OPINIÓ: "La unitat d’Espanya ", per Salvi Pardàs

Sempre m’ha meravellat la capacitat dels espanyols de defensar una idea, per tots els mitjans, per més que els segles hagin demostrat la seva absoluta inviabilitat. Em refereixo a la unidad de España, bé suprem de l’espanyolisme, sia de dretes o d’esquerres.

És clar, d’“unitats” n’hi ha moltes: les que es desitgen (com quan et cases), les que interessen (com quan muntes un negoci amb un soci) o aquelles que et venen imposades i que les has d’entomar com puguis. 

És ben cert que, ara per ara, la “unitat” que ens ofereix Espanya ni la desitgem, ni ens interessa, ni estem disposats a sotmetre’ns-hi. El cas és que Espanya continua aferrada a un projecte que només ha portat maldecaps a tothom. Pitjor encara, en nom de la unidad de España es va justificar un alçament militar, una guerra civil i quaranta anys de dictadura. 

I avui què? Doncs que Espanya continua fidel a la tradició i pobre del català que no vulgui ser espanyol, monàrquic, ni jurar la Constitució, que ja pot comprar un bitllet d’avió a Brussel·les, Suïssa o Escòcia si no vol acabar engarjolat.


Salvi Pardàs Sunyer
HGxInd