diumenge, 19 de novembre de 2017

"La Constitució com a excusa", per Joan Xuriach

De blocs unionistes n’hi ha dos: el de la Transició eterna (PP, PSOE i Ciudadanos, recolzats pels diferents grups d’extrema dreta) i el de la Revolta eternament pendent (Podemos i Colau).

El primer grup (que també atrau una part de CCOO i UGT) idolatra l’esperit de la Transició i el converteix en el més anomenat i invocat de la història. El PP, fundat per franquistes amb les mans tacades de sang, és el màxim exponent del 'atado y bien atado'. El PSOE, per la seva banda, fa mans i mànigues per mantenir l’statu quo de la monarquia beneïda per Franco i la ‘unidad indivisible de España’ (on queda Suresnes?). Ciudadanos va néixer, directament, per acabar amb la immersió lingüística i, conseqüentment, amb l’idioma català.

Tots tres tenen en comú la seva sinceritat, el seu menyspreu i una Bíblia comuna: la Constitució. No ens volen deixar votar i ho manifesten sense cap vergonya, avantposant la repressió i la prohibició a la democràcia i a la llibertat d’expressió.

El segon grup (on també estan representats CCOO i UGT) idolatra les cadires i també la unitat d’Espanya. Una nova fornada de gent d’esquerres que no té cap mena de respecte per la lliure autodeterminació dels pobles. De nou, la Constitució els serveix per dissimular, tot dient que la volen reformar. Però com que saben que mai tindran majoria suficient (3/4 parts) al Congrés, es creuen que queden la mar de progres. 


Ara, quan hi ha una vertadera revolució ciutadana, pacífica, transversal i justa en marxa, els tremolen les cames. Prefereixen mantenir les cadires ben agafades (amb honorables excepcions) que no pas col·laborar en la formació d’una República democràtica catalana i en la confecció, sense fusells sota la taula, d’una Constitució inclusiva i social.


Jan Xuriach Fusté
HGxI

Escrit publicat a elPeriódico el 16.11.2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada