CRÒNICA. Recollida de Vots per la Independència, plaça Maragall, 21-12-2013

 

El desplegament de paradetes per la Independència està essent molt intensiu darrerament (mireu com d'atapeït tenim el calendari) i més que ho serà en els propers mesos i fins al dia de la Consulta (#9N2014). HGxI està present pràcticament cada dia al Districte i el ritme de recollida de vots s'incrementa sense parar.

Els voluntaris d'avui hem estat: Sílvia, Isabel, Miquel, Rosa, Àngels, Enric, Salvador i Salvi P.

Aquestes són unes imatges d'avui dissabte al matí a la Plaça Maragall. Un no parar. Resultat, més de noranta signatures dipositades a l'urna no és cap punyeta.

Conversa 1

-Bon dia, som de l'Assemblea Nacional Catalana. 
-Bon dia.
-Nosaltres estem per la Independència de Catalunya.
-(...)
-Sabeu que d'aquí a uns mesos se celebrarà un Referèndum en el qual decidirem ser un nou Estat independent o no... o quedar-nos com fins ara.
-Sí, ho sé... Bé, això si ens deixen.
-És clar, cal defensar el Referèndum peti qui peti. Per això és importantíssima la Campanya "Signa un Vot", perquè...

La petició del Signa un Vot té dues parts: La primera demana la celebració d'un referèndum, i la segona commina els nostres polítics que Declarin Unilateralment la Independència en el cas que no es pugui celebrar la consulta. 

CONVERSA 2

-Bon dia, som de l'Assemblea Nacional Catalana i d'aquí pocs mesos podrem votar SÍ a una Catalunya Independent.
-(...)
-Li puc preguntar si vostè anirà a votar?
-A mi el que em preocupa és cobrar la pensió, jove.
-Per la pensió no pateixi que no depèn pas del govern d'Espanya, sinó dels treballadors en actiu que estan cotitzant...
-No me'n fio ni un pèl, ni dels polítics d'allà ni dels d'aquí... A més això acabarà malament.
-No m'espanti!
-Jo ja ho vaig viure això... El 36, sap de què li parlo, oi? Doncs qui ens diu que no pot tornar a passar? El dia de la Consulta ens podem trobar amb l'exèrcit, els del tricorni i la Brunete al complet i un sarao de "padre y muy señor mío".
-És impensable avui dia una situació així... A més no estem disposats a viure amb por ni a renunciar a les nostres aspiracions, ben legítimes.
-Ui! Tot això s'ho passaran pel forro...
-Miri, no només ens en sortirem bé, sinó que ho farem de forma pacífica i democràtica. No hi ha cap exèrcit en el món civilitzat que ho pugui aturar.
- Però és que Espanya és el tercer món, jove.
- Doncs marxem-ne tan de pressa com puguem.
-Tant de bo, jove, tant de bo. Que hi hagi sort
-Emporti-se'n aquest fulletó.
-Això sí, vinga!

La impressió que ens hem endut avui (i per extensió la resta de dies) ha estat francament molt positiva. Les converses anteriors són només dues simples mostres de les moltíssimes que es produeixen en un matí com aquest. Cal dir-ho ben alt: La resposta predominant és de complicitat, de simpatia, de front comú, de col·laboració.

Però atenció, no trobem al carrer una adhesió a la causa incondicional i acrítica. La gent, des de postures molt diverses coincideixen en el dret inapel·lable a poder decidir. A partir d'aquí hi ha tots els matisos possibles, imposant-se clarament el SÍ+SÍ, però condicionat a dos factors, com són:

-una regeneració democràtica i una lluita real contra la corrupció i el frau. 
-una informació sobre el procés entenedora, transparent i fiable.

Grans reptes que des de l'ANC assumirem ben aviat ara que la campanya pel SÍ és a punt d'enlairar-se.