Què és l'energia
És evident que sense l’energia en aquest planeta la vida no existiria. Com a éssers vius som transformadors d’energia. Captem energia de l'entorn i la transformem. Els humans som els únics que vàrem aprendre a fer i dominar el foc. El control sobre el foc és la clau per entendre el que avui entenem per energia. A força de fer servir el foc i altres fonts d’energia els humans hem anat transformant el nostre entorn fins a arribar a les grans concentracions urbanes d’avui. Però l’ús del foc pot tenir conseqüències no volgudes, pensem per exemple en un llumí: pot servir per encendre la llenya i escalfar-nos i també per cremar un bosc sencer.
Si
pensem en els inicis de l'era de la industrialització veurem que es
cremava molt de carbó i això ha tingut moltes conseqüències negatives
per a l’aire de les ciutats com el famós “smog” Londinenc que va matar
moltes persones.Actualment cremem combustibles fòssils, derivats del petroli, i en cremar-los retornem a l'atmosfera el carboni en forma de CO2 responsable de l'efecte hivernacle. Avui dia les concentracions de CO2 a l’atmosfera són tan altes o més que en anteriors períodes glacials. Estem fent un experiment del qual no en coneixem què se'n pot derivar.
Quin problema tenim? Doncs que sempre hem disposat d’energia a força de cremar, primer la llenya i actualment el petroli, gas i materials radioactius com l’urani. Ara ens trobem amb tres problemes, l’escalfament de l’atmosfera, la contaminació i la dependència econòmica dels països que no tenim matèries primeres per cremar.
Durant el segle dinou i vint els científics establiren les lleis que regeixen el comportament de l’energia, especialment importants foren Sadi Carnot i Rudolf Clausius, considerats els pares de la termodinàmica.
Avui dia estem habituats a relacionar les fonts d'energia exclusivament amb els combustibles fòssils però ja sabem que hi ha uns límits ecològics i uns límits de disponibilitat d’aquestes fonts d’energia.
Les possibilitats de l'ús de l'energia va molt mś enllà. L’energia ens envolta i avui dia comencem a fixar-nos en altres fluxos energètics, especialment en els anomenats fluxos biosfèrics, sol, vent, aigua, escalfor de la terra, etc. Mentre al segle XX hem desenvolupat una economia extractiva amb resultats i rendiments paupèrrims ens cal anar cap a una actitud cooperativa amb la natura. Ens cal un canvi de mentalitat.
Els mites
El mite de l’escassetat
Ens diuen que patim una carestia de recursos energètics.
Si ens fixem en la imatge, la quantitat d’energia que arriba anualment del sol a la superfície de la terra supera la quantitat d’energia emmagatzemada en tots els dipòsits coneguts de recursos derivats del petroli i de l’urani. On és, per tant, la crisi energètica? El que ens cal és canviar profundament la nostra mentalitat sobre aquest tema.
El mite del consum: ens diuen i ens creiem que som consumidors d’energia.
La societat de consum ens ha fet creure que consumin energia igual que ho fem amb altres objectes. Els humans no consumim sinó que transformem l’energia. La ciència ja ens ho diu: l’energia ni es crea ni es destrueix senzillament es transforma. El petroli, la gasolina el gas i tots els combustibles no són energia, són materials dels quals obtenim l’energia quan els cremem. I en el cas dels combustibles fòssils els convertim amb treball i en productes contaminants que afecten l’atmosfera terrestre i la nostra qualitat de vida.
El mite de la vida còmoda: ens diuen que per viure bé
cal consumir molta energia. Aquest mite queda desmuntat veient les gràfiques que relacionen el Producte Interior Brut per càpita en relació al consum d’energia per càpita de diversos països. A igualtat de PIB/càpita el consum d’energia és molt diferent segons països. L'energia a casa nostra
L’any 1979 ja hi havia grups que parlaven d'utilitzar les energies renovables. L'any 1982 es publicà a la revista Ciència un article que demostrava que Catalunya podia ser totalment autònoma energèticament. En aquell moment els estaments polítics de casa nostra poc cas en varen fer.
Posteriorment, a l’època del tripartit es va fer un encàrrec des de Vicepresidència a l’empresa Ecofit per estudiar la possibilitat de tancar les centrals nuclears de Catalunya, que amb quasi 40 anys de funcionament ja representaven un risc pel seu envelliment. L’objectiu era estudiar si es podia substituir l’energia produïda per una de les centrals amb el 50% de cogeneració (centrals que generen electricitat i energia tèrmica) i l’altre 50% amb energies renovables amb l’objectiu de complir amb les directives europees del 50/50. L’assoliment d’aquest objectiu es projectava en l’horitzó del 2020. A partir del 2020 s’hauria d’anar substituint un 12% anual de cogeneració per renovables de tal manera que aproximadament el 2030 s’assoliria l’objectiu d'autonomia energètica.
Faré, aquí, un incís, per donar algunes raons del perquè cal tancar les centrals nuclears. En primer lloc la matèria primera s’extreu deVídeo de la conferència mines en països com el Níger o Austràlia en unes condicions laborals i ecològiques diguem que no molt correctes. Anualment cal extreure 1 milió de tones de mineral d’urani per a obtenir-ne el combustible i alimentar les centrals nuclears que tenim Catalunya. En segon lloc cal tenir molt en compte que els residus que generen són un llast enorme per a les futures generacions.
Anem a veure ara quin és el balanç energètic a Catalunya. Desgraciadament l’institut que fa aquestes estudis, l’ICAEN que depèn de la Generalitat, no els porta gaire al dia (l’últim estudi que tenim és el del any 2014). Importem l’equivalent a 23 milions de tones de petroli. Tres d’aquests 23 milions van a fabricació de derivats del petroli (com ara plàstics i pesticides). Dels 20 milions restants només n’aprofitem 13 milions, un 65%. Perdem la resta per ineficiències del sistema. Tenim per tant dos grans problemes: una dependència del exterior del 93% i un sistema ineficient amb un rendiment del 64%.
Veieu: Balanç energètic de Catalunya
En els últims temps sembla que les coses comencen a canviar i des de el Govern de JxSÍ es va fer el Pacte Nacional per la Transició Energètica que té com objectiu mobilitzar la opinió pública i actuar per aconseguir al 2050 a Catalunya un sistema energètic utilitzant totalment energies renovables. També és important la "Llei de canvi climàtic" aprovada el juliol del 2017 que regula com fer la reducció d’emissions de CO2 per arribar a ser zero al any 2050.
Tant el Pacte nacional com la Llei representen dos reptes enormes que sembla que finalment el Govern s’atreveix a encarar.
Com és el mercat Espanyol del qual en formem part? A Espanya es van acabar els monopolis verticals de les empreses energètiques per l’obligació de seguir una directiva europea que obligava a liberalitzar el sector. Així es va passar de tenir empreses monopolistes que generaven, distribuïen, transportaven i comercialitzaven energia a un mercat en el que hi ha llibertat per crear empreses que generin energia i la comercialitzin i es manté el monopoli en la distribució i transport (Red Eléctrica Española)
La Llei espanyola que regulava aquesta transformació tenia tres objectius: obtenir guanys en eficiència i poder reduir preus, millorar la qualitat del servei i augmentar la competitivitat. Algú ha vist alguna d’aquestes millores especialment en els preus?
Empreses com Iberdrola es varen dividir en varies per poder seguir controlant cada una de les parts. Hi ha hagut una desregulació però no una liberalització. En el terreny de la generació ja es veu clar que les empeses de sempre no tenen cap dificultat per a instal·lar generadors eòlics o plaques solars, però si això ho volen fer els ciutadans es troben en tota mena de traves burocràtiques.
El Model energètic que volem
En primer lloc cal preguntar-se, qui ha de decidir quin model aplicar? Fins ara les decisions s’han pres des de les grans empreses. Cal que els ciutadans puguin decidir sobre aquest tema? Si el que volem es construir una República és evident que la resposta ha de ser sí.
Les tres preguntes que ens hem de fer per determinar quin model energètic volem serien les següents:
- Quanta energia necessitem per viure dignament?
- Quines tecnologies cal aplicar?
- Qui ha de controlar el sistema?
En el model actual les respostes són obvies.
- Quanta energia? Tota la que vulguis mentre la puguis pagar.
- Quines tecnologies? Macro tecnologies: centrals elèctriques, centrals de carbó, centrals nuclears, etc.
- Qui ho controla? Els quatre de sempre!
Amb la utilització de sistemes d’energia renovable quines són les respostes?
- Quanta energia? Doncs cal pensar a tenir sistemes altament eficients i no malbaratar-la. I una manera de ser eficients és evitar al màxim les transformacions i el transport. Generar-la el més a prop del lloc on es consumirà.
- Amb quina Tecnologia? Les més senzilles, directes i comprensibles. Ara no sabem res, només entenem el On OFF dels aparells i no som conscients de què hi ha darrera d’aquesta acció. Hem de passar de l’era del foc a l’era dels fluxos. Quan els raigs del sol, fluix solar, arriben a la Terra aquesta s’escalfa. Si interposem una placa solar aprofitem el flux per fer un treball, produir electricitat o escalfar aigua, i després aquesta escalfor torna a la Terra de manera que l’únic que fem és retardar el procés sense causar cap desequilibri a la natura. Per aprofitar els fluxos energètics naturals tenim moltes tecnologies: solar, geotèrmica, eòlica, biomassa, hidràulica i moltes més.
- Qui ha de controlar? Anirem cap a sistemes descentralitzats on els propietaris seran els mateixos usuaris.
Quanta energia necessitem? Tota la que vulguem mentre la puguem pagar. Cal pensar en tenir sistemes altament eficients i no malbaratar-la. I una manera de ser eficients és evitar al màxim les transformacions i el transport. Generar-la tan a prop com es pugui del lloc de consum.
- Quina Tecnologia? Les més senzilles, directes i comprensibles. Ara no sabem res, només entenem el "On/FF" dels aparells i no som conscients de què hi ha darrere d’aquesta acció. Hem de passar de l’era del foc a l’era dels fluxes. Quan els raigs del sol arriben a la terra, aquesta s’escalfa. Si interposem una placa solar aprofitem el fluix energètic per fer un treball, produir electricitat o escalfar aigua, i després aquest flux torna a la terra de manera que l’únic que fem és retardar el procés sense causar cap desequilibri a la natura. Per aprofitar els fluixos energètics naturals tenim moltes tecnologies: solar, geotèrmica, eòlica, biomassa, hidràulica i moltes més.
- Qui ha de controlar? Anirem cap a sistemes descentralitzats on els propietaris seran els mateixos usuaris. Per il·lustrar que això no és una utopia explicaré alguns exemples actuals on això ja és així;
- Sacramento. Califòrnia. L’empresa SMUD proveeix serveis d’energia als ciutadans que a l'hora són propietaris de l’empresa.
- A Catalunya des de fa un any funciona un projecte eòlic de propietat compartida. És el primer projecte d’aquesta naturalesa finançat per aportacions individuals que van de grans xifres fins a molt petites.
- A Alemanya hi ha actualment una competició entre territoris, impulsada per els mateixos ciutadans, per veure quin d’ells arriba primer a disposar d'energia amb tecnologies cent per cent renovables. El govern Alemany hi posa facilitats, tot al contrari que aquí on per obtenir el permís de l’administració per instal·lar el molí del projecte “viuredelaire” es van trigar quatre anys!
- A Dinamarca també hi ha una gran tradició democràtica en els temes energètics. Ja els anys 70 hi va haver una oposició molt forta a les centrals nuclears. L'any 1985 el govern va decidir no instal·lar-ne més. A principis del segle xx, com que el país és molt pla i no podien disposar d’energia hidràulica varen desenvolupar molins de vent petits per tenir electricitat als nuclis de poca població. Així és que el que va començar un ferrer de poble fa anys s´ha convertit en una de les multinacionals més importants del món especialitzada en energia eòlica. Paisatges com aquest amb infinitud de molins seran rebutjats si la gent no hi participa. Si la gent i els pobles en són els propietaris i els usuaris seran benvinguts i acceptats, perquè un altre dels avantatges de que sigui la gent qui prengui la iniciativa és que la riquesa es queda al entorn.
-----------------------------------------
Materials de consulta i per a saber-ne més:
- Vídeo de la conferència. També el pots veure al nostre canal de youtoube (hi ha enllaç a la part dreta del blog)
- Jose Goldemberg, Energy: What Everyone Needs to Know, Oxford University Press, 2012
- Josep Puig i Boix, Les energies netes, Editorial Barcanova, 1993
Anima’t a compartir els teus comentaris al nostre blog: http://noticieshgxi.blogspot.com/
