Companys i
companyes d’Horta–Guinardó per la Independència,
Inauguro aquest
comentari setmanal dirigit a tots vosaltres per transmetre-us les
meves impressions estrictament personals en relació a la nostra
tasca i els nostres objectius. No patiu, seré breu.
En primer lloc, us voldria dir que a H-GxI aquest mes de desembre ens l’estem prenent amb calma. Vull dir que no sortim al carrer, i que l’estem dedicant a reflexionar un xic tots plegats. Aquest any hem pencat de valent, l’ANC no va fer vacances ni per l’agost, i una mica de repòs va bé. Repòs no vol dir, però, que no estiguem fent res. No ens ho podem permetre. El que estem fent ara és reflexionar, pensar entre tots i totes i també aprofitar per formar-nos.
El passat dia 28 de novembre vàrem tenir una intensa sessió de planificació estratègica, el dia 10 de desembre una sessió de formació i el dia 17 de desembre una altra. La coordinació amb el Barcelonès no descansa, i des del Secretariat Territorial tampoc. I tot això, per a què? Doncs per tornar amb més força al gener i amb més encert. Estem repensant col·lectivament com hem fet la feina fins ara i com l’hem de fer en el futur. En això estem, de tant en tant convé aturar-se una mica i pensar. I convé molt als homes i dones d’acció que som els membres d’H-GxI.
Tots som conscients que vivim moment històrics, tenim la sensació que la societat catalana pot fer un pas endavant decisiu; un pas endavant que ens garanteixi la supervivència col·lectiva com a país i societat i que ens permeti portar a terme els nostres plans de vida personals -els nostres i els dels nostres fills i nets. Però també sabem que no tenim res guanyat, tot i que en el darrer any hem avançat de manera inimaginable.
Fa un any encara discutíem com construir l’ANC. Ara tenim una ANC coneguda per tothom, que juga un rol decisiu en el context polític del país. També tenim, per primer cop a la història, un Parlament Català amb una innegable majoria favorable al dret a decidir. Anem bé, estem bé.
Però també tenim una societat en descomposició per una crisi internacional que ens fustiga, un estat espanyol que ens escanya i una cultura política i democràtica que necessita una urgent renovació. Una societat amb uns nivells d’atur tan alts, amb tanta pobresa i –per exemple- amb una sanitat i una educació públiques tan degradades, conforma una situació inacceptable. Ens hem de revoltar, ens hem d’activar, encara no tenim cap partida guanyada. Relaxar-se ara o bé deixar-ho tot en mans de la classe política seria un enorme error, una traïció cap a nosaltres mateixos.
Crec que l’ANC és l’eina més preuada que hem sabut construir tots plegats. L’ANC no és un fi, és un instrument. Tots nosaltres som responsables de moure aquest instrument. El 2013 viurem hores decisives.
En primer lloc, us voldria dir que a H-GxI aquest mes de desembre ens l’estem prenent amb calma. Vull dir que no sortim al carrer, i que l’estem dedicant a reflexionar un xic tots plegats. Aquest any hem pencat de valent, l’ANC no va fer vacances ni per l’agost, i una mica de repòs va bé. Repòs no vol dir, però, que no estiguem fent res. No ens ho podem permetre. El que estem fent ara és reflexionar, pensar entre tots i totes i també aprofitar per formar-nos.
El passat dia 28 de novembre vàrem tenir una intensa sessió de planificació estratègica, el dia 10 de desembre una sessió de formació i el dia 17 de desembre una altra. La coordinació amb el Barcelonès no descansa, i des del Secretariat Territorial tampoc. I tot això, per a què? Doncs per tornar amb més força al gener i amb més encert. Estem repensant col·lectivament com hem fet la feina fins ara i com l’hem de fer en el futur. En això estem, de tant en tant convé aturar-se una mica i pensar. I convé molt als homes i dones d’acció que som els membres d’H-GxI.
Tots som conscients que vivim moment històrics, tenim la sensació que la societat catalana pot fer un pas endavant decisiu; un pas endavant que ens garanteixi la supervivència col·lectiva com a país i societat i que ens permeti portar a terme els nostres plans de vida personals -els nostres i els dels nostres fills i nets. Però també sabem que no tenim res guanyat, tot i que en el darrer any hem avançat de manera inimaginable.
Fa un any encara discutíem com construir l’ANC. Ara tenim una ANC coneguda per tothom, que juga un rol decisiu en el context polític del país. També tenim, per primer cop a la història, un Parlament Català amb una innegable majoria favorable al dret a decidir. Anem bé, estem bé.
Però també tenim una societat en descomposició per una crisi internacional que ens fustiga, un estat espanyol que ens escanya i una cultura política i democràtica que necessita una urgent renovació. Una societat amb uns nivells d’atur tan alts, amb tanta pobresa i –per exemple- amb una sanitat i una educació públiques tan degradades, conforma una situació inacceptable. Ens hem de revoltar, ens hem d’activar, encara no tenim cap partida guanyada. Relaxar-se ara o bé deixar-ho tot en mans de la classe política seria un enorme error, una traïció cap a nosaltres mateixos.
Crec que l’ANC és l’eina més preuada que hem sabut construir tots plegats. L’ANC no és un fi, és un instrument. Tots nosaltres som responsables de moure aquest instrument. El 2013 viurem hores decisives.
Fins la setmana
vinent. Cordialment,
Francesc Quintana
Rubio
L'article del Francesc ja se situa entre els deu més llegits del blog. Gràcies, company, per aquesta contribució.
ResponEliminaGràcies Francesc per la teva acurada reflexió que, com a resum. d'aquest any que tanquemm em sembla un bon mirall del sentiment general dels companys i companyes de la nostra AT. Salut i Independència.
ResponElimina