‘Coitus interruptus’ , per Joan Xuriach Fusté

Els ciutadans que fa anys i panys que treballem per la llibertat de Catalunya, l’última colònia d’Espanya, volem sucar d’una vegada el melindro en la tassa de l’alliberament, sense interrupcions, ni dels governs antidemocràtics de Madrid, ni de les forces colonitzadores repressives oficials i extraoficials, ni dels lobbies postfranquistes, ni d’una UE que no respecta els drets humans (ni dels qui hi som dins, ni dels qui hi volen entrar fugint de la guerra), ni dels “ciutadans del món” o “equidistants” que, en el cas dels primers, acostumen a sentir-se més espanyols que Manolo el del Bombo i que, en el cas dels segons, acaben sempre al costat dels poderosos. Tampoc d’alguns polítics que haurien d’aprendre del coratge i la determinació que va demostrar la ciutadania el passat 1-O.

No estem per pauses, hi havia persones de noranta a cent anys que varen anar a votar i, per a ells, unes setmanes pot significar morir sense veure la independència de la seva terra. Ells no mereixen ajornaments sinó complir el que es va prometre, posar-se a l’altura de la seva dignitat. Voler pactar és lloable, voler pactar amb el govern espanyol de torn, que menteix gairebé sempre i no respecta ni el que ha signat, és estúpid, covard o, directament, masoquista. 

President Puigdemont: Així no!

Joan Xuriach Fusté
HGxI 

-------------------------------------------------------
Llegiu també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d'aquests dies:

• Reflexions d'un militant de l'ANC, per Gerard A.de Montpensier

• 1 d’Octubre: Una mexicana va a votar, per Julieta Piastro

• El moviment popular, per Lluís Vila

• Observadors internacionals, per Joan Xuriach Fusté

• Un dia inoblidable, per Lluís Mercader

• El primer d’octubre al Mare Nostrum, per Núria Costa i Woith

• Ídols amb peus de fang, per Maria Gemma Cerezo Pumariega

• Forjant l'ànima del nou país, per Octavi Dolcet Rodríguez

• Un dia agre-dolç, per Elvira Castell

• Records de fa més de 40 anys, per Josep Ibarz 

• No us ho perdonarem mai. David Calabuig

• L’1-Oct, ja ens quedarà per sempre a la memòria, per Teresa Calveras 

• Ahir vaig sentir, una vegada més, l'orgull de formar part d'aquesta gran família catalana, per Alícia Ribot Sabaté

Animeu-vos a compartir la vostra experiència d'aquests dies i envieu-nos un escrit per a publicar-lo. 
 
Ajudeu a difondre aquest article fent ús de les icones que trobeu aquí sota.