dissabte, 20 de gener de 2018

#OnÉsPuigdemont? La ironia sobre l’indret on para el president inunda les xarxes

S'estén a Twitter la broma que Carles Puigdemont ha esquivat la vigilància fronterera i ja és a Catalunya. Publicat a Vilaweb el 19.01.2018

Des de les eleccions del 21-D torna a ser el moviment republicà i no Espanya qui marca el ritme a Catalunya. Mentre al parlament el nou president de la cambra, Roger Torrent, es reuneix amb tots els grups polítics per veure quin candidat a president té més suport, a la Moncloa sembla que s’hi ha instal·lat la paranoia. José Antonio Zarzalejos, ex-director del diari ABC i germà del director de la Fundació FAES, va publicar dimarts a El Periódico que el ministeri d’Interior espanyol creu que Puigdemont pot intentar presentar-se físicament a la sessió d’investidura. Segons el periodista, per evitar-ho el ministeri ha intensificat la vigilància i el control a carreteres i aeroports per a detenir-lo en cas que passi la fontera. L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ratificava ahir en un piulet l’augment de vigilància a la carretera... Seguiu llegint

divendres, 19 de gener de 2018

Carta per a en Jordi Sánchez

A l'Assemblea del passat mes de desembre la territorial d'Horta-Guinardó vam decidir enviar una carta a en Jordi Sànchez, company de la nostra territorial empresonat.


Heus ací la carta:

Hola Jordi, som membres de la territorial d’Horta Guinardó, la del teu barri. A les nostres reunions i assemblees la gent va manifestar el desig de fer-te arribar una carta amb el nostre suport. 

Estem tots encara commocionats per la vostra situació, la de tots els presos. La notícia del vostre empresonament ens va deixar molt descol·locats i indignats perquè tot i que tots havíem parlat del risc que hi havia que això passés, no ens acabàvem de creure que el “gobierno” pogués arribar tant lluny. Tots recordem com aquell dilluns al vespre a tot Barcelona es va iniciar una casserolada que ningú havia tingut temps de convocar i que es va anar estenent per tots els barris de manera espontània.

Després dels moments de desconcert inicials, que van generar tot el seguit d’accions repressives que es van portar a terme, hem reaccionat i continuem al carrer manifestant el nostre desig que tots els presos sigueu alliberats, que el govern legítim pugui tornar a prendre les regnes de la Generalitat i que la repressió s’acabi.

Nosaltres ni oblidem ni perdonem. Tot el país està ple dels llaços grocs que simbolitzen el desig que sigueu alliberats: ponts, reixes i balcons plens d’aquest groc que volen eliminar. Els llacets, les gorres, les bufandes, ... el groc ja s’ha convertit en un símbol de llibertat. I així continuarem fins que aconseguim els nostres objectius que són també els vostres.

Desitgem que aquesta vergonya pugui acabar ben aviat i que tu i tots els altres presos pugueu sortir i tornar a casa vostra amb les vostres famílies i amb tots els amics que us estan esperant.

Uns abraçada ben forta del membres del Secretariat d’Horta Guinardó i dels socis, et volem manifestar que et recordem i que les nostres accions continuaran fins a aconseguir el vostre alliberament.

dijous, 18 de gener de 2018

OPINIÓ: "Parlamentaris mal educats", per Teresa Calveras

Llegeixo amb sorpresa i indignació que, després de la votació del nou president del Parlament, ni Arrimades, ni Domenech, ni Iceta ni Albiol l’han anat a felicitar com és habitual de fer en aquestes circumstàncies en la majoria de països civilitzats.

No ha estat després d’haver mantingut punts de vista oposats ni d’haver viscut enfrontaments més o menys agres ni al final d’una legislatura conflictiva. No senyors, aquest fet ha tingut lloc després de la seva elecció, quan el nou president no havia ni començat la seva tasca!

Realment alguns dels representants polítics que seuen ara al Parlament del nostre país, i que ho faran duran els quatre anys vinents, no mereixem ser-hi. Unes persones que fan de l’enfrontament i de la mala educació la norma no haurien de formar part de cap parlament on se suposa que la tolerància, el diàleg i el respecte són indispensables.

Potser algú els hauria de recordar que abans que els polítics són persones i que avui el seu comportament ha estat impropi i vergonyós.

Teresa Calveras
HGc
I

dijous, 11 de gener de 2018

OPINIÓ: "La fi de la revolució dels somriures", Salvi Pardàs

Abans de l’1-O l’independentisme sabia que l’única via per impedir el curs de la democràcia era l’ús de la força. Per això estàvem tan confiats. Si no es feia servir la força, guanyàvem, per aritmètica democràtica; si es feia servir, també, per unes raons de pes: Un Estat que ataca ciutadans pacífics en ple exercici del dret a vot queda automàticament deslegitimat. És el que hagués passat al Canadà o a Escòcia. Ens negàvem a creure que hi hagués algú (a part del PP marginal a Catalunya) disposat a donar suport a les polítiques repressores que s’han esdevingut posteriorment. Ni en el pitjor dels malsons ens imaginàvem haver de lamentar escenaris de violència unionista al carrer per motius ideològics.

Quin ha estat el resultat? D'una banda, reforç del sobiranisme i molt de ressentiment; de l’altra, vergonya, la d’una altra part de la població que no sap com justificar la força i sostenir al mateix temps la mirada a veïns, familiars i amics colpejats, encausats i empresonats.

Salvi Pardàs
ANC Horta-Guinardó

dimarts, 9 de gener de 2018

OPINIÓ: " Messi i el Procés ", per Joan Xuriach

El jugador del Barça Leo Messi és l’artista del futbol; és el millor jugador que ha trepitjat mai la gespa d’un estadi, un talent natural irrepetible. Com a soci del Barça, porto gaudint de la seva màgia des que el vaig veure jugar per primera vegada en directe, ja fa molt de temps, quan era un esquitx de 15 anys. L’aura que desprenia em va captivar, vaig ser conscient que estava davant d’un geni tocat pels déus.

Vaig començar a anar al Camp Nou l’últim any d’en Kubala, vaig viure els anys de plom, la mestria d’en Cruyff, el gran Diego, l’espectacle d’en Ronaldinho... fins a arribar al millor Barça de la història: el de Laporta, Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta i Valdés.

Actualment tenim un dels millors equips d’Europa i, encara, el millor jugador, Messi. És probable que les informacions aparegudes aquests últims dies respecte a la clàusula de sortida de l’argentí en cas d’independència de Catalunya siguin certes.

Com a independentista i romàntic del futbol (l’assumpte dels salaris escandalosos dels futbolistes és motiu d’una altra carta) crec que, si ho assolim, les grans lligues europees, també l’espanyola, voldrien el Barça, amb Messi o sense; però, si no fos així, cap problema, primer és la llibertat i, després, el futbol. En una lliga catalana, no tinc cap dubte que seguiria anant a l’estadi a veure el meu Barça a la vegada que assaboriria per televisió les últimes jugades d’en Leo, allà on jugués, tot recordant aquell nen que em va meravellar ara fa 16 anys.

JOAN XURIACH

HGxI 

Publicat a ara.cat

diumenge, 7 de gener de 2018

OPINIÓ: "Què es pensen que van fer els professors l'endemà?", per Salvi Pardàs i Sunyer

Professors d’institut portats a declarar per haver criticat suposadament les salvatges agressions de la Policia Nacional el dia del referèndum d’autodeterminació de Catalunya (l’1-O de 2017). Se’ls acusa d’un “delicte d’odi”.

Sóc professor, de secundària. Què es pensen que vam fer l’endemà de la catàstrofe els professors i mestres davant d’una classe d’adolescents en estat de xoc, commoguts, ferits, consternats… ¿Ens vam posar a fer anàlisis sintàctiques, equacions o a parlar de l’arquitectura romana? En el meu cas, els alumnes, nois i noies que van passar la nit a la mateixa escola on aprenen i que els policies van destrossar, agredint familiars, veïns i amics en nom de no sé quin “estat de dret”, em van demanar de parlar-ne i ho vam fer.

Els documents escrits i redaccions lliures que en van resultar farien empal·lidir de vergonya a tots els partidaris del 155 si encara conservessin un mínim de dignitat humana. I ara digueu-nos, qui ha gosat violar la pau i la convivència a cops de porra.

Salvi Pardàs i Sunyer

HGxI

Passem del dol i la queixa a l'acció i la feina.


Iniciem un nou any, 2018. També iniciarem noves situacions i estratègies  fins aconseguir posar en marxa la República i per a aconseguir-ho comencen a plantejar-se amb força noves estratègies. I concretament ahir, sis de gener de 2018 en  Ramir de Porrata-Doria, de la llista de Junts per Catalunya,  ens presentava al twitter una sèrie de suggeriments amb aquest propòsit. Heu-los aquí:
  • Els darrers esdeveniments estan generant sentiments d'indignació i ràbia a molts catalans, però alhora estan generant una desbordant energia. Cal q convertim aquests sentiments i energia en accions per construir República. Passem del dol i la queixa a l'acció i la feina:
  • Fem primer un breu repàs del que hem après els darrers mesos: 
  • Nosaltres volem fer efectiva la República amb democràcia. L'Estat se salta la democràcia per impedir la República. 
  • Nosaltres volem fer efectiva la República pacíficament. L'Estat utilitza la violència per impedir la República. 
  • Els Republicans tenim majoria en escons, però no en vots. Una part important de la població de Catalunya encara no veu clars els beneficis de la República 
  • Europa i la comunitat internacional no ens donaran suport fins que vegin que els costos i desavantatges de mantenir Catalunya dins Espanya són superiors als costos de fer efectiva la República Catalana
  • Vol dir tot això que no podem fer efectiva la República? Tot el contrari. La tenim més a prop que mai, sobretot pel canvi de marc mental que ha experimentat una gran part dels catalans, que ja no se senten representats per l'Estat Espanyol.
  • La massa social dels partidaris de la República ha crescut, amb més de 2 milions de vots, la nostra capacitat mobilitzadora continua sent extraordinària, i molta gent té una energia desbordant per actuar, per treballar per la República. 
  • Així doncs, quina és la conclusió dels darrers esdeveniments? Doncs que hem descobert que la tanca que hem de saltar (l'Estat) és més alta del que pensàvem. 
  • I si la tanca és més alta, l'estratègia per saltar-la és clara: 1.- Reduir l'alçada de la tanca, fent que el terra al seu voltant s'estovi, s'afebleixi. 2.- Acumular forces, per saltar més alt 
  • La línia estratègica de reduir l'alçada de la valla ja l'hem explicat varis piuladors: es basa en les 4 crisis de l'Estat, que aviat entraran en ressonància: - Crisis de democràcia - Crisi de corrupció - Crisi de pensions - Crisi de deute 
  • Centrem-nos en la segona línia estratègica: acumular forces, enfortir els partidaris de la República. Crec que aquesta acumulació de forces es fonamenta en tres eixos d'actuació: - Institucional - Ciutadà – Internacional 
  • El primer eix, en l’àmbit institucional, es fonamenta en triar els membres de la mesa del Parlament, investir el President de la Generalitat, formar Govern, recuperar el control de les institucions i iniciar el procés constituent participatiu. 
  • En aquest primer eix, crec que hem de tenir confiança en el President Puigdemont, els nostres partits (JxC, ERC i CUP) i els candidats d'aquests partits que esdevindran diputats. Em consta que s'està treballant amb intensitat i discreció per encarar aquests reptes. 
  • Només vull aquí llençar dos missatges sobre l'eix institucional: - Els Republicans no hem d'acceptar cap govern il·legítim que no reflecteixi el que els catalans hem votat a les urnes 
  • Els Republicans no hem de fer cap concessió a aquells partits que donen suport a la violència policial i a l'empresonament dels nostres polítics. Cap ni una. 
  • El segon eix és el ciutadà. El procés sobiranista va començar per l'impuls de la gent, i s'ha enfortit i consolidat gràcies a la gent. Però com és lògic, els darrers mesos, el President, el Govern i els partits catalans han liderat aquest procés. 
  • En aquesta etapa tornarà a tenir una importància cabdal la gent, perquè el President i el Govern estaran sotmesos a un intens setge polític, judicial, financer i mediàtic per part dels poders de l'Estat. El seu marge d'actuació, serà per tant, estret. 
  • La iniciativa ha de passar doncs novament a la gent. Però amb un enfocament diferent. Hem de substituir les grans manifestacions per feina de formiga, per multiplicitat de microaccions i microiniciatives continuades i capil·lars a tot el territori: la Xarxa per la República. 
  • Aquesta multiplicitat de microaccions i microiniciatives és impossible d'aturar. La capil·laritat multitudinària és imparable. 
  • Aquesta multiplicitat d'accions ha d'anar enfocada en gran part a convèncer unionistes dels beneficis de la República. 
  • Un important nombre de catalans voten unionisme per desconeixement o perquè només accedeixen a mitjans unionistes. Hem d'arribar a tots aquests catalans, escoltar-los i explicar-los la gran oportunitat que representa per ells la República. 
  • Molts d'ells o els seus pares van marxar d'altres parts d'Espanya i van venir a Catalunya per millorar la seva qualitat de vida, per millorar. Són, per tant, persones inconformistes. Volen un futur millor. 
  • Cal escoltar les seves motivacions, i fer-los veure que tenen la possibilitat de fer un país nou. Cal explicar-los tot el que poden millorar, des del vessant econòmic a vessants com la justícia social, la democràcia, la contundència contra la corrupció, etc. 
  • Hem de fer veure a aquestes persones que el canvi que farem, la República que construirem junts, mantindrà uns magnífics llaços de relació i cooperació amb Espanya, i que fins i tot, pot ser l'espurna que provoqui un canvi a Espanya. (segueix a sota) 
  • I també n'estan sorgint d'altres: - @consumRepublica - Llibres per la República - Imatges per la República - Esportistes per la República - Periodistes per la República - Economistes per la República - Banc de temps ... 
  • Moltes d'aquestes iniciatives estan treballant coordinadament. S'han agrupat per dur a terme accions de visibilització, sensibilització i materialització de la República. 
  • Si teniu ganes de treballar per la República, apunteu-vos a algunes d'aquestes iniciatives, especialment al seu canal de twitter i al seu canal de Telegram. 
  • També s'està gestant una altra iniciativa molt potent i ambiciosa, relacionada amb el món digital, que es divulgarà ben aviat.
  • I el tercer eix d'actuació ha de ser l'internacional. Un cop el Govern estigui format, cal enviar una oferta a tots els països d'Europa i també a altres països com EUA, Israel, etc.
  • Aquesta oferta ha de deixar clar que el moviment sobiranista català ha sortit reforçat el 21-D, i que el conflicte entre Catalunya i Espanya només es resoldrà amb una mediació que acabi en un referèndum pactat i definitiu, o un acord de secessió pactat.
  • En aquesta oferta, hem d'exposar que Catalunya està disposada a assumir més deute de l'Estat del que li pertocaria i a aportar recursos per ajudar econòmicament Espanya durant els primers anys de la República.
  • Hem de fer veure als altres països que la independència de Catalunya té menys costos dels que preveuen, i que la voluntat de la República Catalana és minimitzar aquests costos.
  • En paral·lel, caldrà mantenir converses discretes amb alguns països clau per teixir complicitats i aliances, i que esdevinguin aliats de la República Catalana.
  • En resum, en aquesta nova etapa, la gent ha de tornar a tenir la iniciativa. La República l'hem de fer tots nosaltres. L'hem de començar a construir des de baix.
  • Si treballem tots junts, acumularem prou forces per a superar el mur de l'Estat. Tinguem confiança, i passem del dol a l'acció. Tenim molta feina a fer.

Ramir de Porrata-Doria
Centre Català de Negocis (CCN)

dimarts, 2 de gener de 2018

Comentari sobre un article d'en Joan Lluís Lluís, per Lluís Vila


Comparteixo el fons de l'article de Joan-Lluís Lluís, però penso que li cal remarcar encara més la diferència que hi ha entre les dues concepcions que presenta com a pacifistes:
  • La que per evitar rebre les conseqüències d'una repressió violenta abandona la defensa dels drets propis i se sotmet a l'opressor (actitud que més que pacifista la considero derrotista com a resultat de sentir-se mentalment vençut).
  • I la que proposa l'ús d'un pacifisme actiu i no violent, que no renuncia a exercir la desobediència per defensar els seus drets davant de l'opressor, i que no es deixa intimidar ni per l'amenaça ni per l'ús de la violència (tot i ser-ne conscient) per part dels aparells de l'estat, perquè sap que no hi ha cap altra via per poder aconseguir els seus objectius de llibertat i de respecte als seus drets i, alhora, per a guanyar l'empatia i el suport internacional.
En resum, només hi ha realment el camí d'exercir un pacifisme actiu i desobedient per poder seguir avançant cap a la República Catalana com a únic marc on serà possible el respecte als nostres drets i a la nostra llibertat.


Aquí podeu llegir l'article de'n Joan-Lluís Lluís que reflexiona sobre quina ha de ser l'actitud d'aquest 2018 si volem assolir els objectius.

Lluís Vila
HGxI

dilluns, 1 de gener de 2018

El 2017 ha estat un any increïble, per David Calabuig

El 2017 ha estat
  • un any increïble, únic, ple d'esperances i de moments que no oblidarem mai. 
  • l'any en el què molts hem descobert la crua realitat d'Espanya i d'Europa. 

Al 2018, li demano que

  • tinguem l'encert de trobar la nova estratègia que necessitem per tal de reprendre el nostre camí cap a la llibertat. 
  • il·lumini als nostres representants per tal que abandonin les lluites partidistes i segueixin l'exemple dels ciutadans que els hi hem donat confiança.
     
  • recuperem aquella il·lusió que molts teníem en l'última diada de l'onze de setembre i que, com la innocència de la infantesa, sembla que hem perdut inexorablement. 

Bon any per a tothom!


David Calabuig
HGxI

LA VIGÈNCIA DE PEDROLO , per Joan Xuriach

Manuel de Pedrolo (1918-1990) va escriure novel·les, poemes, assajos, articles, contes i obres de teatre; diferents manifestacions literàries que van divulgar la seva vasta obra. Seria injust reduir una creació de tal magnitud a l’èxit popular de ‘Mecanoscrit del segon origen’.

Va ser un escriptor crític i prolífic, que va defensar, sempre des de l’esquerra, la independència dels Països Catalans, l’alliberament de la dona i la justícia social. Censurat durant el franquisme, a partir dels anys vuitanta es va convertir en un personatge incòmode pel poder (només reivindicat per l’esquerra independentista), degut al seu rebuig de l’autonomisme i de la ‘modèlica transició espanyola’.


Un intel·lectual íntegre, insubornable i coherent, obsedit amb la llibertat, la seva veritable raó d’ésser, d’existir. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1979; l’any abans, va deixar escrit: ”jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres...No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostres néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir
en terra lliure, com a ciutadans de llur nació”.

Any 2018, l’any Pedrolo. La lluita continua.

Joan Xuriach
HGxI

diumenge, 31 de desembre de 2017

Gràcies i bon cap d'Any

Gràcies a tu, aquest any 2017:
  • Hem declarat la República i l'hem defensat al carrer i davant les institucions. 

  • Hem organitzat milers d'actes, inclosa la manifestació de "no-belgues" més gran de la història de Brusseŀles.

  • També hem vist amb tristor i indignació com alguns dels nostres amics i companys han anat a la presó injustament, i hem demostrat que no ens aturarem fins que en surtin.

Tot això ho fem junts.

Et desitgem un bon cap d'Any  i que 2018 sigui el de l'alliberament dels presos i la consolidació de la República de tothom.



dissabte, 30 de desembre de 2017

Discurs de cap d’any del president de la Generalitat, Carles Puigdemont


«Benvolguts conciutadans i conciutadanes,

M’adreço a tots vosaltres, en el tradicional discurs de Cap d’Any, en les circumstàncies més inversemblants imaginables. Fa només un any, ningú a Catalunya ni a Europa hagués pogut ni pensar que assistiríem a la vergonya i a l’escàndol de tenir, avui, presos polítics a les presons d’un país de la Unió Europea. I en tenim quatre: el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart. Són a la presó per les seves idees polítiques, i això ho sap tothom. Els acusen, com a tots nosaltres, d’haver complert la promesa electoral i d’haver estat fidels al Parlament de Catalunya amb l’únic propòsit de construir un país millor, amb eines veirtablement eficaces i recursos que en justícia ens corresponen perquè són fruit de l’esforç del poble de Catalunya en el seu conjunt, dels 7,5 milions d’habitants.

Però malgrat aquesta situació, no volia deixar passar l’ocasió d’adreçar-vos un missatge de bons auguris pel nou any que comença i fer-vos també avinents unes breus reflexions. En primer lloc, vull agrair a tothom la seva participació a les eleccions del 21 de desembre. Gairebé una participació del 82% és un èxit democràtic històric, tant a casa nostra com a la majoria de països d’Europa. Sempre hem dit que els catalans no tenim por de les urnes, convoqui qui convoqui unes eleccions, i és per això que podem estar contents , com a poble, de la nostra participació en una jornada, ara sí, sense violència ni repressió. Gràcies per haver emès amb tanta claredat un missatge que ja no admet discussió: els catalans, pensem el que pensem, volem i sabem fer servir les urnes per resoldre les nostres aspiracions i les legítimes discrepàncies sobre com hem d’encarar el nostre futur col·lectiu. Som un poble democràticament madur que s’ha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república d’homes i dones lliures.

En segon lloc, vull posar en relleu que el govern espanyol té al davant una nova oportunitat de comportar-se com la democràcia europea que assegura ser i, per tant, reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya. Els ciutadans catalans i els ciutadans espanyols així ho esperen, però també ho esperen molts ciutadans europeus i els seus governs i institucions. Molts ciutadans esperen que, fracassada la recepta de la violència, la repressió i la liquidació de l’autogovern, comenci finalment l’era del diàleg i la negociació que venim reclamant des de fa anys.

El president Rajoy va proposar als socis de la Unió Europea una solució ràpida i indolora, un remei gairebé miraculós, que resoldria el plet català abans de Nadal: supressió de les institucions catalanes legítimes i democràtiques, intervenció de la Generalitat, convocatòria exprés de les eleccions al Parlament i victòria electoral dels partits constitucionalistes, que formarien un govern autonòmic dòcil i conformista. Doncs no. La darrera part no només no ha sortit com ell somniava, sinó que el seu partit ha quedat relegat a la darrera posició i el Govern que presdeixo pot mantenir el suport parlamentari.

Als responsables d’aquesta recepta els hem de preguntar de què ha servit tanta repressió? De què ha servit perjudicar el poble de Catalunya amb la paràlisi que ha significat el 155? De què ha servit provocar tant de dolor, a les víctimes de la violència del dia 1 d’octubre, als membres del govern i la mesa del parlament, als alcaldes i als líders socials empresonats, als bombers, mestres i policies que han de desfilar pels jutjats o han de témer una delació ideològica? De què els ha servit aquest despropòsit monumental? Era aquesta la proposta espanyola per a Catalunya?

No ens resignem a aquesta mena de respostes a les nostres demandes. Tenim el dret de defensar una Catalunya molt millor i de disposar de les eines per fer-ho possibles que l’Estat ens nega sistemàticament. Com a polítics, tenim el deure de fer-ho. Per això, com a president, exigeixo al Govern espanyol i als que li donen suport que rectifiquin allò que ja no funciona, que reparin el dany causat, i que restitueixin tot allò que han destituït sense el permís dels catalans. Les urnes han parlat, la democràcia ha parlat, tothom s’ha pogut expressar. A què espera el president Rajoy a acceptar els resultats?

D’aquí un any, el discurs de Cap d’Any del president de la Generalitat es farà, com no pot ser d’altra manera, des del Palau de la Generalitat, ben a prop de tots els treballadors de l’administració catalana que avui suporten la intervenció barroera i a qui vull encoratjar a servir el nostre poble amb la mateixa eficàcia de sempre. Fins llavors, us desitjo de tot cor que l’any que ara comença dugui aparellades les millors perspectives per a tothom i en tots els àmbits. Espero que sigui un any pròsper, un any de progrés i un any d’harmonia en què gaudim dels valors fundacionals de la república: llibertat, igualtat i fraternitat.

Moltes gràcies i bon any 2018 a tothom.»