dissabte, 9 de desembre de 2017

'Crònica d'una jornada a Brussel', per Marina Nogués

Recollim aquí una crònica de la jornada del passat 7 de desembre a la plaça Jubelpark de Brussel. Crònica amb la qual ens hi em sentit identificats els que hi vam ser.

Després de 18 hores d'autobús (amb algunes parades) hem arribat a Brussel·les a les 6 del matí. En posar els peus al carrer han començat a passar catalans, vestits de groc i amb estelades, que buscaven algun lloc on refugiar-se del fred i esmorzar calent. Hem acabat en una cafeteria pròxima al Jubelpark (Parc du Cinquantenaire), plena a vessar de catalans cansats i morts de fred però amb un somriure alegre als llavis. Les cambreres estaven desbordades de feina i la cua s'allargava fora de la cafeteria.

Tot sovint les converses travessen les fronteres de les taules gràcies a aquell sentiment de germanor dels que comparteixen objectius.

Un passeig per davant del Parlament Europeu de camí al punt d'inici de la manifestació i la foto de rigor amb l'estelada.

Per tot hi ha catalans voltant i se sent parlar més català que a Barcelona.

Com sempre, hi ha més gent de la prevista i la policia belga proposa un canvi de recorregut.

Passen la Marta Rovira i en Gabriel Rufian enmig d'aplaudiments i crits de "no esteu sols!".

La gent fa un passadís perquè castellers i músics puguin arribar a la capçalera on han d'actuar, i passen corrent entre aplaudiments i crits d'ànim per a arribar a temps.

Per allí a la vora hi ha "Els bombers seran sempre nostres!" amb el seu uniforme. Passa el president Puigdemont, amb l'escolta i protegit per alguns bombers, emocionat per totes les mostres de suport i l'escalf de tota la gent que se li acosta per a donar-li ànims.

Record constant dels Jordis i dels consellers Junqueras i Forn que segueixen injustament empresonats. No us oblidem! "Llibertat, presos polítics!"

Els segadors són presents en tota la manifestació perquè "Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena!"

Dos policies belgues comenten, gairebé sense creure's-ho, com es possible que hagi vingut tanta gent a Brussel·les, des de tant lluny i s'hagi manifestat de forma organitzada i sense un sol incident. "Incroyable!"

Explicacions a ciutadans europeus que no saben massa de que va tot això però s'adonen que alguna cosa que no pot ser ignorada està passant. "Wake up Europe!"

L'estaca, cantada a cor per milers de catalans, tanca una diada d'emocions a flor de pell.

Encara ara, altra volta a l'autobús, se'm posa la pell de gallina en pensar en això que hem fet avui. En pensar que ni la distància, ni el cansament, ni el fred, ni el vent, ni la pluja ens han fet recular i callar. Avui hem resistit les inclemències climàtiques sense defallir, de la mateixa manera que hem resistit sempre i continuarem resistint els atacs d'un estat que ens vol fer desaparèixer.

Seguim resistint catalans, seguim endavant perquè mai han pogut amb nosaltres ni mai podran!

Visca la República Catalana lliure!


Marina Nogués

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada