Llobregat.



La Marxa per la Independència passa per tot arreu. Pobles, viles, barris i ciutats són testimoni d'aquesta immensa riuada humana que inunda tot el territori aquest estiu. El final de la Marxa, l'11 de setembre de 2012, ens hi trobarem tots, en una gran manifestació unitària, que reclamarà, més fort que mai, que Catalunya necessita governar-se ella mateixa com a Estat sobirà i independent.

Notícies relacionades:
>> Més de dos-cents vehicles per l'Estat català al Camp de Tarragona
>> La Marxa cap a la Independència passa per l'Alt Empordà i el Gironès
>> La Marxa cap a la Independència arriba a Figueres

Badalona per la Independència omple d'estelades la plaça de l'Ajuntament



Us presentem avui un recull fotogràfic de la concentració que va tenir lloc ahir dia 24 de juliol, en què Badalona per la Independència (ANC) es va manifestar per la Moció de suport a la Marxa cap a la Independència presentada a l'Ajuntament de Badalona. 



Fins i tot en els llocs menys proclius al catalanisme polític, com el cinturó urbà de Barcelona, trobem gestos decididament sobiranistes. El sobiranisme és a per tot i creix cada dia que passa.

Fotos: Facebook - Badalona per la Independència

dilluns, 23 de juliol del 2012

Esdeveniment a Facebook: 11 de setembre, manifestació unitària

Ja tenim esdeveniment a Facebook per la gran concentració i manifestació unitària de l'11 de setembre.


Fem que aquesta Diada marqui un punt de no retorn: l'onze de setembre hem d'omplir Barcelona reclamant la independència del nostre país! No podem esperar més, no volem seguir commemorant derrotes; volem celebrar molt aviat la DIADA DE LA INDEPENDÈNCIA.

Us suggerim que poseu aquest banner com a signatura del vostre correu i que, naturalment, convideu a aquesta important convocatòria el màxim nombre de gent possible.



Notícies relacionades:
>> Els partits sobiranistes donen suport a la mobilitació de l'ANC de l'11 de setembre
>> L’ANC exposa a partits, entitats i sindicats la voluntat d’assolir una Diada unitària
>> L'ANC fa públics el cartell i el vídeo de difusió de la convocatòria de l'Onze de Setembre

L'estelada gegant de l'ANC continua el seu camí pel Bages

>> Fotos de l'estelada pel Bages

L'estelada gagant al campanar de Moià. Foto: CIC Moià

L'estelada gegant de l'ANC a Artés. Foto: Pius Cisa


Després que el passat cap de setmana Manresa, Navàs, Balsareny, Sallent, Cardona, Súria i Sant Joan de Vilatorrada rebessin l'estelada gegant de l'ANC, Artés, Fonollosa i Moià viuen l'arribada de la gegantina ensenya a favor de la independència de Catalunya amb actes paral·lels. A Artés ha estat rebuda amb un ball de bastoners i un conferència a càrrec d'Enric Larreula. A Fonollosa arriba just abans del concert dels Miralls de Dylan a les Vesprades sota l'Alzina. I el diumenge s'ha penjat al campanar de Moià.

L'estelada gegant de l'ANC a Artés. Foto: Pius Cisa

L'estelada gegant a Fonollosa. Foto: Pius Cisa


L'estelada gegant al campanar de Moià. Foto: CIC Moià

dissabte, 14 de juliol del 2012

Les dues fases de la independència

FERRAN REQUEJO i COLL
Catedràtic de Ciència Política UPF


La política catalana està entrant en una dinàmica nova que fins ara era minoritària en la història del catalanisme. L’experiència negativa dels darrers anys (reforma estatutària i del sistema de finançament) ha fet que bona part de la població vagi arribant a la conclusió que el futur del país passa per la desvinculació d’un estat en què va ser inclòs coactivament ara farà tres segles. Es tracta d’una conclusió que remet a la hostilitat política i jurídica mostrada per les institucions de l’estat (govern central, tribunals suprem i constitucional, defensor del poble, etc) i pels posicionaments dels dos partits nacionalistes espanyols (PP i PSOE).

És fàcil que es produeixi una altra onada en favor de la independència quan previsiblement fracassi el “pacte fiscal amb efectes de concert econòmic” impulsat per l’actual govern de la Generalitat.

Esquematitzant, podem distingir dues etapes en el procés del país vers la seva emancipació política, la fase de l’ independentisme i la fase de la independència.

1) Independentisme. És la fase actual. L’objectiu bàsic és el d’assolir una majoria sòlida interna favorable a la independència. Raons no en falten. De fet, en sobren. Per exemple, la posició del govern central davant de l’actual espoli fiscal recorda el que diu el personatge “Cal•lígula” d’Albert Camus: “no és pas més immoral robar directament als ciutadans que anar deixant caure impostos indirectes sobre el preu dels productes de primera necessitat. Governar és robar, això ho sap tothom. Però hi ha maneres i maneres. En el meu cas, robaré amb tota la franquesa”.

Tres característiques d’una Catalunya independent:

a) seria econòmicament més rica, amb nivells de benestar semblants al dels països nòrdics o Canadà;

b) constituiria un dels estats democràtics més avançats, afavoridor de la solidaritat internacional i dels drets de les minories;

c) seria una societat oberta al món i amb personalitat reconeguda.

En el moment actual, la societat civil catalana independentista està conformada per tres elements. D’una banda, l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). Es tracta d’una organització de base individual i de caràcter transversal, sense vinculació a cap partit i amb vocació de ser present a tot el territori a través d’organitzacions locals i sectorials. D’altra banda, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que agrupa aquells ajuntaments que així ho decideixin en els seus plens. Actualment inclou ja més d’una quarta part de les entitats locals del país –el seu objectiu és arribar al 50% quan celebri la seva presentació oficial. De manera semblant al que va passar amb les “consultes per la independència”, Barcelona probablement s’hi adherirà al final del procés. Finalment, el tercer element el conforma tot un conjunt d’entitats de diferent tipus –empresarials, culturals, professionals, esportives, etc. Per tal d’optimitzar l’eficiència, els recursos i les activitats d’aquestes entitats convindria que s’establís una coordinació permanent entre elles, una mena de “paraigües” organitzatiu, com a mínim entre les més importants.

2) Independència. Aquesta és una fase més complexa que l’anterior, i en la qual intervenen més actors. Cobreix dos aspectes decisius, l’àmbit institucional i l’àmbit internacional. Un cop la societat civil ha mostrat la seva fortalesa, el lideratge i les estratègies de la segona fase correspondran a les institucions del país, especialment a la Generalitat, i als partits del Parlament. De fet, no cal que hi hagi un sol partit independentista, com a vegades es diu, sinó el màxim nombre d’independentistes en tots els partits. En aquests processos, un primer indicador que els observadors internacionals comproven és el nombre de diputats independentistes que hi ha en un Parlament. Això no depèn de com es manifestin els diputats individualment, sinó de quants pertanyen a partits que inclouen en els seus programes la independència, encara que sigui “sense presses”. Òbviament, això ho dic de cara als propers congressos de Convergència i d’Unió. CiU que ja no es podrà presentar en les eleccions del 2014 amb la idea del “pacte fiscal”. En aquesta etapa cal comptar amb un lideratge institucional clar, personalitzat i identificable des de Nova York o Pekín. Paral•lelament, s’han d’obrir estratègies d’obtenció d’aliances amb altres organitzacions i institucions internacionals (Consell d’Europa, OSCE, NNUU, UE, etc). En el seu moment es requeriran observadors i mediadors estrangers, especialment quan l’estat tingui molt més explícitament a l’agenda el tema de la independència de Catalunya i reaccioni amb tots els seus mitjans polítics, jurídics, mediàtics i internacionals per impedir-la.

Crec important no confondre les prioritats, les estratègies i els lideratges d’aquestes dues etapes -malgrat els solapaments que puguin donar-se. L’objectiu de la independència és el més ambiciós que una nació sense estat es pot plantejar. I a diferència dels marcs constitucionals dels quals disposen Escòcia, Quebec o Flandes, Catalunya encara aquest procés sabent de l’hostilitat del marc constitucional i de la cultura política espanyola, molt primitiva en termes de pluralisme. Tanmateix, ja ho deia lúcidament fa dècades Raymond Aron: “Els homes saben que a la llarga el dret internacional ha de sotmetre’s a la realitat. Un status territorial acaba invariablement per ser legalitzat, sempre i quan perduri”.

La Vanguardia, 27/02/12

divendres, 13 de juliol del 2012

Els Municipis per la Independència es conjuren pel referèndum

L'AMI acorda celebrar la consulta sobre la independència "el més aviat possible" però quan "constatin" que els catalans votaran que "Sí"

Els alcaldes de Girona i Vic, entre d'altres, han presidit l'acte Foto: QS/ND

L'associació que catalitza l'independentisme de 485 ajuntaments, 24 consells comarcals i una diputació, ha aprovat dos manifestos dirigits a dos objectius estratègics de la política catalana. En primer terme, l'associació que presideix l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, ha tirat endavant un manifest de suport a la Marxa per la Independència, encetada a Lleida la setmana passada i impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana, que inclou tot un repte: "la ferma voluntat de no aturar-nos fins aconseguir ser un estat d'Europa".


Amb aquesta premissa, l'AMI s'imposa "treballar perquè el més aviat possible els municipis adherits convoquin, tots el mateix dia i amb la mateixa pregunta, una consulta que ens permeti saber el nivell de suport popular que tindrà la futura constitució d'un estat català sobirà".

Comptat i debatut, una consulta sobre la independència que sigui oficial però no vinculant i quan aglutini un 60% de la població del país. De fet, el manifest afegeix que d'acord amb el resultat se celebrin eleccions anticipades amb l'objectiu de celebrar un "pebliscit d'autodeterminació".


Així mateix, els municipis independentistes asseguren que "si l'estat espanyol no permetés la celebració de la consulta o si en aquesta el poble català s'hi pronunciés favorablement, els diputats elegits haurien de proclamar la independència nacional i constituir l'estat propi català".

Nació Digital

Notícia relacionada: L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA I L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA CONSTITUEIXEN UNA COMISSIÓ DE TREBALL CONJUNTA

dimarts, 10 de juliol del 2012

La Marxa cap a la Independència arriba a Sants-Montjuïc


www.btvnoticies.cat

Prop de cinc-centes persones s'han manifestat aquest dilluns pels carrers de Sants amb un únic objectiu: la independècia de Catalunya. La marxa, organitzada per l'Assamblea Nacional Catalana, ha acabat a una sala de plens del districte, plena de gom a gom, amb el parlament del regidor i els organitzadors.
Jordi Martí, regidor de Sants-Montjuïc, ha mostrat el seu suport a la iniciativa i els ha animat a continuar amb la lluita.

Jordi Martí, regitor del districte, desplegant l'estelada a la Sala de plens. 
Foto: smxi.cat

A l’acte hi va intervenir Xavier Vallès, representant de l’assemblea terrorial de l’ANC, i Carme Forcadell, presidenta de l’ANC. Un dels moments més emotius va ser el lliurament d’una estelada al regidor, a qui es va demanar que la pengi a l’alcaldia de Sants el proper 11 de setembre.

Visiteu el bloc de Sants-Montjuïc per la Independència.

dilluns, 9 de juliol del 2012

Carme Forcadell: "Si el govern de Catalunya fes el pas, guanyaria el sí"



Carme Forcadell és la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). En aquesta entrevista, Forcadell explica què volem aconseguir amb la marxa per la independència que va donar el tret de sortida el 30 de juny a Lleida.

La Marxa per la Independència finalitzarà l’11 de Setembre amb un acte massiu i unitari. Després d’aquest dia, l’ANC començarà a treballar amb l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per convocar conjuntament un referèndum.

Si el pacte fiscal fracassés, l'ANC demanaria als partits polítics que incorporessin al seu programa electoral fer el referèndum. I creu que després de les eleccions, el govern que sortís escollit, hauria d’estar preparat per poder dur-lo a terme.

>> Entrevista

Spain secret conflict: el cas català explicat al món



Documental encarregat per Sobirania i Progrés per internacionalitzar el cas català. Una obra excel·lent i molt pedagògica que permet difondre el conflicte català arreu del món. Subtítols en català.

Per veure el vídeo amb subtítols en anglès : http://www.youtube.com/watch?v=taCH_jMLNEU

Documentary commissioned by Sobirania i Progrés to internationalize the Catalan case. An excellent and very educational video to spread the Catalan conflict around the world. Catalan subtitles.

To see the video with English subtitles: http://www.youtube.com/watch?v=taCH_jMLNEU

La tertúlia sobre el motiu de l’augment de l’independentisme a Catalunya



Josep Cuní ha moderat la tertúlia amb Màrius Carol, José Antich i Montse Nebrera. Amb ells hem analitzat els temes que dibuixen l’actualitat. Per primera vegada hi ha una majoria de catalans, segons el baròmetre del CEO, que votaria que “sí” si ara es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, concretament el 51,1%. Un 21,1% hi votaria en contra. També per primera vegada els catalans situen com a opció preferent que Catalunya sigui un estat independent, per davant de fórmules com un estat dins una Espanya federal, una comunitat autònoma o una regió d’Espanya.

8tv.cat/8aldia

dissabte, 7 de juliol del 2012

FERRAN REQUEJO: Organització i viabilitat d’una Catalunya independent

En aquest vídeo, el catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra Ferran Requejo reflexiona sobre com podria ser l’estructura i organització política de Catalunya un cop disposi d’Estat propi, fent notar que les possibilitat són diverses. Alhora, Requejo tracta també de la viabilitat d’una Catalunya independent.

 

Amb Independència

SALVADOR CARDÚS: De la independència possible a la inevitable

De la independència possible a la inevitable. Conferència de Salvador Cardús del passat 24 de maig (2012) al Centre Cívic de Bellaterra, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana:



En la seva ponència realitzada al Centre Cívic de Bellaterra (24 de maig de 2012), en Salvador Cardús afirma que ja ha arribat el dia en què el poble ha pres consciència de la necessitat de ser amo del seu propi destí.

El detonant ha estat el fracàs en el procés de l’Estatut, que ha posat de manifest greus mancances democràtiques de l’Estat Espanyol.


http://www.salvadorcardus.cat

dilluns, 2 de juliol del 2012

Horta-Guinardó, presents a la Marxa per la Independència


Una concentració als Camps Elisis, amb prop de 3.000 assistents arribats d'arreu del país, és el tret de sortida de la Marxa per la Independència (vegeu-ne el recorregut del programa) a la Seu Vella de Lleida.

A l'acte hi han intervingut Lluís Llach, Xavier Rubert de Ventós, Josep Vallverdú, Ferran Requejo, Joan Tardà, entre molts d'altres, i també hi ha donat el seu suport Pep Guardiola

L'Assemblea farà més d'un centenar d'accions arreu del país fins a l'11 de setembre, amb una manifestació a Barcelona amb el lema "Catalunya, proper estat d'Europa"



LA MARXA cap a la independència. Programa núm. 1 (20-06-2012) from CAL d'Esplugues on Vimeo.

L'objectiu de la mobilització és assolir a curt termini la independència de Catalunya. Carme Forcadell, Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha instat al govern a "apostar clarament per la independència sense entretenir-se amb el pacte fiscal".

Recordem que l'ANC es va constituir el passat mes de març davant 5.000 associats amb l'aprovació del seu full de ruta. L'ANC va rebutjar, llavors, presentar-se a qualsevol convocatòria electoral, ja que desitgem mantenir-nos com a actors aliens a la política de partits.

Des de la societat civil, demanem al Govern de Catalunya que faci el pas definitiu per proclamar l'Estat propi.

Una bona colla de l'Assemblea local, associats, familiars i amics del barri hi vam ser presents.

El Punt-Avui
Fotos (Nacio Digital)
La Vanguardia
Vilaweb 
324.cat / 324.cat (vídeo)
Vídeo-reportatge (ANC)