"Els individus vestits de fosc, sense rostre, sense identitat, gairebé sense pell, prenen posicions al voltant de l’entrada. Porres, guants, visera abaixada, el cos revestit de proteccions. En el pit d’alguns, els que subjecten els fusells, s’entreveu munició verda, bales de goma, gairebé l’única nota de color d’uns uniformes foscos de dalt a baix. Davant seu, una reixa que no és una reixa, perquè la porta és oberta.
...
Cridem, cantem i plorem. A un pam de les cares sense rostre. No volem que facin mal a la gent que és dins. Persones que estimem i que ens estimen.
...
I sí, també van donar exemple de dignitat tots aquells que, amb llàgrimes als ulls, van veure com una policia política els arrabassava les urnes. En els exemples de determinació i de valentia que el país va donar l’1 d’octubre, Manuel de Pedrolo també hi era present."
Llegiu l'escrit sencer en la seva font original.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada