Per tant, si preteníem assolir un nivell màxim de qualitat democràtica i alhora el manteniment de l'harmonia convivencial, calia dur la reivindicació sobiranista al món de la política real: Aquesta qüestió havia de deixar de ser tabú a tots els nivells, des de les famílies i els grups de whatsapp fins a l'alta política, passant pels mitjans de comunicació.
Per assolir aquest pas endavant ha calgut que les sotragades del 20-S i de l'1-O fessin sortir el millor de tots nosaltres. L'evidència del risc que corre la democràcia a Catalunya, així com la violència exercida sobre els ciutadans per part de l'Estat, han estat el catalitzador que han obert els ulls de molts catalans unionistes que fins ara es creien cegament les consignes dels mitjans espanyols, i alhora han fet que molts independentistes obrin el seu horitzó a un respecte i empatia sincers envers els catalans d'identitat espanyola.
Aquest fet s'ha visualitzat els darrers dies en imatges molt potents de respecte i germanor no només entre catalans de diferents identitats nacionals, sinó fins i tot de diferents opcions de model d'estat. Hem vist com a les manifestacions sobiranistes s'ha passat de xiular a la bandera espanyola a aplaudir qui la porta, i alhora veiem com per primer cop un gruix important de catalans unionistes admeten que s'ha de votar sobre el tema i acceptar-ne el resultat.
Aquest pas endavant en les actituds no s'explica sense un canvi en el nivell de confiança mútua entre les diferents sensibilitats, que sens dubte ha vingut propiciat per la situació límit viscuda els darrers dies. I cal no oblidar un nou factor definitori per aquest nou escenari: la irrupció massiva dels joves implicant-se en la mobilització i definint públicament els seus pensaments i els seus sentiments sobre la qüestió nacional. Aquesta visió neta i franca, lliure de prejudicis i rancúnies reprimides, ha estat una lliçó per a tots.
Un altre factor desllorigador ha estat segurament el fet que el govern i els mitjans espanyols han finalment superat una línia vermella en la seva insistència sobre la fractura social que suposadament genera el sobiranisme, mentida que ha quedat en evidència, fins i tot a ulls dels catalans unionistes, davant els fets de solidaritat i cohesió que estem presenciant aquests dies.
Cada cop més catalans entenen que no es pot afrontar cap solució al problema sota la tutela de l'Estat espanyol, perquè aquest estat (entenent com a tal el conjunt de govern, judicatura, partits, corona, elits econòmiques i mitjans de comunicació) no només no comprèn ni accepta la realitat social catalana sinó que fomenta de forma conscient i deliberada la mateixa fractura social que després denuncia. Es poden arribar a entendre tergiversacions de les xifres d'espoli fiscal o amenaces de sortida de la Unió Europea, però els catalans no consentiran mai que es posi en risc el seu tresor més valuós, la seva cohesió social.
Totes aquestes constatacions permeten ser optimistes sobre l'assoliment d'una majoria àmplia que ha de permetre fer el pas endavant definitiu en l'assoliment dels reptes socials i nacionals del país. Si, com sembla, estem superant amb nota l'assignatura pendent de la normalització del debat i l'acceptació de la identitat de l'altre, i alhora estem sent testimonis de l'anhelada convergència entre els dos grans moviments de mobilització popular del país a la darrera dècada, amb tota seguretat estem bastint uns fonaments ferms per a la nova república.
Octavi Dolcet Rodríguez
HGxI
-------------------------------
Llegeix també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d'aquests dies:
Anima't a compartir la teva experiència d'aquests dies i envia'ns un escrit per a publicar-lo
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
Octavi subscric el que ens expliques
ResponEliminaValoro moltíssim la incorporació massiva del joves
Sobre la fractura de la cohesió social penso que poder ja existia, especialment per part dels unionistes, sols que ara se'n parla i abans ens limitàvem a trampejar-la.