dijous, 30 de juny del 2016

LES CARES DE L'ASSEMBLEA: Josep Sindreu (1a part)

Josep Sindreu, l'home tranquil
Tothom que el conegui coincidirà amb el Josep quan diu d'ell mateix “jo sóc una persona tranquil·la”. Però no fa falta gaire estona per adonar-se que darrere del somriure dolç, perenne d'en Josep hi ha molt més. Potser sí que seria una mica massa arriscat per la meva part si us el presentés dient que durant l'entrevista vam tancar dos bars, un darrere l'altre, i que davant de la pregunta de com convèncer algú de venir a l'Assemblea ell respon sense dubtar “és com tot, s'ha de provar una vegada”. No, en Josep no és ni tranquil ni de costums dissoluts (he mentit, no eren dos bars, eren dues fleques, i ja sabeu que tanquen a les nou. Per tant no som cap exponent de “cierrabares”, per aquell que s'hagi espantat). El que sí que és, és algú dedicat, honest i conscient.





Des de fa tres anys ha estat el coordinador de la territorial d'Horta-Guinardó, i aquest temps i totes les hores de reunions l'han convertit en algú amb una visió privilegiada del procés; crec que no m'erro si dic que té una visió justa, real i francament positiva. És algú que fa la feina i assumeix responsabilitats amb una calma envejable, d'aquí que el creiem algú “tranquil”, però que tampoc no escatima cap crítica. 


“Encara estic esperant que algú 
em doni un sol argument per seguir a
l'estat espanyol. Un sol argument"


Li pregunto per l'argument que més convenç els unionistes i respon somrient que “encara estic esperant que algú em doni un sol argument per seguir a l'estat espanyol. Un sol argument. És que no n'he sentit ni un! 'Es que la Giralda es muy bonita'. I què? La Torre Eiffel també ho és, no?”. Ara deixa el càrrec per descansar de procés, per estar per la família i també “perquè no hi havia més remei” —ja tocava canviar de coordinador per estatuts. Al final de l'entrevista quedo convençuda que en Josep és d'aquella gent que necessita actuar. No desapareixerà.

Quan vas començar a moure't i com has arribat a ser coordinador?

Jo vaig començar amb Barcelona Decideix, la tardor del 2010. Vaig estar molt implicat allà fins al deu d'abril, que és quan es va fer la consulta. Allà feia molt de pal de paller, contactava amb gent... Estàvem molt ben organitzats, per barris, i llavors va ser això, arribar al deu. Després vaig agafar uns mesos sabàtics i en acabar l'estiu, o potser una mica més tard, vaig afegir-me a l'Assemblea. 


Francesc Quintana


Lluís Vila

El que ho portava llavors era en Lluís Vila, que era el coordinador del Barcelona Decideix a Horta-Guinardó. Llavors va agafar el càrrec de coordinador en Francesc Quintana. Ell em va dir que necessitaria algú de suport, i jo li vaig dir “jo t'ajudo”. Va estar vora d'un any de coordinador i després ja va dir que no seguiria. Vam quedar una mica així, “i ara què fem?”, i llavors la resta del secretariat em van dir, “vinga, va!”. I així vaig començar a ser-ho jo, de coordinador de la territorial.


"Vaig dir-me: “Jo he de fer alguna cosa 
per aconseguir la independència”


Quines són les tasques del coordinador?

El coordinador va a les reunions del secretariat d'aquí d'Horta-Guinardó, ens reunim un cop cada quinze dies. I allà mirem tot el que tenim obert, el que hem fet, el que s'està fent, pensar coses per fer... Així és com funcionàvem al principi. Llavors cap al 2012 es va fer una coordinadora amb totes les territorials del Barcelonès. Al principi hi anava una companya, la Pilar, i ella venia a les reunions de la territorial, i ens explicava el que es coïa a les reunions del Barcelonès. Aleshores quan jo ja vaig començar a fer de coordinador, vaig veure que era bo que el coordinador fos qui anés a les reunions del Barcelonès. Clar, la Pilar hi anava, ens ho explicava al cap d'una setmana... De mica en mica, la coordinadora del Barcelonès ha agafat molta força en fer projectes en comú: campanyes per sant Jordi, ells van pensar les multiparades, les parades a plaça Catalunya...

Com va ser la decisió de passar a l'acció?

Va ser amb el Barcelona Decideix. Vaig dir-me: “Jo he de fer alguna cosa per aconseguir la independència”. La veritat és que com que amb el Barcelona Decideix era una etapa molt concreta, era allò de dir: anem a aconseguir el repte. Potser ens falta una mica ara, això. Al final funciones per objectius. L'objectiu era retenir el vot del deu per cent d'Horta-Guinardó. I llavors era sortir al carrer. Com amb la Meridiana i l'Assemblea, s'havia d'omplir la Meridiana i l'objectiu era omplir, omplir, omplir. Amb un objectiu és molt fàcil treballar.


Josep Sindreu: “Jo he de fer alguna cosa per aconseguir la independència”

Et consideres polític, en estar treballant des de fa anys en el projecte independentista?

En certa mesura, clar. Jo m'ho prenc una mica de manera diferent: l'Assemblea fa política, sí, però diferent dels partits polítics. Tota la feina d'organitzar coses, tot això m'agrada, però en un partit polític no m'hi posaria. Ho vivim d'una manera més associativa. Almenys a Horta-Guinardó. Tots estem pel mateix, no hi ha ningú que vingui a figurar. I quan veus aquestes pugnes al secretariat, jo tinc clar que no tothom està pel mateix. L'Assemblea s'ha convertit, una mica, en un trampolí. 


"Tots estem pel mateix, no hi ha 
ningú que vingui a figurar"


[Vam trobar-nos la setmana abans de les eleccions al secretariat nacional. Tots els mitjans del país van posar-se a treballar per detallar tant com fos possible les diferències i les batalles ideològiques i de poder entre els candidats; i els partits.]

Vull que em parlis de com veus l'Assemblea. De les seves victòries, al llarg d'aquests anys.

Hi ha moltes victòries particulars, parcials: les grans mobilitzacions són com partits de futbol. En fer-les et dius “ara hem guanyat”. Però la gran victòria és que estiguem aquí, que continuem, això es la victòria. Malgrat totes les acusacions de partidisme dins l'Assemblea, per sort no acaben de desmuntar-nos. No cal que es parli tant de l'Assemblea als mitjans. I ens auto-matxaquem molt. El que més m'agrada de l'Assemblea és la gent que la forma. La gent. El matí del dissabte mentre plovia, sota un paraigua, a les nou ja hi havia gent! [Es refereix a l'intent fallit de fer les Multiparades al Carmel. La pluja va impedir-ho.] Aquesta és la victòria. La gent és la clau.


"La cosa més xula que hem fet va ser 
proposar-nos que cada dia havíem de 
muntar una parada en un lloc diferent"


I algun record brillant de la territorial?

Crec que la cosa més xula que hem fet aquí va ser quan ens vam posar al cap que cada dia havíem de muntar una parada a un lloc diferent. Dilluns aquí, dimarts allà. Pràcticament ho vam aconseguir. Vam dir, què és el que és més pesat? La logística. Portar les carpes, que algú vingui amb el cotxe. Per cada equip que tingui el seu material, trobar un lloc prop d'on ho havíem de fer que ens el guardessin, que si la botiga de cuines... Això era amb el Signa un vot, i érem l'admiració de totes les territorials. “Els d'Horta Guinardó munten una parada gairebé cada dia!” I ho vam fer durant bastant de temps, molts mesos. 


"Aquesta és la victòria. La gent és la clau."

Tenir un objectiu ajuda molt. Ara hem trobat amb el post-9N i el post-27S que no sabem què hem d'explicar a la gent. Entre la cara de depre que fas tu, que si el Mas, que si el de la CUP... Amb això és inevitable continuar tot preguntant quines altre victòries personals ha viscut en aquests anys de coordinador. Per a mi, moments bons n'hi ha hagut molts quan han sortit coses bé. Quan es van fer abans del 27S un seguit de xerrades i va venir molta gent. Una amb el Baños, justament, que vam rebentar a Can Mariner. Els onze de setembre. Aquests moments és quan... te n'adones.


"Cada vegada veig [que ens venguin] 
la moto menys possible.  Ara pateixo 
més per no saber-ho fer bé"


[Li pregunto si es considera un independentista optimista, com sembla. Diu que sí, però amb alguna reserva. Me les explica.]

El principal perill per no tenir independència som nosaltres mateixos. Jo tenia sempre dues pors: una, que no ho sabéssim fer nosaltres (tots, amb els polítics també), i dos, que en un moment donat, que l'estat espanyol fos mínimament intel·ligent i ens vinguessin a vendre una moto. Jo estic convençut que el dia que l'estat espanyol ens vengui una moto la comprarem, perquè som així de... És el que deia el Lluís Llach de tenir l'auto-estima baixa. Però mirant el repartiment de vots, crec que amb quatre propostes que ens asseguressin la llengua i el finançament, ens desinflaríem. Diríem, “Per què ens hem d'arriscar?”. La gràcia és que no seria veritat, evidentment, ens tornarien a enganyar. Aquest perill cada vegada el veig més arraconat, però. Cada vegada veig la moto menys possible. Ara pateixo més per no saber-ho fer bé. La cosa curiosa és que tothom ens repeteix que tothom ho té molt clar, que s'estan fent coses, que van a pinyó... I llegim la premsa i tot és negatiu, negre, brut. Desunits pel sí? Però què dius! Tampoc podem pensar que no està anant bé!


"L'estació de metro de 
Maragall s'acaba amb 
mig dia d'espoli fiscal"


Què és el que valores més de la independència?

És un tema de benestar i recursos, el que trobo més clar. Des de la proximitat també pots gestionar molt millor les altres coses. Si tinguéssim els recursos que tenim administrats per l'estat espanyol a la seva manera, no serà mai el mateix que si ens ho fem nosaltres, que en podem treure molt més suc, per descomptat. L'estació de metro de Maragall s'acaba amb mig dia d'espoli fiscal. I vist així poden ser uns vint milions d'euros. Tu t'imagines què deu ocupar en bitllets de cinc-cents. Vint milions quant ocupen? No en tinc ni idea. Però potser és una furgoneta, o un camió, un tràiler. T'imagines l'efecte que tindria en la gent si veu que cada dia se'n va un camió per la Diagonal, cap a Madrid, “Mira! Mira! Els nostres diners!” Jo crec que això canviaria la mentalitat de molta gent, eh. És que ho mires i és una passada. He dit mig dia d'espoli fiscal. Doncs ara dic un dia. La paguem amb un dia d'espoli fiscal. I ja està. És molt fort. Quan dic això els meus companys de feina es queden “Ah, tampoc és tant”. Però com que tenim aquesta mentalitat de miserables, de coses petites, no veiem la realitat.

Veus la independència molt lluny?

Veig la independència no a dècades...a anys. Hi ha qui diu que en el fons ja ho som una mica, d'independents, que hi ha gent que ja ha desconnectat. No ho sé. Si l'estat que tinguéssim al davant fos un estat normal, com Gran Bretanya, podria ser més llarg: perquè quan et poses a negociar ja tens un any per parlar això, tot de terminis. Per discutir com fem el referèndum, pactar calendaris, i tot seria llarg. Aquí no en tenim cap de calendari. Crec que aviat ja no haurem de parlar amb ningú. Crec que haurà de passar...

Sembla que estiguis parlant d’una DUI... es pot fer amb el 48%?

Continuarà


Clara Ballart










Llegiu totes les entrevistes de la sèrie "Les cares de l'Assemblea" d'Horta-Guinardó per la Independència

OPINIÓ: 'Els tres tenors de la democràcia', per Joan Xuriach Fuster

Primer 'tenor': “Els referèndums traslladen a la ciutadania problemes que han de solucionar els polítics”, manifestava hores després de la confirmació oficial del Brexit el candidat socialista Pedro Sánchez. Com diuen per allà: ‘Ole tu!’. Jo hi afegiria (ell ho pensava però no va gosar) que sobretot quan el resultat del plebiscit no el poden controlar i no és el que els polítics de la seva mena desitgen pels seus interessos partidistes. 

Recordem el referèndum sobre l’OTAN o, sense anar més lluny, les cues de ciutadans pakistanesos al Raval a les cèlebres primàries de la seva franquícia a Catalunya. 

Segon 'tenor': Al mateix moment l’inefable Mariano Rajoy també manifestava: “referèndums els justos”, que els carrega el diable (va pensar), a no ser que et garanteixin una victòria per sobre del 95% com feia fa unes dècades el dictador feixista, aquell que tenia com a ministre el fundador del PP. 

El tercer 'tenor' no es va quedar curt: Albert Rivera (‘dame algo’ De Alfonso) deia sense rubor que “al referèndum havia triomfat la por” i acusava el populisme!, ell que “s’ha de trencar la cara per parlar castellà a Catalunya”. 

Davant l’aversió compartida als fonaments de la democràcia, que és el vot de la ciutadania, per una vegada i sense que serveixi de precedent, els catalans hauríem de fer cas dels consells dels líders espanyols: res de referèndums. Una DUI amb la majoria independentista del Parlament i adéu Espanya.

Joan Xuriach Fuster

HGxI

dimecres, 29 de juny del 2016

OPINIÓ: 'Catalunya dividida?', per Alfons Carreras



Les accions del Sr. Fernández Díaz utilitzant els aparells de l'Estat per fabricar calúmnies contra els adversaris polítics amb la intenció de crear divisions en la societat catalana es poden classificar de "terrorisme d’estat" i crec que són tan greus que haurien de portar-lo davant d’un tribunal per ser jutjat.

Mai més, mai més 
ens torni a dir que el desig 
de llibertat i justícia 
expressat pacíficament i 
democràticament ens divideix

La calúmnia, acusacions falses fetes a consciència, colpegen i debiliten la confiança entre persones fins al punt d’acabar destruint la convivència. Això és exactament el que pretenia fer el Sr. Fernández Díaz, ministre de l'interior del Govern d’Espanya. Ell mateix, mentrestant, ens deia que el sobiranisme dividia la societat catalana, especialment en els dies d’àpats nadalencs. Quanta falsedat i hipocresia contenien aquelles paraules! Mai més, mai més ens torni a dir que el desig de llibertat i justícia expressat pacíficament i democràticament ens divideix

Les diferències de pensament es resolen amb diàleg i a les urnes. Combatre-les des de la foscor i les maquinacions ocultes és pura corrupció intel·lectual.

Alfons Carreras
HGxI

dilluns, 27 de juny del 2016

OPINIÓ: 'Reflexions sobre els resultats electorals del 27J', per Joan Xuriach Fusté


Analitzem el que ha succeït a l’estat veí, Espanya. 

Hi ha un sol guanyador i força clar: el PP, que ha recollit amb èxit la llavor sembrada sobre a sobre per la corrupció i les pràctiques mafioses i feixistes de l’amic de l’àngel Marcelo; un de cada tres espanyols que han anat a votar els avalen. 

Els altres, un trio de perdedors

El PSOE segueix la davallada triomfal superant els pitjors resultats de la seva historia (aconseguits el passat desembre), amb la qual cosa estableix una nova marca per al seu historial. Tot i així, manté el segon lloc gràcies, bàsicament, als ‘mèrits’ dels dos partits que el segueixen.  

Podemos i tots els que van amb ells, un munt de plataformes, associacions, col·lectius… que no penso especificar, han quedat molt lluny de les seves fantasiesPablo Iglesias després de fer una campanya com si ja fos el president s’ha quedat amb un pam de nas i ha perdut més d’un milió de vots, segueix com a tercera força i baixant. 

Ciudadanos s’ha fotut una bona patacada, els espanyols nostàlgics d’altres temps (un bon grapat) han decidit votar als professionals en lloc dels becaris ‘joseantonians’. 

Si sumem el percentatge de vots dels tres partits espanyolistes i al·lèrgics als referèndums veiem que arriba pràcticament al 70%. O sigui que el ‘Canvi’ tan gastat a la campanya electoral es troba mort i ben mort (i no està de ‘parranda’).

Al nostre país ha guanyat ‘En comú podem’ repetint pràcticament els resultats (una petita davallada en vots, però) del desembre passat. Res a veure amb lo ‘sobrat’ que anava el Sr. Doménech, tant que semblava que només es presentava ell, una mica d’humilitat, si us plau. ‘Visto lo visto’, amb qui pensen fer el referèndum? I ara és quan s’emprenyen. 


ERC és la que ha pujat més i ha guanyat a llocs on no ho havia fet mai. 

Convergència ha tret millors resultats que els esperats per la gran majoria i crec que és força bo per a la moral de l’independentisme. 

Els resultats dels dos partits nacionals s’han de mirar en clau espanyola, conec un munt d’independentistes que mai han votat en unes generals. El PSC ha millorat lleugerament en vots però (i me n’alegro molt per l’Àngel Ros) han perdut l’escó per Lleida. Aquest li ha arrabassat el PP, que ha augmentat mínimament el seu percentatge de vots alhora que ‘Ciudadanos’ ha mantingut els cinc escons però ha baixat més de dos punts. Aquests tres partits han tret, sumant els seus vots, gairebé el mateix resultat que el 20D. L’espanyolisme a casa nostra ha tocat sostre i lluita per cada vot amb el ganivet a la boca

I la CUP? Doncs crec que han tret un resultat espectacular doncs s’han mantingut exactament igual que al desembre passat. Tenint en compte totes les ‘putades’ que han fet al procés crec que és un veritable èxit.
 

Resumint: deixem el lliri, no hi ha ni hi haurà mai cap canvi a Espanya, són així i punt. En cada rus hi ha un tros de Putin. Svetlana Aleksiévitx.
 

Joan Xuriach Fusté 
HGxI

Recull setmanal de premsa

Rufián: "Si Puigdemont no supera la moció de confiança la reacció de Madrid serà brutal"
Entrevista al candidat d'ERC al Congrés. "La presència d'Esquerra al Govern és la garantia que el RUI no serà
com el 9N", assegura
elMon 20-06-2016

Castellanos: "La gent ha tingut més clar el paper de la CUP que la mateixa CUP"
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/06/roger_castellanos_la_gent_ha_tingut_mes_clar_el_paper_de_la_cup_que_la_mateixa_cup_165496.php
Dos dels sis dimissionaris del Secretariat Nacional dels anticapitalistes s'expliquen a Catalunya Ràdio:
No pot ser que la gent estigui pendent de veure qui guanya
elMon 20-06-2016

Cap on va la CUP?
«Si aquesta legislatura fos una legislatura normal, la preocupació per saber cap on va la CUP seria bastant relativa. Però no ho és»
VilaWeb, 20-06-2016 - Vicent Partal
La CUP i el Procés, crònica d’una relació difícil.
Fets que tenen precedents no sempre coneguts o recordats,
VilaWeb,

Fernández Díaz embogit fabricant escàndols contra ERC i CDC
'Público' desvela que el ministre d'Interior va pressionar el director de l’Oficina Antifrau per aconseguir “coses” del germà de Junqueras i entorns de CDC i desprestigiar els independentistes
directe!cat, 21-06-2016

La conversa entre Fernández Díaz i el cap de l'Oficina Antifrau: escàndol polític o delicte penal?
Els experts consultats per l'ARA apunten que es poden demanar responsabilitats polítiques al ministre de l'Interior
i a Daniel de Alfonso però que, ara per ara, no infringeix el Codi Penal
ara, 21-06-2016

El Govern contracta 35 informàtics i analistes per a la Hisenda pròpia
El programa ha de servir a més per permetre a l'ATC assumir la plena capacitat de gestió de la recaptació executiva,
desplegar iniciatives de prevenció i reducció del frau fiscal i expandir la xarxa d'oficines territorial,
elNacional, 21-06-2016

Revés de Brussel·les al govern espanyol pel Pla Hidrològic de l’Ebre
L'informe elaborat per la comissió de peticions del Parlament Europeu sobre el terreny dictamina que la reducció de cabals que proposa el pla hidrològic afectaria greument el delta i el seu ecosistema
VilaWeb, 21-06-2016

Eurodiputats catalans denunciaran Fernández Díaz a la Comissió Europea
Ramon Tremosa ho ha anunciat avui a través del seu compte de Twitter
elMon, 21-06-2016

La tesi del carril central
«A En Comú Podem, aquesta campanya d'ara se li fa costeruda. Només cal veure que malament que s'ho va passar Xavier Domènech al debat de diumenge»
VilaWeb, 21-06-2016 - Vicent Partal

Ha guanyat el 'brexit'... ¿Què passa ara?
La sortida del Regne Unit no és automàtica ja que s'obre un període de dos anys per pactar la marxa
el periòdico

Manuel Delgado, que havia donat suport a En Comú Podem, diu que cal ‘marxar’
'El que ens urgeix ara és marxar. Ja ens les haurem amb els fatxes locals, que no semblen tan perillosos', diu
Vilaweb

‘No se puede’: reformar Espanya és una missió impossible
«L'Espanya de la fraternitat no existeix. O, si més no, no es presenta mai quan la criden. Quan la cridem»
Vilaweb

dijous, 23 de juny del 2016

OPINIÓ: 'Tornem a votar', per Joan Xuriach

El proper 26-J es repetiran les eleccions espanyoles per tal de sortir de l’atzucac on es troba el Congrés dels Diputats a causa, en part, dels 17 escons independentistes de Convergència i ERC. 

Com a les anteriors eleccions, no tinc cap intenció de seguir la campanya, em fa molta mandra. Promeses als catalans, reconèixer la ‘singularitat’, canvis a la Santa Constitució, finançament a mida, garanties d’acabar les infraestructures pendents des de fa dècades... ‘Parole, parole, parole’, com cantaven Mina i Alberto Lupo l’any 1972. 

Darrerament, però, hi ha un nou al·licient, veure quines cares ens trobarem a les paperetes, doncs la moda d’introduir-hi fotografies dels candidats acabarà convertint les votacions en un diumenge qualsevol bescanviant cromos al Mercat de Sant Antoni. 

Seriosament, si jo fos votant potencial d’un d’aquests partits amb ‘rostre’ em sentiria insultat i perdria les ganes d’entregar-los la meva confiança. Malgrat tot, els catalans que volem ser lliures hem de tornar a donar suport als nostres polítics una vegada més per que no tornin a guanyar aquells i aquelles que menteixen amb el referèndum; no hi ha marge d’error: la CUP no s’hi presenta. 

Pensem que per assolir la llibertat haurem de fer sacrificis molt més grans que sortir a passejar un diumenge al matí i dipositar la nostra papereta en una urna. 

Joan Xuriach
HGxI

dilluns, 20 de juny del 2016

Recull setmanal de premsa

El preu d’endarrerir la independència, 25.000 milions d’euros anuals
El Cercle Català de Negocis publica un estudi on calcula que el dèficit fiscal sumat al deute creixent i el pagament d'interessos engreixen les pèrdues per any de no proclamar l'Estat propi
directe!cat, 12-06-2016

Jordi Sànchez: ‘el referèndum és la manera de tornar el procés a la gent’
L'ANC aprova consultar els socis sobre la convocatòria d'un referèndum unilateral
VilaWeb, 12-06-2016 - entrevista

Carles Puigdemont: “Referèndum unilateral? No hem de descartar cap opció”
El president assegura que no creu que la CUP hagi deixat de ser independentista, però afirma que no està servint el propòsit de la independència amb les seves decisions
ara, 12-06-2016 - entrevista

Ja hem descobert l'enemic: som nosaltres mateixos!
«La independència no es perdrà per la CUP, es perdrà si abandonem la confiança en nosaltres mateixos i en el projecte més ambiciós que aquest país ha afrontat»
NacioDigital, 12-06-2016 - Ignasi Planas

Podemos ignora el Corredor Mediterrani i ressuscita l'eix aragonès
ElNacional.cat

La CUP dissoldrà el secretariat nacional per mirar de superar la divisió interna
La decisió s'ha pres arran de les divisions internes sorgides després de l'oposició del grup parlamentari al pressupost del govern
VilaWeb, 15-06-2016

Poble Lliure proposa "renovar urgentment" el secretariat de la CUP
El corrent cupaire considera que com no s'han encarat les contradiccions internes,
en algunes decisions s'ha actuat contra els fonaments històrics de l'independentisme
elMon, 16-06-2016

Parlamentaris estonians creen un grup de suport a la independència de Catalunya
Representants del govern català han viatjat a Estònia per reunir-s'hi
VilaWeb, 15-06-2016

La renúncia d’Iglesias al referèndum com a línia vermella arriba a Europa
Ho explica Raül Romeva en una entrevista a 'Die Zeit', on també diu que "no ens podem fiar" de Podemos
directe!cat, 16-06-2016

La banda dels quatre
«Aquesta invisibilització recurrent dels nacionalistes perifèrics no té gens de sentit en termes aritmètics ni polítics, especialment en aquestes eleccions»
VilaWeb, 15-06-2016 - Vicent Partal

Más que dudas
La derecha española está unida por una fe nacionalista y reaccionaria, un españolismo tan exaltado como acomplejado e ignorante. Ese carburante ideológico le permite a la derecha seguir movilizada y apoyando a "su"partido haga lo que haga.
El componente crítico que aportó siempre la izquierda es esencial para una sociedad decente, no puede ser sustituido por un discurso político que implica la sumisión a las directrices de un líder carismático, telegénico o de un grupo
eldiario, 15-06-2016 - Suso de Toro

Traieu els bastons de les rodes
«Estic molt sorprès, negativament, per l'agressivitat que exhibeix en aquesta campanya Convergència, i molt concretament el cap de llista, Francesc Homs»
VilaWeb, 16-06-2016 - Vicent Partal

Carta íntegra dels membres dimissionaris de la CUP
La tensa situació actual de l'organització i el context polític i social que vivim obliga una part del Secretariat Nacional a prendre una decisió difícil però necessària per garantir que la CUP torni a ser un projecte netament democràtic, transparent i assembleari
VilaWeb, 17-06-2016

Puigdemont: "La greu irresponsabilitat dels polítics espanyols perjudica l'economia"
Entrevista al president de la Generalitat, que ha presidit l'acte de lliurament dels Premis Cambra 2016, organitzat per Cambra de Terrassa a Sant Cugat
elMon, 17-06-2016

diumenge, 19 de juny del 2016

OPINIÓ: 'Un dia a la colònia', per Alfons Carreras

Surto de la feina i em planto a l’andana del tren que va a Barcelona estació de França. Avui hi ha vaga de maquinistes. No es nota gaire. El tren arriba quan vol com un dia qualsevol. La megafonia anuncia que la megafonia va malament! Un xic d’humor va bé. Estem tan domesticats que l’andana es va omplint i el murmuri de gent xerrant va pujant i ningú s’inquieta, aparentment. Sempre acaba passant un tren o altre! Algun dia reaccionarem?

Ens queixem molt perquè ens retallen els sous, però quan les retallades es fan sobre els serveis que paguem llavors sí que paguem nosaltres, som mesells. Súbdits domesticats. I els responsables... anar tirant pilotes fora posant cara de ciment armat, oi Sra. Pastor? Ara sí?, ara va de debò?, per enèsima vegada?...

'La culpa és dels lladres de coure', diu el Sr. Fernández Díaz amb cara de ceràmica. Les bandes de lladres organitzats que roben cabals públics no hi tenen res a veure.

El tren ja s'arrossega pel túnel del Passeig de Gràcia. Avui em toca recollir el vot per correu. L’oficina de correus a vessar de ciutadans de bona fe, uns per demanar el vot, altres per recollir-lo com jo i altres per votar. Certificats i papers per omplir que la gent gran no sap ni per on començar, aglomeració, calor i pocs seients.

Som al segle XXI? Som a l’era digital? No ho sembla. Quan ens desempallegarem d’aquest estat burocratitzat, injust, insensible amb els problemes de la gent i corrupte?

No som una colònia però ens tracten a tots com a súbdits de segona, a tots, independentistes, unionistes i “tantmefotistes”. Fins quan?

Alfons Carreras 
HGxI

dissabte, 18 de juny del 2016

OPINIÓ: 'Podem o no podem?', per Rosa Bover

Ja ha començat “oficialment” la campanya electoral i per poder guanyar n’hi ha que fan equilibris de tota mena...  

Dissabte passat  el senyor Iglesias al Passeig de Lluís Companys de Barcelona (ple de gom a gom, per cert) va proclamar als quatre vents: “No volem que marxeu, però respectarem el vostre dret a decidir”. El dilluns següent -només havien passat dos dies- el mateix Pablo Iglesias, en el debat televisiu retransmès per TVE, La Sexta, Antena 3 i Telecinco ja va començar a festejar el partit de Pedro Sánchez i va dir que el referèndum de Catalunya NO seria una línia vermella per poder formar govern amb el PSOE. 




Si algú encara creia que des de Madrid, en cas de canvi de majories al Congrés, ens donarien un cop de mà per tirar endavant el tan esperat referèndum, ja se’n pot oblidar. I per si algú encara pensa que en Comú Podem insistirà en la celebració d’aquest acte democràtic, que es posi molt tranquil. Els de Comú Podem estan lligats de mans i peus pel ja conegut “centralisme de Madrid” i si no se’n van sortir quan volien fer grup propi al Congrés, de debò algú pot creure a aquestes alçades que aquest referèndum es farà?

I si no mireu la propaganda del partit que a Catalunya encapçala en Xavier Domènech. En el capítol que parla del referèndum hi diu clarament:” Volem decidir el nostre futur en fraternitat amb la resta de pobles veïns”. Tots sabem quins són aquests pobles veïns i, francament, dubto que el referèndum de Catalunya sigui cap prioritat. Els objectius del CANVI potser són clars, però el referèndum, no siguem il·lusos, no està entre els seus objectius. 


Rosa Bover
HGxI

divendres, 17 de juny del 2016

OPINIÓ: 'El no de Podemos', per Alfons Carreras


El fet que un partit d’àmbit espanyol, partidari del NO a la independència, defensés un referèndum a Catalunya pensava que significava un avenç important en la política espanyola, però després de les declaracions del Sr. Pablo Iglesias en el debat a quatre, crec que simplement és una estratègia pròpia de la vella política




Arran d’això el Sr. Domènech ha volgut donar un cop de puny sobre la taula i en un míting ha reiterat la voluntat de defensar el referèndum i ha afegit algunes coses més:

Primera: “si governem farem el referèndum”. 
  • Les probabilitats que puguin governar en solitari a Espanya són molt petites, per no dir nul·les i, si ho fan amb coalició amb el PSOE, adéu referèndum. Això de prometre una cosa posant-hi un condicional quasi impossible està ja molt gastat. 

Segona: ha retret a CDC i a ERC que estiguin seduint a En Comú Podem per afegir-se al procés sobiranista.

  • Sr Domènech, això és política, vostè també intenta festejar els independentistes, des del meu punt de vista amb enganys, utilitzant el dret a decidir, la sobirania i la justícia social ben combinats sense que els electors sàpiguen ben bé a que es refereix exactament. 

Tercera: diu que la proposta independentista és excloent.

  • Utilitzant aquest argument vostè s’acosta a les tesis dels partits unionistes, recordem l’expressió “nacionalisme excloent” que han fet servir PP i C’s. Els independentistes que tenim una certa edat ja fa temps que ens sentim exclosos d’Espanya. 

En definitiva que aquesta nova política que fa En Comú Podem comença a semblar-se a la vella a mesura que es va acostant a la possibilitat d’accedir al govern d’Espanya. Cada cop s’assemblen més al PSC de fa uns anys i és per això que a l’ajuntament de Barcelona ja van de bracet amb aquells que fa poc anomenaven màfia, i aquí diuen una cosa i més enllà una de ben diferent

Ai!, que ràpid s’esfumen les proclames de llibertat i justícia fetes des de la més pura demagògia populista quan es toca poder!

Alfons Carreras
HGxI

dijous, 16 de juny del 2016

OPINIÓ: PURS I IMMACULATS, per Joan Xuriach

Són aquells i aquelles que no tenen imperfeccions, cap taca.

Els qui sentencien què és racisme o qui és casta. 
Els patriotes espanyols ‘plurinacionals’. 
Els qui homenatgen la República un cop a l’any però no la reclamen. 
Els qui no tenen cap iniciativa per Catalunya
Els qui protesten encerclant La Caixa, que és qui els hi finança els crèdits. 
Els qui no reconeixen autoritat a la Presidenta del Parlament.
Els qui defensen el corredor ’Madriterrani’
Els qui critiquen el procés i ja els hi va bé seguir donant voltes a la sínia.
Els qui es gasten un dineral amb avets a pedals. 
Els qui prometen en campanya 30 escoles bressol i no en faran ni 10. 
Els qui ni units poden. 
Els qui donen l’atenció domiciliària a Barcelona a Florentino i Sacyr
Els qui s’amaguen el primer cognom. 
Els qui no aturen els desnonaments
Els qui traslladen els conflictes als veïns. 
Els qui pacten amb qui van dir que no pactarien mai i reviuen la “ciutat morta”

Nosaltres, els humils impurs, continuarem amb la nostra pacífica revolució fins a assolir la República Catalana Lliure. Qui vulgui deixar el saló i sortir al carrer serà benvingut. 

Ja ho va escriure en Vicent Andrés Estellés:

“No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.”


Joan Xuriach
HGxI

dilluns, 13 de juny del 2016

Recull setmanal de premsa


Ep, indepes, en Domènech votarà no
Catalunya en temps de sedició: resum de set dies entre l’agressió i la resistència.
directe!cat, 04-06-2016

Quin ha de ser el paper d'Artur Mas? Tretze respostes
La mateixa varietat de respostes i matisos dels interrogats desmenteix altres simplificacions malicioses o prejudicis distorsionadors.
elNacional, 05-06-2016

Antonio Baños és partidari de l’aprovació del pressupost
'La contrapartida de fons al cap del Mas era l'aprovació del pressuposs. Si Mas ja no hi és, sembla lògic que Junts pel Sí reclami la contrapart al seu gest', diu en un article al diari El Món
VilaWeb, 05-06-2016

Una riuada multitudinària reclama l’atenció de Brussel·les per a frenar el Pla Hidrològic de l’Ebre
Massiva presència de la gent de les Terres de l'Ebre i d'entitats de la societat civil com l'ANC, que ha mobilitzat moltes assemblees territorials
VilaWeb, 05-06-2016

Importants «think tanks» europeus veuen molt probable la independència catalana
L’alemany Kai-Olaf Lang afirma a Salzburg que una Catalunya sobirana seria ben acollida a Europa Frank Schausberger, destacat dirigent democristià austríac, creu que un nou estat català és “inevitable”
NacioDigital, 05-06-2016

Aturats en el camí per trobar la majoria'
Quan parlem de pressupostos, parlem de dues coses. Primer dels números. Però la segona cosa de què parlem és de filosofia política, de governar, i en el cas de Catalunya, de procés.
ara, 04-06-2016 - Antoni Bassas

Benvolgut president
Carta oberta al president de la Generalitat, Carles Puigdemont
VilaWeb, 05-06-2016 - Andreu Barnils

Cartes creuades: els catalans necessiteu tranquil·litzar-vos
Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb s'escriuen una carta en els seus respectius diaris
VilaWeb, 05-06-2016 - Martxelo Otamendi - Vicent Partal

Quins països s’han independitzat amb un RUI? Podria funcionar també a Catalunya?
El referèndum unilateral és l'opció preferida en les independències recents a Europa
VilaWeb, 11-06-2016

Podemos ignora el Corredor Mediterrani i ressuscita l'eix aragonès
El programa electoral de Podemos per a les eleccions generals del 26 de juny gira l'esquena al Corredor Mediterrani, i aposta, en canvi, per desenvolupar l'eix ferroviari del Pirineu aragonès.
directe!cat, 11-06-2016 - enllaç al programa

Puigdemont abona el debat del RUI: "És tècnicament possible"
El RUI no només ha donat vida a la campanya. També ha activat les xarxes on han aparegut opinions per a tots els gustos.
elNacional, 11-06-2016

Els meus dubtes sobre el RUI
Al setembre la situació pot tornar a fer un tomb molt notable, si els partits catalans són capaços de presentar una proposta endreçada i clara sobre com fer un referèndum i sobre què fer si es guanya
Vicent Partal. Editorial Vilaweb 12.06.2016

Paluzie: ‘Un referèndum unilateral es podria fer la primavera del 2017’
Entrevista a la degana de la facultat d'Economia i Empresa de la UB, partidària de separar la decisió sobre la independència del debat sobre la constitució
Paluzie, Vilaweb 13.06.2017

diumenge, 12 de juny del 2016

OPINIÓ: "No li canteu les exèquies", per Gemma Cerezo Pomariega

L’oposició i el govern de l’estat espanyol ja s’estan fregant les mans i celebrant que el procés és mort. Que no vagin tan de pressa, que el procés encara té bona salut. 

També van dir que si Artur Mas no hi era, tot s’hauria acabat, i és ben clar que es van equivocar de mig a mig. Ara l’ensopegada amb els pressupostos els torna a envalentir. 

Il·lusos! No s’adonen que el procés no és Artur Mas, ni Oriol Junqueras, ni Convergència, ni els pressupostos... No, el procés som nosaltres. Som nosaltres els que ens posem davant dels polítics quan cal per esperonar-los a avançar, som nosaltres els que, si cau aquest govern, amb els nostres vots n’escollirem un altre que continuï la feina, som nosaltres els que vetllem pel procés i no el deixarem morir.

Ja sabíem, quan vam començar, que trobaríem molts esculls pel camí, començant pel govern de Madrid; que molts partits catalans, de manera més o menys encoberta, ens posarien bastons a les rodes. Però el procés està ben viu, encara que alguns ja li cantin les exèquies.

 

GEMMA CEREZO PUMARIEGA
HGxI 


Podeu veure aquest escrit publicat a "Cartes a la directora" del diari ARA, (darrera carta)

dissabte, 11 de juny del 2016

OPINIÓ: "L’ou de la serp", per Joan Xuriach

La despietada fredor del capitalisme i la dictadura dels mercats han creat el caldo de cultiu necessari per a l’aparició, a Europa, de líders messiànics que garanteixen la protecció dels ‘seus’ en contra de la dels ‘altres’. 

L’atur (sobre tot el juvenil), les mentides dels partits tradicionals, la desaparició de l’autèntica socialdemocràcia (Olof Palme fou assassinat el 1986), l’evasió de capitals, les deslocalitzacions, els desnonaments, la impunitat de la corrupció i la negativa dels governs europeus a acollir refugiats que escapen de guerres que, en certa manera, ells mateixos (els governs) han provocat o permès, desconcerta, oprimeix i divideix la ciutadania fent-la molt més vulnerable a la por i, en conseqüència, a l’apatia, la intolerància i la insolidaritat. 

La societat esdevé un ramat d’ovelles sense rumb, fàcilment controlables i guiades pel ‘pastor’ de torn. 

A l’Estat espanyol, no ha aparegut res de nou pel que fa a l’extrema dreta perquè sempre hi ha estat present i gaudint de total impunitat, tot i que electoralment han tingut presències testimonials i anecdòtiques perquè el gruix dels seus seguidors voten habitualment PP i ara també Ciudadanos

Durant la República de Weimar, l’any 1923, el periodista barceloní Eugeni Xammar publicava una suposada entrevista a Adolf Hitler on explicava com s’estava covant el que ell va anomenar “l’ou de la serp”.

Joan Xuriach

HGxI

dimecres, 8 de juny del 2016

OPINIÓ: Presoners dels seus prejudicis

Reflexions després de llegir l’entrevista al Sr. Manuel Delgado



El Sr. Manuel Delgado, en una entrevista a Vilaweb explica els motius pels quals ell i altres persones independentistes votaran En comú Podem.


Quan se li demana que n’expliqui els motius es mou en l’ambivalència usual dels partits que, segons la meva opinió, estan en contra de la independència de Catalunya; ja estarien ben contents que no es fes mai cap referèndum, encara que diuen que el defensen i, si es fes, els agradaria que sortís un no com una casa; però no es poden alinear de cap manera amb la dreta espanyolista amb la qual estan gairebé d’acord en aquest aspecte. D’aquí ve l’ambigüitat.


Però en dos aspectes es mostra clar.


Seguir llegint... 

Es tracta d'un article publicat per Teresa Calveras  al seu Blog: "ESPAI PER COMPARTIR"