OPINIÓ: "Paternalisme polític", per Joan Xuriach Fusté

L’autoritarisme encarnat en una monarquia absoluta o una dictadura feixista fa unes dècades que ha desaparegut dels esquemes polítics espanyols. No per falta de ganes sinó per les circumstàncies, o sigui, Europa. 

Demanar la entrada a la Unió Europea no va ser per una vocació europeista arrelada dins la societat espanyola, ans al contrari Espanya mai s’ha sentit molt afí a les democràcies de gran recorregut històric; va ser un interès purament econòmic per poder sortir del fangar de la transició i una manera de canviar quelcom per no canviar res, o ben poc (no treure els tancs a la mínima reivindicació catalana), pur maquillatge. 

Aleshores, com mantenir la unitat de la nació més antiga del món (això diuen sense envermellir) amb mà de ferro? Doncs amb el paternalisme polític. 

Per bé nostre, dels catalans, no permeten que decidim el que volem ser, no ens consideren prou madurs per saber el que ens convé i només per aquesta raó es carreguen, per exemple, un Estatut votat democràticament per la majoria dels ciutadans o ens envien homes de negre a fiscalitzar els nostres diners; evidentment, no hi té res a veure el fet que els hi portem pagant la festa des de fa molts anys, masses. 

Joan Xuriach Fusté
HGxI

OPINIÓ: "Tornem al 1714", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

Ara resulta que ens posen condicions per donar-nos els diners del FLA. Aquests diners són nostres, són els que hem pagat al govern espanyol per a que ens torni la misèria que ens té destinada, però fins i tot això ens volen prendre. L’excusa que posen és que ens gastem els diners en futileses i no en el que de debò interessa als ciutadans; què saben ells del que ens interessa als ciutadans?
 
Si els nostres polítics fan un mal ús de les nostres finances ja els castigarem nosaltres a les urnes, no necessitem que vinguin de Madrid els homes de negre per fer-nos classes d’economia. Què s’han cregut? Que som criatures a qui cal fiscalitzar? Quina serà la propera barrabassada? Demanar als funcionaris un estat de comptes i si no estan conformes amb el que compren no els pagaran el sou? És indignant.
 
No sóc advocat ni tècnica en lleis, però estic convençuda que aquesta mesura és il·legal i inconstitucional; s’estan apropiant d’uns diners que no són seus i aquest delicte té un nom que no els agrada sentir. Què passarà si anem a la justícia, tant a l’ordinària com al TC a demanar que es respectin els nostres drets? Voldria equivocar-me, però, veient les últimes sentències, posaria les mans al foc que no ens faran ni cas. Mentrestant ells amb els nostres diners van construint autopistes lliures de peatge per on no passa ningú, trens AVE per a sis passatgers diaris, aeroports sense avions i segueixen subvencionant la “fundación Francisco Franco”.

El que passa és que la seva veritable intenció no és que siguem estalviadors, ni que invertim més o menys en accions socials, el que pretenen és escanyar-nos econòmicament per a què donem el braç a tòrcer, per a què ens sotmetem. No ens poden convèncer parlant (bé, això ni ho intenten), ja no ens fan por quan ens amenacen amb les lleis i la constitució, no s’atreveixen a enviar-nos l’exèrcit perquè tota l’opinió mundial se’ls tiraria a sobre i Europa no permetria un conflicte armat a casa seva, només els queda el setge i això és el que han aplicat. 

Al 1714 l’estat de setge consistia a no deixar entrar els subministres necessaris a la ciutat fins que els habitants havien d’obrir les portes de la muralla i rendir-se; ara, 301 anys més tard, és lleugerament diferent: simplement no ens envien els recursos necessaris per cobrir les nostres necessitats i esperen a veure quan temps triguem a claudicar. Encara hi ha algú que pensi que no som un país colonitzat?

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

OPINIÓ: "Premsa segrestada", per Joan Xuriach Fusté

El País va acomiadar, fa un parell de setmanes, el periodista Miguel Ángel Aguilar després de 21 anys de col·laboració. El motiu va ser la seva participació activa en un reportatge del The New York Times on es posava en qüestió la llibertat de premsa a Espanya i fins i tot es parlava directament de censura. 

Existeix, certament, una realitat preocupant que fa que sigui pràcticament impossible esbrinar, només llegint els seus editorials, quin diari de la premsa espanyola tens al davant. La manipulació de notícies, les mitges veritats interessades, les informacions omeses, i algunes proclames incendiàries i insultants que semblen rescatades d’altres temps dirigides cap a una part, encara, del territori espanyol, estan a l’ordre del dia des de fa molts anys. 

Aquesta crítica s'estén a totes les cadenes de televisió i emissores de ràdio espanyoles, arribant fins i tot a la premsa esportiva, des d'on s'han arribat a alterar o obviar imatges per protegir “l’equip del règim”. De fet, el món periodístic no deixa d’ésser un reflex del món polític i civil, tan cínic com El País, que amb la destitució d'Aguilar corrobora la investigació del rotatiu nord-americà.

Joan Xuriach Fusté

HGxI

OPINIÓ: "Cansament", per Alfons Carreras

Fa uns dies que estic desconnectat de la política per raons personals i els detalls de com evoluciona el nostre procés cap a la independència i com van les negociacions entre les dos formacions no els he pogut seguir. 

Aquest matí sí que he pogut agafar el diari i llegir-lo amb calma, calma que se m’ha esvaït quan he vist algunes declaracions que m’han semblat forassenyades. El Sr Iceta oferint mà estesa als de JuntsxSí sempre i quan rectifiquin i reneguin del manifest d’inici del procés ja aprovat al Parlament. Crec que és d’un cinisme descomunal fer una oferta d’aquest tipus perquè està demanant als seus oponents que No facin allò que hi ha al programa i pel qual més d’un milió sis-centes mil persones els hem votat. 

Vostè, Sr Iceta sap què és la democràcia? O és que després de passar tota la seva vida en un partit amb llistes tancades ha perdut la noció de democràcia i de decència? Es pot demanar a una altra formació que traeixi els seus votants? 

Després de perdre la calma amb aquesta notícia, amb la següent no m’he pas tranquil·litzat. La Sra Colau opina que el que està passant és degut al fet que no hi ha una majoria suficient! Vostè també s’apunta a aquesta cançoneta? Vostè que és alcaldessa d’una ciutat tan important com Barcelona amb una minoria? També afirma que el procés està encallat perquè s’estan cremant etapes i el que cal és treballar per al referèndum. Molt bé, i on queden aquelles proclames enceses sobre el fet de que tenim una crisi social que demana un pla urgent d’atenció als més desvalguts? Ara ja no té pressa? Ara a vostè l’interessa més parlar d’aquest referèndum que ja hem demanat per activa i per passiva? O tot això és estratègia electoral i haig d’entendre que vostè ja no es dedica a fer nova política i s’apunta al carro de la vella i per tant no cal ser massa coherent sinó pràctic?

Sàpiguen que els ciutadans que creiem que la política i l’exercici de la democràcia són l'únic camí per sortir de la greu crisi de principis i econòmica que estem patint comencem ha estar molt cansats de tot plegat. Continuarem exigint compromís i sobretot coherència entre programa i acció política. 

Sr Iceta i Sra Colau, després del 27s hi ha dues formacions polítiques que intenten aplicar els seus programes i no trair els seus votants. Que sigui difícil que es posin d’acord és natural i els electors no hem de fer altra cosa que encoratjar-les perquè s’entenguin. I no admeto que se'ls inviti a fer traïcions ni tampoc a que ningú negui l'existència d’una majoria.

Alfons Carreras
HGxI

OPINIÓ: "Premsa segrestada" per Joan Xuriach Fusté

El País va acomiadar, fa un parell de setmanes, el periodista Miguel Ángel Aguilar després de 21 anys de col·laboració. El motiu va ser la seva participació activa en un reportatge del The New York Times on es posava en qüestió la llibertat de premsa a Espanya i fins i tot es parlava directament de censura. 

Existeix, certament, una realitat preocupant que fa que sigui pràcticament impossible esbrinar, només llegint els seus editorials, quin diari de la premsa espanyola tens al davant. La manipulació de notícies, les mitges veritats interessades, les informacions omeses, i algunes proclames incendiàries i insultants que semblen rescatades d’altres temps dirigides cap a una part, encara, del territori espanyol, estan a l’ordre del dia des de fa molts anys.

Aquesta crítica s'estén a totes les cadenes de televisió i emissores de ràdio espanyoles, arribant fins i tot a la premsa esportiva, des d'on s'han arribat a alterar o obviar imatges per protegir “l’equip del règim”. 

De fet, el món periodístic no deixa d’ésser un reflex del món polític i civil, tan cínic com El País, que amb la destitució d'Aguilar corrobora la investigació del rotatiu nord-americà.

HGxI 
Joan Xuriach Fusté

ANUNCI. Concentració a la Ciutadella. 72 diputats per la República catalana (diumenge 22N 2015)

Per donar suport a les nostres institucions escollides democràticament i demanar unitat als 72 diputats per concretar el nou govern abans del dia 27 de novembre, un govern que ens permetrà construir la nova República Catalana.

ANC: És temps d’unitat, fermesa i compromís. Declaració de Vilanova i la Geltrú (novembre 2015)

El període iniciat amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre de 2012 i culminat amb les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre d’enguany ha significat un canvi molt important de la política catalana. L’àmplia majoria sobiranista ha donat la legitimitat democràtica al Parlament per iniciar el procés cap a la nova República Catalana. Un any després de l’històric 9N del 2014, l’independentisme ha demostrat, a les urnes, al carrer i a l’escenari internacional, la seva determinació i fortalesa.

L’aprovació per majoria absoluta en el Ple del Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre de 2015, de la Declaració de l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república, representa l’acompliment del mandat democràtic sorgit de les urnes i el primer acte de sobirania del Parlament de Catalunya.

La Declaració i l’Annex de mesures aprovades requereixen un govern fort i cohesionat per iniciar i fer efectiu el desenvolupament dels punts acordats, que signifiquen posar les bases per millorar el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Així mateix, proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana i insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions, entre d’altres, iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.

Des de l’inici la resposta de l’Estat Espanyol ha estat l’atac, amb tots els seus recursos institucionals i mediàtics, mostrant la manca d’una sortida política i dialogada als anhels de la majoria de la ciutadania de Catalunya. En aquest camí hem de preveure que l'Estat espanyol, tot i passades les eleccions del 20 de desembre,  en lloc de fer cas de les reiterades crides al diàleg, segueixi entestat en resoldre un conflicte polític amb l'aplicació reduccionista i repressiva de la seva constitució, la llei del tribunal constitucional i la "llei mordassa". En aquest context ja s’han anunciat nous atacs com l'increment de l'asfíxia financera de la Generalitat, la inhabilitació de la presidenta, dels membres de la mesa i tècnics del Parlament i del president i dels consellers de la Generalitat, la recuperació de competències de la Generalitat, la suspensió de l'autonomia o altres atemptats greus contra les institucions i els representants del país, malmetent i posant en perill les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. Els atacs i entrebancs antidemocràtics per part de l’Estat Espanyol i de l’unionisme a Catalunya aniran augmentant cada cop amb més contundència.

Hem de tenir present, ara, altres moments de la nostra història on l’excel·lència dels objectius de cadascun dels diferents actors ens ha portat a no assolir la República Catalana, que tenim novament tan a la vora. Un dels principis fundacionals de l’ANC és la transversalitat i l’apartidisme, no la neutralitat, per això sempre hem manifestat la nostra pròpia opinió al marge dels interessos dels partits, i de vegades ho hem fet pressionant, el Parlament, el Govern o el President. Ho hem fet sempre que ha estat necessari i considerem que ara ho torna a ser. L’ANC va donar el seu suport a totes les forces independentistes que es van presentar a les eleccions del 27s, i per això, ara ens sentim legitimats per exigir-los un acord.

Davant d’aquest escenari l’Assemblea Nacional Catalana cridem a la ciutadania, a les entitats cíviques i socials i a les forces polítiques democràtiques,

- a estar amatents davant dels atacs a la nostra sobirania, a les nostres institucions i als nostres representants,

- a mantenir-nos en el camí cap a la independència, units, mobilitzats i ferms, de manera cívica i democràtica, en tot el procés cap a la construcció de la República Catalana

- i a exercir la sobirania nacional que ens pertoca com a país.

Alhora,

- Reclamem als 72 diputats i diputades de Junts x Sí i la CUP, la responsabilitat, el coratge, la fermesa i la capacitat d’entesa i diàleg  per trobar, al més aviat possible, el millor acord per a la creació d’un govern fort i cohesionat. Considerem imprescindible un acord abans del 27 de novembre que faciliti la investidura i la legislatura, que doni resposta al mandat democràtic i a les aspiracions de la ciutadania expressades el 27 de setembre, perquè la situació social i política dels ciutadans ho requereix amb urgència.

- Cal compromís, coherència i responsabilitat. Compromís amb la ciutadania que va respondre a les urnes als compromisos adquirits en els respectius programes. Coherència per evitar que la declaració del Parlament pugui acabar essent simplement un miratge. I responsabilitat per assumir que tots i cadascun de nosaltres som directament responsables de l’èxit d’aquest procés que, a partir del 27S, necessita un govern fort, unitat en l’acció parlamentària i un gran sentit d’Estat per assolir l’objectiu comú.

- Considerem com a únic escenari factible un acord de govern que se sustenti en totes les sensibilitats de l’independentisme i tots els actius existents per liderar, governar i portar-nos cap a la República Catalana. 

Sense exclusions, amb el convenciment que en aquest procés de transició nacional no hi sobra ningú sinó que cal sumar-hi noves adhesions.

- Treballarem per consolidar i ampliar la majoria social i mantenir la cohesió social que vol destruir l’Estat espanyol, d’acord amb el nostre full de ruta. 

- Demanem a les nostres institucions la concreció de les mesures que millorin el benestar social i els drets laborals, en el procés constituent d’una República Catalana lliure, democràtica i socialment justa.

És temps d’unitat, fermesa i compromís.

És temps de construir la República Catalana!

Vilanova i la Geltrú,  14 de novembre de 2015.

OPINIÓ: "Vergonya", per Gemma Cerezo

Quina vergonya! 

Em fa vergonya que en el meu carnet d’identitat posi nacionalitat espanyola i que a Europa se m’englobi dins de les persones a qui representen aquests polítics de tragicomèdia, aquests polítics que no fan més que omplir-se la boca amb paraules com democràcia i estat de dret i no s’adonen que, dites per ells, són paraules buides, sense cap sentit. 

És democràcia portar sistemàticament al TC les lleis aprovades en un Parlament que ha sortit de les urnes? És democràtic que dotze senyors, a qui ningú ha escollit, passin per sobre de les lleis votades al Parlament? És democràtic suspendre i deixar sense efecte, ni que sigui temporalment, una resolució aprovada a la Cambra catalana? És democràtic amenaçar d’incórrer en responsabilitats penals els membres de la Mesa, el president i alguns consellers pel “greu delicte” d’haver debatut sobre un tema tabú per a l’Estat espanyol? On és l’estat de dret que prediquen si fins i tot l’opinió pot ser causa d’acabar a la presó?

La senyora Arrimadas va dir, en el debat de la moció, que no ens podíem considerar “colonitzats” perquè “on s’havia vist una colònia amb parlament propi?”; quin parlament, senyora Arrimadas? Un parlament de joguina perquè vostès no el deixen fer la seva feina? Un parlament que per aprovar les seves lleis ha de demanar permís als amos de Madrid?

Els suggereixo que s’informin ben bé dels conceptes “democràcia” i “estat de dret” i que actuïn en conseqüència. No avergonyeixin més els qui de cor se senten espanyols ni els que només tenim la nacionalitat espanyola en el carnet d’identitat. 

Gemma Cerezo
HGxI

OPINIÓ: "Gravitació i Democràcia", per Alfons Carreras

Els principis fonamentals de la física neixen amb la creació de l’energia i de la matèria. La Gravitació, principi que es manifesta com una força d’atracció entre tota la matèria de l’univers, n’és un d’ells. El gran físic Isaac Newton, uns quants de milers de milions d’anys després de que es formés la matèria, va ser capaç d’establir a través del llenguatge matemàtic una simple llei que quantificava de forma molt aproximada la força recíproca entre dos cossos. La gravitació havia estat present sense que calgués cap llei. La llei no era la que generava la gravitació.

La Democràcia és un principi fonamental per a la organització de les comunitats humanes. Pel que sabem els primers de practicar-la amb consciència foren els grecs. Els ciutadans es reunien a l’àgora i després de discutir i contrastar prenien decisions sobre els afers públics, decisions que eren executades pels representants electes. La democràcia és un principi bàsic, com ho són la llibertat, la justícia i la igualtat. Són principis bàsics intrínsecs a l’existència dels éssers humans racionals i en cap cas són conseqüència de lleis, de normes ni de constitucions. Primer la democràcia i la llibertat i després les lleis per a defensar-les.

Hi ha lleis sense democràcia. Recordem l’Imperi Romà, l’edat Mitjana, l’Absolutisme, etc. I m’atreveixo a afirmar que sí hi pot haver Democràcia sense lleis, de la mateixa manera que hi pot haver Justícia sense lleis. Però en aquesta nostra pseudomemocràcia de l’ estat espanyol hi ha lleis contra la democràcia contra la igualtat i contra la justícia.

Ara, ens volen fer creure als catalans que el nostre dret fonamental d’exercir la democràcia ho és per un seguit de lleis redactades fa quatre dies i manipulades per polítics de baixíssima qualitat democràtica. Ho repeteixen una i altra vegada encerclats per un entorn d’interessos amagats i esclaus de la seva incompetència.

Quan veuran que l’única forma de millorar la democràcia és exercir-la? I que la millor manera de que els ciutadans ens sentim responsables de tots els nostres actes és que respectem les decisions preses per les majories? Fins quan haurem d’aguantar aquesta mirada tant pobra i tant curta i aquest menyspreu per l’opinió de la ciutadania?

Alfons Carreras
HGxI

CONVOCATÒRIA. En suport del Parlament i per la unitat (diumenge 15, 12h, Parc de la Ciutadella)

ÚLTIMA HORA

L'Assemblea ajorna la mobilització prevista per demà en solidaritat amb els fets de Paris


L'Assemblea convoca una mobilització per donar suport a les institucions i demanar unitat.

L'ANC organitza una mobilització ciutadana per expressar el suport públic de la societat civil al Parlament de Catalunya després de l'aprovació de la resolució dilluns passat i en previsió dels possibles atacs per part dels organismes de l'Estat espanyol.

En aquesta mobilització, on també es demanarà unitat als 72 diputats per tirar endavant el procés, l'ANC també farà públic el seu posicionament respecte la situació política actual. 

La mobilització tindrà lloc a Barcelona el diumenge dia 15 a les 12 del migdia al Passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella.

L'ANC fa una crida a les assembles territorials i a tota la ciutadania per fer visible el suport ciutadà al Parlament de Catalunya, escollit democràticament en les eleccions del 27 de setembre.

Assemblea Nacional Catalana

OPINIÓ: "Socialistes espanyols", per Joan Xuriach Fusté

Quan perilla la sagrada i indissoluble unitat d’Espanya, tots els partits polítics espanyols (PP, Ciudadanos, PSOE-PSC, Falange, UPyD, PxC, Vox...) amb l'excepció de IU i Podemos -tanmateix, ambdós, amb un pes electoral minoritari- treuen el seu ADN antidemocràtic forjat en els temps d'"el imperio donde nunca se pone el sol", les colònies, les monarquies absolutes i les dictadures.
 
Especialment lamentable és el paper dels socialistes, ja que l'actuació del PP amb la seva ascendència franquista i la de Ciudadanos amb els seus tics neofalangistes és cosa previsible. 

Personalment, em faria vergonya portar encara les lletres 'S' de socialista i la 'O' d’obrer; no se les mereix un partit que retalla drets laborals arran d’una trucada de la Cancellera (qui mana en realitat en aquesta orgullosa Espanya) violant la “immaculada” Constitució en un cap de setmana, amb nocturnitat i traïdoria.

Un dels punts més importants de la Resolució Política aprovada pels socialistes (amb Felipe i Guerra al capdavant) en el Congrés de Suresnes de l’any 1974 fou aquest: “Reconeixement del dret de l’autodeterminació de totes les nacionalitats ibèriques”. Recordem-ho. 

Joan Xuriach Fusté
HGxI

ESCENARI POST 27S: Conclusions del debat intern d'Horta-Guinardó

Reunida l’Assemblea d’Horta-Guinardó per tractar les qüestions plantejades pel SN de cara al debat pel proper CSTE, en donem resposta:

Quines dificultats afronta l'ANC per ampliar la majoria social?

1) Dificultats per arribar a sectors específics

La classe treballadora, obrers i sindicats han estat el sector de què s'ha parlat més, però s'han mencionat també la gent jove, la tercera edat i els immigrants.

S'ha traçat una línia entre el col·lectiu d'immigrants castellanoparlants i aquells que no ho són, per tractar-los com a entitats separades.

2) Dificultats per arribar al món castellanoparlant

El missatge costa que arribi bé al món castellanoparlant. Hem estat unànims en entendre que hi ha d'haver un canvi radical en la manera de fer campanya en els col·lectius exclusivament castellanoparlants, on és evident que la força de l'Assamblea s'ha notat poc o no ha pogut accedir a les seves esferes.

Com que ha estat la idea que més suport ha tingut —la necessitat d'un canvi en com convèncer l'electorat castellà—, hem proposat una sèrie de canvis en la manera d'afrontar una nova campanya dirigida a aquests col·lectius.

a. Publicitat al carrer i fulletons

Hem suggerit que la publicitat en tanques i cartells tingués colors molt cridaners i frases curtes, missatges només en castellà i escrits per a gent castellanoparlant. La crítica que s'ha fet més forta al funcionament fins ara de les campanyes de l'Assemblea ha estat que els fulletons en castellà són una traducció del català. Amb això no n'hi ha prou. Per arribar a un electorat que pensa diferent es necessiten missatges diferents, fets expressament per a ells. Per competir amb els missatges populistes de certs partits unionistes cal una campanya amb una força semblant i al mateix nivell. Potser l'ajuda de Súmate és clau en aquest aspecte.

b. Televisió 

És evident que el cost de sortir a una televisió espanyola, segurament l'únic recurs per arribar a les cases de molta gent, és impossible d'assumir, o altament difícil d'assumir. Hem deixat clar, però, que quan ens plantegem arribar a tot l'electorat hem de considerar totes les alternatives, per difícils que siguin. La presència d'independentistes a les tertúlies espanyoles seria un gran pas. Però de nou és molt difícil d'aconseguir. 

c. Donar rellevància a líders d'organitzacions existents 

Respecte a la manera d'arribar a col·lectius diferents, no només el castellanoparlant, s'ha suggerit promocionar o donar rellevància a líders d'entitats que són reconegudes i que tenen pes. Aquests líders, per utilitzar l'expressió que s'ha utilitzat, “hauríem de fer-los nostres”.

Organitzacions vinculades amb la justícia social, els sindicats, la no-corrupció, serien un gran vehicle per acostar-se a l'electorat que tot sol mai no s'acostaria a les idees de l'Assemblea. 

d. Grups de barri: Assemblea i Súmate 

Posar d'acord les assemblees de l'ANC i de Súmate per poder fer-les funcionar a la vegada i tenir més força als barris. Seria molt bo tenir una més gran compenetració amb altres organitzacions que tenen els mateixos objectius que l'ANC i que poden sumar forces per fer pressió sobre els col·lectius de què parlàvem. 

e. Enquestes o demanar dubtes, pors 

Seria molt útil demanar directament en forma de petites enquestes demanar directament i en persona quines són les grans pors i les idees en contra de la independència dels col·lectius unionistes. Com dèiem, és molt difícil fer campanyes pels castellanoparlants des de fora del seu món. Tenir de primera mà noves impressions (post 27S) en els nostres barris seria molt útil per començar a pensar en ampliar la majoria social.

3) Dificultat de donar imatge d'unitat 

Fer pinya és bàsic per comunicar seguretat a l'electorat indecís. L'ANC s'ha de fer veure si la cohesió i l'entesa entre partits polítics cada vegada costa més.

Altres idees de què hem parlat: necessitat de deslliurar-nos de l'estigma de la corrupció (i de que ser català i independentista és ser "burgès" i, per tant, corrupte) i de seguir amb el discurs per desbancar la por o la incertesa pròpies dels partits que prometen una tercera via.

Procés Constituent

Establir una metodologia 

Perquè el resultat del Procés Constituent sigui el més democràtic i obert possible cal que es defineixi una metodologia de treball que asseguri aquests objectius. 

S’han plantejat dubtes sobre la correcta redacció técnico-jurídica de la Constitució. Això pot ser difícil per a un públic poc o gens avesat per part de la ciutadania. És per això que és fonamental que es defineixin els temes a tractar i les diferents opcions per tal que les entitats que col·laborin en el debat tinguin una guia de treball i que posteriorment els resultats siguin assimilables. Una metodologia clara i transparent facilitarà la feina i al mateix temps serà un reclam de cara a una major participació.

HGxI

Dilluns, 9N 2015: Comença el Nou estat català

El ple del Parlament debat i vota la proposta de declaració d’inici del procés d’independència acordada entre Junts pel Sí i la CUP. Un text que marca l’inici de la desobediència i de la ruptura, l’aplicació del principi d’efectivitat.

OPINIÓ: "Populisme i corrupció" per Joan Xuriach Fusté

Quantes vegades hem sentit dir a certs polítics que acabaran amb la corrupció? Aquesta promesa -que encara segueix donant vots- és senzillament irrealitzable. La corrupció és inherent a la condició humana i els polítics són un reflex dels ciutadans que els votem. 

Una de les raons de pes per construir la República Catalana és aconseguir una veritable separació dels tres poders que constitueixi una base ferma i sòlida per acabar amb la... impunitat de la corrupció. 

La connivència a Espanya entre monarquia, partits polítics, jutges, fiscals i militars ho fa inviable del tot. No més jutges nomenats pels polítics de torn, no més fiscals nomenats pels polítics de torn, no més intromissions en el món judicial per part dels polítics de torn. Acabem amb la sensació de que no tots els ciutadans som iguals davant la llei. Prou de judicis que s’eternitzen, no més d’un any entre l’inici i la sentència dels casos. 

Amb els diners que , per fi, administrarem, evitarem l’alentiment crònic dels processos judicials. Hi haurà corruptes, com a tots els països, però cap en llibertat. Aquest és l’objectiu: no utilitzar políticament la corrupció, fer justícia.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

OPINIÓ: "I ara, què?" (2 de 2) per Francesc Pineda

• CONSCIÈNCIA. Hem de continuar fent l’esforç de convèncer molta més gent. El nivell de consciència encara és dèbil, però les actuacions que vénen de Madrid ens ajuden molt a fer veure el tracte que tenen amb nosaltres. Tracte que per a mi es va fer evident després del 9 N, quan ens van considerar com no-res, quan érem nosaltres, els que hi participàrem, els ciutadans més conscients i responsables.

• HAN FET TARD. No han tingut mai, ni ho han pretès, fer una definició plausible d’Espanya com a nació, l’únic projecte era l’assimilació, l'homogeneïtzació de tots els pobles de la península sota la seva hegemonia. Mai ens han volgut integrar ni tractar-los d’igual a igual i per això ja han fet tard. 

• ENTENDRE'NS. Només ho podran entendre, ens podrem entendre, quan podrem dialogar al mateix nivell de llibertat, i això no serà fins que assolim la independència. Tots hi sortirem guanyant, el món va per aquests camins.

• BON VEÏNATGE. Altra cosa que cal escampar és la nostra voluntat de no trencar res, sinó de fer el possible per recompondre i restablir la bona entesa amb els veïns, amb tots els veïns. Només cal diàleg molt diàleg i cap ganes d’imposar res per la força. Cosa que fan contínuament mentre s’omplen la boca de democràcia i actuen com un govern totalitari. 

• LA UNITAT NO ÉS CAP DOGMA. Cal preguntar quines són les raons que es tenen per rebutjar la independència. Si la raó que s’exhibeix és no trencar la Sagrada Unidad de España, caldrà fer veure que això no és cap dogma, que la unitat queda trencada de principi per unes fronteres artificials amb Portugal i que aquests estats són producte de tractats entre dinasties, on el poble no hi ha participat mai. Que la Història és una cosa viva i que es demostra principalment pel canvi constant de fronteres fins que cada nació del món sigui sobirana i aleshores ja no calguin més les fronteres perquè hi haurà pau a la terra. 

• TOLERÀNCIA. La transició a la independència serà un procés amistós perquè ho volem nosaltres, i si no és així serà per la seva intransigència secular. Però no tindran altre remei si no volen enfonsar-se encara més en el descrèdit mundial. 

Francesc Pineda
HGxI (ANC)

OPINIÓ: "President Mas", per Joan Xuriach Fusté

Artur Mas va declarar en el seu dia que en finalitzar la desconnexió amb l’estat espanyol es retiraria de la política.

Com que fins ara ha complert les seves promeses, quin problema hi ha que comandi el procés a nivell internacional (de 6 a 18 mesos) mentre la gestió diària de la Generalitat la porta un govern de concentració i consens? 

Si les postures s’enroquen al voltant de la seva figura podríem arribar a dues situacions:

La primera, noves eleccions a principis de l’any vinent amb el conseqüent desgast i desil·lusió de la gent i amb una campanya electoral més dura entre les forces independentistes que, segurament, derivaria en un exercici del vot útil que rebaixaria, de manera sensible, els deu diputats aconseguits per la CUP en les darreres eleccions. 

La segona, Artur Mas s’aparta durant el procés transitori i evita ser (per a aquells que no el volen) una nosa. Aleshores, alliberat del seu compromís adquirit, es presenta a les eleccions constituents i es converteix en el primer President de la República Catalana.

No he votat mai a Convergència, però si es dones el cas ho faria.

Joan Xuriach Fusté

HGxI

VÍDEO ACTE ÍNTEGRE. Catalunya: de la revolució a la República. Amb Cotarelo i Partal

Territorial de Sants-Montjuïc - BCN

Dimarts, 27 Octubre, 2015 - 19:00
Casinet d'Hostafrancs, Carrer del Rector Triadó, 53

27-O: El procés de constitució de la República catalana arrenca oficialment

OPINIÓ: "I ara, què?" (1 de 2) per Francesc Pineda

Doncs ara no ens posem nerviosos, conservem la calma, tinguem confiança, no hem de permetre que ens facin trontollar des de fora, i tampoc per alguns de dins que senten una certa basarda i es deixen portar pel dubte. 

Ja hem perdut la POR, sabem d’allò que som capaços de fer si ens ho proposem, i ens ho hem proposat. 

La REPÚBLICA CATALANA serà. Ja comença a ser i serà una cosa diferent dels estats que ens envolten. La vera Democràcia, el poder del poble imposarà la seva voluntat, imposarà la llibertat de tots per sobre de les imposicions dels que intenten ser els únics detentors del poder perquè disposen de les regnes de l’economia, que tal com ho volem ha d’estar sota la supervisió plena del poble sobirà.

Hem de continuar lluitant perquè ens han declarat la guerra sense pietat; però tenim totes les opcions per guanyar, no tenen arguments ni projecte i quan pretenen argumentar fan el ridícul més escandalós. Espanya s’acaba per obra i gràcia dels qui la pretenen governar.
 

Francesc Pineda
HGxcI

Avui s'ha constituït el Parlament que declararà la República catalana

ccc

‘Tanquem l’etapa autonòmica i enlairem un nou escenari per al demà. És un moment fundacional. Des d’ara mateix construirem un parlament sobirà que vol representar un territori lliure. Fem un país lliure, ple de ciutadans lliures, que siguem nosaltres el model a seguir.’

Carme Forcadell, Presidenta del Parlament

Avui és un dia de transcendència històrica per a Catalunya. Perquè per primera vegada hi haurà un parlament amb una majoria independentista, tant al plenari com a la mesa. I presidirà la cambra l’ex-presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, que ara fa tan sols tres anys, després de la gran manifestació de la Diada del 2012, demanava als diputats que comencessin un procés de secessió.

Vídeo del discurs de Carme Forcadell: ‘Posem-nos a caminar. Visca la república catalana!’

El contundent discurs de Julià de Jòdar: ‘Ja no ens acontenta el pinso. Volem sortir de la gàbia’

OPINIÓ, "La pell fina dels dinosaures", per Joan Xuriach Fusté

• Persegueixen estelades 

però no es pronuncien quan es treuen a passejar banderes amb l’àliga i creus gamades. 

• S’escandalitzen quan es sobrepassa una coma d’un article de la Constitució 

però en modifiquen els que calguin en un cap de setmana, sense consens ni diàleg. 

• S’esveren pel cost de la consulta popular del 9-N (9 milions d'euros) 

però ni parpellegen amb els més de 2.000 milions que acumula un submarí (S-80) que s’enfonsa. 


Ara el que toca és posar el crit al cel per la candidatura de Carme Forcadell a la presidència del Parlament. Una dona, catalana, d’esquerres, independentista i demòcrata, on vas a parar! 

Ni que fos la vicepresidenta del Congreso, una experta jugadora del Candy Crush. S’obliden, intencionadament, que les llistes de Junts pel Sí i de la CUP tenen una majoria folgada a la cambra i que en canvi ells, a Catalunya, són minoria. Soraya: el PP és un partit minoritari, camí de ser residual, i per tant, ens representa ben poc.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

---------------------------------------------
Nota: Podeu clicar les icones de Facebook i Twitter que hi ha aquí sota i així  aquest escrit arribarà als vostres amics o seguidors.  

OPINIÓ: "Alemanya, any 2015", per Joan Xuriach

El govern d'Angela Merkel subvenciona la Fundació Adolf Hitler i aprova en els pressupostos generals destinar una partida econòmica per retribuir la seva tasca cultural i social. En canvi desapareix la partida econòmica fins ara destinada a la recerca de fosses comunes de damnificats pel nazisme. 

La televisió pública fa un reportatge a casa de la néta del gran dictador on es recorda a l'entranyable avi. 

El Partit Nacional Socialista celebra en un míting l’aniversari del naixement del Führer; en les arengues s’amenaça de mort alguns diputats del Parlament. 

El Govern Federal portarà als tribunals al primer ministre bavarès per organitzar una consulta popular recolzada per la majoria de la cambra d’aquest Land. El Bundestag torna a rebutjar la proposta d’una part dels seus diputats de condemnar de manera oficial l’holocaust. 

Baviera seguirà obligada a aportar a la resta del territori un 9% del seu PIB malgrat l'ofegament financer que pateix. Tanmateix, el portaveu de la Federació ha declarat que portarà als tribunals les lleis aprovades pels bavaresos els últims anys, incloses les de protecció social. 

És tan inversemblant que ningú s’ho creu, oi? Doncs tinguem en compte que aquesta ficció es converteix en realitat en un altre país, al sud del continent i també membre de la Unió Europea.

Joan Xuriach
HGxI

OPINIÓ: «Negociacions», per Gemma Cerezo

No acabo d’entendre la negativa aferrissada de la CUP a investir Artur Mas com a president. És veritat que durant la campanya es van atipar d’assegurar que aquest punt era innegociable, però m’agradaria fer-los unes reflexions per si es poden replantejar la seva decisió.

Primer de tot he d’aclarir que ni la formació CDC ni el senyor Mas en particular han comptat mai amb la meva simpatia ni amb el meu vot i que, en condicions normals, no em faria cap il·lusió de tornar-lo a tenir com a president; el que passa és que no estem vivint unes condicions normals

Sembla que el principal escull és perquè, segons la CUP, va ser el responsable de les retallades; i en això discrepo. Darrere la política que va dur a terme el president hi havia el programa de CiU, que, per altra banda, era el que majoritàriament havia votat la gent (recordem que sempre que ha estat investit ha estat la llista més votada), en tot cas, i deixant a banda que amb la paga tan minsa que ens passa l’Estat no es poden fer miracles, el responsable de les retallades és CiU i sembla que no té cap impediment a investir un altre membre de CDC. Aquest cop, però, qui hi haurà darrere del proper president serà una coalició on hi ha representades diferents opcions polítiques.

També argumenten que no poden investir algú corrupte i en això estic del tot d’acord amb ells (CUP), la corrupció és una línia vermella que penso que no es pot creuar, però aquest no és el cas d’Artur Mas; poc abans de les anteriors eleccions, mitjans afins al govern espanyol ja van llençar un globus sonda acusant-lo d’irregularitats i al final tot va acabar en foc d’encenalls i segur que van aixecar totes les estores de casa seva per mirar amb lupa la pols que hi pogués haver: si no van trobar res, és que no hi havia res. 

Si tinguessin una raó més sòlida per portar-lo als tribunals utilitzarien altres vies que no pas el litigi per posar les urnes al carrer, posant-se en evidència davant del món.

En aquest moment el més important és avançar en el procés, en això tant Junts pel Sí com la CUP estan d’acord; ningú pot negar que el president Mas ha estat una peça fonamental en aquest procés; és clar que hi ha d’altres persones a Junts pel Sí tant o més capaces que ell per a tirar el procés endavant; i és entre tots que l’hem de dur a terme independentment de qui el lideri. 

Però pensem en Europa; fins ara no ens han pres seriosament, no saben ben bé de què va tot plegat i el referent que tenen és precisament Artur Mas; si ara el canviéssim no seria contraproduent? És una persona coneguda i ben considerada, enviar-n’hi una altra seria tirar uns quants passos enrere. Ens convé posar-ho fàcil als veïns europeus perquè no faran gaires esforços per entendre’ns.

Una altra de les raons per les quals penso que fóra bo que continués és: no donar el braç a tòrcer davant del govern espanyol. Se’l volen treure de sobre com sigui, personalitzen damunt d’ell tot el moviment independentista i no saben com fer-s’ho per inhabilitar-lo; els hem de fer la feina? Si volen que l’inhabilitin un cop investit democràticament i continuïn fent el ridícul davant del món.

Estem en un punt molt delicat i cal pensar amb el cap, no amb el cor ni amb l’estómac.

Gemma Cerezo
HGxI

RESUM CONFERÈNCIA. "El procés després del 27-S", a càrrec d'Antonio Baños, Jaume López i Oriol Amorós

Antonio Baños (CUP), Jaume López (Reiniciacatalunya.cat) i Oriol Amorós (Junts pel Sí)

[Centre Cívic Sagrada Família, 16-10-2015] Jaume López, professor de Ciència política a la UPF i portaveu de Reiniciacatalunya.cat, marca tres eixos en el camí cap a la independència:

1. Desconnexió. Tenim els instruments per portar a bon terme una desconnexió dràstica del marc legal espanyol.

2. Reconeixement internacional. El món ens ha de reconèixer com una realitat diferenciada.

3. Dotació de contingut al projecte de País nou, que ha d'identificar-se amb un País "millor".

Però ens falta encara eixamplar el suport popular al procés. Tres-cents mil vots més? Amb 2M o més de vots, aniríem molt millor que amb el milio vuit-cents mil actuals.

Com ho hem de fer per sumar? Doncs retrobant-nos amb tots aquells partidaris d'iniciar un procés constituent i que situen, encara, en un segon pla el debat sobre independència sí o no. Es tracta de crear un nou marc on compartir plegats totes les il·lusions i coneixements. El concepte de "República" abraça més voluntats transformadores que el de l'estricta "independència".

És en aquest sentit que es crea el projecte Reinicia Catalunya, on conflueixen l'ANC, Òmnium, Súmate, Procés Constituent, Juristes per la Independència i totes aquelles iniciatives per a una nova Constitució.

Antonio Baños (diputat de la CUP) ha certificat que "el procés ha mort" i comença la construcció, en un termini de temps limitat, de la República catalana. 

Des del 2006 que hem anat acumulant forces exponencialment i, ara, que ja tenim el mandat democràtic (majoria absoluta netament independentista al Parlament o 72 diputats més els 11 de CSQP) passem a la segona fase: el procés constituent unilateral per la transformació.

Tenim el Parlament, un projecte de nova Constitució (Reinicia Catalunya), el món acadèmic i els seus experts i, molt especialment, el carrer.

L'ANC ha d'assumir un paper més polític i meys festiu. El temps de somniar ha periclitat; és l'hora de passar als fets, a partir d'un procés de discussió i de reflexió participativa sobre el País que volem.

Els valors que defensem, transversalment, són els republicans: fer transparent el poder i sotmetre'l als nostres interessos, participar, ser responsables, construir.

La Sala d'actes, a vessar de gent

Oriol Amorós (JxS), el més contundent, explícit i el més aplaudit, també ha certificat la mort del "procés". Ja tenim el mandat democràtic. I ara, què?

Amorós ha explicitat les tres fases del Procés constituent de la República catalana:

1. El Parlament ja ha començat el procés d'independència i així ho explicarà al món. "Això ha començat i no hi ha tribunal que ho pugui tombar". La nostra legitimitat és indiscutible.

2. Tècnicament estem preparats per a l'exercici del govern. Aquesta és la legislatura del "fer" i no del "voler". L'acció del Govern català es fa efectiva i no serà ja més condicionada.

3. Finalment, proclamarem la Independència, després d'unes eleccions constituents, de la redacció d'una Constitució i del corresponent referèndum (del qual ja no caldrà demanar permís perquè ho hem fet manta vegades).

Amorós també reconeix que ens convé ampliar el suport al carrer. Com ho podem fer?

Trobant els consensos en temes d'interès vital com la millora en Sanitat, Educació, serveis socials, infrastructures, maltracte fiscal. I aquí, en aquest terreny de confluència, comptem amb un 60% dels vots. Més considerant que les esperances d'un canvi polític a Espanya es "fotran una castanya monumental" el 20-D, amb aliances entre PP-C's-PSOE.

"Ens queda poquet per rascar", per sumar les adhesions que ens manquen per anar millor: districtes visceralment espanyolistes (El Carmel...), la immigració i el jovent.