divendres, 17 de novembre del 2017

"Banderes i violència", per Joan Xuriach

Entre la manifestació de juliol del 2010 contra la retallada de l'Estatut per part del Constitucional, passant per les diades organitzades per l’ANC fins a les darreres mobilitzacions per la llibertat dels presos polítics catalans, s’han manifestat una suma de prop de 10 milions de ciutadans per la independència de Catalunya. Incidents violents, físics o verbals: 0.

I per contra, només entre setembre i octubre:
  • Dia 22, concentració davant la seu ANC; amenaces, agressió a un vianant, insults i escopinades a conductors.
  •  Dia 1, agressions per part de la policia espanyola contra ciutadans pacífics que només anaven a votar.
  • Dia 8, manifestació a Barcelona de 375.000 persones (vingudes de tot l’estat espanyol) convocades per SCC, una desena d’incidents entre coaccions, amenaces i agressions físiques amb lesió.
  • Dia 9, agressions violentes contra manifestants pacífics a València.
  • Dia 12, 65.000 unionistes a la Plaça Catalunya, batalla campal amb destrosses al bar Zurich, agressions a vianants.
  • Dia 24, set policies espanyols de paisà protagonitzen una baralla al Born.
  • Dia 27, centenars d’individus amb banderes espanyoles entren en un institut amenaçant nens de 12 anys i agredint professors, trenquen vidres a Catalunya Ràdio i estomaquen vianants.
  • Dia 29, 300.000 ciutadans unionistes (vinguts d’arreu de l’estat espanyol), atacs físics a vianants (un jove sij, un taxista i una treballadora de Ferrocarrils, ferits) i provocacions als Mossos. Agressions d’odi i racials.
Potser és una coincidència, però quan surten banderes espanyoles al carrer, els incidents (majoritàriament silenciats pels mitjans espanyols) estan més que garantits.

Joan Xuriach Fusté
HGxI

Article publicat a elPeriódico el dia 6.11.2017

2 comentaris:

  1. Completament d'acord... Inquietant coincidència... Paral.lela al clima d'animadversió contra la democràcia al carrer... entre veïns.

    ResponElimina
  2. Un article excellent, que posa el dit a la nafra. I la conslució, trista i descarnada, que costa molt de suportar: ENS ODIEN, per això no ens respecten i ens voldrien MORTS.

    ResponElimina