Manel Pardo: “Animem els barcelonins a anar cap al sud o el nord del país”

MANEL PARDO  COORDINADOR DE LA VIA CATALANA A LA CIUTAT DE BARCELONA

“Animem els barcelonins a anar cap al sud o el nord del país”

“S'hi hagi apuntat o no, tothom entrarà a la cadena”

“No hem de caure en la provocació d'altres manifestacions”

21/08/13 02:00 - BARCELONA - SERGI PICAZO

Manel Pardo, amb una samarreta per córrer de l'ANC Foto: JOSEP LOSADA.

1

Notícies relacionades

• Via de la concòrdia

Canals relacionats

• Canal: Entrevistes
• Canal: Via Catalana

Manel Pardo, vicepresident de la Plataforma Pro Seleccions Esportives, és l'encarregat de gestionar la cadena humana a la ciutat de Barcelona, entre Sant Adrià de Besòs i l'Hospitalet de Llobregat.

Quanta gent hi ha inscrita?

Més de 30.000 persones ja s'hi han apuntat. Tots els trams de la ciutat estan plens. Les inscripcions a través del web a la part barcelonina de la cadena estan tancades des de fa un mes.

Barcelona no té problema per falta de gent. Per excés en té?

Hi haurà molta més gent de la que correspondria. Animem els barcelonins a ocupar trams de la cadena que avui no estan tan plens al sud o al nord de Catalunya. Però els que no puguin marxar poden venir igualment. S'hi hagi apuntat o no, tothom entrarà a la cadena.

Què faran si en un tram que necessita 200 persones se n'hi presenten un miler?

Sabem que en alguns trams, com ara el passeig de Gràcia i el centre de la ciutat, difícilment es visualitzarà com una cadena, i es convertirà més aviat en una concentració. Demanem que la gent sigui imaginativa: es poden muntar diverses cadenes en paral·lel, es poden fer ramals per altres carrers... El que no farem és impedir que ningú hi participi. Animem tothom a venir. L'objectiu és que siguem com més gent millor. Que ningú pensi que ja està ple i que és millor quedar-se a casa.

A quina hora recomanen estar col·locats al tram per evitar col·lapses circulatoris?

A les quatre de la tarda. En molts casos, la convocatòria és a la vorera i, quan comenci la cadena, poden baixar a la calçada. L'inici oficial és a les 17.14 h. La circulació a tots els trams de Barcelona, és a dir, a pràcticament la meitat de la ciutat, es tancarà entre les 16.45 i les 18 h. Només passaran els cotxes d'emergència. Serà una hora i quart sense circulació: això no havia passat mai a Barcelona. En les curses populars van corrent i van obrint i tallant els carrers, i en les manifestacions només es talla una zona. Aquí tallarem quasi tota la ciutat al mateix temps.

Preocupa l'acte antiindependentista a la Sagrada Família?

No. Això espero que sigui controlable pels Mossos d'Esquadra i els voluntaris. Nosaltres no hem de caure en la provocació. Ells buscaran la imatge de la confrontació. Espero que hi hagi una distància física entre el recorregut de la cadena i qualsevol altra manifestació. L'única cosa que em preocupa és que la cadena vagi bé i no hi hagi cap problema de salut.

Darrera actualització ( Dimecres, 21 d'agost del 2013 02:00 )El Punt-Avui

Assaig de la cadena humana a Sants. 30 d’agost

Més info.

Jo hi seré! 20A. Enllacem Gràcia

La gent de l'ANC-Gràcia conjuntament amb la Fundació de la Festa Major de Gràcia i amb el suport de moltes entitats i comissions de carrer de la Vila, aquest proper dimarts 20 d'agost, a les 19h, convoquem l'assaig gracienc de cadena humana. 

Serà la cadena de les places. 

Més informació al nostre web: 
http://gracia.assemblea.cat/activitat...

A les xarxes fem servir aquestes etiquetes: #EnllacemGràcia #FemVia #ViaCatalana.

Cadenes humanes per la Diada a tot el món

Aquest #11s2013 seràs fora de Catalunya i vols formar part de la #ViaCatalana cap a la independència. No pateixis! Pots participar i inscriure't a les diferents cadenes humanes internacionals coordinades per Catalan Assembly. Per més info, consulta la seva pàgina web: http://ow.ly/nj3xm [Imatge: El Punt Avui]

Estelada d'espelmes a Barcelona

L'esdeveniment a Facebook.

UNA ALTRA DIADA EXPECTANT EN PORTES

Benvolguts companys:

Els mesos passen ràpid i el procés cap a la sobirania de Catalunya no té aturador. No sembla que hagi transcorregut un any d'ençà que l’1 de setembre de l’any passat a HGxI vam començar a treballar de valent col·laborant perquè la Diada fos multitudinària i un gran èxit, com ho va ser. 
 
I no hem parat. Hem de continuar treballant, si cal, amb més intensitat fins que el nostre somni sigui realitat.

L'any passat, aprofitant l'excepcional oportunitat que ens oferia la Festa Major d’Horta, els pocs voluntaris que érem vam fer molta feina i no hem de tenir cap dubte que la nostra aportació va ser prou profitosa. 
 
Enguany tenim una nova oportunitat per continuar expandint els nostres punts de vista que sens dubte ens permetrà sumar nous partidaris a favor de la nostra causa: Catalunya nou estat d’Europa.
 
Aprofitarem la gran presència d’assistents als diferents actes de la Festa Major per afegir més participants a la Via Catalana, aconseguir més signatures pel Dret de Petició, alhora que parlarem amb els passavolants, tants com ens sigui possible.

Com veureu en el calendari del web d'HGxI, a banda de la previsió del repartiment de flyers pels dos primers dies de setembre, les d’activitats estan centrades en la setmana de la Festa Major, amb guinguetes i quioscos cada dia amb força varietat d’horaris.

La vostra participació és absolutament imprescindible. No cal dir-vos que si no podem comptar amb el mínim de persones que necessita cada activitat, les haurem de cancel·lar. 
 
Atesa la gran quantitat d’assistents als actes que s'organitzaran, caldrà un mínim de sis persones per cada activitat que organitzem nosaltres. Aquest mínim es duplicarà els dos dies que se'n facin dues de simultànies o hi hagi activitat al matí i a la tarda.

Des d’Extensió d’HGxI, demano la vostra col·laboració a tots els membres de la nostra AT, per ajudar que l’objectiu final, Catalunya nou estat d’Europa, esdevingui un gran èxit i sigui inqüestionable. 
 
En el moment actual, en el qual es troba el procés de transició del nostre país cap a la llibertat, ningú que desitgi de veritat que Catalunya esdevingui un país independent pot mantenir-se al marge contemplant el paisatge des de casa mentre uns pocs fan allò que el país necessita.

Busca tota la informació al calendari del web d'HGxI.

Bona Feina i Bona Festa Major d’Horta 2013.

Enric Sánchez Torres

Deu bones raons per a parlar sempre en català

"Una llengua no mor perquè els que no la saben no l’aprenen. Una llengua mor perquè els que la saben no la parlen" Mikel Laboa

En Jordi Sedó (filòleg, sociolingüista i mestre) en un article plublicat a llengua nacional i que aquí reproduïm en part ens dóna 10 bones raons per parlar sempre en català.

1. El català és la llengua pròpia d’aquest territori i el castellà no; i, com que, a més, la immensa majoria l’entén, a priori, no hi ha cap motiu per a renunciar-hi davant d’algú que no el parla.

2. De mil vegades en què algú manté el català en una conversa amb algú que parla en castellà, n’hi ha força en què acaben parlant tots dos en català i ben poques —potser cap ni una— en què el primer es vegi obligat a canviar, perquè l’altre no l’entén. I quan passa, no vol dir necessàriament que hagi de parlar en castellà, sinó potser, simplement, més a poc a poc o escollint les paraules amb compte.

3. No hi ha cap llengua que sigui ofensiva: ni el català, ni el castellà, ni el francès, ni l’italià, ni cap altra llengua. Per tant, és una arbitrarietat sense fonament considerar de mala educació parlar el català en qualsevol situació. I, amb més raó encara, al territori on és llengua pròpia...! En canvi, a parer meu, sí que constitueix una desconsideració majúscula no haver fet ni tan sols l’esforç d’entendre’l després d’un cert temps de viure aquí, sobretot, sabent que molts catalans som especialment sensibles a aquesta qüestió.

4. Les llengües, doncs, no ofenen. Al contrari, faciliten la comunicació entre els éssers humans. Els qui ofenen, en tot cas, són aquells que d’una manera o d’una altra, ens volen fer parlar, tant sí com no, en una llengua en què no ens sentim còmodes i que, casualment —ves per on...!—, és la seva.

Si no comencem per generalitzar la conversa bilingüe, no hi haurà manera de salvar el català; i com més persones ens mantinguem en l’ús de la nostra llengua davant d’algú que ens parla castellà, menys temps trigarem a deixar de veure aquesta actitud com una provocació. Per cert, com és que el qui apareix com a provocador és el qui manté el català i no, en canvi, el qui manté el castellà? Us heu aturat a pensar-hi...?

5. Si no fem la llengua necessària, qui carall hauria de voler aprendre-la?: si qui només parla castellà sent a parlar només castellà, per què ha de tenir cap interès a aprendre una altra llengua si li serà del tot inútil? Plantegeu-vos-ho: heu sentit mai el desig irreprimible de posar-vos a aprendre l’eslovac o el maltès? No...? Serà potser perquè ningú no se us adreça mai en eslovac ni en maltès i no us cal saber-ne...? Doncs és això.

6. Si un ciutadà de procedència forana aconsegueix tenir interès a aprendre la llengua —que ja serà molt—, bé haurà de tenir algú amb qui practicar-la...; bé haurà de tenir algú que li faci de model...; bé haurà de tenir referents que li permetin copsar els seus avenços i les seves dificultats... Si parlem en castellà a tots els qui no són catalanoparlants d’origen, dificultem molt l’aprenentatge dels qui voldrien integrar-se lingüísticament. És això el que volem? Una llengua per a nosaltres sols?

7. És extraordinàriament important mantenir el català per solidaritat amb les persones que són d’altres indrets. Sí: per solidaritat. Perquè tenen tot el dret de conèixer la llengua de la terra que els acull, tot el dret de no haver de competir en inferioritat de condicions amb els autòctons, i tot el dret de no sentir-se permanentment forans. Si hi ha qui veu demagògia en aquest plantejament —que ja m’ho han dit en alguna ocasió— que comenci a pensar si no deu ser perquè ell mateix no considera el català una llengua tan valuosa com el castellà o el francès i que llegar-la a algú altre sigui fer-li un bé... I que revisi la seva noció de llengua nacional...

8. I cal mantenir el català també per respecte als nouvinguts. Sí, per respecte a aquells que encara no han après la llengua i per respecte als que ja l’han apresa. Als primers, perquè parlar-los en castellà és com dir-los: “No et crec capaç de fer el que he fet jo, que he après dues llengües”. I més: “I encara que en fossis capaç, jo no t’hi penso pas ajudar, perquè no et vull dels meus: ets de fora, i de fora t’has de sentir tota la vida”. Als segons, perquè parlar-los en castellà representa fer inútil el seu esforç d’haver après català i, per tant, tractar-los de passerells per haver esmerçat temps i energia per a no res: si, total, no han de poder usar-lo amb ningú...!

9. Cada vegada que fem servir el castellà, perdem una ocasió de fer servir el català i, per tant, d’augmentar-ne l’ús; i això representa donar arguments als qui diuen que el català no és necessari perquè és una llengua minoritària; que en castellà tothom s’entén; que als catalans no ens fa res parlar en castellà perquè també és la nostra llengua, com a espanyols que som; i moltes altres barbaritats que els mateixos catalans contribuïm a mantenir ben vives amb aquesta nefasta actitud lingüística tan dimissionària que ens caracteritza com a poble.

10. Per als catalans, la llengua ha estat sempre l’eix vertebrador del país, la punta de l’iceberg, allò que ens identifica com a poble i allò que ens cohesiona. O, almenys, així ha estat fins ara; Ja veurem què passarà d’ara endavant si continuem amb aquest suïcidi lingüístic col·lectiu que la sociolingüística anomena norma de convergència i la nostra acomplexada societat, bona educació...
    
    Font: http://www.llenguanacional.cat/tre/post.php?post_id=18&idArea=2&idioma=1  
    

    

30.000 voluntaris ja treballen per l'èxit de la Via Catalana

Unes 5.000 persones tindran responsabilitat directa en el control de la cadena, però se'n mobilitzen unes 30.000 a tot el país similitud Durant les Olimpíades, prop de 35.000 ciutadans van fer tasques de voluntariat

16/08/13 02:00 - BARCELONA - DAVID BRUGUÉ

L'assaig de Palamós d'ahir Foto: GIL COSTA.

12

Canals relacionats

• Canal: Via Catalana

No es tracta només que es necessitin mig milió de persones per cobrir els 400 quilòmetres que hi ha entre Alcanar i el Pertús. Això ja va sortint i quan falta un mes per a la Via Catalana per a la Independència, ja s'han superat amb escreix els 300.000 inscrits. El gran problema és la logística que suposa muntar una moguda com aquesta, garantir la seguretat de les persones, organitzar la gent i que no hi hagi problemes. Per aquest motiu, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha creat un dispositiu de voluntaris que seran els encarregats de controlar que tot surti com s'ha previst. Al capdavant hi ha Ignasi Termes i Ferran Civit, com a coordinadors nacionals. D'ells depenen sis coordinadors regionals i, d'aquests, els comarcals. L'escala continua amb 86 coordinadors locals, un per cadascun dels municipis que unirà la cadena. En total s'han creat 800 equips de quatre persones encarregades de controlar cada tram de 500 metres. Cada equip l'integraran un responsable o cap d'equip, un fotògraf i dos voluntaris més. És a dir, en la gestió directa de l'organització de la cadena el dia 11 de Setembre hi tindran responsabilitat directa uns 5.000 voluntaris.

Però segons Civit, el nombre de voluntaris –que no d'inscrits– va molt més enllà, ja que també hi ha els voluntaris que han estat encarregats de coordinar tota la logística des de les agrupacions locals de tot el país. Aquests, entre altres coses, s'encarreguen de la preparació per al trasllat de persones. Per exemple, la cadena no passa per les terres de Lleida, però hi ha moltes persones que s'han inscrit a Via Catalana des d'aquesta zona. Els voluntaris dels municipis són els que s'han fet responsables de temes logístics, com ara el lloguer dels autobusos per poder traslladar aquestes persones cap als trams als quals han estat adjudicats. I és que es creu que almenys es llogaran cap a 1.500 autocars, i en cadascun hi haurà un voluntari responsable. Tot aquest moviment fa que la xifra total de voluntaris, segons el coordinador nacional, s'acosti a les 30.000 persones.

Un altre element a tenir en compte és la ciutat de Barcelona per arribar a aquesta xifra. Es preveu que hi haurà molta gent a la capital, i per tant, amb l'equip de quatre persones, que és l'habitual als altres trams del país, no se'n fa prou. Per això, com a mínim hi haurà un voluntari més per cruïlla. “Un tram que passi per una illa de tres cruïlles de l'Eixample, per exemple, necessita més efectius que no pas en un poble amb un volum d'habitants molt menor”, exemplifica Civit.

Els voluntaris estaran convenientment uniformats amb una armilla perquè la gent s'hi pugui dirigir en cas de necessitat. Però el lema Organització a l'esquena serà tot el que els distingirà. És a dir, no hi haurà cap uniforme específic, com en altres esdeveniments massius.

Com en els Jocs Olímpics

“El que s'està movent aquest estiu a Catalunya és impressionant. Una feina de dimensions descomunals que seria impossible de portar a terme sense la implicació de la ciutadania”, raona Civit. I té raó. Si es fa una comparativa de les persones que arriba a mobilitzar la Via Catalana només pel que fa a voluntaris, és comparable als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Per a les Olimpíades es van presentar uns 60.000 voluntaris de totes les zones de l'Estat espanyol quan tot just s'havia presentat la candidatura. Quan es va triar la ciutat com a seu, aquesta xifra va pujar fins a les 102.000. Es va fer un procés de selecció durant el qual es van acabar triant 35.000 persones i 15.000 més per als Jocs Paralímpics. La diferència, recorda Civit, és que el pressupost era molt diferent, incomparable amb el de la Via Catalana. Assevera que se'ls va fer un pla de formació, se'ls donaven dietes i uniformes. En canvi, amb la cadena, tothom qui s'hi ha involucrat ho fa de manera altruista.

L'organització ha estat parlant amb els cossos de seguretat (policies locals, bombers i Mossos d'Esquadra) perquè col·laborin amb el dispositiu. “Nosaltres el que hem fet és posar-nos a les seves ordres, ja que el volum de persones i vehicles que es mourà és molt gran”, conclou.

LES XIFRES

1.500

autobusos

es llogaran per traslladar gent de zones per on no passa la cadena fins als trams que els pertoca.

30.000

persones voluntàries

es preveu que participen amb responsabilitats en l'organització de la cadena humana.

Assajos a dojo, i els que es faran!

Durant els caps de setmana d'estiu es multipliquen els assajos de cadenes humanes al país com
a preparació de la que es farà per la diada i, enguany, coincidint amb el pont de Santa Maria,
encara més. Dimecres se'n van fer a la Bisbal d'Empordà i a l'Escala, recorrent els nuclis
antics d'aquestes poblacions. Ahir va ser el torn de Bonastre i Palamós. En aquest darrer municipi
va ser especialment espectacular perquè es va fer a peu de platja, en ple dia, anant des de la zona
del port fins a gairebé Torre Valentina. De cara al cap de setmana s'ha previst fer més assajos,
dissabte, a Sant Feliu de Guíxols, Flix i Prada de Conflent –coincidint amb la celebració de la
Universitat Catalana d'Estiu–. Diumenge, en canvi, ja no es faran assajos, sinó que es faran
cadenes reals, però a nivell internacional. Seran a Curitiba i Rio de Janeiro, totes dues ciutats
del Brasil.

Abans no acabi el mes també es faran els assajos de les festes de Gràcia de Barcelona,
Granollers, Gandesa, Taradell o Girona. I en el terreny mundial, a llocs com ara Los Angeles,
Edimburg, Berlín, Nova York, Mèxic DF, Buenos Aires o Zuric.

Font: El Punt-Avui

Quatre dies d'Estelània a Gràcia

La fira de productes independentistes Estelània se celebra per primer cop a Barcelona en el marc de la Festa Major de Gràcia. A més, després de 10 edicions arreu de Catalunya, la cita gracienca tindrà de forma excepcional, quatre dies de durada, començant aquest dijous,15 d'agost i fins al diumenge, 18 d'agost.

Llegiu-ne més.

Ja tenim disponible el pack Via Catalana

Benvolguts/benvolgudes,

Ja disposem dels packs de la Via Catalana que inclouen samarreta, banderola i adhesiu per al cotxe. Tenim les talles S, M, L, XL i XXL. També n'hi ha per a nen.

A qui li interessi la seva adquisició, contacteu al correu:

ANChortaguinardo@gmail.com

Recordar-vos que resta oberta la possibilitat d'anar a completar la cadena cap al sud. És molt important que fem l'esforç d'anar-hi. 

https://docs.google.com/forms/d/1vKbBjT-dSTLWxponAs1g8RnVYMEbwAfDsHwMvoVWHXk/viewform

Fem Via!!!!!!

Constitució espanyola i el dret d'autodeterminació

Avui us mostrem un article d'en Sergi Castañé López sobre la Constitució espanyola i el dret d'autodeterminació. 

És tracta d'un article ben fonamentat que ens mostra amb
gran clarividència els arguments que sostenen el nostre dret d'autodeterminació per sobre de la Constitució espanyola.

Llegiu l'article

Núria Bosch destapa el full de ruta del joc brut d’Espanya contra Catalunya

Atacar les institucions i la llengua per trencar la cohesió social, escanyar la Generalitat financerament i finalment oferir quatre xavos i dir que són el pacte fiscal

La catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Núria Bosch en un article al diari ARA titulat “ El joc brut d’Espanya”, explica l’estratègia de l’estat espanyol per anorrear el procés sobiranista a Catalunya.

A falta de tancs, que són difícils de justificar en els temps que corren Espanya ha optat pel joc brut. Bosch explica quins són els blancs i els objectius i la finalitat última i també quina és l’alternativa:

"L'única sortida és anar cap a l'estat propi. Alguns diuen que la prioritat és la crisi i que l'independentisme és només una qüestió de sentiments. No és així. Precisament, si la prioritat és la crisi hem d'anar cap a la independència perquè Catalunya esdevingui un estat pròsper, i com més de pressa millor. Així evitarem molt joc brut d'Espanya.” 

+informació

Una moció a favor de la independència de Catalunya al parlament britànic

L'ha presentada un diputat gal·lès, preocupat perquè la constitució espanyola limita el dret de decidir.

Llegiu la notícia

La independència de Catalunya serà beneficiosa per a Espanya

El títol d'aquest post es justifica al final del document Cap a on s'encamina Espanya?

El centre Català de negocis fa una anàlisi documentada i molt visual de "l'enganyòs miracle econòmic espanyol".

Acaba mostrant com "la Catalunya estat sí que és sostenible econòmicament". I conclou que "Només amb un Estat propi Catalunya serà econòmicament viable".

 

Baixeu-vos el document sencer

6. (i darrer) Quin és el paper de l’ANC?

Serà el Parlament de Catalunya mitjançant la Comissió de Peticions donarà tràmit a les peticions que es presentin i notificarà la resposta en el termini de tres mesos des de la seva presentació.


L’ANC es presenta com a dipositària de les butlletes que els ciutadans signin en exercici del seu dret de petició per tal de presentar-les conjuntament al Parlament de Catalunya i a organismes, institucions i tribunals internacionals, i als representants electes del poble de Catalunya.

La recollida es farà per tot Catalunya durant els propers mesos per tal d’aconseguir el major nombre possible de butlletes. 

Els responsables de l’Assemblea Nacional Catalana faran les comprovacions de les dades personals i s’encarregaran d’incorporar-les a un fitxer que restarà sota la protecció de la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades, per tal de poder exercir, si fos el cas, els drets de rectificació o cancel·lació.

Una vegada signada la butlleta se’n lliurarà un comprovant a la persona que la signa i l’original es dipositarà en una urna a fi i efecte que quedi sotmesa a la privacitat esmentada.

+informació

Preparant la Via Catalana i el dret de petició

Com ja sabeu, estem fent activitats del Quiosc a diferents àrees del nostre districte.
Els objectius del Quiosc són:

• Promocionar la Via Catalana

• Exercir el Dret de Petició

• Donar a conèixer l’Assemblea Nacional Catalana amb l’objectiu de captar nous membres i, si és possible, que també facin de voluntaris
  

S’ha de dir que fins ara el resultat és força bo, ja que gairebé s’aconsegueixen unes 50 signatures cada vegada que s'organitza un Quiosc.
El fet d’atreure l’atenció dels passavolants amb el baner i la pancarta, convida la gent a acostar-se al quiosc. Les persones voluntàries que col·laboren faciliten moltíssim la consecució dels objectius.
Es fa molt necessari que informem tothom sobre la Via Catalana. Alguns punts a informar:

• Inscriure-se’n prèviament perquè pugui completar-se tota i no n’hi hagi un sol metre al descobert. Quantes més persones hi hagi enllaçades millor i més evident serà l’èxit.

• Anar vestit de color groc perquè la giga-foto, resultat d'ajuntar les fotos fetes a les persones de cada tram de la cadena, sigui més vistosa.

• Que s’ho prenguin com una festa molt especial i vagin acompanyats d’amics i familiars disposats a gaudir de la festa.

• Dinar no gaire tard per ser als llocs assignats ben d’hora. 

• Les carreteres romandran tancades a partir de les 15:00. a partir d'aquesta hora l’accés als llocs assignats només podrà fer-se a peu.

• Arribar d’hora, molt abans de les 17.14 evitarà embussos, haver de caminar per carretera plenes de cotxes i el col·lapse de les vies.

• I, com a darrera recomanació, anar ben pentinats, maquillats, ,.., per sortir “ben guapos” a la giga-foto.

Veieu al calendari les dates de les properes activitats i del quiosc.

Enviat per l'Enric, l'incasable.

5. No és il·legal la declaració d’independència?

A petició de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia va concloure que una declaració unilateral d’independència no vulnera cap norma aplicable del dret internacional (Opinió consultiva de 26 de juliol de 2010).

Per tant, una de les possibilitats de l’exercici del dret a la lliure determinació dels pobles és mitjançant la declaració unilateral d’independència per part dels representants electes del poble que es vol autodeterminar.

+informació

4. Per què exerceixo el dret de petició?

Per demanar al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques perquè es pugui celebrar, no més tard del 31 de maig de 2014, una consulta democràticament i políticament vinculant en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen, o no, que Catalunya esdevingui un estat independent. 

En cas que això no sigui possible (perquè l’Estat espanyol no ho permeti, ho impedeixi, o ho dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats) es demana que aquesta PETICIÓ sigui entesa com una manifestació lliure d’una voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional, com a molt tard l’11 de setembre de 2014
+informació

3. Con s'exercerceix el dret de petició?

El dret de petició s’exerceix mitjançant un escrit o qualsevol altre mitjà, fins i tot de caràcter electrònic, que permeti acreditar-ne l’autenticitat, on ha de constar la identitat del sol·licitant, la seva nacionalitat, si és estranger, allò que es demana, el destinatari de la petició i un lloc o mitjà per rebre les notificacions. 

La petició ha d’anar signada i els peticionaris poden exigir la confidencialitat de les seves dades. Poden signar-la els ciutadans majors de 16 anys i també els estrangers.
+informació

Catalunya Diu Prou: Sebas

La independencia de Cataluña según un vecino de Hospitalet de Llobregat.

2. Per a què serveix el dret de petició?

Permet que qualsevol persona natural o jurídica, prescindint de la seva nacionalitat, individualment o col·lectivament, es pot adreçar davant qualsevol institució pública, administració o autoritat, per fer peticions sobre qualsevol assumpte o matèria que puguin afectar exclusivament el peticionari o siguin d’interès col·lectiu o general.

Permet, per tant, exercir el dret a la lliure determinació, que és un dret fonamental i universal que tenen tots els pobles d’acord amb la Carta de les Nacions Unides de 1945 (Arts. 1r i 55è) i els Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics, i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 1r), aprovats per l’Assemblea de les Nacions Unides el 16-12-1966 i vigents a Espanya des de 1977.

+informació