Estem ara en una fase liderada pel Govern i el Parlament amb un objectiu de cabdal importància: la celebració del referèndum d'autodeterminació. En cas que guanyi el sí, començarà la construcció del nou Estat. De cara al referèndum/consulta tenim un aspecte encara no del tot aclarit: continuarà formant part Catalunya de la UE? La comparació amb el cas escocès pot resultar útil.
Escòcia té garantit el dret a participar en un referèndum d'autodeterminació (tardor del 2014), però als catalans el govern d'Espanya ens nega aquest dret. Ras i curt, l'única sobirania possible és la de la "nación española" i la Constitución està per garantir-ne la unitat "indisoluble". Doncs, la nostra consulta no té lloc en el marc constitucional, però sí en un marc legal internacional. Resulta xocant el contrast: vet aquí que els britànics i escocesos s'estaran dos anys debatent els pros i contres de la independència i a Catalunya prou feina tindrem a assegurar-nos l'organització d'un referèndum que Espanya boicotejarà sense escrúpols. Mentre uns dialoguen, els altres amenacen.
Però, pensem-hi, aquesta etapa que tenim per davant abans del referèndum es caracteritzarà per una mobilització de la ciutadania com mai abans s'haurà vist en la història del nostre País, perquè no només haurem de guanyar, sinó que haurem de guanyar d'una manera aclaparadora i tornarem a comparèixer davant del món com un poble cívic i democràtic. La democràcia i les llibertats s'imposaran a la coacció i la repressió.
Tornant a Escòcia, tant britànics com escocesos donen per fet que la continuïtat a la UE està garantida, mitjançant un procediment de readmissió immediat simplificat, que no és el mateix que el que regula l'admissió de nous membres. Requejo proposa que el referèndum català es faci el mateix dia que l'escocès, seria el dia del referèndum Scot-Cat, de manera que el procés i la resposta de la UE hauria de ser similar en ambdós casos.
Salvi Pardàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada