dilluns, 25 de febrer de 2019

Crònica: Xerrada sobre Seguretat i Defensa, per Alfons Carreras

  • Dia: 14 de Febrer
  • Lloc: Biblioteca Can Mariner
  • Ponent: Miquel Sellarés, llicenciat en filosofia i lletre, fundador de l’ANC i president del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya

El Sr. Sellarés comença explicant que deixarà per al final parlar sobre un sistema de defensa. Vol començar per explicar-nos unes quantes coses sobre la situació actual.



Ens diu: “cal que sapiguem on som ara, quina policia tenim”.
D’entrada sembla prou interessant perquè la veritat el sentiment que tenim cap a la “nostra policia” és bastant contradictori i hem passat d’un sentiment d’admiració després dels atemptats del 17 d’agost de 2017 que ha anat canviant en veure les actuacions d’aquesta “nostra policia” en les últimes mobilitzacions. 


Però, oh sorpresa!, no és d’això del que ens vol parlar el Sr. Sellarés. Ens explica, o potser pel to que utilitza sembla que ens renya una mica:

“Ens cal avançar molt en tenir sentit d’Estat, en creure’ns les nostres institucions com a estructures d’Estat”. Ho expressa en una frase ben simple; “tenim rebuig a l’uniforme”. Té raó, tants anys d’estar sotmesos a una policia repressiva que encara avui dia ve a pegar-nos......I ara li toca el rebre als nostres líders. 


 Diu: “Als polítics d’aquesta etapa autonòmica els ha costat entendre que la feina de seguretat i defensa és cosa nostra i no dels altres. A tots els governs la conselleria d’interior mai ha estat la més desitjada si no més aviat la que menys”.
Ja ens ho semblava a nosaltres vist des de fora. 


Per acabar de reblar el clau ens posa una comparació que utilitza ben segur per provocar-nos. “Mireu com els ciutadans espanyols estan ben orgullosos de la seva policia! Tant els fa si són guapos, lletjos, simpàtics o malcarats, tots són aclamats amb l'a por ellos quan els envien a posar ordre!”
 
No veig la cara dels oients sentint això però no deu ser gaire diferent de la meva. Tenim tan interioritzat el pacifisme que no crec que ningú de nosaltres es pugui imaginar adorant una policia repressora. Era una provocació feta amb bona intenció. El Sr. Sellarés, creador de l’escola de policia dels mossos d’esquadra sempre parla d’un cos de policia democràtic a imatge del que tenen els països europeus.

Continua, amb to més col·loquial, explicant-nos una anècdota, que em sembla que poc coneguda, relacionada amb el naixement del cos de mossos actual. La idea de fer un cos professional va ser una iniciativa de tres joves: Jaume Bosch, Jaume Curbet i ell mateix. Quan presentaren la idea a en Jordi Pujol aquest va escoltar però d’entrada la va rebutjar. Alguns dies després del 23 de febrer ell mateix va rebre una trucada de presidència per demanar-li que anés a veure el President. El Molt Honorable volia tornar a escoltar la proposta sobre els Mossos i tira-la endavant. Què havia passat? El 23F el Govern s'havia sentit desprotegit mentre estava tancat al Palau de la Generalitat i sonaven el soroll de sabres i de tancs als carrers de l'Estat espanyol!

En la proposta que feien aquests tres militants hi havia dues condicions importants. Primera, que el cos fos de país, no de partits, amb el suport de tots els grups polítics al parlament. I segona, que es crees una escola de policia per formar quadres i agents amb la màxima professionalitat. Les dues foren acceptades.
I ara sí, el ponent ens vol explicar què s’està fent actualment. Millor dit, es fa aquesta pregunta: Què estem intentant aconseguir? Doncs per enfortir la policia s’està treballant en la integració de tots els cossos, professionalitzar-los i sumar tots els col·lectius per formar un sistema de Seguretat Nacional: bombers, rurals, protecció civil i SEM. Molta feina per fer! 


 

Ens especifica que el cos d’agents rurals està en una fase molt avançada de transformació. També cal integrar al cos dels mossos les policies locals que estan bastant envellides i poc professionalitzades. Més feina per fer! I mentre ell va desgranant aquestes feines els oients ens anem preguntant que carai fan els nostres polítics! I que carai han fet durant 40 anys de democràcia. 

I finalment ha arribat el moment d’explicar-nos com ha de ser la Defensa de la nostra República.


Tots estem expectants. I el Sr. Sallarés ens ho remata amb una sola frase després de la qual hi ha un gran silenci.
“No decidirem nosaltres la defensa i ens haurem d’adaptar al sistema de defensa occidental i haurem de tenir allò que se’ns digui que hem de tenir”.


Crec que el conferenciant s’ha posat en modus provocació per tal que deixem anar el lliri del pacifisme i entenguem que sí que ens caldrà comprar armament i mantenir un exèrcit.

Ho il·lustra amb dos exemples paradigmàtics. Suïssa té un sistema de defensa important amb armament modern ben amagat a dins les seves muntanyes amb sistemes de míssils i tancs de combat. Sí, és un país neutral amb capacitat de defensar-se. Costa Rica no té exercit? Sí, té una policia amb capacitat d'esser militaritzada amb formació militar i amb dipòsits d’armes a punt de ser utilitzades i una base militar americana en el seu territori disposada a defensar el país mentre aquest sigui un país americà. 

El Sr. Sellarés ens fa una pregunta: «Vosaltres creieu que els nostres veïns permetrien que no tinguéssim cap sistema de defensa?» 


I jo em pregunto: nosaltres podrem decidir quants diners ens gastem en comprar armament? Qui ens hauria d’atacar? Sent un país tan petit, no és la nostra capacitat de defensa molt limitada? Com s’ho fan països com Estònia, Croàcia, Eslovènia?


El torn de preguntes s’ha fet tan curt que no hi ha hagut temps per res més i em fa la sensació que sortim amb més preguntes que respostes. La xerrada ha servit per aprendre una mica més sobre un tema que molts cops defugim per una mala consciència però ha estat positiu perquè crec que la pròxima vegada podrem fer les preguntes adients. Quantes coses hem d’aprendre encara sobre la nostra República!



Alfons Carreras

HGxInd
--------------------------------------



Trobareu la conferència sencera al canal youtube HGxI en aquest mateix blog.

Materials complementaris


  • Article de Marc Costa a “L’Unilateral. El digital de la República Catalana”
  • Llibre: Política de defensa i Estat propi, J. Clotet, F. X. Hernàndez Cardona, D. Bajona, T. Florido, M. Sanjaume, M. Gafarot, P. Serrano, P. Molas, D. Soler, D. Lee, K. Dorca. Editorial Base

Anima’t a compartir els teus comentaris al nostre blog


1 comentari: