No participaré a cap més manifestació o concentració en clau autonòmica; ja sigui en defensa de l’escola pública, TV3, la sardana o, quan arribi, el sorteig del ‘quinto’. No vull anar-me’n marcint fins al pla Z. No votaré més (ho he fet a totes les eleccions des de la mort del dictador feixista) ni al Congrés espanyol ni a la Generalitat autonòmica.
Tornaré al carrer quan els 2.100.000 votants independentistes entenguem, per fi, que la llibertat ni es negocia ni es demana; es pren. Quan tinguem clar que només la República alliberarà els presos i farà tornar els exiliats. Quan ens adonem que som suficients (desmentint el mantra pervers del ‘hem de ser més’) per aturar aquest país amb una vaga general indefinida.
Manllevo un paràgraf en homenatge a Pedrolo: ‘És molt senzill. Quedeu-vos tots al carrer’ i hi afegeixo, fins que el PIB espanyol els hi rebenti als morros i Europa es mogui d’una punyetera vegada o no, és igual; la dignitat individual l’hem de defensar cadascú de nosaltres i la col·lectiva ajuntant-nos les persones dignes, com el primer d’octubre.
Espanya, amb més de tres quartes parts del seu Congrés exercint de guàrdia pretoriana de l’oligarquia post franquista, mai no acceptarà negociar amb Catalunya. Per dos motius: preservar la fal·làcia de la ‘unidad indivisible de la pàtria’ per sobre del dret a l’autodeterminació dels pobles i per evitar, amb la nostra marxa, la seva fallida econòmica.
Joan Xuriach
HGxInd
Alguns companys t'han comentat:
ResponEliminaD'aquí a un any ja serem independents i no caldrà.
Teresa Calveras
Pensa-t'ho bé, Joan, ara fem falta tots.
Maria Gemma Cerezo Pumariega
No podem defallir tot sabent la volguda ignorància que exhibeixen, no és possible que se'n surtin. Ells mateixos s'estan enfonsant en la seva pròpia femta. I dic això sense adreçar-me a tots els nostres veïns, que algun deu haver-hi que faci treballar la ment adequadament. Són els dirigents d'aquest infaust Estat que mai han sabut ni definir ni dirigir, però que, encara que les meves paraules van dirigides només contra ells, no hi ha cap dubte que el mal que fan als pobres súbdits que s'hi rendeixen és ja molt difícil de guarir. Un tumor maligne incrustat al cervell en forma de creença sagrada, dogmàtica, perversa, iniqua. La «unidad de la Patria» és la tomba on enterren abans d'hora la seva possibilitat d'esdevenir un dia o altre plenaments humans.
Francesc Pineda
Us entenc a tots... No ens posem nerviosos... Ens hem d'animar entre tots. No hi ha dia que no desitgi veure el nostre país alliberat.
Salvi Pardàs
Una carta genial, sí senyor!
ResponEliminaFelicitats.
I espero que la publiquin. Pot obrir els ulls de molta gent adormida.
Elisabeth.