La ideologia no guia les tries electorals dels votants. Hem vist que en eleccions successives, els votants d’un mateix districte Barceloní passaven de votar En Comú Podem a votar Ciutadans dues formacions que es troben a extrems oposats de les opcions polítiques del país. Hi ha qui vota tenint en compte millores socials que consideren necessàries però altres només es refien d’uns eslògans fets amb més o menys gracia o fins i tot es guien per l’aparent simpatia o l’aspecte físic dels candidats. Ben frívol tot plegat.
Vivim en un país amb molt poca cultura política i no s’ha fet res per solucionar aquest dèficit, no s’ha portat a terme cap debat generalitzat sobre els principals problemes que té Espanya, s’han amagat els conflictes sota un triomfalisme que no té cap base real i s’ha actuat de manera irresponsable atiant l’odi contra l’independentisme, amb mentides, manipulant la premsa i amagant la realitat de Catalunya a tot el territori espanyol.
En aquests moments els partits d’esquerres no s’atreveixen a defensar el dret a decidir per por, perquè pensen que fent-ho perdrien vots i és ben possible que passés això. Però no s’adonen que el que està passant ara és que la seva actitud els condemna a la més absoluta irrellevància; no hi són quan haurien de mostrar una postura clara i conseqüent davant el principal problema que té Espanya i deixen que l’alternativa a l’independentisme sigui l’extrema dreta.
A la manifestació de Madrid es van veure dues coses. Una que els únics que es mostraven contraris a l’autodeterminació cantaven el “Cara al sol”. No hi ha res més, ni alternatives raonades i serioses , ni discussió, ni debat. Confrontació estèril per una banda i absentisme vergonyant per una altra.
També va quedar clar que, encara que incipient, està apareixent una nova esquerra a Espanya, una nova esquerra que, quan creixi, haurà de portar a terme els canvis que no es van fer amb la transició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada