dimarts, 18 d’abril de 2017

Una frase, dues mirades (4)

«No pot ser que estiguem aquí per no poder ser»
Julio Cortázar (1914-1984) Escriptor argentí.


No fer cas a Oscar Wilde m’ha dut, durant anys i panys, a caminar en cercles, traçant circumferències, sempre idèntiques, per no allunyar-me del centre, mai un centímetre més lluny del centre.

“Sigues tu mateix. Els altres llocs ja estan ocupats”

Si des del principi dels temps alguns no haguessin anat més enllà del cercle, seríem una infesta munió de persones apilades, una sobre l’altra; tan atapeïdes que, amb el temps, les mans, els braços, els peus, les cames i els nassos anirien perdent la forma pròpia i serien engolits fins a formar una gran massa de membres malconformats. Els caps, en primer estadi semblants al de la cèlebre figura de Munch, anirien desfent-se i els cervells, esclafats, anirien desfilant-se fins a perdre’s en el no-res. Una lobotomia a gran escala, universal.

Ser nosaltres mateixos, ésser, és un exercici de llibertat gens fàcil de dur a terme. Hi ha diferents cadenes que no descobrim fins que no sortim del cercle, són paranys que haurem d’anar superant.

Cadenes que no ho semblen, dolces, com els consells benintencionats de la mare.

Repressores, com l'ultra ortodòxia en qualsevol religió.

Adoctrinadores, com en qualsevol sistema educatiu de països poc o gens democràtics.

Invisibles, com les convencions socials no escrites.

Quotidianes, com les relacions familiars.

I la cadena que tots portem ben dins: la por.

La por a ser lliures, a la responsabilitat que comporta exercir-la.

Un cop fora del cercle he continuat la lluita contra elles i, juntament amb altres persones, també contra l’esclavatge que patim com a poble.

Manllevant un paràgraf de la novel·la ‘Els vençuts’ d’en Xavier Benguerel diria que “no hi penso a tornar, és una idea de vençut, aquesta”.

Sense llibertat, no puc ésser. I estic aquí per ésser!
   
Joan Xuriach
HGxI

Se’ns ha escolat el dia entre carrers i ja veiem, al cel, les costures de la nit. Ja hem acabat, tu i jo, tots els temes explosius, i els grans crits, i els gelats, i una mica com nosaltres també la ciutat s’ha anat buidant a poc a poc. De nit la catedral és un gran esquelet somrient i solitari d’algun leviatan polit que sura en la foscor. I mentrestant em dius, amiga, que no saps cap a on va la teva vida. Entre les rialles i les hores, t’havia ja llegit una petita pena, que arriba en silenci, amb prudència, entre les costelles del vespre i de les pedres. Ens fem grans, em dius. «No pot ser que estiguem aquí per no poder ser», em dius. Et marxen els trenta i les anelles d’arbre que t’han deixat als ulls, tan tendres, ara s’estrenyen amb dolor mut. «He de decidir», em dius. «He de ser jo». «He d’avançar». «No la puc haver conegut si no puc estar amb ella». Et miro i callo. Somric. Tinc un secret. Vine.

En passar pel Call, comença el paisatge nocturn de Ciutat Vella. Carrers bruts i deserts, i davant de cada botiga, capses i coses, paquets per llençar, papers i, a vegades, alguna barra de pa. Cullo una cosa. «I ara què fas?». A la recerca del tresor hem trobat un rotllo enorme d’enganxines fluorescents en què hi diu, en majúscules espanyoles, «Muy Urgente». Dotzenes i centenars de rètols cridaners, que despleguem en una cinta per tot el carrer. Uns moments després, amb la valentia atenuada per aquesta soledat de dia festiu, ens hem cobert d’urgència: totes ben plenes de «molt urgents». Travessem els laberints d’edificis fent exhibició idiota de la nova disfressa. Cada cantonada és una mica més brillant.

Mira’t i mira’ns. Aquest secret: no hi ha urgència, són només paraules sobreimpressionades en fons taronja. Som, tu i jo, tot el que podem ja ser. Som, nosaltres, immensament lliures. Pensa, amiga. No ens caldria pas avançar en la lluita: existir és no haver de córrer. Tu, ja ets. Ara, que et miro als ulls i et somric, comença la resta de la nostra vida. No cal decidir. No vull res. Viure és ja ser: buida els ulls d’angoixa i de futur. Estigues amb mi. Ens sé més grans que mai. També com la catedral en silenci ens aixequem com balenes... i l’únic que seguim necessitant és aquest mar, ¡oh, mar!, el mar de terra, oli i vi d’aquest país que ens espera i ens abraça. Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps.

Clara Ballart
HGxI

diumenge, 16 d’abril de 2017

Recull setmanal de premsa

El profund canvi sobiranista de les noves CCOO
En l'apartat nacional, els nous estatuts deixen de banda tota referència a la constitució espanyola, a l'estatut i al federalisme, i se centren en el dret d'autodeterminació
VilaWeb, 12-04-2017

Les valuoses lliçons de Václav Klaus per als catalans i (sobretot) els espanyols

Crònica de la conferència de l'ex-primer ministre i ex-president de la República Txeca al Palau de la Generalitat 
Pere Cardús 12.04.2017 

Cal aturar el partidisme
«Cada vegada que es barallen un diputat d'un partit i un d'un altre, a Madrid repiquen totes les campanes, conscients que al procés independentista li fa més mal això que no pas les seues amenaces i avisos judicials»
VilaWeb, 12-04-2017 - Vicent Partal, Editorial

Puigdemont porta el referèndum a Jimmy Carter
Amb aquesta important cita, les autoritats catalanes ja han aconseguit l'impacte necessari per desarborar d'unavegada per sempre el mantra que el procés és de consum domèstic i de nul interès a l'exterior.
elNacional, 08-04-2017 - José Antich - Editorial 

Puigdemont porta el referèndum a Jimmy Carter
Amb aquesta important cita, les autoritats catalanes ja han aconseguit l'impacte necessari per desarborar d'unavegada per sempre el mantra que el procés és de consum domèstic i de nul interès a l'exterior.
elNacional, 08-04-2017 - José Antich - Editorial 

Jordi Sànchez: “Per la diada de Sant Jordi l’Assemblea estarem actius al carrer, serà el nostre tret de sortida de precampanya unitària”
Podem trobar en un escenari de clar desafiament de l'Estat espanyol cap a la voluntat majoritària dels catalans i per tant on se'ns requereixi una mobilització sostinguda i permanent amb una alta capacitat de resiliència.
l'Unilateral, 09-04-2017 - entrevista

L’ambaixador Ambler Moss diu que Albiol difon ‘fake news’ sobre la fundació Carter
Desmenteix categòricament les acusacions d'Albiol sobre l'entrevista de Puigdemont amb Carter.
VilaWeb, 08-04-2017

L'expresident txec explica a Forcadell la separació amistosa de Txecoslovàquia
Václav Klaus s'ha reunit amb la presidenta del Parlament per exposar-li l'experiència d'un acord dialogat i senzill d'independència
elMon, 11-03-2018 

Catalunya al món

dilluns, 10 d’abril de 2017

Recull setmanal de premsa,

La pregunta de Llach i Forcadell: ‘Què faran ells per impedir-ho?’
Crònica del dinar que han fet la presidenta del parlament i el diputat de Junts pel Sí al Moment Zero
VilaWeb, 30-03-2017

Dades: Com és que VilaWeb diu que guanyaria el sí al referèndum i alguns diaris diuen el contrari?
Us expliquem amb dades per què diem que, amb les dades del CEO, el sí guanyaria el referèndum unilateral
VilaWeb, 30-03-2017

Tenim la Xina a favor? No fotis

El Partit Comunista de la Xina hauria signat una declaració a favor del procés independentista català
VilaWeb, 02-04-2017 - Andreu Barnils

El Govern manté «intacte» el compromís amb el referèndum tot i la suspensió del TC

 Munté assegura que la impugnació de les partides de la consulta vinculant són la "previsible" resposta del govern espanyol Rull declara que els comptes de Montoro suposen una "desautorització" de les promeses de Rajoy en matèria d'infraestructures
NacioDigital, 04-04-2017

Sergi Blázquez: ‘Si guanyem, els membres del TC poden ser inhabilitats de quinze a vint anys’

Entrevista amb el president de l'associació Drets, que acaba de presentar una querella contra vuit membres del Tribunal Constitucional (TC)
VilaWeb, 04-04-2017 - entrevista

Junqueras garanteix una solvència financera "extraordinàriament positiva" amb la independència

El vicepresident defensa al Parlament que la imatge de Catalunya als mercats exteriors seria molt bona si pogués utilitzar "tots els recursos que genera"
elMon, 06-04-2017

Conseqüències imprevistes de la independència de Catalunya

«Espanya entrarà en una fase de desintegració estructural, de pèrdua de credibilitat (més encara), d'incapacitat reactiva i de blocatge institucional.»
VilaWeb, 06-04-2017 - Pere Cardús

La viabilitat de les pensions en la nova República catalana
"El debat no és en la viabilitat del sistema de pensions o en la garantia dels drets reconeguts a les persones, sinó en com garantim i fem més eficient aquest sistema"
elMon, 06-04-2017 - Carles Bertran

Puigdemont porta el referèndum a Jimmy Carter

Les autoritats catalanes ja han aconseguit l'impacte necessari per desarborar d'una vegada per sempre el mantra que el procés és de consum domèstic i de nul interès a l'exterior.
elNacional, 07-04-2017 - José Antich - Editorial

diumenge, 9 d’abril de 2017

OPINIÓ. "Per què els comuns no es declaren espanyolistes?", per Salvi Pardàs

M’inspira poca confiança el compromís dels comuns com a partit en el procés independentista català. El nou partit s’acabarà definint com sigui (federalista, fraternofederalista…) però al final els seus votants acabaran seguint el dictat de la seva consciència i votaran “sí” o “no” en el referèndum d’autodeterminació que celebrarem aquesta tardor. 

El conflicte que alguns comuns teniu és molt fàcil d’entendre: us fa vergonya reconèixer obertament que no la volen ni en pintura, la independència del país. Igual que els qui es declaren defensors de l’escola pública i miren de justificar-se com sigui perquè matriculen el fill a la privada; igual que els que diuen que no són homòfobs però prefereixen que el seu fill/a sigui “normal”. 

Els comuns defensareu el dret a l’autodeterminació dels pobles com a concepte, però mai la constitució d’un Estat propi per als catalans. Els comuns us definireu “sobiranistes” quan en la intimitat sou uns espanyolistes acèrrims. Tot plegat respon a uns mecanismes psicològics basats en prejudicis inconfessables que subordinen la realitat catalana a l’espanyola: Catalunya mai no podrà esdevenir Estat, perquè d’Estat ja n’hi ha un, l’inqüestionable, l’espanyol. “Estat plurinacional”, proposeu. Res més que un subterfugi per amagar el vostre espanyolisme. 

A aquestes altures, no enganyeu ningú, perquè des dels temps de la Renaixença, passant per la República de Companys, la Transició o el pujolisme, el catalanisme ha maldat més que ningú i amb tota la bona fe per un Estat plurinacional, amb la il·lusió que algun dia un madrileny se sentís orgullós de la riquesa cultural i nacional del seu País i la defensés a capa i espasa, tal com hem fet sempre els catalans amb la llengua i la cultura espanyoles. 

Resultat d’aquest històric anhel? 
Sentència contra l’Estatut i, avui mateix, presidents i consellers de la Generalitat represaliats. 

Estat plurinacional a aquestes altures? Fraternalment, no, gràcies.

Salvi Pardàs Sunyer 

HGxI

dijous, 6 d’abril de 2017

Una frase, dues mirades (3)

«Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.»
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) Periodista i poeta valencià.

Hi ha nens que es gronxen sols. S’agafen a cada costat, després s’asseuen. Caminen enrere. A poc a poc, tot el que poden. Arriben a posar-se de puntetes, totes les cames estirades: ròtules amunt, panxa cap a dintre, la barbeta al pit. Dibuixen, sobre el terra, una inesperada línia recta. «Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot». Aixequen els ulls i per fi es deixen anar.

Qui hauria de dir que el nen més concentrat del món, aquell nen retallat contra el sol en un parc infantil desert, immòbil, seria el nen que ara riu, dibuixant semicercles en l’aire, amb les cames estirades, els cabells al vent. De sobte, com el moviment alegre d’unes cortines en primavera, oblidem que hi ha hagut un nen sol, que no ha tingut cap empenta de ningú, que el parc era buit, que el vespre s’acosta i que no li queda molta estona d’esbarjo.

Totes aquestes cares llargues, cada dia passat en una tensió a poc a poc més impossible de respirar, cada notícia com un pes mort sobre les espatlles, el futur oprimint el pit: tot això no és res. Som ja de puntetes, la barbeta al pit, les mans aferrades a les cadenes. Us semblen cadenes repressives? No pas. Són cadenes de gronxador, i les tenim ben agafades. Amics, tots els meus amics, aixequeu els ulls del terra. Amunt, una mica amunt. Fixeu-vos en aquest vespre triomfal. En la nostra ombra ominosa sobre un parc infantil on ens han tingut jugant durant segles. Mireu-vos sols i sentiu-vos acompanyats. Farem bogeries. Sí. Quan no puguem més ens deixarem anar. Sento, sota la pell, una enorme felicitat: serem eteris. Dibuixarem en l’aire les mil formes d’un somriure. Estimarem.


Clara Ballart
HGxI

Em va seduir molts anys enrere, quan era jove. M'alegrava, em treia el desànim, dissimulava la meva timidesa; no podia viure sense ella, sense el vertigen d’aquelles noves experiències. La desitjava, i a la vegada li tenia por. La cercava, i alhora la defugia.

Passats els primers anys d’un idil·li que semblava etern, la relació es va tornar obsessiva, fins al punt que vaig pensar en abandonar-la un munt de vegades. Però sempre hi tornava. Per ella vaig perdre gent que m’era propera i il·lusions que, de tan llunyanes, semblava que mai havien existit. Em va anar absorbint, en un principi a poc a poc, després amb avidesa, però sempre de forma constant, fins a deixar-me sense alè. Ella i jo, metre per metre, tancats, sense cel, sense estrelles, sense horitzó, sense portes ni finestres, sense aire. Ella i res més, servitud incondicional, relació malaltissa, esclavatge, bogeria, autodestrucció. La fi.

Un dia, vaig veure un punt de claror entre tanta foscor, una llum dins la tenebror. Al sostre hi havia una petita finestra mai vista abans. Vaig treure el cap, per respirar, per olorar, per escoltar. Una mà estesa se m’oferia i, encara no sé com, la vaig fer encaixar amb la meva. Aleshores em vaig alçar, i vaig sortir a fora i vaig tornar a caminar. Fa vint-i-quatre anys que he obert nous camins i sempre he cregut que aquella mà estesa era d’en William Brown, el meu amic de la infantesa.

No fa tant, una Catalunya exhausta, humiliada i vexada, en un darrer esforç, va encaixar la seva mà en les d’un grapat de lluitadors utòpics i, ara, ho podrà tot.

Joan Xuriach

HGxI

dimarts, 4 d’abril de 2017

OPINIÓ: "La visita de Rajoy ", per Leonci Petit Torner


Què ha vingut a fer a Barcelona? 

Rajoy, amb les seves propostes milionàries per a les infraestructures, ha vingut a comprar/vendre els catalans per tal de distreure'ns i dividir-nos per raó del procés democràtic i pacífic cap a la independència que el PP mateix ha provocat per no entendre o no voler entendre el que passa a Catalunya després de l'Estatut.

 La seva visita l'he vista com una mofa als catalans i, alhora, una incapacitat política: s'adreça a l'empresariat interessat i defuig la visita a la Generalitat, és a dir, al poble, la demostració que la seva proposta és enganyadora com sempre acostuma. Què més ha vingut a fer? A dir-nos, altra volta, no al referèndum (pactat o no), però amb la seva visita, ell mateix ha començat la campanya pel no, quan se celebri.

Rajoy, invocant la Constitució, ens vol negar el dret a decidir, un dret que és anterior a la mateixa Constitució, innegable als ciutadans, per decidir qui som i què volem ser.

Ningú més pot decidir per nosaltres. I quina ha de ser la nostra resposta? El referèndum (pactat o no), serà el moment decisiu del procés català, la manera de respondre massivament a la judicialització i penalització dels nostres representants polítics encausats per ser fidels al mandat de les urnes. Anar a votar el dia del referèndum, de manera massiva i decidida serà la demostració fefaent de la dignitat d'un poble que no es deixa comprar o vendre per res.

 Leonci Petit Torner

Article publicat a  el PuntAvui

diumenge, 2 d’abril de 2017

Els articles més llegits al nostre blog

Articles més llegits al blog durant el més de març de 2017


CRÒNICA. “Com ha de ser el nou país?” Com nosaltre hàgim decidit"
626 visualitzacions

OPINIÓ: "FAL·LÀCIES 'INSOSTENIBLES"
433
visualitzacions

Enriu-te'n de tot això i més, amic
114
visualitzacions
 
Una frase, dues mirades (1) 

103 visualitzacions
 
OPINIÓ: "6000 milions de raons per fer la revolta"

97 visualitzacions
 
OPINIÓ: "Declaracions enverinades"
94
visualitzacions

OPINIÓ: "Cal que l'unionisme aprengui un parell de coses bàsiques"
94
visualitzacions

Jordi Borràs i Antonio Baños a Horta : Vídeo
91
visualitzacions

Caminada per l'entorn de la plaça d'Alfons X
89
visualitzacions

Una frase, dues mirades (2)
88
visualitzacions

Recull setmanal de premsa,

El procés al món

La visita de Rajoy

La veu dels Parlamentaris i del Govern



Altres titulars
Lesmes, sobre el procés: "Els jutges no són actors polítics que puguin resoldre un conflicte d'aquesta naturalesa"
El president del Suprem assegura en una entrevista a la SER que no veu consens suficient per canviar la Constitució.
Ara, 24-03-2017


Margallo: si els has de comprar és que no t’estimen
«Margallo està amargat. Creu que Rajoy l’ha tractat de manera injusta i és una autèntica bomba de rellotgeria amb dues potes, desbocat en les seues opinions»
VilaWeb, 24-03-2017 - Vicent Partal, Editorial
“Els membres dels nostres cossos de seguretat són plurals, ningú no els pot demanar que preguin partit, però sí que se'ls pot exigir, tinguin l'opinió que tinguin en relació al Procés, que treballin perquè els ciutadans puguin exercir els seus drets democràtics fonamentals sense pressió ni violència.
elPuntAvui, 26-03-2017 - Miquel Sellares

«Aquest moviment no és dirigit per cap líder ni per cap partit i això el fa fort i li complica la vida alhora».
VilaWeb, 27-03-2017 - Vicent Partal, Editorial
Gabriel RufiánDiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés espanyol - 'Al’estat espanyol es pot votar l’assassí de Guillem Agulló peròno Francesc Homs'
Analitzem amb ell la convocatòria d’un referèndum, l’actitud del govern espanyol per resoldre la qüestió catalana iel posicionament dels "Comuns" davant d'una possible votació.
RacoCatala, 29-03-2017 - entrevista

El Pacte pel Referèndum situarà un miler de punts de recollida de signatures per Sant Jordi
La cita d'aquest dijous no ha comptat amb la presència de partits polítics ni de representants institucionals. 

NacioDigital, 30-03-2017

Deu lliçons sobre el Brexit que Catalunya hauria de saber aprofitar

«La retirada del Regne Unit és un dels colps més durs que ha viscut mai el projecte europeista. Però, com passa tantes vegades, fins i tot en un cas com aquest hi ha lliçons importants que ens poden servir»
VilaWeb, 30-03-2017 - Vicent Partal, Editorial

dissabte, 1 d’abril de 2017

Ferran GarciaSevilla declinant l’invitació a participar com “Espanyol”

Carta de Ferran GarciaSevilla declinant l’invitació a participar com “Espanyol” a l’exposició "Oriente en el arte contemporáneo español (1950-2000), dirigida a Inés Vallejo Jefe de Proyecto Expositivo Departamento de Exposiciones Fundación Juan March Madrid.

"Gracias por su carta y su invitación a participar en la exposición que preparan, pero me temo que no me interesa participar en esta exposición sobre la influencia del oriente en el arte español, por la sencilla razón de que yo no soy español, por más que lo diga mi DNI. Soy catalán, ni mejor ni peor que cualquier otro habitante de este planeta.

Le podría dar miles de excusas, pero no quiero. Podría acogerme al imperativo legal, pero no quiero. Le podría decir que estoy jubilado, pero no quiero. Lo hago por
respeto, dignidad y voluntad propia y colectiva. Recuerde a Rose Parks.

Créame, no es nada personal, sino profundamente político. Parecen ustedes obsesionados con "lo español". Ustedes y otras instituciones españolas. Hasta nueve veces aparece la palabra "español " en su escrito de presentación.

El nacionalismo español, que no se reconoce como tal, no distingue, no reconoce a los otros, porque se piensa dominante por conquista. Las políticas de reconocimiento (Taylor) brillan por su ausencia. Nacionalismo español ciego a lo largo de los siglos, y ahora ciego de ira hacia Catalunya (por eso que en general se llama victimismo en España). El nacionalismo español más rancio continua su batalla por tierra, mar y aire. Le sugiero que se informe sobre el concepto denominado "nacionalismo banal" (Billig). Les propongo que se independicen de ese concepto tan obsoleto ya en un mundo globalizado e intercultural. ¿Se imagina usted, Sra. Inés Vallejo, que me dirigiera a usted en masculino porque no le reconozco su condición de mujer, porque no la reconozco como tal? ¿Se imagina que le dijera que necesito la carta de un hombre para tomar en cuenta su propuesta? Y así una y otra vez. Además de insultarla. Además de no pagarle su sueldo. Además de llevarla a los tribunales por las cosas que usted libremente dice o que no ha hecho. Además de menospreciarla. Además de inventar informes falsos con pruebas falsas contra usted ayudado por la policía? Etc. etc. 


Después de todo eso, ¿querría usted venir a cenar a mi casa? No lo creo. ¿Donde están las voces españolas de gente manifestándose en contra de tales barbaridades? Se pueden contar con los dedos de una mano. Callar por comodidad también nos hace cómplices. Y hacer ver que no pasa nada, es otra forma de violencia. Ofrecen ustedes, aún sin habérselo planteado, un lugar hostil y/o de renuncia de derechos fundamentales de las personas, de sumisión. ¿Lo han pensado alguna vez? Su tratamiento inclusivo forzado, histórico ya, es propio del pensamiento conquistador. Como la ideología machista en cualquiera de sus dimensiones. ¿La ha sufrido usted en algún momento de su vida? ¡Cuantas cosas puede haber detrás de una sola palabra!

Además, tienen ustedes una solución muy fácil y es cambiar la palabra "español" por la de "Estado español". Darían ustedes un paso de gigante hacia el futuro. Wittgenstein nos decía que "los límites de nuestro lenguaje son los límites de nuestro mundo". Estado español y España no son lo mismo, a menos que utilicen la ley del rodillo o del trágala, o la interpretación retorcida de un topónimo romano. De la misma forma que España y Castilla tampoco son equivalentes. Consensos de leyes populares y populistas autoritarias que en el caso de la cultura son doblemente injustificables, porque se supone que ustedes trabajan en un centro cultural (a pesar del pirata, gánster y traficante Joan March, aka Verga, por cierto, financiador del golpe de estado de Franco). Dogmas unitaristas y uniformizadores que son compartidos por los dos partidos mayoritarios españoles, tanto de derechas y como de izquierdas, en ese punto confluentes, ¡qué curioso!

El Estado Español está formado por cuatro naciones, según baremos de reconocimiento internacional, con su historia y su relato propio, y con sus voluntades, sus enfrentamientos e intereses. Seria bueno que hicieran una gran exposición sobre ello, no sólo conferencias de cuota a cargo de catalanes unionistas. Les haría más demócratas y plurales. Y ayudarían ustedes a modernizar su entorno ciudadano, político y cultural. Les haría más europeos. Los separatistas son impensables sin los separad
Le podría dar miles de excusas, pero no quiero. Podría acogerme al imperativo legal, pero no quiero. Le podría decir que estoy jubilado, pero no quiero. Lo hago porores. Le recuerdo que la Constitución Española, en su artículo nº 8, garantiza la santa unidad del estado por la fuerza de las armas. Como las constituciones golpistas  o del tercer mundo. Ya han pasado 42 años desde la muerte del dictador fascista Franco y no se ha modificado ese artículo, por algo será. ¿Jacobinismo obsoleto, borbonismo versallesco, nacionalismo etnicista y periclitado, simple rutina de supervivencia, pasotismo? Recuerde Cuba y Filipinas por citar los casos más recientes, todo lo que se decía entonces, vuelve a sonar ahora. La burbuja continua, y la letanía. Recuerde también los versos de Machado y los harapos.

Por todo ello, y en Catalunya, tanto partidarios como detractores de un estado propio, votaremos en septiembre en un referéndum para la posible desconexión con España, y fundar la nueva República Catalana dentro de la Unión Europea, si el resultado es favorable. Desconexión que de facto ya existe. Las relaciones entre Catalunya y España se encuentran en un punto de no retorno. Y la tensión y represión irán en aumento. Aún no sabemos lo que puede salir de las cloacas, si Europa no las para.

¿Podemos entender hoy la cultura sin la interculturalidad, sin la voluntad de profundización democrática, sin el mensaje emancipador del arte, sin la defensa y liberación de un territorio ocupado, sin la pretensión de tener gestores culturales libres de la obediencia debida (Arendt), sin el reconocimiento mutuo de identidades básicas, sin la búsqueda de un mundo menos violento, sin los deseos hacia la igualdad de género, etc.?

Por último, si tienen interés y tiempo me gustaría que echaran una ojeada a la web: www.lahumanitat.cat

Le saluda atentamente,
Ferran Garcia Sevilla"

dijous, 30 de març de 2017

OPINIÓ: " 6000 milions de raons per fer la revolta " Alfons Carreras per

4000 milions d’euros és la quantitat que el Sr. Rajoy creu necessària per comprar Catalunya.
Segons les dades oficials en els últims 5 anys l’Estat espanyol ha deixat d’invertir 10.000 milions d’euros en infraestructures. Si parléssim en termes de deute podríem dir que el Govern del PP ens vol comprar voluntats pagant 4000 milions dels 10.000 que ens deu. Aquest conte ja ens el sabem de memòria perquè fa molts anys que dura.

És molt significatiu el fet que al acte al palau de Congressos sobre infraestructures hi havia bàsicament empresaris, molts d’ells catalans, que serien els primers receptors d’aquests diners. És un retrat exacte de com funciona Espanya. Es compren voluntats. 


Aquests diners, que graciosament reparteix el Sr. Rajoy, surten de les butxaques dels ciutadans i de les empreses Catalanes que puntualment paguen impostos. A l’hora de repartir-los s’ofereixen als poders oligàrquics que es freguen les mans amb els contractes que podran aconseguir. És molt indignant i d’un cinisme majúscul que només es facin promeses per acontentar uns poders que sempre estant disposats a parar la mà i a trair el seu país i els seus ciutadans. Sí, perquè aquí també tenim enemics que no volen escoltar la gent i els compra la voluntat.

L’acte d’ahir al palau de Congressos de Barcelona ens hauria de fer vergonya. Més enllà de la necessitat de recuperar el terreny perdut en les infraestructures hi ha altres temes prioritaris que necessiten l’atenció pressupostaria del Govern: l’espoli fiscal, l’incompliment de partides de finançament dedicades a la llei de dependència, la negativa a pagar la part del 0,7 a les “ONG”, l’anul·lació de lleis i molts altres greuges econòmics i socials. Però per fer front a aquestes necessitats els diners haurien de passar per la Generalitat i no per les mans dels oligopolis oficials.

D’allò que es tracta, evidentment, és d’acorralar el Parlament independentista i enfrontar-lo amb els poders fàctics a Catalunya. Dividir la societat Catalana, allò que ells constantment denuncien, és el que promouen amb les seves ofertes de diàleg potinejant amb els diners de tots.

Veure la cara de complaença del Sr. Bonet parlant de les bonances de la generosa oferta del Sr. Rajoy em revolta. Fa fàstic pensar com de lluny actua la política dels ciutadans i de quina manera ens menystenen. Que lluny estem de tenir un sistema democràtic! Els ciutadans tenim moltes raons i l’obligació moral per a treballar per canviar aquest sistema tan injust i tan poc sensible amb les necessitats de tots.

Alfons Carreras
HGxI

dimecres, 29 de març de 2017

OPINIÓ: "La Sra. Arrimadas contra la corrupció", per Alfons Carreras

La Sra. Arrimadas és una política jove, preparada i intel·ligent de la que se n’espera que aporti aire fresc, idees noves i creatives i arguments sòlids ben raonats per portar a terme el seu programa polític. Per això m’ha sorprès i molestat molt que faci esment de la frase atribuïda als independentistes “Espanya ens roba”, i la substitueixi per la frase “Catalunya ens roba”. 

Si es refereix als casos de corrupció acumulats a Catalunya que van des del cas Palau i Millet fins al cas Narcís Serra tot passant per la família Pujol, Bustos, Bartomeu, Prenafeta i Alavedra, vull aclarir-li que tots ells són casos de corrupció Espanyols, perquè Catalunya és Espanya, no? Sra. Arrimadas. Tots aquests casos tenen en comú que han succeït amb el beneplàcit d’un sistema polític plenament Espanyol, amb una llei de finançament de partits Espanyol, un sistema judicial extraordinàriament lent i mal finançat, uns mitjans de comunicació amb llibertat d’expressió limitada, recordem la llei del silenci sobre la monarquia, unes lleis del sol fetes a mida dels especuladors en el Congrés de Diputats, un sistema de règim local sense transparència, etc. En definitiva d’un cos de lleis creat pel règim del 78, hereu del règim del 36, doncs el cap d’estat fou elegit pel Dictador. 

Vostè el que hauria de fer és començar a buscar arguments sòlids i convincents per defensar el no en el referèndum d’autodeterminació que se celebrarà a Catalunya el mes de Setembre. 

Els independentistes defensem que només creant un nou Estat podrem aplicar mesures plenament eficaces per evitar la corrupció, com ja fan d’altres països europeus. 

I mentrestant, els defensors del No què ens oferiu? 

És evident que seguint amb el mateix sistema i només fent declaracions i contradeclaracions i utilitzant el ja tradicional «i tu més», d’aquí a deu anys s’hauran acumulat uns quants casos més de corrupció.
Alfons Carreras
HGxI

dilluns, 27 de març de 2017

Recull setmanal de premsa

Deu maniobres polítiques de l’estat espanyol que posen en dubte l’estat de dret
Repassem deu exemples que formen part d’una estratègia política que té com a objectiu controlar ideològicament les estructures de l’estat
VilaWeb, 18-03-2017

Oriol Junqueras: "Ho tenim tot a punt per tramitar el referèndum"
Entrevista d'Esther Vera al vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda
ara, 19-03-2017 - entrevista

Les coordenades de l'article conjunt Puigdemont-Junqueras
"Potser algú ens consideri il·lusos; és millor ser il·lús que irresponsable, és millor esforçar-se per trobar solucions, que optar per no desgastar-se i fer del quietisme virtut."
elNacional, 20-03-2017 - José Antich,  Editorial

Antonio Baños: ‘Ho tenim més bé que mai perquè controlem l’agenda’
Entrevistem el periodista i ex-cap de llista de la CUP, que publica el llibre 'La república possible'
VilaWeb, 21-03-2017 - entrevista

Jordi Sànchez - PRESIDENT DE L'ANC - “Arriba un moment de la mobilització en que cal alguna cosa més que sortir al carrer”
Jordi Sànchez, president de l'ANC, ha donat un missatge de tranquil·litat per a tots aquells que diuen que la campanya del referèndum ja hauria d'haver començat. “No anem tard”, ha dit Sànchez a L'illa de Robinson d'El Punt Avui TV, “al voltant de Sant Jordi tindrem una presència al carrer amb el sí com un element que ens ha d'identificar”.

elPuntAvui, 21-03-2017 - entrevista als videos

La via judicial de Rajoy a Catalunya s’esquerda: el president del TSJC també la qüestiona
Jesus María Barrientos comparteix la posició de l’ex-president del TC Francisco Pérez de los Cobos
VilaWeb, 21-03-2017

Cal reconèixer el comportament dels contraris a la independència
«Crec que tenim davant un fenomen molt més interessant: crec que la gran majoria dels contraris a la independència assumeixen dignament el debat democràtic, reconeixen el conflicte i esperen el dia que es puga votar»
VilaWeb, 21-03-2017 - Vicent Partal, Editorial

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya
‘Ningú no sap quants favor devem perquè fessin les declaracions que van fer’, va dir ahir l'ex-ministre
VilaWeb, 22-03-2017 - Video

Al setembre s’acabarà el cicle polític actual. Punt 

Si el resultat del referèndum és favorable a la independència, la proclamació de la república catalana serà automàtica, tal com s'ha dissenyat la llei de transitorietat. Al setembre. I si perdem farem marxa enrere.
Vilaweb 21.03.2017. Editorial. Vincent Partal

La televisió eslovena entrevista Romeva en català i en horaride màxima audiència

El conseller d'Afers Exteriors explica que l'estat espanyol vol "intimidar" el Govern amb els jutgesdirecte.cat, 18-03-2017 - entrevista en video

Glups
“No em vull ni imaginar quina cara hi devia posar Pío García-Escudero en rebre la carta de Puigdemont!
elPuntAvui, 22-03-2017 - Xevi Xirgo