Vejam, no ens posem nerviosos; d’acord que ens pot tocar molt el voraviu veure que C’s passa davant d’ERC o de JxCat, però no oblidem que el nostre objectiu en aquestes eleccions il·lícites no és tenir la llista més votada sinó aconseguir que sumats tots els vots dels partits independentistes hi hagi majoria absoluta de vots o, com a mínim, majoria absoluta d’escons, vinguin de la llista que vinguin.
És veritat que feia goig veure el gràfic de JxSí a l’arc parlamentari i ara tot és carregar contra els partits polítics per no haver estat capaços, o no tenir la voluntat, de fer una llista conjunta per tornar a aconseguir aquella imatge; no ens enganyem, tots sabíem perfectament que no era una sola força política, sinó dues molt diferents que l’únic punt que tenien en comú era portar endavant la República Catalana, i estic convençuda que JxCat, la CUP i ERC en aquest punt es continuen mantenint ferms.
Penso que no fem justícia als nostres polítics si els acusem de posar els interessos de partit per damunt dels interessos del poble; qui es pot imaginar que algú, per defensar els interessos de partit, estigui disposat a anar a la presó o a l’exili? Si la seva prioritat hagués estat mantenir la poltrona al Parlament, haurien reculat quan van començar a anar mal dades, s’haurien alineat amb el poder en lloc d’enfrontar-s’hi, sobretot tenint en compte que el poder està en mans d’un estat venjatiu, autoritari i sense escrúpols.
I els unionistes atien el foc: “Ja s’estan esgarrapant per ser president”, ”No hi ha un líder clar, el procés s’ha acabat”... No els fem cas, només ens volen desanimar.
Què passarà el dia 22? No ho sabem, depèn de quin escenari trobem; sigui quin sigui, però, fem confiança als nostres polítics i el 21 omplim les urnes, urnes imposades, de vots independentistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada