dijous, 22 de juny de 2017

Els veïns opinen


Enquesta feta per companys de l'assemblea d'HGxI a veïns dels Barris d'Horta i El Carmel a principis del mes de juny de 2017 sobre aspectes vinculats a la corrupció a Espanya i Catalunya

dimecres, 21 de juny de 2017

Constituir en català

El diari el PuntAvui publicava aquest article d'Òscar Palau el dia 19 de junt d'enguany. Us l'oferim aquí pel seu interès
  • El govern tanca una primera incursió en el procés constituent que afrontarà després d’un eventual sí en l’1-O amb la presentació de les conclusions d’un cicle que ha analitzat sis iniciatives similars en els últims anys al món
  • Romeva avisa que caldrà definir un mètode propi, i aposta per buscar un text dinàmic que compatibilitzi participació ciutadana i institucional

Aprendre dels encerts i errors d’altres països abans de decidir com ho faràs tu. Aquest és l’objectiu del cicle de debats sobre processos constituents al món que ha tancat el Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, en compliment d’una resolució parlamentària del debat de política general, i que ha permès plantejar en profunditat, de la mà de prestigiosos experts en la matèria, sis experiències recents a Europa i Amèrica Llatina basades en la democràcia participativa. 


“Hem de fer servir tots els models i cap, hem d’aprendre de tots però cap és susceptible d’un copiar i enganxar”, deia el conseller Raül Romeva en la presentació de les conclusions, que a final de juliol es publicaran a la revista Idees. I de moment allà restaran, a disposició dels grups parlamentaris i de la societat civil que hi vulguin treballar, en espera que, si el resultat del referèndum de l’1-O és afirmatiu (segons l’últim acord a què van arribar JxSí i la CUP), el govern i el Parlament les puguin utilitzar per dissenyar un model català propi de procés constituent “en funció de les circumstàncies, la capacitat, el coneixement o la implicació dels diversos actors”, resumia el conseller.

Definir la metodologia segons la qual es redacti la constitució catalana no és menor, fins al punt que Romeva ho posava a l’alçada del mateix contingut o de com se’n fa la ratificació final. Concretar-ho tot serà llarg, però el conseller ja extreia del cicle algunes conclusions genèriques. Per exemple, que si es vol modern el nou text haurà de ser “dinàmic” i prou flexible perquè futures generacions el puguin adaptar. I que cal trobar “espais de participació” perquè la ciutadania hi faci aportacions d’entrada, que alhora siguin compatibles amb la imprescindible “validació institucional”.

Tots els casos analitzats a les sessions que s’han fet des del març presenten trets per prendre nota per a bé i per a mal, segons exposava el professor de ciència política de la UPF, i relator del cicle, Jaume López, que començava amb una conclusió genèrica del primer debat: al món es tendeix cada cop més a experiències de democràcia directa, “i allà on es desenvolupa difícilment desapareix”. Cal ser curós perquè no necessàriament això implica una democràcia de més qualitat.

El cas d’Irlanda, el primer que es va disseccionar, té la particularitat de ser l’únic en què es va constituir una convenció mixta sobre la reforma constitucional, presidida per un independent, entre parlamentaris (33) i ciutadans (66) triats per sorteig segons quotes sociodemogràfiques. I, superant les desconfiances inicials i els mals auguris de molts, al final es va coincidir que la fórmula havia funcionat bé, fins al punt que a partir de les deliberacions es van fer dos referèndums sobre qüestions espinoses que difícilment s’haurien plantejat des d’un vessant estrictament polític, com ara sobre els matrimonis homosexuals.

A Islàndia també es va nomenar un fòrum nacional, però purament ciutadà, amb mil persones triades per sorteig que van marcar els principis fonamentals. Després es van convocar eleccions per triar 25 membres d’una comissió redactora que acabaria sent impugnada, i nomenada finalment pel Parlament. Tot plegat demostra, segons López, que si només participen ciutadans en la redacció “el text perd força”.

A Bolívia es va arribar a escollir, per sufragi universal, una assemblea específica per dur a terme la reforma constitucional, una fórmula que acabaria comportant greus disfuncions. Primer, per la difícil coexistència amb el Parlament, però també perquè va començar a treballar sense tenir tancada la metodologia, amb la qual cosa els debats es van barrejar amb els de continguts.

A l’Equador també es va fer un referèndum previ per preguntar si volien una reforma constitucional, però després del sí tampoc van precisar la metodologia per processar els milers d’aportacions ciutadanes rebudes. Es va triar també una assemblea constituent que en cinc mesos havia redactat tot just 57 articles, en enquistar-se el debat de l’extracció de recursos naturals, i que no va obtenir una pròrroga per seguir. En tres setmanes, el govern després en redactaria 387 més.

A Xile, els ciutadans van organitzar debats previs en trobades locals autoconvocades, unes 8.000 arreu del país i fins i tot a fora, en un procés que seguiria un comitè de 17 ciutadans designats pel govern de cert prestigi social. 


Les conclusions dels debats es van lliurar a la presidència perquè al seu torn les portés al Parlament, però ara mateix encara no està clar com seguirà el procés. L’últim cas analitzat és el d’Escòcia, on tot i que no hi va haver procés constituent en campanya es va insistir a remarcar el seu compromís democràtic. 
 

El Llibre Blanc del govern preveia una convenció constitucional que incloïa un procés participatiu, i proposava seguir models com el de les canadenques British Columbia i Ontario, on van designar per sorteig assemblees ciutadanes per superar les discussions partidistes sobre el sistema electoral.

De tot plegat, López treu les seves conclusions. D’entrada, que és bo que hi hagi una participació ciutadana inicial, i que diverses lògiques s’impliquin i es complementin, això sí, sense contradir-se en les fases successives, que hauran d’estar ben lligades. López creu que és una bona opció apuntar principis generals, i que “no cal esperar a unes eleccions constituents” per donar el tret de sortida al procés. També extreu l’ensenyament que no cal que tot un Parlament es dediqui a redactar la constitució, i que hi pot haver referèndums previs per acotar la deliberació, o sobre qüestions concretes que siguin espinoses.

Romeva encara feia una darrera reflexió, amb postdata implícita als comuns, a tots els que tenen dubtes de fins a quin punt es pot fer un procés constituent en un context incert i amb un Estat en contra. “Allà on s’ha fet una nova constitució és perquè la situació no era plàcida; si no hi hagués demanda de canvi no caldria ni plantejar-s’ho, i el cas català no serà una excepció”, cloïa.

Òscar Palau

dimarts, 20 de juny de 2017

Opìnió: "Les contradiccions de Podem i CSQP", per Leonci Petit Torner

El diari "El punt Avui" publica, el 20.06.2017, un article del nostre company Leonci Petit Torner que reproduïm a continuació:

Uns s’afirmen per anar a votar el dia 1, però com un acte de mobilització. Altres es defineixen demòcrates però no independentistes. Altres aniran a votar no perquè el referèndum no té l’aval de l’Estat, aval que saben que no vindrà mai després d’haver-hi insistit per tots costats. Uns revolucionaris d’esquerra que cerquen excuses per sortir-ne indemnes de la crema que en pot resultar perquè, això sí, ells no són els protagonistes del procés, esperant ad kalendas graecas el canvi polític a Madrid. 

Aquestes contradiccions internes d’uns i altres dels Comuns revelen ser un conglomerat ideològic que posa en relleu l’escàs arrelament a Catalunya. Somiant el poder pel poder com els passa als de Ciutadans esperant les autonòmiques. 

Els líders d’aquesta esquerra catalana no tenen lideratges democràtics forts, perquè els espanta el lideratge fort, la manera de manipular i desorientar la gent que no té esperit crític. Volen un Estat plurinacional sense passar per la independència, una manera de parlar que mostra una contradicció que pot fer mal al país. 

Hem d’equiparar-los amb l’unionisme?

Leonci Petit Torner
HGxI

dissabte, 17 de juny de 2017

OPINIÓ: "Qui votarà SÍ ", per Salvi Pardàs

Com que sempre he viscut a Catalunya i conec els meus conciutadans, puc afirmar que sé perfectament qui votarà SÍ en el Referèndum de l’1 d’octubre.

Votaran SÍ:
  • Els qui se senten espanyols i ho volen continuar sent, perquè ningú no haurà de renunciar a la seva nacionalitat a la nova República; 

  • Els qui s’estimen Espanya i els qui la detesten; els vinguts del nord, del sud, de terra endins i mar enllà;

  • També els apàtrides i els qui confien més en la gestió d’un govern proper que en la d’un govern autoritari, cec i sord;

  • Els qui no confien del tot en cap govern, però són sensibles als principis democràtics i de pau;

  • Els qui no es conformen amb la Catalunya que tenim;

  • Votaran SÍ els independentistes, però també els qui no ho són.

Perquè hi ha tantes raons pel SÍ com persones, orígens i sensibilitats. És per això que guanyarà el SÍ.
 

HGxI
Salvi Pardàs

diumenge, 11 de juny de 2017

Recull setmanal de premsa

Els funcionaris catalans es preparen per afrontar el referèndum unilateral
Mig miler de treballadors públics han participat en xerrades per a resoldre dubtes sobre la desconnexió i el referèndum
VilaWeb, 03-06-2017

Puigdemont es planteja anar al Congrés, però amb data i pregunta sobre la taula
El president de la Generalitat oferirà diàleg a Madrid, però evitant entrar en un carreró sense sortida com el del pla Ibarretxe
elMón, 03-06-2017


Rufián: ‘Els diputats d’ERC marxarem del congrés si guanya el sí’
Diu que s’entén més bé amb Iglesias que no pas amb Domènech. I que ja no esperarà a saber què diguin ni ell, ni Colau, ni Rabell del referèndum.
VilaWeb, 03-06-2017, entrevista

Rajoy, contra les cordes
«El procés català posa la directa en un moment d'extrema feblesa de Rajoy, que sap que qualsevol resposta li suposarà un cost enorme»
«El PDECat té una oportunitat d'or per a demostrar si ha canviat res o si és la Convergència de sempre»
Per tal de realitzar els pagaments, el govern del PP ha hagut de recórrer també a emetre deute que emetrà el Tresor Públic, recollia El Mundo.
directe!cat, 07-06-2017

'El procés va molt de pressa?'
"El 2010, fa set anys, la relació constitucional entre l’Estat i Catalunya va saltar pels aires. Si el problema és la pressa, què en treu Catalunya d’anar més lenta?"
ara, 07-06-2017 - L'anàlisi d'Antoni Bassas

Les nou claus per a entendre l’anunci del referèndum de l’1 d’octubre
Analitzem les implicacions, les conseqüències i alguns fets poc comentats de l'acte solemne al Palau de la Generalitat
Vilaweb. 09.06.2017 Pere Cardús


Catalunya, Espanya, món: tres detalls importants sobre l’anunci del referèndum
«Ahir va quedar molt clar que ací ningú no farà marxa enrere ni pidolarà res mai més»
Vilaweb, 09.06.2017 Vincent Partal


Catalunya al món

Radio France Internationale: “El xoc Espanya-Catalunya sembla cada vegada més inevitable”
L'emissora pública francesa s'interessa per segon cop en tres mesos pel procés i es fa ressò del referèndum unilateral
directe!cat, 07-06-2017

Bones notícies des de Venècia: la pressió, tota, sobre Rajoy
«Assenyala ja amb el dit el qui serà el responsable d’una crisi política anunciada que sacsejarà no només l’estat espanyol sinó la Unió Europea sencera»
VilaWeb, 03-06-2017 - Editorial - Vicent Partal

La Federació Internacional de Joventuts Liberals dóna suport al referèndum
La JNC ha presentat una proposta de resolució «per a la celebració d'un referèndum vinculant per a l'autodeterminació de Catalunya»
elMón, 03-06-2017

divendres, 9 de juny de 2017

Declaració institucional del president Puigdemont

Barcelona, 9 de juny de 2017


Quan ens han demanat què volíem els catalans, hem presentat propostes. Tota mena de propostes. Totes, sense excepció, han estat rebutjades o seriosament retallades.

Venim, doncs, d’una llarga i decebedora col·lecció de “No” per part del Govern espanyol i de les Corts generals a totes les propostes que els han estat adreçades per resoldre de manera acordada i dialogada el conflicte polític que existeix entre Catalunya i l’Estat espanyol.

L’únic que no ha estat mai votat al Congrés ha estat la proposta del govern espanyol per a Catalunya. Potser és que no n’hi ha cap, ni se l’espera.

Cal recordar tot això, sobretot perquè en prenguin nota tots aquells qui a partir d’ara hauran de dedicar-se a explicar per què hem arribat fins aquí.

Avui sabem amb més nitidesa que no és qüestió de marcs legals. Ho sap tothom, que el marc legal no impedia atendre la demanda catalana. Avui tothom sap quin és el problema real, perquè ho ha sentit de llavis del mateix president del Govern espanyol: “no quiero”.

Amb un “no quiero” és millor no anar a l’altar. I no és una negació individual: és la de tot un sistema polític (i segurament també social, mediàtic i econòmic) que, quaranta anys després del retorn del president Tarradellas de l’exili francès, ha estat incapaç de demostrar cap voluntat de participar de la solució a un problema real, profund.

El dia 28 de setembre de l’any passat, en sotmetre’m a la qüestió de confiança davant del Parlament de Catalunya, vaig dir el següent, tot apel·lant al sistema polític espanyol d’emprendre una negociació seriosa i lleial:

“La resolució de la demanda catalana es farà, per tant, d’aquesta manera: o referèndum, o referèndum. Perseguirem l’acord fins al darrer dia, treballarem amb la voluntat de fer unreferèndum acordable amb l’Estat en tot moment, però si arribem al final de la legislatura i no hi ha hagut cap resposta positiva en aquest sentit, estarem preparats i a punt per pujar el darrer graó abans de proclamar de manera efectiva la independència de Catalunya i, a tot estirar, convocarem un referèndum per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve”.

Hem perseguit l’acord, de manera reiterada. Hem participat activament en el Pacte Nacional pel Referèndum. Hem adreçat propostes per acordar una negociació. Hem adoptat resolucions parlamentàries i un acord de govern emplaçant el Govern espanyol a dialogar i negociar. Hem fet arribar de manera directa al Govern espanyol la nostra ferma voluntat de seure a negociar la solució. Ho hem explicat arreu del món, a Londres, a Brussel·les, a París, a Boston, a Washington, a Nova York, a Madrid.

Però estem arribant al final de la legislatura i no hem tingut cap resposta positiva, de manera que en compliment d’aquell compromís democràtic i solemne, avui hem celebrat un Consell Executiu extraordinari per ratificar conjuntament amb el vicepresident i els consellers i conselleres la voluntat de convocar els ciutadans i ciutadanes del nostre país, en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària com Catalunya, a un referèndum que se celebrarà el diumenge dia 1 d’octubre d’enguany, amb la pregunta “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?” Aquesta pregunta estarà formulada en els tres idiomes oficials que hi ha al Principat de Catalunya: el català, el castellà, i també l’aranès a la Vall d’Aran. I la resposta que hi donin els nostres conciutadans, en forma de “sí” o de “no”, serà un mandat que aquest Govern es compromet a aplicar.

Toca a les catalanes i als catalans de decidir el seu futur. És a les seves mans i a les de tots nosaltres de fer-ho possible, de demostrar que la democràcia ens uneix per damunt de les legítimes i saludables discrepàncies que caracteritzen tota societat madura i convivencial, que sap prendre les decisions per ella mateixa i que sap respectar totes les opcions de resposta a la pregunta formulada, totes exactament igual de legítimes i vàlides.

El govern es conjura a oferir totes les garanties i a vetllar per la rectitud del procés de convocatòria, organització i celebració del referèndum, i fa una crida a tots els ciutadans i ciutadanes a assumir col·lectivament, amb la màxima dignitat i exigència, l’exercici d’un dret inalienable sobre el qual descansa l’edifici de la democràcia: el dret de les persones a decidir lliurement el futur del seu país.

Visca Catalunya.


Carles Puigdemont i Casamajó
President de la Generalitat de Catalunya



OPINIÓ: "Jugar amb les pensions" per Maria Gemma Cerezo Pumariega

Poc  es podia imaginar, el matrimoni Pujol- Ferrusola,  que acabaria sent la imatge d’un cartell de propaganda del PP! I és que el senyor Albiol, seguint en la seva línia de despropòsits per intentar desprestigiar el Procés, ens vol posar la por al cos escampant que com que ells, els Pujol, no necessiten cobrar pensió volen jugar amb la nostra. 

A veure, senyor Albiol, encara no s’ha assabentat que Jordi Pujol no té res a veure amb el Procés? No es recorda que durant la seva època de President de la Generalitat no va parlar mai d’independentisme? Tan aviat ha oblidat que aleshores CiU anava a Madrid, afavoria al govern de torn, tant PP com PSOE, i en tornava amb les engrunes que li havien donat tot presumint de “peix al cove”? 

D’altra banda, no sé com s’ho podrien fer per jugar amb les nostres pensions; fa molt temps que l’expresident no té cap mena de poder polític ni moral. Fiqui-s’ho al cap senyor García Albiol, si vol fer mal al Procés passejant-n’hi impulsors corruptes, vagi a buscar-los a un altre lloc.

Amb aquesta estratègia d’intentar posar-nos la por al cos, el senyor Albiol toca un dels col·lectius, a priori, més vulnerables: els pensionistes. És veritat que no es pot jugar amb les pensions de la gent gran que no té altre mitjà de subsistència, tot i que, amb les seves polítiques d’ocupació, han aconseguit que moltes famílies depenguin de la minsa pensió dels avis per arribar a final de mes perquè els seus membres en edat laboral són a l’atur i ja han exhaurit la prestació. 


I què es dedica a escampar? Doncs que en una Catalunya independent tres de cada deu catalans no cobrarien pensió; naturalment ho deixa anar pel broc gros, sense cap mena d’argumentació. 

Sincerament, del que tinc por és que, si no marxem aviat, deu de cada deu espanyols no cobrarem pensió (m’hi incloc perquè de moment és Madrid qui em paga a final de mes).

Bé, a veure amb quina altra barrabassada ens sorprenen quan tinguin data i pregunta pel referèndum damunt la taula.



Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

dimecres, 7 de juny de 2017

OPINIÓ: "L’ambigüitat dels comuns", per Alfons Careras

Els comuns seguiu fent la puta i la ramoneta en relació al referèndum d’autodeterminació.  Ara dieu que donareu suport al referèndum però que no el considereu vinculant. Doncs bé, com ho fareu per convertir-lo amb no vinculant?

Si no vaig errat qui organitza i convoca el referèndum és el Govern i qui redacta les lleis corresponents és el Parlament. Votareu que sí a la llei de transitorietat? Votareu que sí a la llei que regularà el referèndum? O ja trobareu una excusa per a l’abstenció. Si aquestes lleis regulen un referèndum vinculant, votareu que no? Direu als vostres votants que vagin a votar però que el seu vot no serà vinculant? Com distingirem aquests vots del meu SÍ? 


El vostre posicionament és bastant difícil d’entendre i no voleu acceptar que els ciutadans hagin començat una revolta sense el vostre permís. Hauríeu de saber que ciutadans que no us hem votat també esperàvem més compromís de país de part vostra i que us comprometríeu amb el procés per garantir que el nou Estat sigui més just i social. 

El caràcter vinculant del referèndum el decideix la majoria representada al Parlament i compromet les forces polítiques a fer tot el possible per implementar-ne el resultat. 

Esteu pensant que amb aquest posicionament, en cas que guanyés el sí, us podreu quedar de braços plegats i fer el joc al PP? Esteu donant ales, ja ara, a una interpretació interessada que destrueixi la victòria del SÍ? O simplement esteu encara atrapats en un discurs sectari i egoista que no us deixa afrontar amb generositat el moment decisiu que viu Catalunya? 

Sigueu valents.


Alfons Careras
HGxI

dimarts, 6 de juny de 2017

OPINIÓ: "­Es mostren ben bé tal com són", per Teresa Calveras

­Es mostren ben bé tal com són

Els comuns volen fer un referèndum però no volen que sigui vinculant.
Vaja - vaig pensar, en llegir la frase anterior – I doncs què faríem? Gastar temps, diners i esforç col·lectiu per no res?

Després, reflexionant, ja vaig veure de què anava la cosa. Ells no gastaran res perquè el temps i l’esforç els posen els altres i dels diners no cal parlar-ne perquè allò que és de tots no és de ningú.  I quan des de Madrid encausin el govern per malversació ells tampoc s’hi veuran embolicats perquè no en formen pas part.

Ben mirat, trobo que aquesta frase defineix exactament el que ha estat la seva política des dels seus orígens. Defensaran sempre allò que els faci quedar bé però amb la condició que no es pugui aplicar realment, perquè, aneu a saber on ens podrien portar els canvis!


Teresa Calveras
HGxI

dilluns, 5 de juny de 2017

Recull setmanal de premsa

Turull insta els diputats de Junts pel Sí a poder-se mobilitzar durant les vacances
El grup parlamentari majoritari creu que els diputats han d'estar disponibles per si cal reaccionar a alguna actuació de l'estat espanyol
VilaWeb, 01-06-2017

El Parlament insta el Govern a plantejar als ciutadans la relació amb Europa després del referèndum
La cambra aposta per defensar la justícia social i el dret a l'autodeterminació i anima a impulsar un nou projecte europeu que permeti combatre l'augment de la xenofòbia i l'extrema dreta
directe.cat, 01-06-2017

Les entitats convoquen un acte unitari diumenge 11 pel referèndum
Aquesta cita de diumenge a Montjuïc tancarà una setmana atapeïda de convocatòries
elNacional, 01-06-2017

Margallo: ‘Vaig debatre amb Junqueras sabent que signava la meva defunció’
Declaracions de l'ex-ministre d'Afers Estrangers espanyol a Catalunya Ràdio
VilaWeb, 01-06-2017

Un diari britànic, alarmat per “l’intent desesperat” de Rajoy per aturar el referèndum
'Express diu que la Moncloa podria evitar el plebiscit evitant literalment que la gent s'apropi a les urnes
directe.cat, 01-06-2017

Com garantir la participació
"Per assolir una màxima participació, és essencial que la gent entengui que el referèndum tindrà conseqüències; és a dir, que serà vinculant"
elMon, 01-06-2017 - Liz Castro

'L'Estat ens rodeja i ens parla pel megàfon'
"El govern espanyol no s'ha dirigit mai als milions de persones que han vist als carrers durant tots aquests anys, si no és per renyar-los i, com si portés un megàfon de la policia, dir-los que surtin amb els braços enlaire i que es rendeixin"
ara, 01-06-2017 l'Analiisi d'Antoni Bassas

Un dels fabricants d'urnes per al referèndum planta cara: "no tenim cap por"
L'empresa Plastic Express considera "totalment absurd" querellar-se per una licitació d'urnes
directe.cat, 02-06-2017

Dels GAL a l’operació Catalunya
«L'estat espanyol té un interès suprem que li permet de violar la llei: impedir la independència de Catalunya. És el mateix ressort que va dur el govern de Felipe González a organitzar els GAL i dedicar-los a assassinar gent»
VilaWeb, 02-06-2017 - Editorial - Vicent Partal

Les últimes 5 lliçons de vida de Carles Capdevila
Carles Capdevila va rebre l'any 2013 el Premi Nacional de Comunicació
elNacional, 02-06-2017

diumenge, 4 de juny de 2017

"El laberinto espanyol"

Rellegint el llibre El laberinto espanyol (The Spanish Labyrinth: An Account of the Social and Political Background of the Spanish Civil War) escrit per l’hispanista anglès Gerard Brenan, bon coneixedor del fet espanyol, no deixa de sorprendre'ns les similituds entre el caràcter i maneres de fer de les altes classes socials descrites per l’autor el 1943 en aquest llibre, amb les de les classes dirigents actuals i les seves limitacions per entomar els reptes que la societat espanyola del segle XXI ha d’afrontar en un món tan divers i complicat.

M’he permès seleccionar una part del capítol dedicat a La Restauració (1874-1898), on l’autor descriu trets i maneres de fer que, tot i el transcurs dels anys, semblen no haver evolucionat gaire.

«Els defectes de l’alta classe social espanyola són conseqüència, algunes vegades, d’una mentalitat feudal. Potser aquesta paraula, feudalisme, no ha estat ben triada atès que el feudalisme implica reconeixement d’obligacions mútues del que Espanya ha estat completament mancada perquè, històricament parlant, mai hi ha hagut un veritable període feudal en la península amb excepció de l’Aragó.

El prototip de la societat moderna espanyola es troba, en el segle XVII, en el període que va seguir l'enorme expansió que transformà, en pocs anys, un país inculte, brusc i empobrit tot i que viril (excepte Catalunya i algunes àrees del sud-est on preval la influència Mediterrània), en un vast imperi.

Espanya va esdevenir amb massa rapidesa i molta facilitat un país de gran riquesa però mancat de suficient sentit econòmic i preparació cultural, cosa que va tenir un efecte intoxicador.

L’orgull espanyol, la seva creença en els miracles, el seu menyspreu pel treball, la seva impaciència i autodestrucció, que ja existien abans a Castella, van rebre un nou impuls. Especialment el menyspreu pel treball.

A partir del 1580 les poques indústries tèxtils que havien crescut a Castella van entrar en declivi i els espanyols es van convertir en una societat rendista, una nació de cavallers, vivint com paràsits de l’or i la plata de les Índies i de la indústria dels Països Baixos.

Aquest ha estat, històricament, el destí comú de tots els pobles primitius que van conquerir civilitzacions més avançades. La història de l’Est (pobles de pastors que van ser conqueridors però que, alternativament i amb el pas del temps, també van ser assimilats per altres d’agricultors) està plena de grans creixements i declivis.

La història espanyola en el segle disset mostra la decadència de les classes dirigents perquè no havien captat suficientment i ni tan sols entès, les aportacions de la civilització europea. I com que tampoc havien viscut mai en els països que dominaven i explotaven, Espanya va tornar una altra vegada al seu primitivisme i empobriment.

És a partir d’aquest moment que l’ideal de senyoriu va esdevenir el segell distintiu de classe social i part del caràcter nacional espanyol, considerant el treball una activitat degradant.”


Llegint aquest text, algú s’atreviria a manifestar que les mentalitats i maneres de fer actuals no tenen semblances amb aquelles que descriu l’autor?

Enric Sánchez
HGxI

divendres, 2 de juny de 2017

OPINIÓ: "Fills de puta", per Salvi Pardàs Sunyer


Carlos Iturgaiz, eurodiputat del PP, acaba de dir que els que xiulem l’himne espanyol som uns “fills de puta”. I ho ha justificat dient que els representants del seu partit “han lluitat molt per defensar l’himne d’Espanya” i que els han volgut “exterminar” per això.  

Vostè que parla d’extermini, cal que li recordi els bombardejos sobre la població civil, els consells de guerra, els afusellaments en massa, les tortures i depuració de "separatistas", el genocidi cultural contra els catalans en nom d’Espanya i la seva “unidad”. Encara estem esperant que el seu partit condemni tots aquells crims contra el nostre poble.

Estic convençut, senyor Iturgaiz, que qualsevol dels qui xiula l’himne d’Espanya en les finals de la Copa del Rei ha fet molt més pel país que tots els de la seva colla. M’estimo Espanya. Sempre he volgut una Espanya que abracés amb orgull la seva diversitat cultural, ideològica i lingüística i respectés les nacions que fins ara l’han integrat. Com que això és somniar truites, em vaig haver de fer independentista.
 

La gent no protesta per gust. Si no tinguéssim una monarquia que es gasta els diners en festes no xiularíem. Si deixéssiu de perseguir judicialment els nostres legítims representants polítics, si la policia no ens insultés als controls duaners per parlar-los en català, si respectéssiu les decisions del nostre Parlament, si deixéssiu d’identificar-nos vergonyosament amb el terrorisme, si en lloc d’arrencar-nos de les mans les estelades censuréssiu les manifestacions de la ultradreta, si en lloc d’insultar-nos per totes bandes ens agraíssiu la desmesurada contribució econòmica que fem al conjunt d’Espanya, si ens deixéssiu votar en llibertat... Si ens deixéssiu en pau d’una punyetera vegada, no xiularíem, al contrari, aplaudiríem esportivament.

Salvi Pardàs Sunyer

dimecres, 31 de maig de 2017

OPINIÓ: "Tot sembla impossible fins que es fa", per Salvi Pardàs Sunyer

Durant generacions els catalans hem assumit com una fatalitat que no podríem mai decidir el nostre futur. Però l’única manera de fer possible una cosa és creure-se-la.

I així ho vam fer i vam començar, simplement, a posar urnes pels carrers. Un acte tan senzill com transcendental: vam començar a conquerir la llibertat, a perdre la por, les reserves, la malentesa prudència i d’altres “virtuts” que se’ns han atribuït.

I vam arribar a la consulta d’autodeterminació del 9-N del 2014, l’acte d’afirmació nacional més important de la història de Catalunya. Perquè per primer cop en la història (una història que és un seguit de derrotes militars i frustracions), dos milions i mig de votants ens vam sentir amos del nostre destí.

Com va dir Nelson Mandela: “Tot sembla impossible fins que es fa”.


Salvi Pardàs Sunyer

dimarts, 30 de maig de 2017

OPINIÓ: "Rajoy i la unitat d’Espanya!, per Leonci Petit Torné

El nostre company  Leonci Petit Torné ha publicat al diari ElPuntAviu (30.056.2017), un article d'opinió:


Rajoy, present en el Cercle d’Economia celebrat a Sitges, demana a l’empresariat allí reunit fer front comú contra el “radicalisme” que representa el procés català que el considera com el Brexit català d’Espanya. 

Quan hom veu tal petició d’ajuda als agents del món del capital i de l’economia, el llenguatge que utilitza revela ben bé què entén per la “unitat d’Espanya”. Per ell, autoritzar un referèndum a Catalunya suposaria trencar, no tant l’article 2 de la Constitució, sinó la tutela que encobreix els privilegis, els interessos, la corrupció i la impunitat dels que tenen Espanya en propietat, com el seu "modus vivendi" de segles, on el centralisme de Madrid ve a ser com un forat negre dels recursos de la perifèria espanyola. 

D’això es queixa Rajoy. I quan invoca “sentit comú” als catalans per no marxar d’Espanya, ell mateix hauria de fer examen de consciència del paper que ha jugat amb Catalunya durant el seu mandat. Rajoy no té cap projecte d’Espanya i menys de Catalunya que no sigui l’absoluta obediència i submissió a l’Espanya de sempre.


Aquí podeu llegir aquest article en la seva font original.

diumenge, 28 de maig de 2017

Recull setmanal de premsa,

L’afer problemàtic dels jutges, fiscals i lletrats el dia de la independència
Analitzem els factors que determinaran el bon funcionament de la justícia a Catalunya els primers mesos d'independència
VilaWeb, 21-05-2017

Té pla B, el Pacte pel Referèndum?
"Quan Puigdemont anunciï la data i la pregunta del referèndum sense el vistiplau de Madrid, què faran els membres del PNR que ara són partidaris d’exercir la sobirania només sota tutela espanyola?"
VilaWeb, 21-05-2017 - Gemma Aguilera

L’hora Pérez
El Procés ha comportat canvis atribuïbles als errors forçats, que es vénen a afegir als no forçats. Com a totes les revolucions, està mostrant el millor i el pitjor de tothom.
racocatala, 21-05-2017 - Toni Strubell  


La Moncloa ja parla de cop d’estat a Catalunya i basteix la via repressiva
Alguns ministres de Rajoy fan seu el relat del colpisme difós prèviament a les xarxes i a mitjans de Madrid
Per: Josep Casulleras Nualart
 

Les entitats sobiranistes insten el Govern a anunciar data i pregunta del referèndum
Per primera vegada, el secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, la junta directiva i les presidències territorials d’Òmnium Cultural i l’Executiva de l’Associació de Municipis per la Independència, s’han reunit conjuntament avui al CCCB de Barcelona.
27.05.2017 Assemblea.cat Vallès occidental 


Benvinguts a l’etapa final
«Què faça o què diga Espanya, a partir d'aquest moment, no té importància»
Editorial, Vicent Partal 25.05.17

El Parlament d’Irlanda crea un grup de debat sobre Catalunya
Més enllà de la política, el grup també farà un especial èmfasi en les relacions comercials entre Irlanda i Catalunya
Geopolitica, 21-05-2017

dissabte, 27 de maig de 2017

OPINIÓ: “Esteu dividint la ciutadania catalana”, per Enric Sánchez

Ho hem sentit moltes vegades...

Però, no, de cap manera.

Nosaltres no dividim la societat. Ans al contrari, atès que  les nostres propostes a favor de la República catalana encaixen amb els interessos, necessitats i il·lusions de la majoria dels catalans, la d’aquells que no es resignen amb les limitacions i a la insignificança a què ens porta l’Estat espanyol.

La divisió la generen aquells que arruïnen el país gastant  milions en infraestructures innecessàries en benefici de les grans empreses estatals, alhora que justifiquen la permanència de les retallades tot i afectar greument la qualitat de l’estat de benestar (sanitat, ensenyament, pensions, serveis socials, etc.) 

També la generen els que discriminen les inversions entre  comunitats, condicionant-les als interessos particulars del Govern espanyol de torn, sempre en perjudici de Catalunya.

La divisió la generen aquells que no retornen, en la mesura que caldria, la part dels impostos pagats pels ciutadans catalans amb els quals la Generalitat podria atendre amb molts més recursos les necessitats que el país té plantejades.

I no cal dir com generen encara més divisió els atacs i el menysteniment històric a la llengua i a la cultura catalana, la judiciliació de la política, el processament dels nostres representants electes o la inexistent separació de poders de l’Estat, pilar fonamental perquè un país sigui creïble com a democràtic, per no parlar de la corrupció generalitzada en tants àmbits de l’Estat i de la classe política.

Nosaltres fem tot el contrari que no fan aquells que s’esmercen amb amenaces , sense raonar ni oferir res a la ciutadania ni que sigui alguna millora mínima aparent que les justifiqui.

Enric Sánchez
HGxI

dimecres, 24 de maig de 2017

La carta amb el darrer oferiment

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la carta amb l’últim oferiment per a pactar el referèndum.

Aquí tenim el text de la carta i uns enllaços als documents adjunts:




«Estimado Presidente:

Tal i como le he manifestado públicamente de manera reiterada, el Gobierno de la Generalitat tiene la máxima voluntad de buscar una solución política i acordada que dé respuesta a la demanda de la ciudadanía de Catalunya de poder decidir sobre su futuro. Asimismo, el Gobierno español ha reconocido que la cuestión catalana es un asunto de Estado que requiere la máxima atención. En este sentido creemos que que ha llegado el momento imprescindible para que los dos Gobiernos se puedan sentar a la mesa a dialogar.

En este contexto le adjunto el Acuerdo que aprobó ayer el Gobierno de la Generalitat, mediante el cual se solicita al Gobierno Español el inicio de negociaciones sobre los términos y las condiciones del referéndum en el que los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya podrán decidir con su voto el futuro político del país.

Le adjunto así mismo la Moción que aprobó el Parlamento de Catalunya el pasado 18 de mayo en el cual se reitera la voluntad del Gobierno de la Generalitat de celebrar este referéndum de forma pactada con el Gobierno español y de acuerdo con los términos que establece la Comisión de Venecia.

Quedamos a la espera para empezar este diálogo tan pronto como sea posible.


Reciba un cordial saludo

Carles Puigdemont i Casamajor



Barcelona, 24 de mayo de 2017»



-----------------------------------

Documents adjunts

dimarts, 23 de maig de 2017

Un discurs per a la Democràcia



 
I aquí també podeu llegir el text íntegre del discurs:

Un referèndum para Catalunya. Invitación a un acuerdo democràtico.

Madrid, 22 de mayo de 2017
 
Permítanme que empiece mi intervención agradeciendo una vez más su asistencia y dando las gracias, de manera especial, al Ayuntamiento de Madrid y a su alcaldesa, por brindarnos la oportunidad de podernos explicar en este espacio municipal. No tengo ninguna duda que hoy el pueblo de Madrid está muy dignamente representado por su alcaldesa y su actitud de compromiso democrático, que contribuye a las soluciones allá donde otros, que tienen mayor responsabilidad, siembran de problemas el camino que deberíamos recorrer juntos para salir del desencuentro, el desencanto y la desconfianza.

La intención inicial del Gobierno de Catalunya era dirigirnos al conjunto de los españoles...


Continuar la lectura

Recull setmanal de premsa


Si els ciutadans ho volen, la coacció, les amenaces i la intimidació quedaran en no res’
Entrevista al conseller de Justícia sobre la preparació d'un model de justícia per a la Catalunya independent
VilaWeb, 15-05-2017 - entrevista


«El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir»
VilaWeb, 15-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


Una resolució presentada per CSQP i CUP ha portat el ple a escurçar terminis i a ometre passos reglamentaris
VilaWeb, 17-05-2017


'Per la corrupció d'un 1% hem de renunciar a la sobirania?', diu l'ex-diputat de la CUP
VilaWeb, 17-05-2017


Una empresa ja anuncia que concorrerà a la licitació i que no té por a la fiscalia
directe.cat, 17-05-2017


Entrevista al Síndic de Greuges, membre de la Comissió de Venècia i president dels 'ombudsmän' europeus
VilaWeb, 17-05-2017 - entrevista


«Cal, doncs, que algú explique clarament per què no es fa res per resoldre aquesta situació, si sabien des del 7 de març que s'aplicarien les noves normes i si sabien quanta gent passaria per cada cabina»
VilaWeb, 17-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


«L'independentisme reclama l'ús de les eines democràtiques i els contraris a la independència, no tots però sí el corrent majoritari i sobretot el govern espanyol, reclamen la restricció de les llibertats democràtiques»
VilaWeb, 18-05-2017 - Vicent Partal, Editorial


Gabriel demana que s'obri el debat sobre la futura pertinença de Catalunya a la Unió Europea
VilaWeb, 19-05-2017



Crida els partidaris del 'No' a mobilitzar-se per a aconseguir que la seva veu també s'escolti a les urnes
VilaWeb, 20-05-2017


Catalunya al món

El conseller d'Empresa, Jordi Baiget, ha subratllat que el govern aposta perquè aquest tipus d'empreses puguin triar Catalunya com a destinació per a les seves inversions. VilaWeb, 15-05-2017


El president de l'Assemblea de Còrsega assegura que "sense els quaranta anys de lluita armada independentista, Còrsega hauria desaparegut". elMon, 15-05-2017 - entrevista


La poderosa entitat financera britànica creu que Puigdemont cridarà els catalans a les urnes pel referèndum el mes vinent. directe.cat, 15-05-2017


Els parlamentaris reclamen una investigació sobre la situació de l’estat de dret a Espanya per les sospites d’interferències polítiques en el sistema judicial
VilaWeb, 17-05-2017.


'Sigui quina sigui l'opinió que es pugui tenir sobre la independència catalana, la pregunta clau ara és si s'està d'acord o no que les diferències polítiques s'han de resoldre amb la llibertat d'expressió i la democràcia'. VilaWeb, 17-05-2017 - enllaç  a l'original


El president de la Generalitat es reuneix amb tres diputades nòrdiques després de fer-ho amb delegacions franceses i suïsses en els últims dos mesos. directe.cat, 17-05-2017


Avui s’hi afegeixen Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau i Ahmed Galai, vicepresident de la Lliga Tunisiana dels Drets Humans, del Quartet de Diàleg Nacional i premi Nobel de la Pau el 2015. elNacional, 17-05-2017


Una quarantena de figures internacionals demanen que es resolgui la situació de Catalunya consultant la ciutadania
elPuntAvui, 18-05-2017


El conseller d'Afers Exteriors explicarà el referèndum al parlament irlandès el 24 de maig
VilaWeb, 20-05-2017


El reconegut científic nord-americà considera que Catalunya, amb la seva cultura empresarial, es podria convertir
“en un exemple” per altres països i ajudar a “ressuscitar” una Europa que està “patint”
elNacional, 20-05-2017


El col·lapse de l’aeroport del Prat, que ha aixecat tanta polseguera a la classe política catalana, ja ha traspassat
fronteres i ha arribat a un dels diaris més importants de França
Catalunya Lliure, 20-05-2017