dijous, 21 de març de 2019

"No vaig entendre..."

Avui en Vicent Partal publica un editorial que interpel·la tothom. 

Punyent, posa el dit a la nafra.




"... És evident que aquest afer del llaç al balcó de Palau no és el més greu que hem hagut de suportar ni el més important ni determinant –en això ens posaríem d'acord fàcilment

No vaig entendre, per exemple, aquella obsessió de fer un govern efectiu que, a part de propiciar un repartiment generós de càrrecs, no ha servit per a res més.

No vaig entendre que la CUP no fos capaç de veure que investir Jordi Turull hores abans d'entrar a la presó era la denúncia del règim més poderosa possible.

No vaig entendre després que el president Puigdemont convertís la commemoració del Primer d'Octubre en un acte partidista, relegant i probablement matant per sempre el Consell de la República, que era l'eina més potent que teníem i podíem imaginar. I no entenc per què el tenen paralitzat el Consell, per quina raó, els uns i els altres, i se'l miren com si fos un artefacte explosiu al qual val més no acostar-se. No he entès les càrregues dels Mossos ni per què no cessen d'identificar independentistes mentre deixen campar com volen els escamots feixistes, una nit i una altra i encara una altra. 

No vaig entendre en cap moment l'obsessió dels presos amb la hipotètica violència que es podia produir el 21-D a Barcelona, arran de la visita de Pedro Sánchez, com si això els importàs més que no la protesta mateix. O els intents repetits d'apuntalar en el poder com fos el dirigent de l'únic partit, el PSOE, que era imprescindible per a decretar el 155 i engarjolar-los a ells. No entenc per què companys de cel·la no poden ser companys de llista. No entenc per què uns fan vaga de fam i uns altres no. Ni per què quan uns fan vaga de fam uns altres filtren una fotografia, com si això fos una competició de flaixos. Ni per què s'acaba la vaga. De fet no entenc, i com més avança el judici menys ho entenc encara, ni tan sols per quin motiu es van lliurar als tribunals espanyols si acabaven de proclamar la independència. No entenc l'obsessió que tenen contra la unitat, exacerbada pels fets de l'octubre i que ha esdevingut una autèntica fòbia per part d'ERC, ni com és que els dirigents d'aquest partit diuen cada dia coses que no quadren amb allò que van votar els seus militants com a proposta política després de les eleccions del 21-D. I no cal ni dir que ja estic més que perdut en l'espectacle –no sabria definir-ho de cap més manera–, organitzat entorn del PDECat, la Crida, Junts per la República, Junts per Catalunya i no sé si em deixe ningú més.

No vaig entendre tampoc la picabaralla dins la CUP sobre si presentar-se o no, en un moment com aquest, i no sé, sincerament, què fan els de Primàries per Barcelona. No entenc per quin motiu Junqueras veta Puigdemont a les europees o quan Arnaldo Otegi li proposa un front ampli, ni sé per quina raó ara hauran d'enfrontar-se tots dos, cara a cara, i convertir les eleccions en un fratricidi que a Espanya es miraran amb plaer. ..."

Llegiu l'editorial sencer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada