OPINIÓ: "E pur si muove!", PER Maria Gemma Cerezo Pumariega

Sembla que el fiscal general ha quedat molt satisfet amb les declaracions dels membres de la mesa, sobretot de les de la presidenta Forcadell, acceptant el 155 i deixant la DI del 27 d’octubre com un acte simbòlic. Ja hi ha qui els titlla de traïdors, de covards que només de sentir-se amenaçats han canviat de bàndol. De debò són tan innocents?

A veure, des de quan té cap valor una declaració feta sota coacció? Perquè no oblidem que si no deien el que el jutge volia sentir anaven de dret a la presó. Si et tenen agafat pel ganyot i o et deixen anar fins que no reneguis de les teves conviccions, mantenir-t’hi ferm pot ser un acte heroic, però és un sacrifici inútil. Els nostres polítics ens fan més falta al carrer que a la presó i en les circumstàncies actuals hem de ser pràctics.

Hi ha uns quants exemples a la història de personatges que, posats en una situació semblant, han preferit ser pragmàtics que no pas herois; el primer que em ve al cap és Galileu Galilei, l’astrònom que va descobrir que la Terra rotava al voltant del Sol i no al revés, teoria contrària a l’oficial de l’Església. Davant de la disjuntiva el va posar la Inquisició, retractar-se o anar a la foguera, Galileu ho va tenir clar. És clar que, després d’haver confessat que la Terra estava quieta i eren els altres planetes que es movien al seu voltant, va dir, procurant que no el sentís el Torquemada de torn: E pur si muove!

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI