OPINIÓ: "La fi de la revolució dels somriures", Salvi Pardàs

Abans de l’1-O l’independentisme sabia que l’única via per impedir el curs de la democràcia era l’ús de la força. Per això estàvem tan confiats. Si no es feia servir la força, guanyàvem, per aritmètica democràtica; si es feia servir, també, per unes raons de pes: Un Estat que ataca ciutadans pacífics en ple exercici del dret a vot queda automàticament deslegitimat. És el que hagués passat al Canadà o a Escòcia. Ens negàvem a creure que hi hagués algú (a part del PP marginal a Catalunya) disposat a donar suport a les polítiques repressores que s’han esdevingut posteriorment. Ni en el pitjor dels malsons ens imaginàvem haver de lamentar escenaris de violència unionista al carrer per motius ideològics.

Quin ha estat el resultat? D'una banda, reforç del sobiranisme i molt de ressentiment; de l’altra, vergonya, la d’una altra part de la població que no sap com justificar la força i sostenir al mateix temps la mirada a veïns, familiars i amics colpejats, encausats i empresonats.

Salvi Pardàs
ANC Horta-Guinardó