"Barça i 'procés': La dignitat ha d'estar per sobre de la por", per Joan Xuriach Fusté

Sóc soci del Barça des del juny de 1969 (hi anava des del 1962, amb 7 anys), tinc el número 8.923.

Al Camp Nou va ser el primer lloc on vaig veure una senyera en públic (a casa en teníem un parell d’amagades) doncs fins a finals dels anys setanta va estar prohibida pel dictador feixista.

El Barça, des de la seva fundació, sempre ha estat al costat del poble de Catalunya, fins i tot en moments molt difícils.

• El 1925, Primo de Rivera va tancar el camp de les Corts per una xiulada massiva del públic a la marxa reial i Joan Gamper va haver d’exiliar-se. Josep Sunyol, president del club durant la Guerra Civil, va ser afusellat pels franquistes. 

• Des del 1939 fins al 1946 el club va ser intervingut com a represàlia pel seu catalanisme i republicanisme.

• Els crits d’independència, la guerra de les estelades, els xiulets a Juan Carlos i Felipe... 

Sóc un ciutadà (i com jo, molts socis) que, abans que culer, és català i demòcrata i prefereix perdre sis punts, a jugar un partit de futbol mentre les forces repressives espanyoles agredeixen nens i vells indefensos.

Sóc un ciutadà que, davant la injustícia de l’empresonament dels senyors Sánchez i Cuixart, no pot permetre que el club s’arronsi i no deixi entrar pancartes a l’estadi exigint el seu alliberament, mentre, per la seva part, en confecciona una que, en el moment on ens trobem, amb tres quartes parts del ‘Congreso de los Diputados’ volent-nos sotmetre per la força militar i policial, resulta, com a mínim, vergonyant.

Plegui, senyor Bartomeu. La dignitat ha d’estar un esglaó per sobre de la por.

Joan Xuriach Fusté

HGxI