El passat setembre es va presentar al Palau de la Generalitat el 'Llibre blanc de la transició nacional'. Té més de 1.400 pàgines i aporta documentació per aclarir com ho ha de fer Catalunya, en terrenys molts diversos, per esdevenir un estat independent. La síntesi del Llibre Blanc la podeu consultar aquí.
Presentem les cinc preguntes fonamentals que tenen resposta en aquest llibre.
Catalunya pot ser un estat independent?
La resposta és que sí, sens dubte. El 'Llibre blanc' repassa el dret d'autodeterminació i les conseqüències jurídiques que té aquest dret al món. És un dret internacional indiscutible --diu-- i si de cas es pot discutir qui té el dret d'usar-lo. I recorda que la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre la independència de Kossove va obrir una via inqüestionable, que té dos eixos principals.
Per una banda, la Cort afirma que en l'ordenament jurídic internacional no hi ha res que pugui ser usat per impedir un procés d'independència en qualsevol part del món. Per una altra, el refermament de l'anomenat 'últim recurs', és a dir, que la independència es pot entendre i acceptar com l'últim remei quan en un estat democràtic un grup nacional té l'estatus de minoria permanent i no pot tenir mai garanties que la majoria compleixi els acords autonòmics. En aquest cas, diu el text, 'l'únic remei possible a aquesta situació és la modificació de les relacions entre la majoria i la minoria territorials fins a posar-les en un pla d'estricta igualtat, concedint l'estatus de plena sobirania a la minoria nacional'.
El 'Llibre blanc' recomana d'argumentar l'autodeterminació de Catalunya com a últim remei per a mantenir l'autogovern, però sense abandonar els principis democràtics i de comunitat nacional.
Com s'ha de proclamar la independència?
El 'Llibre blanc' recomana la consulta com a instrument principal per a saber la voluntat política dels catalans. A partir de la consulta, si la població vota a favor de la independència, considera que caldria emprendre un procés negociador amb Espanya i la Unió Europea.
Si, per decisió espanyola, no fos possible de fer la consulta, el llibre proposa diverses vies alternatives. Per exemple, fer una consulta al marge de les disposició legals de la Generalitat, organitzada per la societat civil, o bé fer unes eleccions plebiscitàries, possibilitat que considera 'la més adient per poder saber la posició del poble català sobre el seu futur polític col·lectiu'.
El document parla de la declaració unilateral d'independència, que destaca que no s'ajusta 'a les disposicions de l'ordenament constitucional vigent, malgrat que des de la perspectiva del dret i la pràctica internacionals no constitueixen il·lícits internacionals'.
El 'Llibre blanc' estudia finalment el procediment parlamentari que s'hauria de seguir per proclamar la independència i opta perquè sigui tramitada com una iniciativa legislativa, és a dir, aprovar-la com a llei.
És viable un estat català independent?
El 'Llibre blanc' és, en aquest cas, molt contundent. Proposa tot de noves institucions i responsabilitats que caldrà assumir i que fins ara han estat competència del govern espanyol, però considera que això no seria problema en cap cas. Totes les anàlisis que fa es basen en dues possibilitats: de col·laboració amb l'estat espanyol o de no-col·laboració.
Aquest apartat conté una anàlisi de l'adaptació del sistema institucional a través del procés constituent i dels règims que caldria aplicar durant la transició de comunitat autònoma a estat independent.
Catalunya tindria uns
ingressos addicionals
de 45.317 milions d'euros
Des del punt de vista econòmic, l'estudi és rotund: calcula quina seria la variació quantitativa del pressupost de la Generalitat a partir de la independència. Prenent com a base el pressupost del 2011, compta que si la Generalitat hagués mantingut l'estructura d'ingressos, el sistema fiscal i la pressió fiscal de l'estat espanyol en aquell any tindria uns ingressos addicionals de 45.317 milions d'euros.
El Nou Estat tindria
un guany fiscal d'11.591
milions d'euros anuals
Analitzades totes les despeses derivades de la formació de l'estat català, com ara la representació exterior, l'estudi del 'Llibre blanc' conclou que la Generalitat tindria un guany fiscal d'11.591 milions d'euros anuals. A tall de comparació, es recorda que totes les retallades que ha fet la Generalitat aquests darrers cinc anys sumen sis mil milions d'euros. De manera que en un sol any el govern català gairebé doblaria els diners que ha hagut de retallar en un sol any. El 'Llibre blanc' destaca que això tindria un impacte favorable enorme sobre l'economia i sobre les prestacions socials fetes pel govern.
Quina relació tindrà Catalunya amb Espanya i Europa després de la independència?
El 'Llibre blanc' proposa que, després d'haver estat reconeguda la independència per part d'Espanya, el govern català proposi la creació d'un Consell Ibèric, del qual formarien part Catalunya, Andorra, Espanya i Portugal. Aquest consell, que seguiria el model del Consell Nòrdic, seria un òrgan de coordinació entre els parlaments i governs dels quatre estats per a harmonitzar polítiques que en el marc europeu puguin abordar-se en comú per les característiques geogràfiques, culturals o socials comunes a l'espai ibèric. En el cas que Portugal i Andorra no volguessin sumar-s'hi, el 'Llibre blanc' proposa d'oferir a Espanya un Consell Catalano-Espanyol per a tractar de qüestions d'interès comú. El llibre també aclareix que l'estat català ha de tenir relacions amb els altres territoris de llengua catalana i proposa la creació d'una Entesa de la Llengua, seguint el model de la Unió per la Llengua Neerlandesa.
Quant a les relacions amb la Unió Europea, el llibre Blanc preveu quatre situacions possibles. Tanmateix, considera que la UE, 'per la flexibilitat i el pragmatisme que sempre ha mostrat', optarà per mantenir-hi el nou estat o per crear un procediment d'adhesió especial i ràpid.
Sigui com sigui, el 'Llibre blanc' parla obertament de la possibilitat que Catalunya opti per formar part de l'EFTA, l'Espai Econòmic Europeu i Schengen i analitza al detall com podria fer-se.
Com seran les relacions internacionals de l'estat català?
Segons el 'Llibre blanc de la transició nacional', el procés d'integració de l'estat català independent a la comunitat internacional dependrà del camí que segueixi el procés d'independència. Si es fa d'acord amb Espanya, no hi haurà cap problema; en canvi, si es fa a partir d'una declaració unilateral haurà de seguir un camí més llarg.
En aquest segon cas es fixa com a prioritat l'entrada al Consell d'Europa i l'adhesió al Partenariat per la Pau. El 'Llibre blanc' considera que decisions que poden crear polèmica, com ara la pertinença o no a l'OTAN, haurien de ser resoltes, quan esciagués, bé pel parlament, bé amb un referèndum.
Pel que fa a l'accés a l'ONU, el text considera que només cal demanar-lo quan es compleixin les condicions adequades per a ser admesos. I per tant no seria un objectiu prioritari en el cas que l'estat espanyol s'oposés a la independència. Amb tot, identifica institucions del sistema de les Nacions Unides que serien susceptibles d'acceptar la participació de Catalunya, sense que aquesta formés part encara de l'ONU.
Text: Vilaweb
