Opinió: Catalunya... Suïssa?

Carta publicada al diari Ara.cat el dia 1 de març de 2013, signada pel Sr. Manel Mas Canut

Catalunya... Suïssa?

El discurs nacionalista fa anys que repeteix que els catalans som diferents de la resta d’espanyols. Però jo miro al meu voltant i veig que els polítics catalans són igual de corruptes o més que els de la resta d’Espanya. Veig que la primera font d’ingressos de Catalunya és el turisme com la resta d’Espanya. Veig que els catalans no treballem pas més hores que a Madrid i Bilbao i que els bars estan sempre plens. Veig que el nivell educatiu és igual de dolent que a la resta d’Espanya. Llavors, d’on ve aquesta fixació nacionalista de comparar Catalunya amb Suècia, Dinamarca o Suïssa? Tant de bo fos així, jo seria el primer a voler la independència. Però malauradament Catalunya s’assembla més a Sicília que a qualsevol altra regió d’Europa.


Carta de resposta enviada al diari Ara.cat el 2/3/2013, per l’Enric Sánchez

Catalunya… Suïssa?

No, Catalunya no és tan rica com Suïssa, però ho és tant com Suècia i Dinamarca. A aquest països ningú els escanya com passa a Catalunya i poden dedicar tots els seus impostos a gestionar-los com volen, no és per casualitat que els seus nivells educatius siguin excel·lents. A Catalunya n’hi ha, de corruptes, però molts menys que a Espanya. Aquí tenim Millets i d’altres de pa sucat amb oli, però no tenim Bárcenas, Bankias, Gurtels, sobres ni més de 200 imputats per corrupció, només els últims anys.

La independència permetrà regenerar els partits politics i eradicar la corrupció. Estic segur que es podrà reduir notablement. A Espanya, també? Si més no, sempre ens sortirà molt més barat la despesa dels corruptes locals que l’afegida dels espanyols com passa ara. Els catalans no som millors ni pitjors que els Suïssos i els suecs, però els podem prendre com exemple, millor que el que representa la ruïna de ser a Espanya.

Enric Sánchez (HGxI)

AQUESTA CARTA DEL COMPANY ENRIC SÁNCHEZ, HA ESTAT PUBLICADA AL DIARI "ARA" EL DIA 11-3-2013.

Opinió: No podem badar

Cal estar armat de paciència per aguantar les barbaritats que avui dia s'estan dient contra Catalunya (vegeu aquesta col·lecció de "perles" dialèctiques). Els mitjans i els partits polítics hegemònics espanyols ja fa uns quants anys que estan atiant les brases de l'anticatalanisme (hi ha mitjans que s'hi han especialitzat), una ideologia amb recorregut històric que en el context actual de crisi ha demostrat que és rendible electoralment. És trist haver-ho d'admetre, però l'opinió pública espanyola i catalana es troben avui enfrontades.

A Espanya, Catalunya no és reconeguda com a subjecte polític amb dret a decidir. Els anys de "pedagogia" han fracassat, admetem-ho, i hem de passar pàgina...

I pel que fa a Europa, no acollirà d'entrada una Catalunya independent si no ens carreguem de raons (hem de denunciar sense treva l'espoli fiscal, les negatives al diàleg, la repressió judicial, l'asfíxia financera i la guerra bruta). Mentrestant, un error imperdonable fóra caure en les provocacions, atès que ens hem de legitimar de cara a l'exterior com un Poble pacífic que vol viure en plenitud, llibertat i democràcia.

El govern d'Espanya ha tancat la porta a una possible entesa. Els ponts del diàleg es troben dinamitats. Cada nou pas en l'exercici democràtic del dret a decidir (Estatut del 2005, Declaració de sobirania, imminent llei de consultes) es troba amb el mur de la intransigència espanyolista i criminalitzat per la via judicial, gràcies a una lectura restrictiva i interessada de la Constitució espanyola.

No hi haurà, penso, diàleg i quan els catalans, encapçalats pels seus legítims representants, ens haguem de veure obligats a saltar-nos la particular legalitat espanyola (aquella que ens prohibeix fer una consulta d'autodeterminació), ens voldran presentar davant el món com uns colpistes.

No ho oblidem, estem en guerra i, tal i com l'entén l'Estat, tot s'hi val, perquè la "unidad indivisible de la nación" està per sobre de tota altra consideració. No podem badar. Ens cal unitat d'acció o la història tristament es repetirà.

Salvi Pardàs (HGxI)

Presentació de l’argumentari civil pel Sí a un Estat propi

Aquest dijous, 7 de març, s'inaugura una potent pàgina web: d'ElClauer.cat. El projecte consisteix en un argumentari de suport al procés cap a l'Estat propi que ha iniciat Catalunya. 

L'argumentari, que inclou respostes a les preguntes més comunes quan es debat sobre la independència de Catalunya, és compartit i impulsat per 14 de les entitats referents de la societat civil catalana:

1. Assemblea Nacional Catalana, 
2. Associació Catalana de Professionals, 
3. Associació de Municipis per la Independència, 
4. Cercle Català de Negocis, 
5. CIEMEN, 
6. Col·lectiu Emma, 
7. ENS de l'associaicionisme cultural català, 
8. Fundació Catalunya Estat, 
9. La Fàbrica, 
10. Òmnium Cultural, 
11. Plataforma per la Llengua, 
12. Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, 
13. Sobirania i Justícia i 
14. Sobirania i Progrés.

Us demanem que feu difusió del projecte i que en feu seguiment a les xarxes socials a través del compte de twitter @elclauercat i de facebook.

El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI

Companys i companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,

Avui toca parlar de corrupció i procés cap a la independència d’aquesta part de la nostra nació anomenada Principat de Catalunya. Certament, la corrupció crea allò que en diuen “alarma social”. El fet és que quan els activistes de la nostra Assemblea Territorial fan difusió de les raons per la independència es troben sovint amb gent que rebutja la invitació al diàleg dient que “no volen més corrupció” o que no veuen pas que això de la independència sigui cap solució al problema de la corrupció. Bé, som-hi.

D’entrada la corrupció té tres principals versions: buscar fonts de finançament il·legal per a partits polítics (ja se sap que es veuen obligats a estirar més el braç que la màniga ateses les actuals lleis que en regulen el seu finançament), el simple lucre personal a través d’obtenir concessions il·legals de serveis públics i també, darrerament, l’espionatge al marge de la llei per obtenir informació que en principi afecta a la privacitat de les persones.

D’altra banda, m’agradaria destacar que considero que el material humà és el mateix a tot arreu. Tan corruptibles poden ser les persones nascudes i crescudes a Catalunya com les persones de Castella–la Manxa, Etiòpia o Ulan Bator. Tan corruptibles uns com desitjosos de corrompre altres. El simple fet de ser catalans no ens salva de res.

Font: hellemanworld.blogspot.com

Font: acampadasbd.wordpress.com

En les darreres setmanes, l’àmbit comunicatiu espanyol bull amb informacions de corrupció, malbaratament i irregularitats. Afecta tots o gairebé tots els partits, inclosos els sobiranistes catalans. Uns més que altres, no vull citar ningú per no semblar tendenciós. Però les preguntes clau són: ajuda això al procés cap a la independència? Hi tenen alguna cosa a veure els serveis secrets espanyols? A la primera pregunta responc que no, que no ajuda perquè incrementa la desconfiança de la ciutadania cap als nostres polítics, i en ple procés cap a la independència cal confiança cap als nostres polítics. A la segona pregunta responc que no ho sé, ja m’agradaria tenir informació fiable com per poder respondre-hi. Jo, personalment, quan veig notícies com aquesta no sé pas què pensar. 

Certament, als activistes de l’ANC se’ns fa difícil donar una resposta a qualsevol ciutadà que ens diu que ja no confia en cap polític i que, per tant, en això de la independència no s’hi acaba de creure. Cal fer un esforç per continuar convencent els nostres conciutadans que no tots els polítics són corruptes –és ben cert!- i que no és just posar-los tots al mateix sac. Precisament, són les necessitats de finançament dels partits polítics, la llei de finançament dels partits polítics, la llei electoral i el deplorable sistema judicial espanyol les raons que provoquen –bàsicament- aquesta corrupció general. Davant d’això, només hi ha dues alternatives. La unionista proclama que cal “arreglar Espanya entre tots”, com ja feien els regeneracionistes del segle XIX; la independentista, que és la nostra, proposa construir un nou estat des de zero, que trenqui el context constitucional de 1978. Jo personalment i sincera, no veig altra manera que la societat catalana s’alliberi de la seva pròpia porqueria que no sigui apostant per crear un nou estat. Tampoc desitjo cap mena de corrupció a Espanya ni enlloc, però d’això se n’han d’encarregar els espanyols.

El que no podem fer és donar motius. Els independentistes cal que exigim als polítics sobiranistes que facin net, que siguin model d’exemple. CDC, UDC, ERC i CUP s’ho han de fer mirar: tenen al davant una magnífica oportunitat per desmarcar-se de la caterva espanyolista. Quin problema hi ha a fer net?

Ah! I en el proper comentari parlarem del corol·lari a tot aquest procés: les irregularitats detectades a l’ANC i que ja han saltat a la llum pública.

Francesc Quintana

Coordinador HGxI

Recull setmanal de premsa

DOSSIER GUERRA BRUTA
>>El Punt-Avui ens ofereix un exhaustiu dossier que explica de quina manera es concreta l'ofensiva de l'Estat espanyol contra el procés sobiranista.

EXPLICAR CATALUNYA AL MÓN APROFITANT EL MOBILE WORLD CONGRESS
>>Omnium i Vilaweb aprofiten el Mobile World Congress per explicar Catalunya al món i buscar suports al procés català. La campanya se centra en una web especial en anglès amb tota la informació sobre el procés sobiranista català.

ESPANYOLISTA I INDEPENDENTISTA
>>És pot ser nacionalista espanyol i defensar el dret a decidir? És clar que sí, perquè el que es defensa és per damunt de tot la democràcia.

QUATRE CAMINS VERS LA INDEPENDÈNCIA
>>El conegut periodista Martí Anglada analitza en el seu darrer llibre quatre processos de sobirania corresponents a quatre nous estats: Eslovènia, Eslovàquia, Letònia i Lituània.

"LA INDEPENDÈNCIA ÉS UN ACTE DE RESPONSABILITAT"
>>Entrevista (àudio) a David Ros, membre d'Economistes per la Independència, en què repassa la situació econòmica de Catalunya i de l'Estat espanyol tot avalant el procés sobiranista català.

EL CANTANT RAMONCÍN DÓNA LA CARA PER CATALUNYA
>>"Catalunya serà independent", afirma amb contundència, perquè no hi ha millor expressió de la democràcia que preguntar al poble.

Amb la independència, què passa amb Europa?

Ramoncín: "Catalunya serà independent"

Els casos de ciutadans espanyols que, des de la notorietat que els dóna la popularitat, es manifesten obertament partidaris del dret a decidir a Catalunya, es compten amb els dits d'una mà. Que Catalunya pugui decidir lliurement i democràticament "què vol ser" provoca encara un rebuig unànime en la opinió pública espanyola. I és una pena, perquè aquí a Catalunya ningú vol viure enfrontat i, quan serem un Estat, voldrem tenir una excel·lent relació de veïnatge amb Espanya. Doncs bé, darrerament ha estat el cantant Ramoncín qui ha trencat una llança a favor dels catalans i ho ha fet des del sentit comú i amb una contundència digna d'elogi. Ramoncín, simplement, ha apel·lat a la democràcia i al reconeixement de Catalunya com a Nació diferenciada i amb voluntat pròpia.

Us recomanem que mireu el vídeo amb les declaracions del cantant dins un acte organitzat per l'ANC a Cornellà del Llobregat el passat 31 de gener. Creiem que la seva veu és la de molts espanyols sensats que no gosen, però, dir-hi la seva per por. El nostre aplaudiment al cantant madrileny.

>> Ramoncín votaria SÍ a una Catalunya independent (Catalunya Ràdio)
>> Ramoncín: "Catalunya serà independent" (vídeos)

Viva Catalunya libre: El cas de Sant Vicenç dels Horts

Carta al Sr. López Burniol

Benvolgut Sr. López Burniol:

Moltes gràcies per l’agradable estona que els espectadors del programa Singulars de TV3 vam gaudir el dimecres passat amb la seva exposició.

Sent molt conscient dels seus amplis coneixements en diferents àmbits polítics, culturals i empresarials de la política catalana i espanyola, em neguitejava que els seus raonaments contraris a la independència poguessin influir negativament en les persones partidàries del procés de sobirania de Catalunya.

El notari Juan José López Burniol al programa 'Singulars'

La primera part de la seva exposició em va semblar molt coherent amb la seva manera de veure la situació. No vaig tenir la mateixa percepció quan en la segona part vostè va tractar altres aspectes que no s’ajusten a la realitat.

Crec que els seus arguments relacionats amb el dèficit fiscal, el creixement, el deute espanyol, la sortida de la UE i d’altres, només pretenien transmetre una sèrie d’hipotètiques desgràcies per espantar els ciutadans.

Són els mateixos discursos de la por que hem sentit tantes vegades.

Molts d‘aquest aspectes que vostè ha plantejat tan negativament són, precisament, els que, al meu entendre, resulten tan poc creïbles que no han aconseguit que una gran majoria de catalans s’hagin posat en marxa cercant un nou camí perquè Catalunya esdevingui un nou estat a Europa. Procés aquest que molts estem vivint amb gran il·lusió i un enorme desig que es faci realitat al més aviat possible.

Per mi va ser una enorme sorpresa la feblesa dels seus arguments, i la constatació definitiva que les persones que donen suport a la nostra permanència dins d’Espanya no tenen cap argument consistent, fins al punt que dubto que vostès mateixos se’ls creguin. 

Tot plegat va fer que s’esvaís el meu neguit i s'enfortís, encara més, la meva convicció que anem pel bon camí.

I per acabar, haig de dir que, en la meva opinió, només va faltar per reblar la nostra determinació que el Sr. Barberà li fes la pregunta cabdal. “Davant de tantes desgràcies que vostè preveu com a molt possibles, creu de veritat que la permanència de Catalunya dintre d’Espanya ens lliurarà de desgràcies i conseqüències pitjors de les que estem patint ara, o de les que considera que podem patir si Catalunya esdevé un país independent?"

Cordialment,

Enric Sánchez

Vincle al vídeo del programa

El nou full de ruta de l'ANC: Consulta abans del 31 de maig del 2014

L'Assemblea Nacional Catalana vol que la consulta o referèndum sobre la independència de Catalunya es celebri abans del 31 de maig del 2014. Així ho exposa en la proposta de nou full de ruta (pdf) de l'entitat que es votarà en l'assemblea general del 16 de març vinent a Girona. El document que proposa el secretariat nacional de l'ANC estableix un full de ruta per arribar a la primera meitat de l'any que ve en unes condicions socials que garanteixin el sí a la independència. 

'L’ANC farà tot el necessari per tal que el procés de secessió sigui el més ràpid possible. En aquest sentit, es farà un seguiment exhaustiu dels compromisos i tempos establerts' en el pacte entre CiU i ERC. 'Amb l’esperit manifestat de màxima celeritat, cal haver materialitzat la consulta abans del31 de maig de 2014', diu el document.

Abans d'això, l'ANC pensa que 'cal aconseguir que tots els partits que defensaven el dret de decidir en les passades eleccions del 25 de novembre de 2012 donin suport a les accions del govern català dirigides a fer la consulta, sempre i quan aquesta consulta es fonamenti en la sobirania del poble català i es mantingui en els temps compromesos.'

Un cop establerta la data de la consulta 'i davant la convicció de la victòria de l’opció independentista', l'ANC vol que el govern faci una 'presentació prèvia d’un calendari detallant el procés post-referèndum de transició cap a l’estat sobirà. Idealment el procés culminarà en una cerimònia solemne de cessió definitiva i pacífica de poders per part del cap d’estat espanyol i de constitució formal del nou estat català.'

En el cas que l’estat espanyol no accepti la celebració d'un referèndum o consulta, l'ANC donarà suport a les accions de la Generalitat o el Parlament encaminades a l'assoliment de la independència, inclosa la declaració unilateral. 'En última instància, i en cas d’inhabilitació de les nostres institucions de govern nacional, l’ANC promourà una Assemblea de Càrrecs Electes o una Assemblea constituent per que proclamin la Independència i es mobilitzarà per que, mitjançant la resistència pacífica i la desobediència total, es forci la inhibició dels poders espanyols i es reinstauri l’estat de dret amb un govern propi sobirà.'

L’ANC promourà la creació d’una 'taula de partits i entitats per a la consecució de l’estat propi (que pot ser el Consell Català de la Transició Nacional, si aquest s’acaba formant) constituïda per partits i entitats que facin un compromís explícit per l’obtenció de la independència.'

L’ANC promourà, en la mesura del possible i amb escrupolosa neutralitat, la unitat d’acció de la ciutadania, les institucions i les forces polítiques i socials, consensuant objectius comuns. Si es considera necessari, l'ANC pot promoure la formació d’una coalició unitària independentista en unes hipotètiques eleccions futures.

L'entitat també diu: 'Cal continuar el diàleg social sobre els fonaments bàsics que han de constituir el nou estat català, i en concret, la nova constitució catalana. Cal consolidar els mecanismes adients per al debat, l’anàlisi i la participació, i promoure la producció dels estudis i propostes necessaris que aportin rigor, solvència i credibilitat al debat.'

L’ANC treballarà, conjuntament amb altres entitats afins, la insubmissió fiscal, per tal de disposar d’aquesta eina a ple rendiment quan sigui necessària. I col·laborarà en actes de desobediència civil i resistència col·lectiva pacífica.

Mentrestant, la principal tasca de l’ANC en aquesta fase 'serà la d’extensió del missatge independentista a la població encara indecisa i fomentarà la reflexió, implicació i participació de tothom en el projecte, 'entre altres coses per combatre la falsa idea que el discurs independentista perjudica la sortida de la crisi'.

Vilaweb

El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI

Companys i companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,

Aquest matí anava en cotxe i escoltava la ràdio quan una periodista entrevistava l’actual alcalde de Tarragona, el Sr. Fèlix Ballesteros. Jo personalment no tinc cap relació ni coneixement d’aquesta ciutat, i l’entrevista girava de manera inevitable entorn a qüestions de política local, però sempre sento curiositat per les temàtiques locals d’una ciutat o d’un territori. L’alcalde es queixava molt i molt que la Generalitat de Catalunya deu a la ciutat uns 18 milions d’euros, si ho he entès bé. En Ballesteros seguia queixant-se que aquesta quantitat l’han d’acabar pagant els ciutadans de Tarragona, addicionalment al que ja paguen en impostos. I a més a més, l’alcalde ha comentat que s’estaven plantejant executar aquest deute via embargament de propietats que el Govern Català tingui dins del terme municipal de Tarragona. Molt bé, Sr. Ballesteros.

En un altre moment de l’entrevista la periodista li preguntava sobre la moció de suport al dret a decidir i a la sobirania del poble català que fa poc va aprovar el Parlament, i que el consistori que ell presideix va rebutjar per àmplia majoria amb els vots de PSC i PP. L’alcalde argumentava i, en un moment donat, com ja em temia, el Sr. Ballesteros va al·ludir al risc de “fractura social” que el procés cap a la independència comportarà, donant a entendre que ell hi és contrari. Doncs bé, Sr. Ballesteros, si li sembla parlem una mica del risc de “fractura social”.

Aquest és potser l’argument estrella dels unionistes. Insinuen que davant la possibilitat de superar el marc constitucional espanyol fixat des de 1978 mitjançant un referèndum o consulta i també davant la més que possible secessió de Catalunya i la creació d’un nou estat independent dins d’Europa, la societat catalana es polaritzarà a favor i en contra d’aquest procés fins que es produirà un enfrontament civil i polític de conseqüències imprevisibles. Què podria passar? Doncs suposo que els unionistes tornen a insinuar que per raons de filiació identitària la societat catalana acabaria trencant-se en dos bàndols, els que volen seguir sent espanyols i els que volen seguir sent catalans. Aquest mateix argument ja el va utilitzar José Maria Aznar no fa gaire temps: "Antes se romperá Cataluña que España", va dir.

Aquest mateix argument 
ja el va utilitzar José Maria Aznar:
"Antes se romperá Cataluña que España"

Estan insinuant els unionistes que es desembocarà en un procés de guerra civil, que ens acabarem matant pels carrers entre conciutadans per raó de la nostra filiació identitària, que ens acabarem matant entre membres d’una mateixa família? És així com ens vol fer por el Sr. Ballesteros i tota la fauna unionista? Doncs mirin, no en tenen ni idea. La societat catalana és plural des del punt de vista identitari, i molt tolerant. Precisament, el procés cap a la independència no té res a veure amb la identitat de cadascú. Quan parlem d’independència estem parlant que la societat catalana decideixi col·lectivament, i sense més tuteles externes que les que ens haguem volgut imposar, sobre totes aquelles qüestions que ens afecten a tots. I per descomptat, fent que la riquesa generada des de Catalunya sigui administrada des d’aquí. I punt, no vol dir res més. El tema de la identitat de cadascú queda a banda.

La societat catalana és plural des del punt de vista 

identitari, i molt tolerant. Precisament, 

el procés cap a la independència 

no té res a veure amb la identitat de cadascú

Entenc que el Sr. Aznar desconeix la societat catalana, que és un tap de bassa intel·lectual i que actua amb mala fe. Ara bé, Sr. Ballesteros, vostè no desconeix la societat catalana i vull pensar que no és cap tap de bassa intel·lectual. Aleshores, què he de pensar? que actua de mala fe? Vull dir que potser vostè s’estima més que la societat catalana es fracturi abans que canviï el seu statu quo d’alcalde i membre destacat del PSC.

A part de tot això, Sr. Ballesteros, a vostè no li ha passat pel cap que en una Catalunya independent ningú no li deuria 18 milions d’euros? Doncs faci-s’ho mirar!

Ah! En el proper comentari parlaré de corrupció i procés cap a l’estat propi, una petició que em va fer un veí del barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat dissabte passat quan estàvem difonent el missatge de l’ANC.

Francesc Quintana
Coordinador HGxI

Què poden fer els serveis d’intel·ligència espanyols per aturar la independència?

>>Informe de VilaWeb sobre les estratègies a l'abast dels organismes d'informació vinculats a la seguretat de l'estat per boicotar el procés sobiranista.

Obtenció d'informació  Interceptar comunicacions  Captura d'imatges  Informadors  Infiltrats  Interrogatoris  Mitjans de comunicació  Conflictes i divisions  Rumors inspirats  Ambient crispat i violència  Etcètera.

Conclou amb èxit la jornada intensiva de difusió “L’ANC omple l’Hospitalet”

La territorial de l’Hospitalet de Llobregat de l’ANC ha dut a terme una jornada intensiva de difusió de la tasca de l’Assemblea Nacional Catalana. S'ha comptat amb la col•laboració de les territorials del Barcelonès (Fort Pienc, Les Corts, Sants, Sarrià, Badalona, Gràcia, Poble Sec, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, Horta-Guinardó, Ciutat Vella, Sant Martí, Sagrada Família i Nou Barris), Osona, Maresme (Sant Pol) i el Baix Llobregat (Cornellà), així com de la sectorial de Jubilats de l’ANC.

El proper 28 de febrer està prevista una conferència titulada “L’Hospitalet pel dret a decidir”, que comptarà amb la presència de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC, Lluís Cabrera, president d’Altres andalusos i Àngel Colom, Director General de la Fundació Nous catalans.

'L'endemà' d'Isona Passola ha superat els 150 mil euros recaptats en tan sols dotze dies

El procés de finançament del nou projecte de la productora Isona Passola,'L'endemà', ha superat l'objectiu que s'havia marcat en tan sols dotze dies: 150 mil euros. Passola ha explicat que continuaran recaptant micro-aportacions per poder donar el màxim de difusió al documental sobre les preguntes que suscita viure en una Catalunya independent.

Els responsables del projecte han publicat una nota a Verkami: 'Ens ha desbordat la participació i la il·lusió que s'ha generat. Si superem 153.108€ serem el projecte que haurà recollit més diners en una plataforma de crowdfunding europea. Encara queden molts dies de campanya, i encara volem arribar molt més enllà. Perquè "L'endemà, respostes per a decidir" costarà molts més diners, i perquè amb aquest finançament volem donar-li la màxima difusió.'

El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI

Companys i companyes d’Horta-Guinardó per la Independència,

Dissabte que ve anem tots cap a l’Hospitalet de Llobregat, a difondre el missatge de l’ANC. A la segona ciutat de Catalunya s’ha creat fa ben poc una Assemblea Territorial de l’ANC i cal que entre tots els fem costat. No ha de ser fàcil ser independentista i viure a l’Hospitalet de Llobregat, i menys encara ser independentista i fer alguna cosa per convèncer els teus conciutadans que l’única sortida raonable a la situació de crisi econòmica i moral en la qual ens trobem és apostar per crear un nou estat, l’Estat Català dins d’Europa.

Les raons per les quals a moltes ciutats de Catalunya el missatge independentista és difícil que hi penetri són moltes i variades, i més o menys tothom les coneix. Són ciutats que varen créixer com a ciutats d’allau als anys 60 i 70 del segle passat, i hi va arribar molta gent provinent de tots els racons de l’Estat Espanyol. En aquells moments de misèria, dictadura i falta de mitjans per planificar el desenvolupament econòmic i social el resultat no podia ser altre que la creació de barris i ciutats pràcticament de nova planta i molt homogenis quant a cultura i referents hispànics. Hi ha hagut persones que dins del pensament tradicional catalanista ha vist aquesta realitat com a una amenaça a la personalitat nacional catalana. Bé, què hi farem: hi ha opinions per a tot.

"Aquests ciutadans catalans hispanocèntrics 
s’informen a través d’emissores 
de televisió en castellà i de visió hispanocèntrica, 
compren premsa hispanocèntrica, 
viuen en entorns de visió hispanocèntrica"

El fet és que el país que tenim l’any 2013 és aquest: tant Catalunya és l’Hospitalet de Llobregat com Picamoixons, tant catalans són els habitants del barri del Carmel com qui viu al barri antic de Solsona. Això tothom ho té clar, però qui més clar ho hem de tenir som els independentistes que treballem per un estat propi com a instrument per millorar la nostra societat catalana: amb més igualtat d’oportunitats per a tothom, amb millors escoles, amb gent més motivada en el seu lloc de treball, amb més indústria que exporti arreu del món, amb millor atenció sanitària i sense desnonaments, sense atur, sense "ninis" i sense les 10.513 persones que formen la població reclusa catalana (dades IDESCAT, 2011).

¿Qui pot oferir al mercat de les idees i les propostes una millor oferta que els independentistes? La Sra. Sánchez Camacho? El Sr. Duran? L’inefable neo-lerrouxista Sr. Albert Ribera? El mega-crack Sr. Pere Navarro? No rotund, cap d’ells pot. Per això al Parlament Català hi ha 2/3 parts (gairebé) de representants que estan a favor de la independència. Però cal passar a l’acció. Cal el referèndum per la independència. Cal guanyar-lo i guanyar-lo de carrer.

"Dissabte que ve, a l’Hospitalet de Llobregat, 

tota l’Assemblea Nacional Catalana de Barcelona 

serem al carrer per explicar 

que el projecte del nou Estat Català 

no va contra la identitat de ningú" 

Cert és que molts catalans mantenen una visió i una actitud hispanocèntrica que els fa bastant impermeables a la proposta independentista: "Yo soy español!!", et diuen indignats quan els dones un paper al carrer amb el missatge de l’ANC. Hem de ser més comprensius que mai amb aquest hispanocentrisme que s’anirà accentuant en els propers mesos. És normal. Aquests ciutadans catalans hispanocèntrics s’informen a través d’emissores de televisió en castellà i de visió hispanocèntrica, compren premsa hispanocèntrica, viuen en entorns on hi predomina una visió hispanocèntrica (a la feina, a casa, al bar, al mercat, amb la colla d’amics...), van rebre una educació franquista –molts d’ells- i reben ara informació en clau espanyolista, mantenen vincles sentimentals i familiars amb el seu lloc d’origen i viuen tot el procés de creació de l’Estat Català en el qual ens trobem com a una amenaça a la seva identitat. És normal que aquests conciutadans catalans pateixin, que tinguin certa por i que et responguin amb un "Yo soy español!!"

Dissabte que ve, a l’Hospitalet de Llobregat, tota l’Assemblea Nacional Catalana de Barcelona i voltants serem al carrer per explicar que el projecte del nou Estat Català no va contra la identitat de ningú i sí a favor de la llibertat de tothom i de majors oportunitats en educació, sanitat, cultura, infraestructures i benestar social. No és una feina gens fàcil, però és imprescindible.

Francesc Quintana
Coordinador HGxI

"El dia que va començar la Independència" (Vídeo del 23 de gener)

Vídeo del 23 de gener de 2013, el dia que el Parlament de Catalunya es va declarar sobirà. Amb entrevistes als ciutadans assistents i intervencions de Lluís Vila (HGxI) i Vicent Partal (Vilaweb), entre d'altres.

Coneixes l'Assemblea Nacional Catalana?

• No som cap partit polític. Des de la societat civil i amb transversalitat d'ideologies, treballem perquè Catalunya tingui un estat propi amb un parlament sobirà. 
  
  

• Som un moviment social format per prop de 20.000 persones a tot el país. L'Assemblea està present en tots els pobles, ciutats i barris de Catalunya. A Horta-Guinardó ja som més de 400 veïns vinculats al moviment que treballem voluntàriament perquè el procés cap a la Independència s'assoleixi en les millors condicions dins un marc estrictament democràtic.
  
  
  

  

  
  

• Creiem que el millor per a tots els que vivim a Catalunya és que esdevinguem un estat independent, de forma pacífica i responent a la voluntat majoritària dels ciutadans. Només podent administrar els recursos que com a País generem, recaptant els nostres propis impostos, podrem fer front a la crisi i construir una societat millor.
  
  

• Treballem vetllant perquè els partits polítics tirin endavant aquest procés, perquè convoquin una consulta democràtica i alhora preparin el camí per al nou estat.
  
  

• Al mateix temps expliquem a tots els ciutadans els avantatges de l’estat propi i, sobretot, la ruïna que suposaria continuar a l’Estat espanyol. L'Assemblea està present als carrers del barri. Periòdicament grups de voluntaris ens plantem al carrer per poder explicar i raonar la necessitat d'un estat propi per a Catalunya. Al Calendari podreu trobar els dies i els llocs on HGxI instal·la les seves guinguetes informatives.
  
  

• Tots som necessaris. Com a moviment social, per a nosaltres és fonamental que aquest procés no exclogui ningú. Volem construir un país nou i millor per a tothom, vingui d’on vingui i parli la llengua que parli. La cohesió social és la nostra prioritat més important.

Tenim moltes raons per l'Estat propi. Coneix-les!

Un nou estat per fer front a la crisi

Aquesta és la imatge que l'equip de disseny d'HGxI ha creat per ser difosa en forma d'adhesius, cartells, banners, etc. Feu-la córrer!

Ada Colau, Carme Forcadell (ANC) i Arcadi Oliveres junts, per a canviar les coses

Vídeo de l'acte íntegre fet a l'Ateneu Barcelonès sobre la influència i la força dels moviments socials en l'agenda política. Més informació a Vilaweb

Presència al carrer al mes de febrer

Com ja us hem anat anunciant el proper dissabte 16 de febrer es fa una campanya de comunicació per tot l'Hospitalet de Llobregat. L'objectiu és fer-nos massivament presents en un àmbit on l'ANC no té prou força i presència. Cal que ens hi anem apuntant per saber de quins efectius disposem. Al següent link ho pots fer.

http://www.doodle.com/mtksh8te2rzwpbrt

Per altra banda recordeu que està oberta la llista per apuntar-se a les accions de difusió que estem fent al nostre districte. 

Ja ho heu vist avui: la declaració de sobirania, al Tribunal Constitucional. No ens podem quedar a casa. Apunta-t'hi!

http://www.doodle.com/vb52qhbfssd38xpx

Isona Passola farà un documental sobre la independència

Més informació

Una feina de tots i totes

Benvolguts amics i companys,

Com a persona compromesa amb la fita que Catalunya esdevingui un nou estat independent a Europa, voldria transmetre la meva preocupació per les dificultats que el projecte comença a enfrontar, tot just acabat d’iniciar-se.

No és la dificultat de la gran tasca el que més em preocupa, sinó la passivitat que alguns demostren, tot i haver-se manifestat repetidament a favor de la independència de Catalunya.

Hem de tocar de peus a terra i ser molt conscients que només fent actes de presència en esdeveniments puntual o assistint a les reunions mensuals de la nostra AT no n’hi ha prou per aconseguir l’èxit de l’actual procés sobiranista.

"Dubto que un sol de nosaltres, 
només passejant la bandera, 
hagi aconseguit convèncer una sola persona"

Dubto que un sol de nosaltres, només passejant la bandera, hagi aconseguit convèncer una sola persona a favor de la independència, ni tampoc que l’Estat espanyol cedirà i ens deixarà lliures per molt milions de ciutadans que siguem a les manifestacions.

La bona feina, la que fem cada dia, sigui la que sigui però feta amb regularitat, és la que cala, i és sens dubte la millor manera d'aconseguir resultats positius, tenint en compte la precarietat dels nostres mitjans i recursos.

Estic absolutament convençut que només amb la regular i generosa participació activa de molts més ciutadans aconseguirem sembrar dubtes en els contraris i convèncer els indecisos.

I ho hem de fer sense preses però sense pausa, amb les nostres raons i els nostres arguments, sense defallir, encara que les notícies que ens arriben no siguin optimistes. Si ens esforcem i col·laborem tots, cadascú en la mesura de les seves possibilitats, ho aconseguirem perquè la justícia i la voluntat del nostre poble es veuran reconegudes i compensades amb la victòria.

Enric Sánchez (HGxI)

Ens fem insubmissos: l'ANC inicia la campanya per a la insubmissió fiscal

Companys/es,

Us fem arribar aquest missatge per informar-vos dels primers detalls d'un dels projectes més importants d'aquesta etapa, el pla que es va provar al ple del secretariat del dissabte passat: la insubmissió fiscal, el pla està dividit en dues grans fases.

En la primera fins al gener ens farem insubmisos, sí, l'ANC es farà insubmisa, i començarem a informar sobre la insubmissió fiscal per empreses, autònoms, entitats i ajuntaments (IRPF i IVAs), per tal d'animar a tothom a seguir-nos.

En la segona fase fins a l'abril farem formació i una campanya informativa lligada amb altres entitats. Per tal d'estar a punt per les declaracions d'abril i per la declaració de les persones físiques de maig a juny.

I us suggerim que us poseu en contacte amb nosaltres a través d'adreça de correu electrònic de la comissió que hi treballem: desobediencia@assemblea.cat per fer-nos saber els vostres interessos i puguem conèixer i reconèixer prioritats i la forma de treball de tots vosaltres a l'hora de fer la planificació de la difusió i formació.

Bona feina!

Comissió de desobediència
Secretariat Nacional ANC

DOSSIER INSUBMISSIÓ FISCAL

Òmnium engega la campanya pel SÍ

Òmnium Cultural ha celebrat aquest dissabte la Trobada Nacional de l'entitat i ha donat el tret de sortida a la campanya a favor del ''sí'' en la consulta que ha de determinar Catalunya com un nou estat d'Europa. 

Més informació:

Muriel Casals: "Farem realitat allò que fins ara somniàvem"

La notícia als mitjans:

Nació Digital
El Singular Digital
El Punt-Avui
Vilaweb

Article recomanat:

"La veu la té el poble", per Muriel Casals

"Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona"

Santiago Vidal, magistrat de l'Audiència de Barcelona, citant la sentècia del tribunal internacional de justícia de La Haya sobre la independència de Kosovo que, entre d'altres coses, diu: "Quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona".

El link d'aquesta sentència de l'Haya  
El link del resum de premsa d'aquesta mateixa resolució

Sant Cugat per la Independència il·lumina una estelada gegant

 

Una estelada gegant formada per 4.000 espelmes s'ha encès aquest dissabte a la plaça d'Octavià en un acte organitzat per Sant Cugat per la Independència. L'esdeveniment ha comptat amb actuacions i parlaments a càrrec de membres de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i de l'alcaldessa, Mercè Conesa. Font: Cugat.cat.

El comentari periòdic del Secretariat Territorial d’H-GxI

Companys i companyes d’Horta-Guinardó per la Independència,

Ja hem dit en força ocasions que estem vivint moments històrics. Això és així, malgrat que no ens n’adonem perquè les nostres preocupacions del dia a dia no ens deixen ser-ne plenament conscients. Ara bé, malgrat que és segur que la Història parlarà de nosaltres (del moviment independentista català i del tour de force que estem protagonitzant amb el nostre antagonista, el vell i caduc Estat Espanyol), personalment no tinc clar si ho farà perquè la societat catalana haurà aconseguit la seva plena emancipació o bé perquè haurem protagonitzat un dels ridículs més espantosos de la Història Humana.

M’explico. La qüestió clau és el referèndum que convocarà el govern català. Ho podrà fer, si l’Estat Espanyol no li deixa les llistes del cens electoral? Ho podrà fer, si l’Estat Espanyol li ho prohibeix? En aquest cas, fins i tot s’especula que els nostres conciutadans unionistes no voldrien participar en la seva organització, ni la Generalitat els podria obligar. Sense cens i sense poder fer obligatori participar a qualsevol ciutadà català en la seva organització, es podria encara muntar un referèndum amb el suport de ciutadans voluntaris i amb les llistes del padró, amb la qual cosa s’obre la possibilitat que hi puguin participar immigrants i gent de menys de 18 anys. En aquestes condicions, el referèndum encara tindria validesa davant la comunitat internacional? No ho tinc clar. Però l’Estat Espanyol no la reconeixeria –no ho farà en cap cas, mai-, i faria servir aquests arguments per minimitzar la seva validesa davant la comunitat internacional.

Un ciutadà català unionista. Font

Estem sota el jou castellà, no sota el jou anglès, i per tant això és el que hi ha. És factible que l’actual Generalitat elabori el seu propi cens electoral? No ho sé, però segur que seria il·legal perquè és una competència de l’Estat Espanyol. D’altra banda, penso que a la població catalana li convé saber que el referèndum és seriós, que tindrà conseqüències jurídiques i polítiques; altrament, ens passarà igual que com a les consultes per la independència, en les quals la participació va ser baixa perquè tant els partidaris del SÍ com els del NO esperen que el resultat de la consulta o referèndum sigui vinculant, que serveixi.

Total, que davant d’aquest panorama ja hi ha veus que diuen que no hi haurà referèndum o consulta, que cal intentar-ho fins al final volent negociar amb l’Estat Espanyol per legitimar-nos al màxim davant la comunitat internacional, però que estaríem abocats a convocar noves eleccions al Parlament Català. Aquestes serien de caràcter plebiscitari (vol dir que pivoten sobre una única qüestió), en les quals els partits favorables a la independència de Catalunya es comprometrien a declarar unilateralment la independència de Catalunya en la primera sessió un cop format el nou Parlament. Només caldrien, aleshores, 135/2 diputats que votessin a favor de la independència. I tot aquest procés –eleccions i declaració unilateral d’independència-, assegurat per observadors internacionals.

Félix Sanz Roldán. Font CNI

Beatriz Méndez de Vigo. Font

Quin paper farien partits com Unió Democràtica de Catalunya o Iniciativa per Catalunya en aquest procés? Misteri, no està clar. I les CUP? Tampoc. Ara per ara, sembla que només Convergència i Esquerra apostarien sense fissures per la declaració unilateral d’independència -toquem fusta-. En paral·lel, no perdem de vista la feina que fan –pagada també amb els nostres impostos- la Secretaria General del Centro Nacional de Inteligencia, la Sra. Beatriz Méndez de Vigo i el seu cap, el Sr. Félix Sanz Roldán: ja tenim rumors que han destinat centenars d’espies a entorpir la tasca del govern català i dels independentistes que treballem al carrer per convèncer els nostres conciutadans de la necessitat que la societat catalana tingui el seu estat propi, independent, democràtic, català, social i de dret. Ja estan recollint els primers resultats.

Doncs bé, aquest és el panorama ara per ara. No em digueu que no és emocionant! El resultat futur de tot plegat és incert, la Història ja ens ho explicarà. O caixa o faixa.

Francesc Quintana
Coordinador d'HGxI

CONFERÈNCIA. Les pensions: més raons per a l'Estat propi

El proper dia de 14 de febrer a les 19h, l'ANC de Sant Andreu juntament amb la sectorial de jubilats per la independència organitzem la conferència "Les pensions més raons per l'estat propi" per aclarir dubtes a la nostra gent gran sobre la capacitat de la Catalunya independent de fer front al pagament de les pensions. 

L'acte es farà a l'auditori de Can Fabra. Sisplau, fem-ne difusió i emplenem  l'auditori de totes i tots aquells que encara ho dubten.

Continuem caminant cap a la independència!

L'espoli fiscal en xifres

El Govern manté que només reconduint la meitat dels 16.000 milions anuals que ‘perd' Catalunya hi hauria dèficit zero i no s'haurien de fer tantes retallades.

Cada any un 8% del PIB català s'aporta a l'Estat i no té retorn. 

Llegiu l'informe complet a El Punt-Avui

Veus de Cornellà a favor i en contra del referèndum d'independència

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat avui un acte sobre el referèndum d'independència de Catalunya a Cornellà. Hi intervindrà el cantant madrileny Ramoncín, que defensa el dret de decidir dels catalans. Per fer-ne la màxima difusió, ha presentat un vídeo promocional en què ciutadans del municipi s'expressen a favor i en contra del referèndum amb algunes intervencions sorprenents. 'Per què un referèndum per a la independència?' és el títol de l'acte d'aquest vespre, que també comptarà amb el Síndic de Greuges de la ciutat, Frederic Prieto, i l'economista i professor a la Universitat de Barcelona, Emili Valdero. Es farà a les vuit al Centre Cultural Joan N. García Nieto Biblioteca Central.

Font: Vilaweb

Entrevista a Carme Forcadell, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

El Parlament de Catalunya aprovava la Declaració sobiranista amb 85 vots a favor i 41 en contra. Una votació que ha posat de manifest la voluntat de continuar fent camí cap a la independència i que ha fet aflorar desacords i desavinences entre partits i dins dels mateixos partits polítics. Maneres de veure un procés que ha de donar més autonomia a Catalunya. Un moment en què molts consideren que cal remar en una mateixa direcció; moment en què no es poden deixar caps per lligar perquè les negociacions, si hi són, amb Espanya seran intenses.

Els polítics catalans han donat el pas empesos per un clam ciutadà que va manifestar-se el passat 11 de setembre sense complexos pels carrers de Barcelona. Al darrera l’Assembla Nacional Catalana, una entitat sorgida d’un ampli moviment social, que es contempla com la garantia que vetllarà perquè el procés arribi al seu objectiu malgrat els obstacles amb què toparà.

Moltes han estat les mirades que s’han fixat en el rostre de l’Assemblea Nacional Catalana davant el pacte de legislatura que tancaven Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya. Un acord que garanteix l’estabilitat i fixa el 2014 com a data per la celebració d’una consulta d'autodeterminació. Una consulta que serà possible si les condicions socials i econòmiques son favorables per a la seva celebració. En una setmana que molts han considerat històrica, hores després de la investidura del president Artur Mas i de l’estrena oficial de la 10a legislatura a Catalunya, La Xarxa entrevista la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell.

Hi tenim molt a guanyar i... moltíssim a perdre

Benvolguts companys i companyes,

Sens dubte aquesta setmana marcarà un abans i un després. Em refereixo a la Declaració de Sobirania que dimecres es va aprovar al Parlament. Les diferents fites que es van succeint des de fa poc temps, una darrera l’altra, ens fan pensar que això és imparable. Quan el 10 de març, encara no fa un any, vam constituir l’ANC, crec que ningú dels que estàvem al Palau Sant Jordi hagués apostat que avui estaríem en aquest punt i que haurien passat les coses que des d’ençà han anat succeint: manifestació de l’11 de setembre, aposta del President Mas per l’estat propi, noves eleccions, bons resultats dels partits sobiranistes, acord de CiU i ERC i, finalment, la Declaració a què feia referència al principi.

"Quan encara no fa un any
vam constituir l'ANC, ningú hagués
apostat que avui seríem on som"

Molts pensem que aquest procés, tot i les traves que van posant els que s’oposen al procés d’alliberament del nostre poble, arribarà a bon terme. No obstant això, el mateix factor democràtic en què es basa el nostre procés i argumentari comporta un gran risc: el resultat de la consulta.

Tots tenim clar que la independència del nostre país no solucionarà de la nit al dia tots els nostres problemes, però és l’únic projecte que actualment hi ha sobre la taula que permet albirar un futur millor. Tant per a nosaltres com per a les generacions futures. Per això dic, al títol, que hi tenim molt a guanyar.

"La independència és 
l'únic projecte que permet
albirar un futur millor"

Sóc dels que creu en el nostre poble i que la millora serà més brillant del que pot semblar. Som com l’atleta que corre amb les espardenyes foradades, amb els peus lligats i, a sobre, li van fent trampes i que, tot i així, no fa un mal paper. Què passaria si lluités en igualtat de condicions? Com ens aniria si fóssim un país normal?

Però podem imaginar per un moment que perdem la consulta? Existeix aquesta possibilitat. No sabem, o sí, les trampes i mentides que arribaran a dir els qui ja sabem. A part de pedres, també ens posaran caramels pel camí per enllaminir certs sector de la població. Faran empadronaments massius d’espanyols per votar que No? Doncs bé, en aquest cas, sí que hi tenim moltíssim a perdre. Seria un daltabaix sense precedents pel nostre país. Aprofitarien per acabar-nos d’ensorrar i ens farien pagar amb escreix la nostra gosadia.


Aquest és el meu temor. Confio que els nostres polítics tenen ben calculats els passos a seguir, però ningú controla el vot del ciutadà. Aquí és on recau la nostra responsabilitat en aquest projecte. Estic d’acord que portem molts anys treballant de valent en aquest objectiu i alguns dies estem cansats, encara que la major part de nosaltres estiguem engrescats. Ja que feia el símil de l’aleta, ja hem fet la darrera volta i hem entrat a la recta final. Serà una recta llarguíssima i hem de fer tot l’esforç possible per guanyar la cursa.

"Ja hem fet la darrera

volta i hem entrat a la

recta final"

Us demano: feu que no quedi cap indecís del vostre voltant que no voti o voti que NO: a la feina, a la família, amb els amics, al mercat, al gimnàs, a tot arreu. Aquest ha de ser el nostre objectiu. Hi tenim moltíssim a guanyar!!!

Josep Sindreu
Membre del Secretariat Territorial d’HGxI