dimarts, 5 de febrer de 2019

Crónica. Xerrades informatives (I), per Alfons Carreres

El passat dijous 31 de gener va començar el cicle de xerrades informatives organitzades per l’ANC d’Horta-Guinardó amb la primera de les conferències dedicada a aprendre sobre els sistemes electorals a càrrec del Sr. Jaume López Hernández, doctor en Ciència Política i de l'Administració, i professor de la UB.

Aquest cicle de xerrades el dediquem a tractar temes que més endavant ens serviran per poder opinar i debatre sobre els temes que seran objecte del debat constituent. Per això hem escollit persones especialistes que ens puguin aportar coneixement.

L’equip organitzatiu agraeix als assistents l’interès mostrat en el tema i totes les intervencions que es van produir a la part final de l’acte van servir per ampliar i entendre millor tot el que havia exposat el Sr. Jaume López.

Aquest és un resum de la conferència. Hi trobareu uns quants enllaços on podreu ampliar coneixements sobre els temes.


SISTEMES ELECTORALS,

per Jaume López Hernández,
Lloc:Biblioteca de Can Mariner, Horta.

El Sr. Jaume López és Doctor en Ciència Política i de l'Administració. Universitat Pompeu Fabra (Barcelona).

El Sr. Jaume López comença la intervenció explicant que cal aclarir que la Llei electoral presenta més concrecions que no pas la Constitució, que si bé conté uns conceptes generals de com ha de ser el sistema electoral d’un Estat, aquests conceptes generals es desenvolupen a posteriori en una Llei que n’especifica els detalls.

Explica que
tots els ciutadans haurien de tenir una mínima noció de coneixements sobre què i com és un Sistema electoral. Segons ell se n’haurien d’explicar els conceptes bàsics en l'ensenyament obligatori. 



Un altre concepte important: un sistema electoral no té res a veure amb la ideologia, no és de dretes ni d’esquerres. Per fer-ho comprendre millor fa servir una analogia simple: un sistema electoral és un mètode per reduir la diversitat ideològica d’un país sencer en una cambra de representants i aconseguir que aquesta en sigui una bona representació a escala. Estem parlant de representar un país sencer en una assemblea de 135-150 representants (en el cas de Catalunya, representants d’un país amb més de 7 milions d’habitants).

A continuació analitza les parts que formen un Sistema electoral, que són:

Circumscripció electoral

És una «divisió administrativa electoral a la qual hom atribueix un nombre determinat d’escons a cobrir» (Enciclopèdia catalana). A d’Espanya i a Catalunya és la província.

Fórmula electoral

La fórmula matemàtica que s’utilitza per a repartir els escons assignats a la circumscripció segons els vots emesos. En el sistema espanyol és la fórmula d’Hont.

Barrera mínima

Mínim tant per cent de vots per entrar al repartiment d’escons. En les eleccions generals i autonòmiques és d’un 3%. A les municipals un 5%

Tipus de llista

La forma en què es presenten els electes per a ser votats.

En el cas d’eleccions al Congrés a Parlaments autonòmics són llistes tancades, bloquejades i ordenades. 


En el cas d’eleccions al Senat són llistes tancades i desbloquejades. Aquí el professor fa un incís per aclarir uns matisos que generalment tenim equivocats.
  • Llistes desbloquejades o bloquejades: podem o no escollir l’ordre dins la llista d’un partit
  • Llistes obertes o tancades: en el cas de les llistes obertes es poden escollir noms de diferents de diferents partits, i en el cas de les tancades no ho podem fer i hem d’escollir una única llista (cas de totes les eleccions espanyoles)

Què es busca aconseguir amb un Sistema electoral?

  • Representativitat territorial: Que no hi hagi cap territori sense representació.
  • Proporcionalitat: El percentatge d’escons de cada partit es correspon amb el percentatge de vots obtinguts.
  • Igualtat: Un ciutadà un vot. S'ha d'aplicar a tot el territori.
  • Governabilitat: Que es puguin generar majories per a governar.
  • Proximitat: Relació directa entre el representant i el representat.

Aquí hi afegeix dos conceptes en anglès:

  • «Responsiveness»: significa que la relació estigui oberta als canvis de criteri dels electors durant el mandat.
  • «Accountability»: significa facilitat de controlar el que fa el representant a la cambra i en l’acció política.
A la vista de tots aquests factors el professor López ens explica que no existeix cap sistema electoral que pugui maximitzar-los tots alhora, no és possible. Sempre hi ha un compromís per afavorir uns factors per davant d’altres. És a dir, no existeix el Sistema electoral perfecte.

Al llarg de la història de la democràcia ha hagut tres mètodes electorals. El proporcional, que és majoritari, el no
proporcional i el mixt. El sistema majoritari fou el primer, quan encara als estats no tenien partits polítics amb ideologies tan marcades com ara. Avui dia cap estat democràtic aplica aquest sistema. Vegeu-ne detalls en aquest enllaç.

A continuació el professor ens explica, amb uns quants exemples, com funciona la proporcionalitat en un sistema com el nostre. Bàsicament es tracta d’entendre com funciona la fórmula d’Hont. Fa un incís per dir-nos que no hem de parlar de Llei d’Hont, sinó de fórmula d’Hont. Es tracta d'una fórmula matemàtica que serveix per assignar els escons en funció del número de vots d’una circumscripció un cop eliminats els nuls i els que no superen el llindar mínim, en el nostre cas: el 3%.

Per entendre com funciona la fórmula Hont podeu consultar aquest enllaç.

Bàsicament el que cal saber és que el criteri de proporcionalitat estricte no es pot mantenir perquè cal reduir uns quants milers de vots a uns pocs escons i és evident que en aplicar els percentatges molt difícilment s’obtenen nombres enters i per tant cal gestionar els restes. La fórmula d’Hont està pensada per atorgar els vots sobrers a qui en té més i per tant es prioritza el criteri de governabilitat.

Com maximitzar els termes d'igualtat, proporcionalitat i territorialitat?

Doncs una resposta seria: establir un sistema de dues cambres, cada una amb una lògica diferent.

L’utilitzen estats federals com EEUU. Una cambra baixa on es busca igualtat i proporcionalitat i una càmera territorial per aconseguir una representativitat geogràfica. En aquests casos manen les dues Cambres.

En el cas d’Espanya el sistema de dues Cambres no funciona perquè en el Senat la representativitat territorial està totalment esbiaixada en assignar-se constitucionalment dos escons a províncies amb molt poca població i que per tant són sobre-representades.

Una altra solució és un sistema anomenat mixt i que l’apliquen països que han modificat recentment el seu sistema tal com Escòcia i Nova Zelanda.

En aquest sistema s'utilitzen dues paperetes en les votacions. Amb una papereta l’elector escull a quin partit dóna la seva confiança per a governar. Així es determina la proporció de partits que hi haurà a la cambra. Amb la segona papereta l'elector escull el nom del representant territorial que l’elector desitja que el representi.


Per a veure com funciona aquest sistema amb més detall consultar la pàgina del professor.

TORN DE PREGUNTES

1.-Quins mecanismes pot contemplar una llei electoral per tal que els elegits compleixen amb allò que han exposat en un programa electoral?

Tres vies:


- Que les circumscripcions siguin "uni-nominals" i per tant hi hagi un lligam molt directe entre electors i elegit.

- Treure part del poder que tenen els partits a l’hora de confeccionar les llistes electorals.

- La via dels referèndums. Segons el professor és la millor opció per acostar l’acció dels polítics a la voluntat de la ciutadania. I hi ha tres tipus de referèndums:

  • Referèndum a partir d’un nombre determinat de signatures, que ha de ser d’obligatòria celebració per decidir si s’està d’acord o no amb l’actuació un càrrec polític. Aquest tipus de referèndum té la virtut de fer que el polític de torn dirigeix la seva acció segons el compromís inicial per evitar ser sotmès al seu control.
  • Referèndums d’àmbit nacional. A Suïssa, amb un nombre mínim de signatures, el govern està obligat a celebrar-los per modificar lleis i fins i tot la constitució.
  • Referèndums revocatoris. Aquest tipus de referèndums serveixen per a obligar a abandonar l'acta de diputat i fer eleccions per a substituir-lo. No existeix a Suïssa i sí a EEUU i a altres països d’Amèrica. 

2.- Com es poden introduir a la política els conceptes de responsabilitat i control de l'exercici parlamentari?

Resposta

En tenim un exemple al Parlament Europeu on hi ha mecanismes per saber l’activitat parlamentària de cada un dels membres de la càmera amb rànquings d’intervencions, informació de qui ha votat, què ha votat, etc.


La implementació d’aquests mecanismes s’hauria de fer per iniciativa del nostre Parlament però que es faci o no depèn de la nostra cultura política. I respecte a la cultura política tenim un gran problema: la baixa o nul·la qualitat d’informació política als nostres mitjans, fins i tot a casa nostra. Hi ha molt politiqueig però escassa informació de Política.

Hauria de ser obligatori per part del Sistema informar objectivament de l'act
ivitat parlamentària de forma clara i molt accessible a la ciutadania amb informacions tan detallades com saber què ha votat un determinat parlamentari en cada una de les votacions que s’han fet. També s’hauria d’especificar el grau de compliment dels diferents compromisos electorals. Hauria de ser un servei públic obligatori. Sense aquest servei la democràcia no pot ser de qualitat.

3.- Quan vull fer una reclamació al meu representant on haig d’anar?

A països com Anglaterra ha d’haver-hi una oficina on presentar reclamacions. Un lloc amb dia i horari concrets on els ciutadans poden dialogar amb el seu representant. A EEUU els senadors també estant obligats a tenir aquest espai. 


4.- Quin seria el millor sistema per Catalunya?

Un sistema com l’actual amb alguns petits canvis no estaria malament perquè és prou proporcional però, tenint en compte la realitat demogràfica del nostre país amb una considerable concentració de població, es podria optar per dues solucions: un sistema de dues càmeres, que no s’aplica en quasi cap dels països petits com el nostre, o un sistema mixt.

Si s’optés per un sistema mixt, s’hauria de tenir en compte la desproporció de població i posar una condició: les lleis aprovades pel parlament que afecten una part del territori haurien de ser aprovades també en el territori.
 

I fins aquí la intervenció del Sr. Jaume López 


ADRECES PER AMPLIAR INFORMACIÓ

Publicacions de l'autor

Videos:


Llibre: Cómo votamos. Los sistemas electorales del mundo: pasado, presente y futuro de Josep M. Colomer (ed. Gedisa, 2004)




-------------------------------
Anima’t a compartir els teus comentaris al nostre blog


Obté informació de les nostres activitats a:
  • web: Calendari, cartells, ...

1 comentari: