OPINIÓ. "Espanyolisme i independentisme oficial, una aliança rendible", per Salvi Pardàs

Està demostrat que, a Espanya, anar en contra dels catalans dóna vots per totes bandes. El “conflicte” alimenta dretes, esquerres, detractors i, també, presumptes partidaris de la independència. Com a exemple, la defensa d’un diàleg impossible amb el Gobierno del Estado sona ara més falsa, forçada i interessada que mai. El mateix principi de la “unidad de España” necessita el seu oponent per existir i l’independentisme oficial és precisament això, l’antagonista perfecte que alimenta el patriotisme espanyol.

Espanya es fonamenta en el menyspreu a les nacions històriques. Però aquest “projecte” no seria possible sense la col·laboració de l’independentisme oficial. Espanya no tindria la mala salut de ferro que té si no fos gràcies als partits “independentistes”, que li segueixen el joc assumint el paper de víctimes ultratjades.

Em remeto als fets. Els cops de porra de l’1 d’octubre van ser repartits a consciència. No van provocar cap onada d’indignació en la població espanyola. Cap govern ha caigut. Els policies agressors van ser condecorats. A Catalunya l’espanyolisme ho va aplaudir penjant banderes d’Espanya als balcons. I el PSC sortia al carrer per fer-se selfies amb la dreta, per la “unidad de España”. Somrients, traient pit, pletòrics de satisfacció.

Els catalans hem assistit sense voler-ho admetre al triomf de l’odi. I la submissió en forma de súpliques al “diàleg” ha reemplaçat els “desacataments” de pa sucat amb oli del català emprenyat.

Els polítics catalans que havien de morir amb el poble van marxar, els qui van morir amb el poble s’han agenollat. Quan Ulisses va tornar a Ítaca, i es va trobar casa seva ocupada i espoliada, no es va posar pas precisament a “negociar” amb els seus enemics declarats. L’últim que es pot perdre a la vida és la dignitat, personal i col·lectiva. El primer d’octubre, els catalans, vam actuar amb determinació heroica, sense comptar, però, amb la possibilitat de ser enganyats pels qui deien que ens representaven. No tornem a caure en el mateix error. Mentre continuem demanant permís per respirar, el “conflicte territorial”, tan rendible políticament, s’eternitzarà. És el que volen els uns i els altres.

El sistema de partits actual constitueix el principal impediment per a la consecució de la independència, perquè cap partit parlamentari vol resoldre un conflicte tan rendible.

Salvi Pardàs Sunyer