Escrit enviat per: Miquel López Ibañez
Des de la emoció, a vegades
difícilment continguda, escric aquestes paraules del que va ser i vàrem viure, juntament amb
altres companys, la Diada del 11 de setembre d'enguany. És
evidentment una visió molt personal, i potser també vehement, però
és el que sento en aquests moments i com em va dir, recent acabada
la mobilització, una amiga periodista basca : "Esteu sent
protagonistes d'un moment històric". Sí d'un moment històric
en el qual vàrem ser participants actius en primera línia.
Des de la emoció, a vegades
difícilment continguda, escric aquestes paraules del que va ser i vàrem viure, juntament amb
altres companys, la Diada del 11 de setembre d'enguany. És
evidentment una visió molt personal, i potser també vehement, però
és el que sento en aquests moments i com em va dir, recent acabada
la mobilització, una amiga periodista basca : "Esteu sent
protagonistes d'un moment històric". Sí d'un moment històric
en el qual vàrem ser participants actius en primera línia.
Ja des del matí i amb la fina pluja
que ens acompanyava sortírem amb meticulosa puntualitat de Maragall/Font d'en
Fargues. Enfilàrem l'autopista cap a les terres tarragonines del Baix Camp, el nostre destí.
L'allau de vehicles amb samarretes grogues i estelades en direcció al seu punt de trobada era
un presagi de tot el que esdevindria més tard.
Fem una parada tècnica en l'àrea de
servei del Mèdol, i tot seguit fins a Reus on vàrem fer parada i fonda per menjar i descansar.
Una hora després cap al tram assignat de la Via.
Esperem alegrement i festiva l´arribada
de l'hora simbòlica: 17:14, i amb les mans llaçades i el cor bategant, però
tossudament alçats. Iniciem un dia que esdevindrà memorable.
Després, ordenadament, la tornada a casa
amb la satisfacció i l´orgull de la feina ben feta, però amb el compromís ferm que
l´endemà seguirem treballant.
Aquesta era una fita important. Però el camí encara serà llarg, i
ple d'obstacles i entrebancs. Però és el nostre camí.
Voldria acabar aquest escrit mostrant
la meva admiració per tot aquest poble nostre que ens ha donat un
exemple de dignitat i compromís, per la gent que s'ha desplaçat
voluntàriament a cobrir llocs de la Via que eren buits. Som un
gran poble, i per això volem aconseguir que les generacions futures tinguin un país com cal. La
pressió popular ens ha portat fins aquí i és la que ens ha de
portar més enllà.
Treballem per fer-ho possible!
Ho farem!
Miquel López Ibañez
Jo només vull recordar que anar a votar és molt fàcil: surts de casa, camines uns minuts i votes.
ResponEliminaParticipar a la Via és uns ordres de magnitud més complicat que votar.
Per tant, la voluntat demostrada pels participants a la Via és enorme i aquest dia quedarà com un hite en la història d'aquest país.
Enhorabona a tots!