Superat el moviment de la instal·lació ens comença a penetrar el fred, som a l’ombra, davant de la porta principal on circulen molts veïns.
Abordar la gent que entra i surt de l’hospital, té el seu què. Hi ha força concurrència però no tothom te l’ànim per escoltar-nos. En aquest emplaçament, davant el mal color de la pell, les ambulàncies, les crosses i cadires de rodes, l’empatia és condició sine qua non.

Ara, com llavors, hi ha gent que, sensible a la nostra acció, ens anima i gratifica, reconeixent la tasca de l’ANC i sorgeixen anècdotes simpàtiques com la d’ahir:
Al carrer d’Olzinelles a Sants, on visc, hi ha un antic obrador de xocolata que ha evolucionat i per festes, a més de bombons, ofereix uns immillorables torrons. Hi ha cua que surt fins al carrer. I mentre espero unes senyores d’Horta, des d’on s’han desplaçat per proveir-se de la dolça manduca, em reconeixen i saluden dient-me que al matí hem parlat a la porta de l’Hospital de Sant Pau.
HGxI |
No cal dir de què ha versat la conversa seguida mes o menys discretament per la gent del voltant.
Nadal 2013.
Pilar Trenchs i Figuerola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada