Informació, idees i arguments

El nostre company Enric Sánchez ha confeccionat el document: Informació, idees i arguments, en el qual recull informació idees i arguments orientats a entendre la situació d'espoli a que està sotmesa Catalunya i les previsions en el cas d'una Catalunya independent.

Pensem que pot ser útil per a informar-nos, informar, debatre, ... Baixeu aquí el document sencer

Els temes que s'hi desenvolupen són:

• Catalunya cada vegada és menys dependent de l’Estat espanyol. Catalunya exporta el 68,3% del que produeix 
  

• Malgrat les retallades exigides a les comunitats autònomes, l’Estat va incrementar encara mes la despesa corrent en 110.000 milions d’euros (més del 5,4%), a banda de les partides de les pensions.

• Deslliurada del deute net de l’Estat espanyol, la república catalana generarà prou recursos per atendre les seves necessitats, amb un deute sobre PIB inferior a la mitjana de la UE 

• Les conveniències i interessos de les grans corporacions espanyoles sempre han estat prioritàries enfront de les necessitats més bàsiques de la població. 
  
• Malgrat els arguments contraris i la indefinició de la UE en relació a Catalunya, els desitjos de l’Estat espanyol a Europa no sembla que per la majoria de països que en formen part hagin de ser prioritaris amb l’adveniment de la República catalana. 

• Els recursos de l’estat davant del Tribunal constitucional contra Catalunya, fan inviable les polítiques del govern adreçades a pal·liar les necessitats de les persones sense recursos econòmics.  Les limitacions econòmiques de la Generalitat fan inviable l’increment de la despesa en serveis essencials, molt per sota de la UE i de l’Estat espanyol.
  

• Històricament l’Estat espanyol ha estat incapaç de reduir en termes acceptables el risc de pobresa de les capes més desfavorides de la població espanyola.
  

• L’Estat inverteix a Catalunya un 40%, per sota de la mitjana espanyola
  

• El Banc d'Espanya dinamita les previsions de Rajoy

• Despeses en «representació exterior» 

• Catalunya pren el lideratge en la creació d’empresehttps://sites.google.com/site/assembleahortaguinardo/s, 

• Viabilitat econòmica de Catalunya com a estat independent 

• La sortida d'Espanya us empobrirà!

• Finançament internacional en millors condicions que el FLA, segur! 

• El tracte d’Espanya a Catalunya: com sempre, tot igual.

• Sobre la no pertinença de Catalunya a la UE

Baixeu aquí el document sencer 

I també podreu trobar el document al nostre web: pestanya "documents" opció "argumentaris".

Podemos, Ciutadans i Catalunya. Sis preguntes amb resposta (6 de 6)

Quan governin, acceptaran generosament prescindir dels 16.000 milions d’euros que suposa la contribució catalana a la hisenda espanyola?

Difícilment. Cap govern espanyol, per molt progressista que sigui, no renunciarà mai als ingressos que suposa l’actual espoli fiscal de la Catalunya autònoma. La resta de comunitats, sigui quin sigui el color del seu govern, tampoc no ho acceptaran mai mentre existeixi un marc legal que ho permeti.

La sola disponibilitat durant un any de tota la quantitat que suposa dèficit fiscal generat a Catalunya per l’Estat espanyol hauria evitat les retallades de 12.000 milions d’euros que la Generalitat ha hagut d’aplicar els passats tres anys.


Llegeix totes les respostes de la sèrie 'Podemos/Ciutadans i Catalunya'.

ARGUMENTS. A Catalunya Podemos no aporta res de nou

Benestar o Retallades. Tu decideixes.

España no podrá pagar las pensiones; la Catalunya independiente, sí

La ruïna de l'espoli fiscal. La Catalunya independent tindrà superàvit

El dèficit fiscal de Catalunya, que suma uns 16.000 milions d'euros de mitjana, representa aproximadament 2.250 euros anuals per cada ciutadà del país. Amb aquests diners, la situació econòmica de la Generalitat canviaria per complet. En lloc de registrar un dèficit de 7.607 milions (el 2010), Catalunya tindria ara un superàvit d'uns 9.000 milions.

Quants diners tindrem quan siguem un Estat independent? Resposta: superàvit d'11.600 M d'euros

El pressupost d'una Catalunya independent por vilawebtv

El nou estat gestionaria un superàvit de 11.600 milions d'euros, el 5,9% del PIB. Per a entendre el valor de la dada només cal aclarir que equivaldria, en un sol any, al doble de les retallades que la Generalitat ha fet els darrers cinc anys.

VÍDEOS. Hisenda Catalana i Sistema Bancari en el Nou Estat Català

Intervencions de l'acte "Hisenda Catalana i Sistema Bancari en el Nou Estat Català" celebrat a l'Ateneu el passat 22/01.

1. Agència tributària catalana. Ponent: Joan Iglesias.

2. Sistema bancari del nou estat. Ponent: Pere Aragonès.

L'estat autonòmic va ofegant Catalunya, per Núria Bosch

Cada dia constatem que l’actual funcionament de l’estat de les autonomies cada vegada ofega més Catalunya, i que la situació es fa cada cop més insostenible. 

L’estat autonòmic ja no serveix i no és útil per a la governança de Catalunya. No resol els problemes dels catalans i no els aporta més benestar. Com que això ho creu una gran part de la ciutadania catalana, aquesta ha optat per veure la transformació de Catalunya en un estat independent com l’única sortida a aquesta problemàtica.

Aquests ciutadans han perdut completament l’esperança (cal dir que alguns mai l’han tinguda) que dins de l’estat espanyol es pugui trobar un encaix apropiat per a Catalunya, que reconegui la seva realitat nacional i que li proporcioni un autogovern que satisfaci plenament les demandes i necessitats dels catalans.

L’actual govern espanyol no creu en l’estat de les autonomies. Per això porta a terme una forta política recentralitzadora que en va deteriorant el funcionament. Aquesta actitud es pot veure en molts àmbits. Només cal assenyalar els recursos que ha presentat recentment el govern espanyol contra el decret de pobresa energètica de la Generalitat i la llei d’horaris comercials aprovada pel Parlament, que han suposat que el Tribunal Constitucional els suspengués. El marge del govern català per fer polítiques pròpies és cada vegada més limitat. ¿On són l’autonomia i l’autogovern?

On també es pot veure clarament que l’autonomia de què gaudeix Catalunya és molt limitada és en el camp de les finances públiques. Es va posar de manifest la setmana passada amb la presentació del projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent. Aquests comptes mostren que el gruix dels ingressos de la Generalitat no depenen directament dels recursos fiscals que es generen al seu territori ni de la seva política tributària, que seria la situació correcta, sinó de la voluntat del govern espanyol.

D’una banda, com que la Generalitat no pot recaptar els grans impostos (IRPF, IVA, impostos especials), la part que li toca del rendiment d’aquests tributs l’hi ha de traspassar l’Estat, que el que li fa és una bestreta sobre el que preveu recaptar. Aquesta bestreta és independent de l’evolució real de la recaptació fiscal. Això vol dir que si els ingressos impositius creixen més que la previsió feta pel govern espanyol, la bestreta no es modifica.

La Generalitat només podrà gaudir del creixement impositiu al cap de dos anys, quan es liquidi i es tanqui definitivament el corresponent exercici pressupostari. Per tant, l’any vinent, malgrat que l’economia catalana creixi, com preveu el govern català, la Generalitat no podrà gaudir de l’increment d’ingressos fiscals que els impostos proporcionaran per aquest fet.

D’altra banda, el govern espanyol fixa uns objectius de dèficit públic molt restrictius per a les autonomies. Reparteix l’objectiu de dèficit fixat per la Comissió Europea per a tot el sector públic espanyol (un 4,2% del PIB el 2015) entre els diferents nivells de govern d’una manera que no es correspon amb la importància relativa de cadascun d’ells. El 2015 permetrà només un dèficit del 0,7% del PIB a les autonomies, la qual cosa suposa una sisena part del total, mentre que les autonomies representen una tercera part del sector públic espanyol, i als governs locals els assigna dèficit zero. En canvi, el sector públic central pot incórrer en un dèficit del 3,5% del PIB.

Per poder complir amb aquest objectiu de dèficit, el govern català tenia dues opcions: retallar les despeses o trobar més ingressos. Molt adequadament ha optat per la segona opció i ha pressupostat com a ingressos el deute que té l’Estat amb la Generalitat per diversos conceptes, entre els quals el no-compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que obliga l’Estat a invertir a Catalunya en la mateixa proporció que el pes relatiu del PIB català. La Generalitat ha quantificat aquest deute en 2.500 milions d’euros, però que el govern espanyol el pagui depèn de la seva voluntat política, que, com es posa en evidència cada dia, no és precisament favorable a Catalunya. Per tant, altra vegada els recursos pressupostaris de la Generalitat depenen del govern estatal.

Així mateix, la Generalitat depèn de l’Estat per endeutar-se, ja que com que no té una Hisenda pròpia no ofereix garanties als mercats. Només ho pot fer a través del FLA, que és un sistema que ha implantat l’Estat per prestar diners a les autonomies. I el pitjor és que cada cop que l’Estat presta diners a la Generalitat a través d’aquest mecanisme hem de sentir que el govern espanyol diu que està ajudant Catalunya, quan la realitat és que no ens dóna res, ja que tot el que rebem prové de la nostra contribució prèvia mitjançant els impostos que van a parar a les arques estatals. Només cal recordar el dèficit fiscal de Catalunya.

El govern espanyol té una concepció unitària de l’Estat i, des del punt de vista de la Hisenda, de caixa única. Per ell, tots els recursos fiscals són de l’Estat. Els territoris no compten i els governs autonòmics tampoc. Per això diu que mitjançant el FLA ajuda Catalunya.

En conclusió, l’estat autonòmic ja no serveix per a Catalunya. Les finances de la Generalitat no poden millorar substancialment modificant per enèsima vegada el finançament autonòmic. Només la Hisenda pròpia que proporcioni un estat independent ho pot aconseguir.

Núria Bosch. Catedràtica d’Economia, UB.

Article publicat al diari ARA, el dilluns 8 de desembre del 2014

El Govern publica el 'Llibre blanc de la transició nacional'

El govern ha editat un resum dels divuit informes elaborats pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). És la síntesi del 'Llibre blanc de la transició nacional' i conté unes 130 pàgines.

Les cinc preguntes principals que respon el Llibre blanc:

1. Catalunya pot ser un estat independent?
2. Com s'ha de proclamar la independència?
3. És viable un estat català independent?
4. Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència?
5. Com seran les relacions internacionals de l'estat català?

Podeu descarregar el pdf aquí.

CRÒNICA. Conferència-col·loqui "Les pensions. Present i futur", a càrrec de Jordi Cases Oliva

En el Centre Cívic del Mas Guinardó l’economista Jordi Cases Oliva, membre de la Sectorial d’Economistes per la independència de l’Assemblea Nacional Catalana, ens ha parlat de la viabilitat de les pensions en el proper Estat Català, en un acte organitzat per la Territorial d'Horta-Guinardó (Barcelona).

A banda dels números i la comparativa entre els dos estats, català i espanyol, els 70 assistents han gaudit d’unes explicacions molt planeres i fàcils d’entendre. Hi ha hagut moltes intervencions del públic, en bona part jubilats, que en un ambient distès, ha demostrat un bon coneixement del tema.



Les preguntes que es fa sovint la població que dubta de la viabilitat de la propera Catalunya independent són: serà viable el cobrament de les pensions?; en quines condicions es cobraran les pensions d'aquí 10, 15 o 20 anys?

Els ciutadans del nou Estat català seguiran cobrant les seves pensions. El sistema de pensions espanyol és de repartiment: les cotitzacions de cada mes serveixen per pagar les pensions d’aquell mes. Catalunya és contribuïdora neta al sistema de seguretat social espanyol, és a dir, les seves cotitzacions ajuden a pagar les pensions de la resta d’Espanya, i no al revés.

Amb una seguretat social pròpia els catalans podrem gaudir d'unes pensions superiors a les que cobraríem si continuéssim formant part de l'Estat espanyol.
Quan Catalunya sigui independent i si decideix mantenir el sistema actual de repartiment, els treballadors catalans cotitzarien a la seguretat social catalana i els diners d’aquestes cotitzacions servirien per pagar les pensions dels catalans. 

Cal agrair l’esforç dels membres de la Territorial de l’ANC d’Horta Guinardó: Miquel Lopez, Mercé Ribas, Josep Soler i Rosa Bover, que ens han organitzat aquesta xerrada.

Per saber-ne més:

Col·lectiu Wilson
Economistes per la Independència (ANC)

Més fotos al Flick d'ANC Horta-Guinardó

Ha començat la Via Catalana cap a la Hisenda Pròpia: Declara't a Catalunya

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat la campanya Declara't a Catalunya, amb la qual pretén potenciar que els ciutadans i empreses de Catalunya informin a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) sobre les seves declaracions fiscals. 

En concret, l'objectiu de la iniciativa, emmarcada en la Via Catalana cap a la Hisenda Pròpia, és la de potenciar que el màxim de catalans lliurin una còpia de les declaracions fiscals que fan a l'Estat espanyol a l'Agència Tributària de Catalunya. 

Aquest pas, senzill i sense conseqüències legals, fa que l'ATC compti amb informació pròpia i facilitarà el pas per assumir el 100% de la recaptació quan arribi el moment.

+ informació al web de l'Assemblea Nacional Catalana

Vegeu vídeo, a partir del minut 51.

Diguem prou al dèficit fiscal! #EstemPreparats

Necessitem un Estat per poder gestionar tots els nostres recursos i invertir-los al servei de la ciutadania del país. Diguem prou al dèficit fiscal! http://ow.ly/xXxI7 via Diari ARA. 

#EstemPreparats per construir un estat econòmicament viable!

Publicació de les balances fiscals. Les escandaloses xifres de l'espoli fiscal contra Catalunya

El dèficit fiscal, és a dir, els diners que els catalans van aportar a l'Estat i no van tornar, va ser de 15.006 milions, un 7,7% del PIB. Això equival a prop de 2.000 euros per català cada any.

Unes xifres escandaloses que equivalen a totes les despeses de la Generalitat en salut, educació i benestar.

Aquesta situació és crònica des del 1986.

“Amb els impostos que paguem podem finançar totes les prestacions que ens dóna l'Estat”, ha recalcat Mas-Colell. El Parlament ha aprovat una moció en què s'insta el govern a elaborar un pla per dissenyar la Seguretat Social pròpia per garantir les pensions, en el marc de la transició cap a l'estat propi.

+ Info

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: 

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

EXPOLIO DESCARADO o como el Gobierno de España vacía los bolsillos de los catalanes

Fondos Aportados

En el periodo 1986-1010, el aporte neto (sin retorno) de Catalunya a España ha sido de 232.000 millones de €, mientras que el aporte de Europa ha sido de 130000 millones.

El aporte neto de Catalunya al estado español en 5 años (2005-9) fue de 78.201 millones de euros.

El aporte neto de Alemania a la Unión Europea en 5 años (2007-11) fue de 51.986 millones de euros.

Peajes

En Catalunya, el 67% de las autopistas son de peaje y el 33% son gratuitas, mientras que en España solo el 20% son de peaje y el 80% son gratuitas. 

Si la comparación la hacemos con Andalucía, el agravio aún es más escandaloso pues solo el 12,8% de los kilómetros de autopista son de peaje y el 87,2% son gratuitos. 

El escándalo aumenta al saber que en la Comunidad de Madrid solo el 3,4% de los kilómetros son de peaje y el 96,6% son gratuitos.

Y, finalmente, en Extremadura TODAS las autopistas son gratuitas.

Trenes

El coste por kilómetro del billete de tren de alta velocidad de Barcelona a Madrid y viceversa es un 10% más caro que el de Valladolid a Madrid, un 27% más caro que el de Málaga y un 41% más caro que el de Sevilla. 

De los trenes más antiguos del estado español, los construidos en la década de los 70, el 40% circula por Catalunya, mientras que por Madrid sólo circula el 9%.

La inversión prevista en el Plan de Cercanías del estado será de 5000 millones en Madrid (con 363 Km de vías) y de solo 4000 en Barcelona (con 447 km de vías). Además está previsto construir 25 nuevas estaciones en Madrid y solo 9 en Barcelona.

Aeropuertos

La T4 de Madrid costó 6.200 millones de € mientras que en la T1 de Barcelona solo se gastaron 1.200 millones.

La inversión del estado en medidas medioambientales en Madrid-Barajas es de 300 millones de € mientras que en Barcelona-El Prat es de 13 millones.

Fines Sociales

De los 140 millones de € recaudados en impuestos en Catalunya para fines sociales, el 91% se los quedó España y solo el 9% fue destinado a colectivos vulnerables de Catalunya.

Lengua

El estado español gasta 90 millones de € en promoción del castellano y 0 € en promoción del catalán

Obras públicas

De las inversiones presupuestadas por el estado español en Catalunya, en 2011 solo ejectuó el 35%, mientras que en Madrid ejecutó el 111%.

Entre 1991 y 2006, el estado solo invirtió un 11,98% en Catalunya, siendo ésta el motor industrial del estado, teniendo un 19% de la población y pagando el 24% de los impuestos del estado.

Cultura

El Ministerio de Cultura destina un 52% de sus recursos a Madrid y un 2,8% a Catalunya

Becas

Los estudiantes catalanes representan el 16% del total, pero solo reciben el 9% de las becas. Es decir, la familias catalanas deben hacer un esfuerzo muy superior para sufragar la formación de sus hijos.

Hacienda

Catalunya sufre el doble de inspecciones de Hacienda que Madrid y 6 veces más que Andalucía.

En Catalunya se recauda, como consecuencia de las inspecciones, 311 millones de €, en Madrid 155 y en Andalucía 55.

Madrid concentra la mayoría de las grandes corporaciones (las que más defraudan) mientras que en Catalunya hay la mayoría de las medianas y pequeñas empresas y autónomos.

Cultura

En 2012, la aportación del Ministerio de Cultura español ha sido de 38,4 millones de € para el Museo del Prado (Madrid), 33,7 millones para el Museo Reina Sofia (Madrid), 31,2 millones para la Biblioteca Nacional (Madrid), etc, etc. La aportació del Ministero de Cultura para TODAS las instituciones catalanas sumadas (Museu Nacional d'Art de catalunya, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu Miró, Gran Teatre del Liceu, Teatre Lliure...) es de 11,3 millones.

Para saber más: Wilson.cat

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

El PP reconeix finalment el tracte fiscal injust envers Catalunya: 16.000 M d'euros

Ministre Monago i Rajoy

El grup del PP al parlament d'Extremadura ha registrat una proposta de moció que demana al govern espanyol que no permeti a Catalunya de sortir del règim comú del finançament autonòmic. La raó de la moció és que si Catalunya en sortís, Extremadura hauria de renunciar a algunes de les competències autonòmiques que té en aquests moments, com ara sanitat i educació. Segons els càlculs del PP, la sortida de Catalunya implicaria que les altres autonomies perdrien 16.000 milions d'euros anuals. La xifra coincideix amb els càlculs fets aquests últims anys del dèficit fiscal de Catalunya respecte d'Espanya.

Curiosament, la manca d'aquests diners provinents de Catalunya és considerada una 'espoliació fiscal' que faria perdre a Extremadura un 12% dels seus ingressos anuals. Segons la moció del PP, la sortida de Catalunya implicaria 'limitar la solidaritat entre els espanyols'.

Text: Vilaweb

Totes les publicacions al blog sobre dèficit fiscal

Comença la Via Catalana cap a la Hisenda Pròpia: Declara't!

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha iniciat la campanya Declara't a Catalunya, amb la qual pretén potenciar que els ciutadans i empreses de Catalunya informin a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) sobre les seves declaracions fiscals. 

En concret, l'objectiu de la iniciativa, emmarcada en la Via Catalana cap a la Hisenda Pròpia, és la de potenciar que el màxim de catalans lliurin una còpia de les declaracions fiscals que fan a l'Estat espanyol a l'Agència Tributària de Catalunya. 

Aquest pas, senzill i sense conseqüències legals, fa que l'ATC compti amb informació pròpia i facilitarà el pas per assumir el 100% de la recaptació quan arribi el moment.

+ informació al web de l'Assemblea Nacional Catalana

Empresaris per la Independència

Empresaris per la Independència és la sectorial d'empresaris de l'Assemblea Nacional Catalana.

Si vols conèixer el nostre manifest clica aquí: assemblea.cat/?q=node/1225

Si vols sumar-te al projecte pots enviar-nos un correu electrònic a: empresaris@assemblea.cat

La viabilitat econòmica de la Catalunya independent

• L'economista i professor de la universitat nord-americana de Columbia Xavier Sala i Martín ha participat aquest dissabte en l'acte de presentació a Sant Cugat de Súmate. En una entrevista a Cugat.cat, Sala i Martín ha defensat els arguments econòmics que sostenen la viabilitat de la Catalunya independent.

• El Col·legi d'Economistes reitera la capacitat econòmica d'una Catalunya independent http://t.co/qoTNZkwdnq via @vilaweb

• Sarri: "Europa hi té molt a guanyar amb l’acceptació d’una Catalunya independent" L’expert comunitari exposa cinc motius pels quals a la UE l'interessaria que una Catalunya independent continués formant-hi part.

• La CatDem replica a la FAES: "Des de 1986 fins al 2010, el dèficit fiscal s’ha doblat"

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (5 de 10)

Cada dia els catalans (tots i totes, parlem la llengua que parlem) aportem 45 milions d'euros (entre el 8 i el 9% del PIB català). 45 milions que se'n van i NO tornen.

• Un Centre d'Atenció Primària (CAP) costa 3 milions d'euros.
• Una escola, 4 milions d'euros.
• Un institut d'educació secundària, 6 milions d'euros.
• Un hospital, 45 milions d'euros.

Cada dia els catalans perdem un hospital sencer!!!

La gran retallada, la que imposa el Govern d'Espanya, es diu dèficit fiscal, espoli fiscal o ofegament econòmic.

Catalunya genera prous recursos per ser un país capdavanter a Europa. Recursos econòmics i intel·lectuals (som la tercera potència científica d'Europa). Si continuem a Espanya, estem abocats a la misèria; si ens constituïm en Estat propi, podrem per fi ser un país de primera fila en el concert de les nacions civilitzades del primer món.

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar

Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar (4 de 10)

El ciutadà ha de saber que el dèficit fiscal que pateix Catalunya es pot qualificar d’espoli. Segons el mètode del flux monetari, el 2010 era del8,5% del PIB, és a dir, de 16.543 milions d’euros. En canvi, Massachusetts, per exemple, té un dèficit fiscal de poc més del 2% del PIB. I com aquest podríem citar molts altres casos de territoris comparables a Catalunya amb un dèficit fiscal notablement inferior.

"Cada català ha pagat 

a l’estat espanyol a fons perdut 

uns 40.000 euros, 

i una família 

de quatre membres uns 160.000 euros."

Les magnituds del dèficit fiscal esgarrifen. Del 1986 al 2010 els dèficits fiscals acumulats s’eleven a 306.267 milions d’euros, la qual cosa vol dir que cada català ha pagat a l’estat espanyol a fons perdut uns 40.000 euros, i una família de quatre membres uns 160.000 euros.

Finalment, no cal dir que la desaparició del dèficit fiscal que portaria la independència de Catalunya tindria uns efectes notables sobre la seva economia. El guany fiscal es podria dedicar a incrementar el nivell dels serveis públics, evitant les indesitjables retallades, o a rebaixar els impostos. Això augmentaria el consum i la inversió, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre l’economia, incrementant la seva capacitat productiva i creant llocs de treball. Causaria, per tant, un efecte multiplicador sobre la nostra economia superior a l’impacte inicial del guany fiscal.

És obvi que formar part de l’Estat espanyol té uns costos molt elevats per als catalans. Només si Catalunya esdevé un estat independent podrem evitar aquest espoli.

Núria Bosch, catedràtica d’economia, UB

Resum de l'article publicat al diari ARA, el dilluns 27 de maig del 2013

FINS QUAN HEM D'ESPERAR?

CALCULA QUÈ ET COSTA CONTINUAR DEPENENT D'ESPANYA

Tots els articles de la sèrie: Les raons econòmiques de la independència: xifres per pensar