Després de posar-se les mans al cap quan a Catalunya va sortir la coalició de JxSí argumentant que on s’havia vist que anessin junts partits de dretes i d’esquerres, que com s’ho farien per governar, etc, ara va i els volen imitar. I per què?
Aquí aquesta barreja d’ideologies sota les mateixes sigles tenia un sentit: per damunt dels interessos de partit hi havia un objectiu comú que era portar el Procés endavant, per això, encara que amb reticències, la CUP també els recolza. Però, i allà? Quin altre objectiu superior poden tenir que no sigui fer rutllar el país de manera que la ciutadania en surti més beneficiada?
I els partits que el senyor Rajoy vol ajuntar segur que aplicarien polítiques ben diferents, almenys això ens van fer veure durant la campanya. Vull creure que van de bona fe i que les fórmules que cada u proposa són les que pensa que són millors; fer política, si no es té majoria absoluta, és defensar cada u les seves idees fins a arribar a un consens; a què treu cap, ara, renunciar als propis convenciments només per tenir un president investit? Qui farà el paper d’oposició posant el contrapunt a les decisions del govern?
Podríem pensar que tot ho fan per continuar enganxats a la poltrona, que segur que també hi influeix, però jo crec que van més enllà; sí que tenen un objectiu comú, encara que no el vulguin reconèixer: han de solucionar el problema de Catalunya. Tenen una patata calenta damunt la taula que ningú vol tocar per por de cremar-se, per això volen fer un front comú, per veure si fent pinya la fan desaparèixer. No han entès res; el problema de Catalunya se soluciona parlant, i si es neguen al diàleg el problema no s’arreglarà per més aliances nacionals que facin.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
