dimecres, 18 d’octubre de 2017

Promeses complertes, per Leonci Petit Torné

Em refereixo a la carta de Laura Casado Cisa publicada el dia 12 d’aquest mes a la qual m'hi sumo totalment. 

L’autora té tota la raó de valorar més enllà de discutir si aquestes promeses són afins al pensament de cadascú, el de reconèixer, sobretot, la coherència política del president Puigdemont i la de tots aquells a qui els ha tocat estar al capdavant del procés català i que ho han fet sense excuses per intentar negociar i treballar per tal que el poble català pogués decidir. 

Certament, no han estat promeses buides. Hi va haver una promesa de referèndum per decidir, que es volia pactat amb l’Estat, però la tossudesa política de l’unionisme obligà que fos unilateral, considerat il·legal pel TC, i malgrat la repressió policial per prohibir-lo, 2.286.217 ciutadans van poder votar.

Les porres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional han convertit en legítim un referèndum que Madrid no volia, amb un resultat favorable de 2.044.038 a favor. I en una hora que els nostres dirigents se la juguen per haver estat fidels al poble, penso que els hem de fer costat pel fet de ser polítics d’acció i no només de paraula, cosa que no solem veure.

Leonci Petit Torné
HGxI 



-------------------------------------------------------
Llegiu també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d'aquests dies:


Animeu-vos a compartir la vostra experiència d'aquests dies i envieu-nos un escrit per a publicar-lo.

Ajudeu a difondre aquest article fent ús de les icones que trobeu aquí sota.

dilluns, 16 d’octubre de 2017

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presos polítics




L’energia humana pot fer miracles, per Pep Puig Boix


Aquests dies he tingut l’oportunitat de poder comprovar personalment què és l’energia. No em refereixo a aquella que les ‘il·lustres’ ments de l’industrialisme (ben estretes de mires, per cert) han reduït a la paraula ‘energia’, i l’han convertida en sinònim de combustibles fòssils i nuclears, en sinònim d’electricitat, etc. Em refereixo a un concepte molt més profund. Un concepte heretat d’antigues i sàvies civilitzacions que considera l’energia com la força vital de l’univers i del cosmos. I també la força vital dels éssers vius, i entre ells la humanitat.

I això ha estat en ocasió de viure intensament diverses experiències inoblidables que mai s’haguessin produït si no fos per les actuacions, ben poc intel·ligents, dels governs del Regne d’Espanya.

Els dies que van des de l’11 de setembre fins al dia d’avui seran recordats per una gran part de la ciutadania de Catalunya com a exemple de què és capaç de materialitzar l’energia humana, l’energia que flueix en les persones, quan aquesta energia es focalitza i es concentra en objectius concrets.

Si no, com es podria explicar que, malgrat totes les amenaces i tots els impediments (legals, judicials, policials, etc.) que el present govern d’Espanya ha posat per a la celebració del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya, el referèndum hagi pogut realitzar-se? Com es podria explicar la seva realització tot i els reiterats anuncis dels portaveus governamentals afirmant, una vegada i una altra, que s’havia desarticulat el seu aparell logístic?

Els col·legis electorals es van obrir normalment a tot Catalunya el dia 1 d’octubre, la majoria d’ells protegits i defensats des de divendres a la nit per la ciutadania per evitar el tancament que havia ordenat el govern d’Espanya a través dels seus tribunals.

Les urnes van ser a temps en tots els col·legis electorals, igual que les paperetes i els sobres, gràcies a milers de ciutadans anònims que van fer el seu trasllat des de la petita localitat d’Elna (a la Catalunya Nord) fins a cada un dels milers de col·legis electorals, sense que fossin interceptats per les forces policials de l’Estat espanyol.

Una gran part de la ciutadania de Catalunya va votar. En concret, 2.286.217 persones (sense comptar les 700.000 persones censades en districtes electorals i a les quals els denominats cossos de seguretat d’Estat (policia nacional i guàrdia civil) van impedir per la força (segrestant urnes) l’exercici del dret al vot. Un percentatge de vots superior a la votació de la Constitució de la Unió Europea.
El dia 1 d’octubre va haver-hi 92 assalts policials (policia nacional i guàrdia civil) a col·legis electorals, tant a la ciutat de Barcelona (28 assalts), com en les diferents comarques de Catalunya (64 assalts), que es van saldar amb més de 800 persones ferides i/ o contusionades, malgrat que totes les accions de resistència es van fer de forma totalment pacífica, en la més pura tradició gandiana.

En resum, sense l’energia humana manifestada per milions de persones mai la ciutadania catalana hagués pogut exercir el dret a l’autodeterminació, dret reconegut universalment i al qual tots els pobles del món hi tenen dret, per sobre de les legislacions dels obsolets Estats-Nació jacobins i centralistes, heretats dels segles XIX i XX.

L’estat-nació modern, amb les seves ànsies de domini sobre la humanitat i la natura, s’ha anat configurant sobre l’opressió de les cultures locals i sobre l’espoli dels sistemes naturals. En el marc de la globalització, els estats-nació, que es van configurar al llarg del segle XX, han servit per assegurar el domini dels poders transnacionals (sobretot industrials, econòmics i financers) sobre la població i sobre els béns comuns del planeta.

I això també ho hem vist materialitzat, de manera meridianament clara en els últims anys, a l’Estat espanyol, arran de tota la retrògrada legislació adoptada per impedir l’accés ciutadà a l’ús generalitzat de les tecnologies per a la captació, transformació i ús de l’energia continguda en els fluxos biosfèrics i litosfèrics. La vulneració del dret a la lliure captació i ús de l’energia del Sol va aparellat amb la vulneració del dret a la lliure determinació dels pobles.


Pep Puig Boix

HGxI

Puigdemont respon a Rajoy

"Apreciado Presidente Rajoy:

La situación que vivimos es de tal trascendencia que exige respuestas y soluciones políticas que estén a la altura. Mi carta quiere contribuir a alcanzar este tipo de respuestas, que son las que nos pide la mayoria de la  y las que se esperan en Europa, que no entiende otra forma de resolver los conflictos que no pase por el diàlogo, la negociación y el acuerdo"

D'aquesta manera el President Puigdemont inicia la seva resposta a la demanda de Mariano Rajoy, en la qual li proposa facilitar que les institucions i personalitats que van demanar que suspengués els resultats de l’1 d’octubre tinguin l’oportunitat d’explorar el camí de la negociació i comprovar el compromís de cadascuna de les parts en una solució acordada. 

Llegiu aquí el text de la carta 

diumenge, 15 d’octubre de 2017

Llegit al "Núvol; "Quan Pedrolo se’ns fa present"

Un company d'HGxI ens proposa la lectura d'un article d'en Joan Santanach (membre de la nostra territorial) al Núvol

"Els individus vestits de fosc, sense rostre, sense identitat, gairebé sense pell, prenen posicions al voltant de l’entrada. Porres, guants, visera abaixada, el cos revestit de proteccions. En el pit d’alguns, els que subjecten els fusells, s’entreveu munició verda, bales de goma, gairebé l’única nota de color d’uns uniformes foscos de dalt a baix. Davant seu, una reixa que no és una reixa, perquè la porta és oberta.
...

Cridem, cantem i plorem. A un pam de les cares sense rostre. No volem que facin mal a la gent que és dins. Persones que estimem i que ens estimen.
...

I sí, també van donar exemple de dignitat tots aquells que, amb llàgrimes als ulls, van veure com una policia política els arrabassava les urnes. En els exemples de determinació i de valentia que el país va donar l’1 d’octubre, Manuel de Pedrolo també hi era present."


Llegiu l'escrit sencer en la seva font original.

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Recull setmanal de premsa,



Lliçons d’unilateralitat: com ho han fet els altres països?
Us expliquem les quatre fases que segueix un moviment d'independència unilateral
VilaWeb, 06-10-2017

Elisenda Paluzie aclareix que la marxa dels bancs no tindrà efectes reals sobre els clients
El trasllat de la seu social del Banc Sabadell a Alacant i el de CaixaBank a València no afectarà els clients
VilaWeb, 06-10-2017

El govern espanyol aprova el decret llei per a facilitar la sortida d’empreses de Catalunya
La reforma permet que les empreses puguin aprovar el trasllat social en els consells d'administració i sense necessitat de passar per una junta d'accionistes
VilaWeb, 06-10-2017

Guàrdies civils acarnissats en pobles petits
El primer d'octubre, les forces policíaques espanyoles van assaltar en massa una munió de poblets on sabien que trobarien poca resistència · L'únic objectiu era fer mal a les persones perquè s'escampés la por entre la població
VilaWeb, 06-10-2017

Sindicats policials exigeixen la dimissió de Millo per demanar perdó per la violència de l'1-O
Segons els sindicats, si hi va haver càrregues va ser per la "inacció" dels Mossos d'Esquadra i per la falta d'anticipació en les ordres rebudes per complir el mandat judicial de precintar els centres de votació.
elNacional, 06-10-2017

El 'sí' guanya l'1-O de llarg en qualsevol recompte menys un
Els esdeveniments viscuts aquest diumenge 1-O a Catalunya fan palès que, malgrat que l'Estat va provar d’evitar la votació i demostrar que controlava –ni que fos policialment– el seu territori, només ho va aconseguir de manera limitada i amb un cost de legitimitat molt alt.
elNacional, 07-10-2017

Com pot guanyar Catalunya reconeixement internacional, segons 'Foreign Affairs'
Huddleston pensa que si Espanya continua sobre-reaccionant, “altres països començaran a expressar la seva preocupació per la situació de Catalunya i els representants oficials d'alguns (especialment ex colònies) començaran a parlar de les reclamacions catalanes”
elNacional, 07-10-2017

La realitat
Sabent perfectament que els podia caure un cop de porra, més de dos milions de persones van sortir de casa per votar. Posant-hi tot l’esforç repressiu i milers d’agents, l’estat només va aconseguir tancar el 10% dels col·legis.
elMon, 07-10-2017 - Eduard Voltas

Benvinguts, passeu, passeu
M'ha semblat oportú explicar algunes coses als milers de persones que des de la resta d'Espanya han anunciat aquests dies la seva visita a Barcelona, fer-los una petita presentació.
elNacional, 07-10-2017 - José Antich, Editorial

El president del Consell Europeu demana a Puigdemont que no faci la DUI, i a Rajoy, que dialogui
Donald Tusk adverteix que la declaració d'independència seria negativa per a Catalunya i per a la UE
ara, 10-10-2017 - 16,22

Espanya i Europa proposen una solució que no soluciona res
«Ens tornarem a trobar al carrer i la realitat tornarà a superar aquest pacte ridícul que Brussel·les es pensa que ha fet amb Madrid»
VilaWeb, 12-10-2017 - Vicent Partal, Editorial

L’Espanya replegada en el 155. La intervenció de Joan Tardà valia tot un debat
La intervenció de Joan Tardà valia tot un debat
ara, 11-10-2017 - Antoni Bassas

DOCUMENT: El text íntegre del requeriment de Rajoy a Puigdemont sobre la independència
Aquest mecanisme obre la via a aplicar l'article 155 de la Constitució, que pot suposar la intervenció de l'autonomia catalana.
elNacional, 11-10-2017

El naixement de la República Catalana
"L'Estat espanyol torna a fer el ridícul, una vegada més, davant del moviment independentista, sense poder emprar-se a fons en la repressió"
elMon, 11-10-2017 - Ramón Cotarelo 



Catalunya al món

Kartik Raj (HRW): "Un referéndum ilegal no justificaría la violación de los derechos humanos"
Kartik Raj, de Human Rights Watch, está en Catalunya para investigar las denuncias sobre la actuación policial el día del referéndum "Si el uso de la fuerza por parte de algunos policías ha sido desproporcionado, pasa a ser una cuestión de derechos humanos"
eldiario.es, 06-10-2017 - entrevista

Paul Mason: ‘El sector bancari arriba a la conclusió que la independència de Catalunya és possible’
Parlem amb un dels periodistes britànics més reputats, sobre el referèndum i sobre la situació d'aquests dies vinents a Catalunya
VilaWeb, 06-10-2017

Julian Assange vaticina la caiguda del règim del 78
El fundador de Wikileaks fa una piulada amb una fotografia en què apareixen policies apuntalant el règim, sota la mirada d'un franquista
elMon, 06-10-2017

Bayrou: "Cada vegada que hi ha porres en unes eleccions, les porres perden"
Bayrou condemna la violència policial de l'1 d'octubre i assegura que "el què està passant a Catalunya és molt preocupant per Espanya.
elNacional, 07-10-2017

Emil Brix - DIRECTOR DE L’ACADÈMIA DIPLOMÀTICA DE VIENA I EX-AMBAIXADOR D’ÀUSTRIA A LONDRES I MOSCOU - “La solució és política”
“Els catalans reclamen més drets i han de trobar vies per expressar-ho, sigui en el si d’Espanya o de la UE” Posició · “Àustria està a favor de les consultes amb garanties legals”
elPuntAvui, 07-10-2017 - entrevista

La UE confirma que Merkel i Juncker mantenen contactes sobre Catalunya
El suport públic a Rajoy contrasta amb la preocupació en privat sobre l'actuació de la policia espanyola el primer d'octubre i l'efecte que això pot tenir
VilaWeb, 07-10-2017

El descrèdit de la Unió Europea: l’economia per sobre de la democràcia i els drets fonamentals
La tendència, si no hi ha cap canvi, és anar cap al col·lapse d’una Unió Europea que ha de reflexionar si és un club d’estats o una institució disposada a garantir la democràcia i els drets fonamentals en les seves fronteres
VilaWeb, 07-10-2017

Espanya és una empresa que no funciona per als catalans, diu l'Adam Smith Institute
Per a Kilcoyne, la solució passa perquè Espanya presenti als catalans un nou acord constitucional i que aquests decideixin en un altre referèndum.
elNacional, 07-10-2017

AdamSmith,institute, 07-10-2017 Un comissari europeu afirma que la UE intermediarà si li ho demanen
The Telegraph situa com un element en l'escalada que "el Govern espanyol ha semblat que intentava facilitar un èxode" empresarial, en al·lusió al decret per facilitar la sortida d'empreses de Catalunya que va aprovar divendres el Consell de Ministres.
elNacional, 07-10-2017

Líders de prestigi internacional condemnen la violència i demanen al govern català i a l’espanyol que negociïn
El grup, anomenat The Elders, està format per premis Nobel de la Pau i exsecretaris generals de l'ONU, com ara Desmond Tutu, Jimmy Carter, Kofi Annan i Ban ki-Moon
VilaWeb, 08-10-2017

'Frankfurter Allgemeine': Catalunya és "la nova crisi d'Europa"
El setmanari del rotatiu alemany duu la qüestió en portada aquest divendres
elMon, 08-10-2017
https://fazwoche.de/

Gideon Rachman ('Financial Times'): "Espanya haurà d'acceptar un referèndum"
L'opinador en cap d'afers exteriors del diari britànic considera que "la força no és la resposta" al conflicte català
elMon, 08-10-2017

Mail' s'escandalitza amb les salutacions feixistes a la manifestació de SCC
"Una manifestació antiindependència 'milionària' ha esclatat en violència després que un brètol d'extrema dreta ataqués un fotògraf i els nacionalistes fessin salutacions feixistes als carrers de Barcelona", diu,
elNacional, 08-10-2017

Malestar del ministeri de Defensa d'Israel amb la repressió policial a Catalunya
"Durant molts anys, Espanya ens ha donat lliçons sobre com hem de tractar els drets [nacionals] dels àrabs palestins",passeu, passeu ha indicat Ben-Dahan, segons informa el diari Arutz Sheva.
elNacional, 08-10-2017

El Consell d’Europa condemna la violència espanyola de l’1-O
La majoria de diputats ha remarcat que a violència no és el camí
VilaWeb, 12-10-2017

L’editorial de The Guardian deplora l’immobilisme de Rajoy respecte de les crides de diàleg
'Hauria d'anar amb compte: arraconar el líder català contra les cordes pot ser una estratègia d'alt risc', avisa
VilaWeb, 12-10-2017

Una investigació de Human Rights Watch conclou que la policia espanyola va fer un ‘ús excessiu de la força’ l’1-O
L'ONG Human Rights Watch ha analitzat vídeos i fotografies de l'1-O i ha contrastat els fets amb les versions de testimonis i víctimes de la violència
VilaWeb, 12-10-2017

Salmond reclama al Consell d’Europa que demani explicacions al govern espanyol per la brutalitat policíaca
Considera que el govern espanyol ha violat flagrantment l'article 10 de la Convenció Europea de Drets Humans
VilaWeb, 12-10-2017

L'Esquerra Unitària insta les institucions europees a pressionar Rajoy perquè dialogui
La líder del grup, Gabriele Zimmer, "espera" que el president del govern espanyol no apliqui l'article 155 ni el 116 perquè seria "abocar gasolina al foc"
elMon, 11-10-2017

Macron diu que no pot mediar perquè no pot reconèixer Rajoy i Puigdemont al mateix nivell
Tensió entre el president francès i el portaveu del Partit Verd Europeu, Daniel Cohn-Bendit, que retreu la inacció a Europa davant el conflicte català
NacioDigital, 11-10-2017 - video

Els 12 països que donen suport a Catalunya, segons Russian Today
Són 12: La Gran Bretanya, Dinamarca, Suïssa, Noruega, Finlàndia, Suècia, Letònia, Lituània, Estònia, Irlanda, Bèlgica i Eslovènia serien els potencials amics de Catalunya en aquest moment.
elNacional, 11-10-2017

Un eurodiputat eslovè critica que la Comissió s'ha "posicionat" amb el govern espanyol
Ara que la situació a Catalunya és sobre la taula d'Europa, i després d'una setmana amb debats monogràfics al Parlament Europeu i al Comitè de les Regions, el paper que han de jugar les institucions europees és motiu de
confrontació entre partits.
elNacional, 11-10-2017

L'exministre d'Exteriors d'Eslovènia avisa Rajoy que s'equivoca obrint la porta al 155
"La situació està bastant clara" i "el pitjor" que pot fer davant d'aquesta és "amenaçar" i "pensar en represàlies" , diu Vajgl.
elNacional, 11-10-2017

Bloomberg situa com a clau la resposta que doni Puigdemont al 155
Mariano Rajoy, ha pressionat avui Catalunya per frenar la seva via cap a la independència, i ha fet el primer pas en un procés que faria que el govern separatista de la regió perdés la seva autonomia limitada i s'imposés el control directe de Madrid.
elNacional, 11-10-2017

'Libération': "Suspendre l'autonomia reforçaria l'independentisme"
Bartomeus afirma que la suspensió de l’autonomia provocaria una reacció clarament majoritària de la població catalana en defensa de les seves institucions.
elNacional, 11-10-2017

Catalunya omple les portades dels principals diaris europeus
Per a molts diaris europeus de primera línia, la declaració de Carles Puigdemont és aquest dimecres la primera notícia del dia.
elNacional, 11-10-2017

“I ara és el torn d’Espanya”, diu la premsa internacional
Els titulars i les imatges dels principals mitjans internacionals duen a portada la intervenció de Puigdemont al Parlament
elPuntAvui, 11-10-2017

La prensa europea expresa alivio, pide diálogo y no descarta una intervención de la UE
“¿Por qué el asunto catalán fascina tanto al resto de Europa?” se pregunta Le Monde, y asegura: “Porque más allá de las fronteras de España se ha instalado el sentimiento de que no es una crisis puramente catalana o simplemente española, sino profundamente europea".
eldiario.es, 11-10-2017

El parlament d’Eslovènia defensa el dret d’autodeterminació en un debat sobre Catalunya
Els comitès d'Afers Estrangers i Afers Europeus han aprovat una moció sobre l'autodeterminació i Catalunya
VilaWeb, 13-10-2017

‘I am Catalan’: The Guardian explica el procés sobiranista a través de testimonis

Cinc entrevistes per explicar als britànics el debat sobre la independència
Vilaweb
Juncker diu que no pot mediar perquè el govern espanyol no li ha demanat
"Si nosaltres permeten que Catalunya se separi -i no és assumpte nostre-, altres faran el mateix", diu el president de la Comissió Europea
NacioDigital, 13-10-2017

Eslovènia reclama respectar al dret a l'autodeterminació de Catalunya
Els comitès d'Afers Europeus i Exteriors voten per unanimitat una resolució que diu que "l'ús desproporcionat de la violència és inacceptable"
NacioDigital, 13-10-2017

Al Jazeera, escandalitzada per la manipulació de TVE durant l'1-O
Condemna que no mostressin la violència indiscriminada de la policia espanyola contra votants pacífics, com sí van fer TV3 o mitjans internacionals
directe.cat, 13-10-2017

divendres, 13 d’octubre de 2017

Carta al President Puigdemont

Aquest matí La CUP ha enviat una carta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, on fa reflexions a l'entorn del requeriment del govern espanyol sobre la declaració d'independència.  Acaba dient: 

"Si pretenen seguir aplicant, ara ja amb requisits formals acomplerts, les previsions de l’article 155 de la Constitució espanyola, i ens volen seguir amenaçant i emmordassant, que ho facin amb la República ja proclamada."

Us la transcrivim tot seguit la carta que també podeu llegir al web de la CUP:

"Sr. Carles Puigdemont i Casamajó
Des de la CUP-CC us volem fer avinents algunes reflexions a l'entorn del requeriment del govern espanyol sobre la declaració d’independència i sobre la seva suspensió.

Dèiem en el Ple del passat dia 10 d’octubre que la CUP-CC no som un actor principal en la història del nostre país i, en canvi, sí que ho és la gent. La gent amb majúscules, perquè nosaltres, quan parlem de gent, pensem i ens referim als centenars de milers de persones que van defensar els seus col·legis front la violència que va desplegar l’ocupació militar i policial. Als centenars de persones que van ser colpejades, ferides, humiliades i atemorides per la intervenció brutal de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. La gent és, també, la que va anar a votar perquè ho tenia previst; La que va votar SÍ i la que va votar NO; però també qui no ho va fer per por. La gent és la que malda per sobreviure en la quotidianitat de la precarietat i la pobresa.

Fa molt de temps que nosaltres parlem del país trencat que tenim, de la necessitat de posar-hi tots els recursos existents, i dels que es podrien obtenir redistribuint millor la riquesa per fer front a l’emergència social. Per això la gent és la que va aturar el país el passat dia 3 en una Vaga General massiva sense precedents, una massa desbordant que va sortir als carrers a condemnar la regressió alarmant de drets i llibertats.

La gent és l’única estructura sòlida que té aquest país a falta de suports explícits a nivell internacional, a falta d’un poderós teixit productiu arrelat i amb consciència de país (malgrat l’honrosa i creixent excepció de l’economia social i cooperativa), i a falta, igualment, de riqueses naturals que ens podrien situar d’una manera diferent en la geopolítica internacional. La nostra força és la gent i les seves necessitats, la gent i les seves esperances.

I no podem esperar suports explícits si no ens mantenim fermes en l’objectiu d’autodeterminar-nos. Potser n’hi ha que ara se n'adonen de que la cessió de sectors econòmics estratègics a mans privades (la tònica durant massa anys per part dels que es deien sobiranistes i, fins i tot, d’esquerres) no és la millor opció per qui es vol autogovernar. Potser ara sabem que fa massa temps que hauríem hagut de treballar per una Banca Pública, per un país recosit per la igualtat, i per un sector públic fort i capaç de suportar les amenaces d’un Estat espanyol disposat, pel que sembla, a tot. Quan parlem de superar el règim del 78 parlem de superar els altres subrrègims del 78: també el règim bancari del 78 –La Caixa, Banc Sabadell– el mateix que va bancaritzar les caixes (oi, Fainé?) que els feien ombra.

Per aquestes raons, entre d’altres, era, i continua sent, tan necessària la proclamació de la República. Perquè és el mandat dels més de dos milions de persones que, malgrat l’ofensiva amenaçadora, judicial i repressiva de l’Estat, van dir SÍ a la independència. Més de dos milions de persones que ja som República... I és també necessària per demostrar a totes aquelles que no en son partidàries, o que no s’hi posicionen, que la República obre les portes a majors consecucions de drets civils, polítics, econòmics i culturals.

La CUP-CC considerem que el passat dia 10 d’octubre vam perdre una oportunitat, però, sobretot, i a la vista de la posició immediata de l’Estat, no entendrem que la resposta al requeriment del president Rajoy no se situï en els termes del mandat popular que vostè va assumir el passat dimarts: el del respecte a l’exercici del dret a l’autodeterminació que es va expressar a les sofertes urnes del passat 1 d’Octubre. Només a través de la proclamació de la república serem capaces de respectar el que la majoria va expressar a les urnes. Només proclamant la república serem capaces de situar-nos com un actor disposat a tutelar els drets civils i polítics de la població encara greument amenaçats. Només amb la república possibilitarem generar esperances inexistents al si de l’Estat espanyol de les autonomies, no només per a les catalanes del Principat, sinó per al conjunt dels Països Catalans i la resta de pobles de l’Estat. Només així podrem fer que la intervenció d’actors internacionals es faci a partir de que se’ns reconegui com a subjecte polític.

Respondre d’una altra manera al requeriment del President Rajoy suposaria avalar totes i cadascuna de les seves amenaces, el seu menyspreu i la seva repressió, i suposaria tornar al redós de la legalitat constitucional espanyola amb el qual la majoria social va resoldre trencar. L’Estat, el seu poder judicial, el seu poder militar i policial, però, sobretot, els partits polítics que, en els darrers dies, s’han mostrat absolutament contraris a permetre el dret a l’autodeterminació, sumen una majoria reforçada al Congrés Espanyol i estan disposats a seguir negant-nos drets i ll:: lefibertats, emparats en una Constitució Espanyola deslegitimada i sabent que tenen els poders econòmics i la UE al seu costat.

Certament, nosaltres no tenim grans poders econòmics, ni la UE està disposada a admetre que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental dels pobles. Però no és menys cert que restar immòbils davant les seves amenaces, les seves negacions, i la seva autoritat, no ens permetrà d’existir com a poble, no ens permetrà de governar-nos, i tampoc no ens permetrà d’avançar en la consecució de més drets i llibertats. Sinó perdre'ls. En definitiva, fer el que recomana el poder (també amb majúscules) no permetrà que la gent sigui un actor principal en la història d’aquest país.

Nosaltres creiem que la resposta al requeriment de l’Estat ha de ser clara: si la mediació internacional ens portés a haver de suportar el desplegament policial i militar, a dur-nos a tribunals amb acusacions gravíssimes, que comportin altes penes de presó i multes impagables; si la mediació tolerés que hi ha hagi més de 900 persones ferides per voler simplement votar i, a canvi, tan sols demana a l’Estat que obri una ponència al Congrés per valorar la reforma de la Constitució espanyola, sense cap garantia que aquesta generi nous marcs de respecte pels drets civils i polítics, també de les minories; si és així, si la mediació internacional ha de servir per això, ja podem donar per tancada l’esperança en aquesta mediació internacional.

Si pretenen seguir aplicant, ara ja amb requisits formals acomplerts, les previsions de l’article 155 de la Constitució espanyola, i ens volen seguir amenaçant i emmordassant, que ho facin amb la República ja proclamada. Per ventura, seguirem sense suports de mercats i estats, seguirem sense grans riqueses naturals, i sense uns poders econòmics que ens donin suport, però ho farem amb la gent i amb les seves esperances i amb tota la seva dignitat.

Per la república catalana, la república de la gent!

Cordialment,
CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR-CRIDA CONSTITUENT"

‘Coitus interruptus’ , per Joan Xuriach Fusté

Els ciutadans que fa anys i panys que treballem per la llibertat de Catalunya, l’última colònia d’Espanya, volem sucar d’una vegada el melindro en la tassa de l’alliberament, sense interrupcions, ni dels governs antidemocràtics de Madrid, ni de les forces colonitzadores repressives oficials i extraoficials, ni dels lobbies postfranquistes, ni d’una UE que no respecta els drets humans (ni dels qui hi som dins, ni dels qui hi volen entrar fugint de la guerra), ni dels “ciutadans del món” o “equidistants” que, en el cas dels primers, acostumen a sentir-se més espanyols que Manolo el del Bombo i que, en el cas dels segons, acaben sempre al costat dels poderosos. Tampoc d’alguns polítics que haurien d’aprendre del coratge i la determinació que va demostrar la ciutadania el passat 1-O.

No estem per pauses, hi havia persones de noranta a cent anys que varen anar a votar i, per a ells, unes setmanes pot significar morir sense veure la independència de la seva terra. Ells no mereixen ajornaments sinó complir el que es va prometre, posar-se a l’altura de la seva dignitat. Voler pactar és lloable, voler pactar amb el govern espanyol de torn, que menteix gairebé sempre i no respecta ni el que ha signat, és estúpid, covard o, directament, masoquista. 

President Puigdemont: Així no!

Joan Xuriach Fusté
HGxI 


-------------------------------------------------------
Llegiu també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d'aquests dies:



Animeu-vos a compartir la vostra experiència d'aquests dies i envieu-nos un escrit per a publicar-lo. 
 
Ajudeu a difondre aquest article fent ús de les icones que trobeu aquí sota.

dijous, 12 d’octubre de 2017

Reflexions d'un militant de l'ANC, per Gerard A.de Montpensier:

Els fets:
  • La Independència està declarada políticament, i signada. Però no registrada al Parlament ni publicada al DOGC.
  • L'objectiu era posar en evidència la manca de voluntat política de l'Estat per a encetar una etapa de diàleg.
  • Avui, ja s'ha fet el pas per aplicar l’article 155 de la constitució espanyola: un requeriment a Puigdemont, que ha de respondre en un terme de 5 dies.
  • Tot això a les 24 hores del discurs d'ahir. 
El primer que hauríeu de fer és saber quines i perquè heu de fer accions i amb quins objectius. Doncs fins dilluns, com a mínim hem d'esperar esdeveniments i seran aquests esdeveniments els que marcaran el que, com i per què. Mentrestant, les ansietats hi són, però per combatre-las, aquí a St. Adrià fem reunions al nostre local i junts analitzem, expliquem, discutim de tot sense deixar-nos res. I ho fem per dues raons: la primera terapèutica i la segona lúdica: descansar és tan important com treballar i dóna temps per a asserenar-se i pensar més enllà de la setmana vinent. Prou de pressa anem per a voler anar-hi més. Si la gent està desinflada el que pot fer és preguntar-se per què ho està i investigar si realment ho ha d'estar informant-se i parlant.

La mitjana de temps fins a aconseguir la Independència, històricament i només en els darrers 150 anys, ha estat de 75 anys a excepció dels casos de Txèquia i Eslovàquia, que fou de 15 anys a partir dels primers moviments. Ho esmento perquè les nostres actuacions han estat pacífiques, ja que a totes les altres a l'excepció de Finlàndia hi hagué víctimes mortals. La darrera, Eslovènia. Si Catalunya ho aconsegueix, ho haurà fet pacíficament i en menys de 10 anys, tot un rècord Guinnes.

No hi ha raons ni per a la decepció, ni per desinflar-se, ni per desesperar-se. La lluita continua i ara, com en tota guerra, tenim una treva de cinc dies. L'any passat vàrem estar sis mesos inoperants i ningú es va posar histèric. Jo tinc molt clar que tota aquesta lluita la fem pels qui han de venir. Potser veurem la Independència, però no gaudirem d'ella amb la plenitud que ho farà la futura ciutadania lliure de la inevitable República Catalana. Les revolucions, i aquesta ho és, es menja sempre els seus fills. És el preu de la Llibertat. La Història té els seus tempos. Podem canviar-la, però un cop encetada qualsevol línia temporal, les etapes dela qual se succeiran l'una darrera l'altra, però mai totes alhora o encavalcant-se.

Cinc dies no és res...o és molt, si ens dediquem no a alimentar la derrota, sinó a enfortir la ment i l'esperit. Voler és poder. Els hem canviat les regles del joc. Qui les canvia, guanya. Estan tan desconcertats que avui preguntaven si havíem declarat o no la Independència. I la vàrem declarar per televisió, davant de tothom. Però no varen poder actuar com esperaven, perquè ho vàrem fer de manera que no esperaven... Vàrem jugar diferent, i els tornarem a derrotar.

Seguim doncs la lluita.

Gerard A.de Montpensier
Sant Adrià per a la Independència

1 d’Octubre: Una mexicana va a votar, per Julieta Piastro

Julieta Piastro Behar és una historiadora mexicana. Professora de Pensament Contemporani a la FPCEE, Blanquerna (URL). Investigadora del Grup de Recerca Parella i Familia. (Blanquerna) i del Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere (UB). Membre d’ACAL, Associació Catalanista d’Amèrica Llatina.

Aquí us mostrem la publicació de la seva experiència del referèndum que ha fet al blog de Científics per la Independència:

No sé bien como llegué a asumir el papel de portera, pero el caso es que pasé diez horas en la segunda puerta de nuestro pequeño colegio electoral, pude recibir a cada uno de los que pasaron por ahí, cansados, felices, emocionados. Ser portera del Colegio Electoral, se convirtió en un privilegió que nunca olvidaré.Julieta Piastro Behar

30 de septiembre en Barcelona
  • Mañana iré a votar en defensa de la democracia y la libertad de expresión. Iré con el corazón partido. Con un profundo dolor por México y con una gran emoción por Catalunya, que aún sitiada por mar y tierra, ha logrado tejer una sorprendente red de complicidad ciudadana que nos permitirá ejercer el derecho al voto.
  • Mañana iré a votar en nombre de todas aquellas generaciones de catalanes que soñaron con este momento. En nombre de los que durante su exilio en México me descubrieron Catalunya. Algunos ya no están con nosotros, va también por ellos!!
  • Mañana iré a votar llena de la admiración y el respeto que ha generado en mí este proceso pacífico, festivo e inédito en la historia, que ha construido el pueblo catalán.
  • Mañana iré a votar consciente de que este referéndum no lo sostiene ni una homogeneidad política, ni un deseo uniforme, pero si la plena convicción de la libertad y el derecho a la autodeterminación-
  • Mañana iré a votar convencida de que si hemos llegado hasta aquí, es porque el pueblo catalán sabe dialogar, negociar, pactar y acordar. Mañana iré a votar en nombre de esos jóvenes que como mi hija, desean ser escuchados a travésJulieta Piastro Behar de las urnas.
  • Mañana iré a votar también por amor.
  • Mañana iré a votar en nombre propio porque hace más de la mitad de mi vida que formo parte de la historia de este país. 
  • Mañana iré a votar y probablemente cuando vea el primer policía por el camino pensaré, a la mexicana, que la cosa está de la chingada, pero entonces cerraré los ojos e intentaré recordar que lo que sostiene las urnas y las papeletas es ese ingenuo entusiasmo que ha caracterizado el proceso y haré mía la consigna con la que el pueblo catalán ha decidido desafiar la fuerza autoritaria y represiva del Estado.
Por todo esto demà aniré a votar amb un somriure i un clavell blanc a la mà.

1 de octubre en Barcelona

Hoy he ido a votar con una sonrisa y un clavel blanco en la mano. Pero a las pocas horas de abrir el colegio, comenzaron a llegar noticias de que la represión de la policía se estaba dejando sentir cerca de nosotros y el miedo se nos metió en el cuerpo.

No sé bien como llegué a asumir el papel de portera, pero el caso es que pasé diez horas en la segunda puerta de nuestro pequeño colegio electoral, pude recibir a cada uno de los que pasaron por ahí, cansados, felices, emocionados. Ser portera del Colegio Electoral, se convirtió en un privilegió que nunca olvidaré.

La cola en la calle fue creciendo conforme se escampó la noticia de que ahí si se podía votar y eso hizo que en pocas horas nuestras urnas fueran adquiriendo un gran valor y que se volviera de vital importancia defenderlas con imaginación. La historia de cómo salvamos las urnas algún día se podrá conta.


Julieta Piastro Behar
Científics per la Independència 


-------------------------------------------------------
Llegiu també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d'aquests dies:

Animeu-vos a compartir la vostra experiència d'aquests dies i envieu-nos un escrit per a publicar-lo. Ajudeu a difondre aquest article fent ús de les icones que trobeu aquí sota.

Crida a la serenitat, l'autoestima i la confiança

Òmnium Cultural fa una crida  als seus socis i simpatitzants per a que seguim mantenint la serenitat, l'autoestima i la confiança:

"Celebrem que els diputats escollits democràticament, assumint el mandat sorgit de les urnes en el referèndum de l'1 d'octubre, hagin signat de forma solemne la declaració d’independència. Malgrat la repressió de l'Estat, més de dos milions de catalans van votar la República.

Aquest és el compromís del Go


Crida realitzada per
vern que, com saps, ha suspès temporalment la declaració per poder avançar en la recerca de diàleg i negociació. Ahir mateix vam demanar al president Puigdemont que fixi un termini raonable per fer efectiva aquesta mediació o, per contra, si aquesta mediació no prospera, declarar definitivament la independència.

Mentre el Govern, partits i institucions catalanes estenen la mà al diàleg, l'Estat espanyol segueix responent amb amenaces i repressió. Dilluns vinent, l’Audiència Nacional ha tornat a citar el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el de l’ANC, Jordi Sànchez, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. No reconeixem el delicte pel qual se'ns imputa, perquè manifestar-se pacífica i cívicament, com hem fet durant set anys, no és cap delicte.

Davant d'aquests moments greus, hem de seguir mantenint tota la serenor, tota l’autoestima i tota la confiança en la voluntat pacífica i democràtica del poble de Catalunya."


Nota:
Aquest text ha estat enviat per correu electrònic

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Vicent Partal analitza el moment actual


Amb un editorial "d'urgència", Vicent Partal fa un análisi i valoració del moment actual. 

Us el transcrivim de Vilaweb




"Espanya i Europa proposen una solució que no soluciona res"


"Les coses que ahir semblaven confuses avui comencen a ser molt més clares. Com era d’esperar, les reaccions europea i espanyola han posat llum sobre el punt on som. Bàsicament, es tracta del següent: Europa opta per una reforma de la constitució espanyola com a via de solució del conflicte català i Mariano Rajoy, aparentment, es doblega i l’accepta però, sobretot, guanya temps. Algú, a Brussel·les, pot pensar que amb això ha trobat el desllorigador de la crisi però tant ells com nosaltres tenim un problema: proposen una solució que no soluciona res.

Hi ha dos detalls particularment interessants. El primer és la contundència amb la qual avui tothom a la Unió Europea tanca files al voltant de la constitució espanyola. Però això ho diuen després d’una intervenció inaudita ahir de Donald Tusk, una hora abans de la compareixença prevista de Puigdemont, en la qual va situar els governs català i espanyol al mateix nivell i va demanar a Puigdemont diàleg i contenció. Mireu la diferència: arran de l’amenaça creïble de la proclamació de la independència, Europa va parlar amb un to de respecte institucional que ha abandonat immediatament després. La lliçó, doncs, cal anotar-la: només la proclamació i la implementació de la independència de manera unilateral causa canvis en la percepció d’allò que som. O som part de la negociació o ens limitem a ser súbdits.

El segon detall particularment interessant és el fet que la pretesa reforma de la constitució espanyola l’anuncie Sánchez i no Rajoy. Per Rajoy acceptar que ha de reformar la constitució és un mal tràngol després de la duresa amb què ha actuat respecte d’això durant anys. Però deixar que siga Sánchez qui l’anuncie formalment treu tota la credibilitat al projecte. Un anunci d’aquesta dimensió, si fos cert, hauria de merèixer una declaració solemne del primer ministre.

I ací em sembla que hi ha la clau. Europa pressiona perquè hi haja una solució que al final només consisteix en una promesa de reforma de la constitució. Rajoy ho accepta tan sols perquè no té més remei. Però fa que l’anuncie Sánchez mentre ell amenaça amb el 155.

És a dir, Rajoy aprofita la pinça que la Unió Europea vol crear, la tercera via de Brussel·les que ha descrit, amb molt d’encert, Elisenda Paluzie, per a prosseguir amb el seu pla, que no és negociar una situació de millora de l’autogovern català sinó restringir-lo. I per tancar el cercle, d’una forma molt significativa, Sánchez deixa clar que aquesta vaporosa proposta no és incompatible amb l’activació del 155. Per tant, tindrem el 155 ara i ja veurem si mai tenim una reforma constitucional.

L’error de tot plegat és oblidar que no hem arribat on som per cap cosa més que per l’impacte internacional de la repressió espanyola i per la capacitat de resistència en favor dels drets civils dels ciutadans catalans. A sant de què s’hauria mogut Europa reclamant la reforma constitucional si els nostres conciutadans no haguessen aguantat heroicament els cops de porra? L’eix que canvia les coses són els ciutadans al carrer, el factor que determina els moviments és la resistència i, per tant, el problema, ho vulguen veure o no, el continuaran tenint sobre la taula.

Perquè Rajoy, que en això no s’enganye ningú, no només vol evitar la independència sinó que vol liquidar l’autonomia i, per tant, usarà la força i la violència institucional fins a l’extrem, convençut, a més, que a partir d’ara té permís de la Unió Europea per a fer qualsevol cosa que ell considere convenient. I, per tant, ens tornarem a trobar al carrer i la realitat tornarà a superar aquest pacte ridícul que Brussel·les es pensa que ha fet amb Madrid.

Avui hi ha una desil·lusió palpable pel que va passar ahir al parlament. I tothom es fa una pregunta lícita: s’ha equivocat el govern? Per desgràcia no tenim encara totes les claus per a saber-ho. Com a mínim jo ignore si hi havia o hi ha alguna mediació real sobre la taula i si això va ser determinant per a la suspensió temporal de la independència. A VilaWeb no hem aconseguit d’acreditar per mitjà de cap font que hi hagués cap mediació de veritat, però hem de reconèixer que això no vol dir necessàriament que no hi siga. 

Aparentment, doncs, el govern català, l’únic que ha aconseguit és que Espanya es moga un poc i propose a Europa una reforma de la seua pròpia constitució com a solució. És molt poc, de fet és una marxa enrere, però ho compensa el fet que tampoc no hi hagi res desactivat.

Una mediació internacional tenia sentit a canvi d’un procés de Brioni a la catalana però no a canvi d’això que sembla que ens ofereixen. Es podia acceptar un segon referèndum impulsat des d’Europa o el reconeixement clar del dret d’autodeterminació sota qualsevol altra forma. Però no es pot acceptar de cap manera que ara ens vulguen limitar a fer de comparsa en una reforma de la constitució pensada només perquè ens quedem. Lamentablement, ja vaig avisar ahir que això no era la via eslovena i que feia de mal comparar. Vaig admetre, però, que podia funcionar a la manera eslovena. Però no ha estat així.

De manera que cal aprendre la lliçó i prémer el botó. La independència, aquesta que ha estat proclamada però suspesa, s’ha d’activar tan bon punt Rajoy anuncie l’aplicació del 155 o tan bon punt la repressió es faça visible de nou. Sense cap més dilació. Perquè la repressió de l’estat espanyol no l’aturarà la reforma anunciada de la constitució espanyola. Al contrari: l’anunciada reforma de la constitució és l’escut per a permetre l’activació de la repressió.

És possible, en aquest sentit, que el govern s’haja equivocat. És més probable encara que Europa, en comptes de veure generositat, haja vist feblesa. Però ningú no hauria de cridar-se a l’engany: el problema polític català persisteix.
Persisteix perquè hi ha un govern espanyol que continua menystenint l’existència d’un problema polític gegantí. Persisteix perquè hi ha un nacionalisme espanyol que continua, diria que més i tot, convençut que no hi ha res per dialogar o per pactar. Però, sobretot, persisteix perquè hi ha una majoria al parlament de Catalunya que pot començar la república catalana en el moment que ho considere convenient. I, més que res, perquè hi ha una població que el primer d’octubre va demostrar que estava disposada a fer allò que fos no per a reformar la constitució espanyola sinó per a esdevenir un país lliure.

Hi ha un govern que s’ho va jugar tot el primer d’octubre i que si ara ha fallat pot rectificar. I hi ha uns passos que tots sabem que cal fer per a aconseguir la independència efectiva. En tot cas, la diferència, avui, és la desil·lusió de tanta gent i la constatació que els buròcrates de Brussel·les han pres partit per Rajoy. Aquesta darrera no importa gens, així que en realitat tot el que està en joc depèn de nosaltres. Si el parlament i el govern fan el que han de fer i recuperen la confiança de la ciutadania, aleshores tot tornarà a ser allà on era en el minut aquell en què Puigdemont va dir que proclamava la independència. O siga, preparats, i a punt per guanyar."