Però les coses no son així. A Catalunya hi ha unes persones que volem la República i que respectem les diferents maneres de pensar i unes altres que els que fan és impedir que les primeres votem, que ens expressem lliurement i que fan mans i mànigues per tal d’aconseguir que renunciem a les nostres idees i si no ho fem ens empresonen.
Hem demanat divuit vegades votar, un dret que tenim, i totes les vegades ens ho han negat. Quan per fi ho vam fer ens van apallissar per escarmentar-nos.
Hem guanyat unes eleccions i ens impedeixen formar el govern que hem triat la majoria de ciutadans. Aquest vegada ho fan utilitzant un altre tipus de violència, la d’una llei injusta que està al servei dels que ens volen domesticats i callats.
No amics, no tot és equivalent, a una banda hi ha les víctimes i a l’altra els botxins.
Teresa Calveras
HGxInd
Suposo que estaràs d'acord que això de la llei justa/injusta és discutible. Tot va començar amb les seqüeles del cop d'estat del 81. La LOAPA fa frenar el desenvolupament conceptual d'Autonomia i la seva evolució democràtica. Sembla que la cultura democràtica a Catalunya ha seguit un camí molt diferent en comparació a la resta de l'Estat. Aquí ha anat variant, allà s'ha esclerosat. I això no té res a veure amb la justícia de les lleis.
ResponElimina