dijous, 30 de març del 2017

OPINIÓ: " 6000 milions de raons per fer la revolta " Alfons Carreras per

4000 milions d’euros és la quantitat que el Sr. Rajoy creu necessària per comprar Catalunya.
Segons les dades oficials en els últims 5 anys l’Estat espanyol ha deixat d’invertir 10.000 milions d’euros en infraestructures. Si parléssim en termes de deute podríem dir que el Govern del PP ens vol comprar voluntats pagant 4000 milions dels 10.000 que ens deu. Aquest conte ja ens el sabem de memòria perquè fa molts anys que dura.

És molt significatiu el fet que al acte al palau de Congressos sobre infraestructures hi havia bàsicament empresaris, molts d’ells catalans, que serien els primers receptors d’aquests diners. És un retrat exacte de com funciona Espanya. Es compren voluntats. 


Aquests diners, que graciosament reparteix el Sr. Rajoy, surten de les butxaques dels ciutadans i de les empreses Catalanes que puntualment paguen impostos. A l’hora de repartir-los s’ofereixen als poders oligàrquics que es freguen les mans amb els contractes que podran aconseguir. És molt indignant i d’un cinisme majúscul que només es facin promeses per acontentar uns poders que sempre estant disposats a parar la mà i a trair el seu país i els seus ciutadans. Sí, perquè aquí també tenim enemics que no volen escoltar la gent i els compra la voluntat.

L’acte d’ahir al palau de Congressos de Barcelona ens hauria de fer vergonya. Més enllà de la necessitat de recuperar el terreny perdut en les infraestructures hi ha altres temes prioritaris que necessiten l’atenció pressupostaria del Govern: l’espoli fiscal, l’incompliment de partides de finançament dedicades a la llei de dependència, la negativa a pagar la part del 0,7 a les “ONG”, l’anul·lació de lleis i molts altres greuges econòmics i socials. Però per fer front a aquestes necessitats els diners haurien de passar per la Generalitat i no per les mans dels oligopolis oficials.

D’allò que es tracta, evidentment, és d’acorralar el Parlament independentista i enfrontar-lo amb els poders fàctics a Catalunya. Dividir la societat Catalana, allò que ells constantment denuncien, és el que promouen amb les seves ofertes de diàleg potinejant amb els diners de tots.

Veure la cara de complaença del Sr. Bonet parlant de les bonances de la generosa oferta del Sr. Rajoy em revolta. Fa fàstic pensar com de lluny actua la política dels ciutadans i de quina manera ens menystenen. Que lluny estem de tenir un sistema democràtic! Els ciutadans tenim moltes raons i l’obligació moral per a treballar per canviar aquest sistema tan injust i tan poc sensible amb les necessitats de tots.

Alfons Carreras
HGxI

dimecres, 29 de març del 2017

OPINIÓ: "La Sra. Arrimadas contra la corrupció", per Alfons Carreras

La Sra. Arrimadas és una política jove, preparada i intel·ligent de la que se n’espera que aporti aire fresc, idees noves i creatives i arguments sòlids ben raonats per portar a terme el seu programa polític. Per això m’ha sorprès i molestat molt que faci esment de la frase atribuïda als independentistes “Espanya ens roba”, i la substitueixi per la frase “Catalunya ens roba”. 

Si es refereix als casos de corrupció acumulats a Catalunya que van des del cas Palau i Millet fins al cas Narcís Serra tot passant per la família Pujol, Bustos, Bartomeu, Prenafeta i Alavedra, vull aclarir-li que tots ells són casos de corrupció Espanyols, perquè Catalunya és Espanya, no? Sra. Arrimadas. Tots aquests casos tenen en comú que han succeït amb el beneplàcit d’un sistema polític plenament Espanyol, amb una llei de finançament de partits Espanyol, un sistema judicial extraordinàriament lent i mal finançat, uns mitjans de comunicació amb llibertat d’expressió limitada, recordem la llei del silenci sobre la monarquia, unes lleis del sol fetes a mida dels especuladors en el Congrés de Diputats, un sistema de règim local sense transparència, etc. En definitiva d’un cos de lleis creat pel règim del 78, hereu del règim del 36, doncs el cap d’estat fou elegit pel Dictador. 

Vostè el que hauria de fer és començar a buscar arguments sòlids i convincents per defensar el no en el referèndum d’autodeterminació que se celebrarà a Catalunya el mes de Setembre. 

Els independentistes defensem que només creant un nou Estat podrem aplicar mesures plenament eficaces per evitar la corrupció, com ja fan d’altres països europeus. 

I mentrestant, els defensors del No què ens oferiu? 

És evident que seguint amb el mateix sistema i només fent declaracions i contradeclaracions i utilitzant el ja tradicional «i tu més», d’aquí a deu anys s’hauran acumulat uns quants casos més de corrupció.
Alfons Carreras
HGxI

dilluns, 27 de març del 2017

Recull setmanal de premsa

Deu maniobres polítiques de l’estat espanyol que posen en dubte l’estat de dret
Repassem deu exemples que formen part d’una estratègia política que té com a objectiu controlar ideològicament les estructures de l’estat
VilaWeb, 18-03-2017

Oriol Junqueras: "Ho tenim tot a punt per tramitar el referèndum"
Entrevista d'Esther Vera al vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda
ara, 19-03-2017 - entrevista

Les coordenades de l'article conjunt Puigdemont-Junqueras
"Potser algú ens consideri il·lusos; és millor ser il·lús que irresponsable, és millor esforçar-se per trobar solucions, que optar per no desgastar-se i fer del quietisme virtut."
elNacional, 20-03-2017 - José Antich,  Editorial

Antonio Baños: ‘Ho tenim més bé que mai perquè controlem l’agenda’
Entrevistem el periodista i ex-cap de llista de la CUP, que publica el llibre 'La república possible'
VilaWeb, 21-03-2017 - entrevista

Jordi Sànchez - PRESIDENT DE L'ANC - “Arriba un moment de la mobilització en que cal alguna cosa més que sortir al carrer”
Jordi Sànchez, president de l'ANC, ha donat un missatge de tranquil·litat per a tots aquells que diuen que la campanya del referèndum ja hauria d'haver començat. “No anem tard”, ha dit Sànchez a L'illa de Robinson d'El Punt Avui TV, “al voltant de Sant Jordi tindrem una presència al carrer amb el sí com un element que ens ha d'identificar”.

elPuntAvui, 21-03-2017 - entrevista als videos

La via judicial de Rajoy a Catalunya s’esquerda: el president del TSJC també la qüestiona
Jesus María Barrientos comparteix la posició de l’ex-president del TC Francisco Pérez de los Cobos
VilaWeb, 21-03-2017

Cal reconèixer el comportament dels contraris a la independència
«Crec que tenim davant un fenomen molt més interessant: crec que la gran majoria dels contraris a la independència assumeixen dignament el debat democràtic, reconeixen el conflicte i esperen el dia que es puga votar»
VilaWeb, 21-03-2017 - Vicent Partal, Editorial

Margallo afirma que Espanya deu favors a uns altres països per acords secrets contra Catalunya
‘Ningú no sap quants favor devem perquè fessin les declaracions que van fer’, va dir ahir l'ex-ministre
VilaWeb, 22-03-2017 - Video

Al setembre s’acabarà el cicle polític actual. Punt 

Si el resultat del referèndum és favorable a la independència, la proclamació de la república catalana serà automàtica, tal com s'ha dissenyat la llei de transitorietat. Al setembre. I si perdem farem marxa enrere.
Vilaweb 21.03.2017. Editorial. Vincent Partal

La televisió eslovena entrevista Romeva en català i en horaride màxima audiència

El conseller d'Afers Exteriors explica que l'estat espanyol vol "intimidar" el Govern amb els jutgesdirecte.cat, 18-03-2017 - entrevista en video

Glups
“No em vull ni imaginar quina cara hi devia posar Pío García-Escudero en rebre la carta de Puigdemont!
elPuntAvui, 22-03-2017 - Xevi Xirgo

Una frase, dues mirades (2)



«Quan deixi d'indignar-me hauré començat a envellir» 


Al barri, a dues travessies de casa meva, viuen en Leonci Petit i la Matilde Climent. Dues persones senzilles i compromeses. Els conec personalment des de fa un parell d'anys, he tingut aquesta sort.

Totes i cadascuna de les vegades que he anat a visitar-los per treballar o xerrar amb ells, han estat experiències enriquidores, encoratjadores. Aprenc d'ells en cada ocasió, no només dels seus vastos coneixements sinó també de la seva força moral alimentada per sòlides arrels cristianes.

En Leonci, amb vuitanta-vuit anys, segueix escrivint assajos envers Ramón Llull, reflexionant sobre les relacions humanes i socials i denunciant, mitjançant cartes al diaris, la situació d'assetjament polític, jurídic, econòmic, social i cultural que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol. Lluny queda l’onze de maig de 1966, quan era un dels 130 capellans pregant davant la comissaria de policia de Via Laietana, tot protestant contra la tortura franquista. La pregària fou interrompuda pels cops de porra dels policies nacionals.

La Matilde, amb vuitanta-quatre anys, segueix al capdavant del Banc d’Aliments de Gràcia Nord, treball a peu de carrer, ajudant, com sempre, els més desvalguts i injustament tractats després de tota una vida professional dedicada a l’assistència social.


Ni les porres, ni la jubilació, han aturat aquests dos ciutadans amb majúscules.

Ells segueixen indignant-se.

Moriran joves. 
   
Joan Xuriach
HGxI


Nota: Podeu llegir una entrevista a Leonci Petit: Les cares de l'Assemblea

Tenim mal entesa la ràbia. La indignació, tan de moda, la imaginem vermella, flamant, a vegades amb falçs al puny, a vegades com pupil·les negríssimes que s’estenen per la resta de l’ull com onades d’horror.

Us vull explicar, però, la indignació latent i viva, la de cada dia. La indignació domèstica.

Frantz Fanon, negre. En un tramvia parisenc. “Mira, mama, un negre! Un negre!”. Fanon se somriu. “Un negre!”. El nen, insistent, se sufoca amb els seus crits. Galtes vermelles; el dit assenyala, insistent, la pell del negre. Fanon ja no somriu, riu. Riu sonorament. Unes ganes enormes de riure d’aquella exhibició d’energia. “Mama, tinc por, un negre!”. I el riure de Fanon es conver
teix en un fàstic que el fa tornar al silenci. Això, això és la ràbia. Dibuixar la ratlla recta entre el riure i el fàstic, i l’elegant silenci. I Fanon va passar la resta de la seva vida escrivint a favor de l’home negre. Va deixar els seus dies lluitant a favor de la independència d’Algèria escoltant i escrivint casos i casos d’homes durament destrossats per la indignació flamant dels altres.

Que no us enganyin els crits i les galtes vermelles. Les explosions de foc i insult es marquen com arrugues. L’odi rebenta els cors. L’odi envelleix. El foc crema la vida.

En canvi, vull compartir el riure de la màscara de Fanon, i seguir endavant elegantment, en un silenci que incomodi als explosius. Indignada fredament. Amb la ploma a punt i la tranquil·litat del marbre. Que vinguin. Que insultin. La meva indignació no mor. La nostra joventut està en un tramvia: Fanon no va dir res al nen. Va convertir-se, després, en un dels homes que va canviar el món. Indignem-nos, d’acord, amb un somriure. 


Clara Ballart
HGxI

diumenge, 26 de març del 2017

OPINIÓ: "Declaracions enverinades", per Maria Gemma Cerezo Pumariega


Cada vegada que el senyor García Margallo obre la boca s’obre la caixa dels trons. Com se li va ocórrer de confessar públicament en una cadena de televisió tots els tripijocs que munta per subornar els representants dels altres països europeus perquè declarin el que a ells els interessa respecte al procés català? Ja de per si, aquesta martingala és reprovable, antidemocràtica, poc elegant i tots els qualificatius negatius que puguem imaginar, però engegar-ho pel broc gros en un programa televisiu, per més que sigui una cadena de la caverna, és, com a mínim, imprudent i se’ls pot girar en contra.

Ha deixat en entredit la credibilitat dels polítics europeus, que segons ell, s’han deixat comprar; per tant, es pot deduir que totes les afirmacions que anaven dirigides a engruixir la política de la por no tenen cap valor, que són només foc d’encenalls.

Sembla que se’ls ha “convençut” de fer declaracions favorables a l’unionisme a canvi de favors. Quins favors? Si l’Estat ha de pagar aquests favors, vol dir que els hem de pagar nosaltres, que, mal que ens pesi, encara hi som.

Esperem que el senyor Margallo doni les explicacions pertinents al Parlament i que la seva relliscada hagi servit per convèncer uns quants indecisos més de la conveniència de marxar d’un estat que si més no, no ens estima gaire.


Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI

dijous, 23 de març del 2017

No ho permetrem

Joan Ignasi Elena: “Diuen mentides per allunyar els no independentistes del referèndum. No ho permetrem”

“Diuen que el referèndum només és per votar la independència i el bategen com a referèndum secessionista. I això és una gran mentida: només busquen allunyar els no independentistes del referèndum. No ho permetrem”. 

"
Diuen que aquest procés és cosa de quatre eixelebrats quan la voluntat de votar uneix el 80% dels catalans i catalanes”.

“Una altra mentida és dir que votar és il·legal; insistim que el referèndum és legal i és possible, però no hi ha voluntat política per fer-lo”.



Llegir l'article sencer al web del Pacte Nacional pel Referèndum

dimecres, 22 de març del 2017

OPINIÓ: "Unió Europea: Parlem-ne", per Joan Xuriach

Vull formar part d’una Unió Europea que té com a membres de ple dret països amb un nivell democràtic tan baix com, per exemple, Espanya, Hongria i Polònia i, que, a més, vol incorporar, per interessos i tapant-se el nas, Turquia?

Vull pertànyer a una Unió Europea que...
  • rescata bancs i no persones?
  • tanca les fronteres a milers i milers de refugiats que fugen de la guerra? 
  • distingeix com a Ciutadà Europeu de l’any una organització (SCC) amb connexions feixistes? 
  • manipula, pressiona i amenaça ciutadans abans d’unes eleccions? 
  • permet el tancament de diaris per motius polítics? 
  • hipòcritament s’escandalitza amb el populisme i la xenofòbia de Trump però calla davant la que té a casa seva?
  • permet els atacs judicials, la persecució ideològica i l’escanyament econòmic a set milions i mig de ciutadans europeus que reivindiquen, pacíficament, el seu dret a decidir?
Doncs, no.

Els catalans, que aportem a la UE un 0,69% del nostre PIB enfront del 0,42% d’Alemanya, volem una altra Europa. Volem una associació de països veritablement democràtics; amb els valors de la pau, la solidaritat, la cultura, l’intercanvi comercial i els drets humans com a referents principals; no un conglomerat de lobbys que només cerquen els guanys econòmics d’uns pocs a còpia de retallar drets socials i laborals a la majoria.

Insisteixo, Unió Europea: parlem-ne.

HGxI
Joan Xuriach

dimarts, 21 de març del 2017

OPINIÓ: "Cal que l'unionisme aprengui un parell de coses bàsiques", per Salvi Pardàs


A l’unionisme se l’hauria de portar a l’escola per aprendre un parell de coses bàsiques. 

Primera, la Constitució espanyola no respecta un dret humà fonamental, l’autodeterminació dels pobles. Per tant, el que és il·legal des del punt de vista del dret internacional és la mateixa Constitució. La clàusula de la “indivisibilidad” d’Espanya va ser escrita per impedir que Catalunya esdevingués mai un país lliure. Per tant, l’obligació dels catalans que ens estimem la nostra pàtria és saltar-nos la llei espanyola per poder construir una República de ciutadans lliures. 

Les revolucions es fan així i nosaltres, tots, ho segellarem anant a votar en referèndum. Si guanya el sí, la transició s’haurà completat i la monarquia passarà a ser ja un problema de l’estat veí, sentint-ho molt i desitjant als espanyols bona sort. 

Segona, l’unionisme acusa l’independentisme de voler fer un cop d’Estat quan els únics cops d’Estat a Espanya (Felip V de Borbó, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco) els han portat a terme sanguinaris dictadors contravenint l’ordre democràtic, massacrant la població civil, imposant la llei per la força de les armes i vomitant el seu odi contra les aspiracions nacionals dels catalans. Un moviment pacífic amb profundes conviccions democràtiques i que l’únic que anhela és construir un país per a tots no pot ser acusat de “colpista”. 

El cop d’estat vindrà si vostès, senyors garants de la unitat d’Espanya, decreten l’estat d’excepció, ens envien la Legión o el Ejército per esclafar urnes, ocupen la Generalitat o empresonen els nostres representants polítics. Tornin-ho a fer per enèsima vegada.

Salvi Pardàs

HGxI

dilluns, 20 de març del 2017

Caminada per l'entorn de la plaça d'Alfons X

Passejada vintage conjunta de les AT's d'Horta-Guinardó i Gràcia amb motiu de la Multiparada a la plaça Alfons X. 18 de març de 2017. 


FEM FUTUR

diumenge, 19 de març del 2017

Recull setmanal de premsa

Forcadell: "La mobilització permanent és bàsica per defensar la democràcia"
El Món parla amb la presidenta del Parlament i exlíder de l'ANC, el dia que l'entitat celebra 5 anys
elMon, 11-03-2017

Una gran notícia: Europa, per primer vegada, planta cara a Espanya
Que l’organisme del Consell d’Europa que ha de vetllar pel compliment dels afers constitucionals li demane ‘reconsiderar’ el que està fent no es pot interpretar de cap manera sinó com un advertiment en tota la regla
VilaWeb, 11-03-2017 - Vicent Partal, Editorial 

Un informe de l’ANC preveu “acampades indefinides” i “l’ocupació d’infraestructures”
L’ANC preveu tres escenaris de cara al futur com els greus, els menys greus i en resposta a accions concretesdel govern espanyol. Amadeu Altafaj: "Les primeres passes no vindran de les institucions europees, sinó d’algunes capitals"
elNacional, 13-03-2017

Colau veu “molt greu” que s'inhabiliti per posar urnes i avisa que “judicialitzar un conflicte polític és enquistar-lo
L'alcaldessa ha enviat justament aquest dilluns la carta per sumar l'Ajuntament al Pacte Nacional pel Referèndum
elPuntAvui, 13-03-2017 

Puigdemont: ‘El poble de Catalunya indultarà amb el referèndum allò que la justícia espanyola condemna avui’
Ha comparegut acompanyat de Junqueras i Romeva després de la sentència del judici al 9-N
VilaWeb, 13-03-2017

Reacció immediata de la premsa internacional a la condemna de Mas, Ortega i Rigau
Mitjans de tot el món es fan ressò de la sentència del judici al 9-N
VilaWeb, 13-03-2017

El govern espanyol admet al Consell d’Europa que va reformar el TC per a aturar el procés català
La Comissió de Venècia fa públic el document crític amb les mesures coercitives de la reforma de la llei del TC
VilaWeb, 13-03-2017

Escac i mat en dues jugades
«El govern espanyol i les seues comparses polítiques i mediàtiques poden dir el que vulguen sobre l'opinió de la Comissió Venècia del Consell d'Europa, però la realitat és escrita, negre sobre blanc, i és molt important»
VilaWeb, 13-03-2017 - Vicent Partal, Editorial

Els parlaments, la porta per on l’independentisme entra a Europa
Vista la impossibilitat de trobar aliances públiques entre els governs europeus, l'estratègia de la diplomàcia catalana consisteix a afavorir debats en els parlaments
VilaWeb, 16-03-2017

L’últim dia, però De los Cobos ho ha dit
«Aquesta idea que la repressió judicial podrà solucionar un problema polític és errònia. I això que fins ahir ho dèiem només els qui en discrepem, ahir ho va dir, ni més ni menys, el responsable d'aplicar el mètode»
VilaWeb, 16-03-2017 - Vicent Partal,  Editorial 

Ferran Requejo: ‘Serem prou forts per a aguantar la nostra legalitat sense fer cas de l’altra?’
L’aproximació al moment determinant és ple d’incògnites i de preguntes.
VilaWeb, 17-03-2017 - entrevista

Amadeu Altafaj: "Les primeres passes no vindran de les institucions europees, sinó d’algunes capitals"
elMon, 17-03-2017 - entrevista 

'En compliment d'un mandat democràtic'
"El pla per als tres pròxims mesos, doncs, és arribar al final fins a aconseguir el referèndum o fins que tothom vegique l’Estat ha fet impossible continuar"
ara, 17-03-2017 - Antoni Bassas

dissabte, 18 de març del 2017

Enriu-te'n de tot això i més, amic

Fa uns dies Eduard Voltas va resumir al twitter amb unes quantes piulades la magnitud de l'escandalós comportament poc, per no dir gens, democràtic del govern de l'Estat espanyol:
  • Enriu-te'n de tot això i més, amic, perquè aquí el gran atac a les garanties democràtiques el fa l'independentisme.
  • Enriu-te'n, de conspirar per fabricar proves falses per intentar destruir la carrera de representants polítics.
  • Enriu-te'n, de castigar jutges i no deixar-los progressar professionalment perquè són independentistes.
  • Enriu-te'n, de seure la presidenta d'un parlament al banc dels acusats per permetre un debat en seu parlamentària.
  • Enriu-te'n, de querellar-se selectivament amb membres de la Mesa del Parlament en funció de la seva ideologia.
  • Enriu-te'n, d'inhabilitar polítics per posar urnes.
  • Enriu-te'n, d'imputar un electe per fer servir una metàfora d'ous i truites en un discurs.
  • Enriu-te'n, de carregar-te un estatut a través d'una sentència un cop el poble l'ha aprovat en referèndum.
  • Ui sí, quin escàndol, donaran cobertura legal a un referèndum en lectura única

OPINIÓ: "La sentència ", per Leonci Petit

El passat 16 de març de 2017 el PuntAvui publica un escrit del nostre company Leonci Petit. El podeu llegir a continuació:
La sentència dictada pel TSJC inhabilitant políticament l'expresident Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau per desobediència al TC per raó d'haver posat les urnes de cartró en la consulta del 9-N acaba de posar en relleu el trencament definitiu que hi ha entre Espanya i Catalunya. 

Jo ja no sé qui se separa de qui i de què. El PP, el PSOE-PSC i C's, els valedors acèrrims de la unitat d'Espanya, són els mateixos que l'acaben d'esberlar. Si la sentència del TC sobre l'Estatut significà que Catalunya no cabia dins la Constitució del 78, ara, amb la sentència contra el 9-N, s'acaba de consumar el trencament amb una desafectació democràtica total de l'Espanya del postfranquisme. 

Quedar-se en una Espanya que no té cap projecte polític seriós, llevat de la corrupció, l'immobilisme i el privilegi, és per marxar-ne tot seguit. Volen posar fi al procés sobiranista i no s'adonen que ells mateixos donen el tret de sortida definitiu al Brexit de Catalunya de l'Espanya que camina novament de cap i peus en direcció a la dictadura. 

Ara, doncs, comença l'etapa definitiva, que només depèn de nosaltres.

Leonci Petit Torné
HGxI

dijous, 16 de març del 2017

Una frase, dues mirades (1)

«Dels resistents és l'última paraula» 
Albert Camus

Mentre em preparo per a l'enèsim funeral, i em miro els pantalons negres que quedaran plens de pols en enfilar el camí de sorra fins al cementiri de Tiana, penso en les paraules de Camus. "Els resistents tenen l'última paraula". 

Vivim ofegats per milers d'opinions de tertulians que ens volen ajudar a raonar. Veus, de tot arreu, ens preparen els arguments. Els cuinen. Ens volen febles, i ho fan amb paraules. A vegades fins i tot jo oblido que un dels problemes reals dels catalans és també recordar la veu dels resistents ja morts. Família o gent nostra. No és la nostra responsabilitat pensar en ells, i escoltar, en els silencis dels nínxols, alguns segles d'esperances i crits? No, no, no parlo del 1714. Estic farta de la llegenda i dels insults que rebem per nacionalistes radicals. Parlo d'ella. Parlo de la Veu. La Veu en majúscules.

Mai no m'ha agradat que em diguin què pensar. Aixecar-se cada dia és sentir “ara”, “demà”, “ruptura”, “demagògia”. En canvi, m'agrada que em diguin que estimi. L'última paraula dels resistents ja morts ha estat la voluntat expressa de ser soterrats en terra nostra. Els estimo per la seva última paraula. I els resistents vius només ens hem de cuidar de dues coses. La primera és de callar. Callar i anar amunt. I la segona és estar llestos per parlar. 


Arribarà el moment de fer sentir la nostra veu —que és també la seva, la dels morts humils en caixes humils, i llavors ja us aviso que no parlarem ni de tants per cent ni de judicis. No puc saber què direm. Però us asseguro que serà nostra l'última paraula.

Clara Ballart
HGxI

Aquí estem, individualment  i col·lectivament com a ciutadans i com a poble.

V
enim de lluny. De les "Assemblees de Pau i Treva", de les Homilies d'Organyà, dels Comtats Catalans, de les Corts Catalanes, de la primera República, del federalisme, de Solidaritat Catalana, de la Mancomunitat, del primer Estatut, de la segona República. Fites històriques que, com a llavors sembrades durant la llarga nit dels temps i conreades amb cura i tenacitat generació rere generació, han germinat fins a crear la consciència d'un país.

Però també venim de la guerra dels Segadors, del tractat dels Pirineus, de la guerra de Successió, del memorial de Greuges, de la dictadura de Primo de Rivera, de la Guerra Civil espanyola, dels bombardejos contra la població civil catalana, de la dictadura de Franco i del frau de la transició o, com va  escriure Xirinacs, la traïció dels líders.

Com si d'un membre amputat es tractés, encara ens fa mal la pèrdua de la Catalunya Nord, però no ens resignem. 


Hem ressorgit de les cendres fumejants de les cases cremades al Born pels Borbons. Ja no en volem saber res de greuges. Hem sobreviscut de forma clandestina a les dictadures. No ens enganyaran més. 

No ens han vençut. Aquí estem perquè mai no hem deixat d’ésser. Amb les arrels ben dins de la terra, la nostra terra.

Tenim la darrera paraula: llibertat.

Joan Xuriach
HgxI

Jordi Borràs i Antonio Baños a Horta : Vídeo

Presentació del llibre "La Cara B: Una altra mirada al procés" a la Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona. Amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona.


"La cara B. Una altra mirada al procés no destapa conspiracions ni històries d’espionatge. Aquest és un llibre narrat en primera persona per Antonio Baños i amb les fotografies de Jordi Borràs, on trobareu, això sí, aquelles rareses que l’imaginari col·lectiu encara situa a la cara B d’un vinil. Tot allò que ha passat durant aquests anys i ningú no s’ha cuidat d’explicar i ho fan, això sí, amb cròniques farcides d’anècdotes, curiositats i algun fet fins avui dia silenciat. Tot plegat amb un recorregut visual a base de fotoperiodisme a peu de carrer, que comença amb la consulta independentista d’Arenys de Munt de l’any 2009 i acaba l’any 2016 amb la formació del nou Govern de Junts pel Sí.


És, segurament, el llibre que faltava per completar aquest
subgènere nou —el del procés— nascut entre reunions, manifestacions i mítings. Un llibre que neix avui però que, sense pretendre-ho, serà un trosset d’història pel demà."

Racó Català

dimecres, 15 de març del 2017

Ens han jutjat i condemnat

La sentència del TSJC és greu. Per primera vegada en la nostra democràcia es condemna per haver permès posar les urnes. La condemna per desobediència és més elevada fins i tot que la que la fiscalia sol·licitava.

Les entitats i els partits sobiranistes estem valorant quina és la
millor resposta i en quin moment s'ha de donar.

És normal que avui mateix vulguem sortir al carrer a demostrar el nostre rebuig. Sentiu-vos lliures, vosaltres que coneixeu i esteu en contacte directe amb la vostra gent, per valorar si cal o no fer avui al vespre alguna acció en la vostra localitat.

Els propers dies convocarem una mobilització amb la resta d'entitats.

diumenge, 12 de març del 2017

Recull setmanal de premsa,


Un vicepresident del Parlament Europeu s'adhereix al Pacte Nacional pel Referèndum
Dimitrios Papadimoulis aposta per una "solució política democràtica", ja que "la gran majoria dels catalans volenun referèndum". Junqueras li agraeix el suport "a la democràcia"
ara, 05-03-2017

No volen entendre que l’independentisme ha guanyat les eleccions
«La nit del 27-S va ser la nit decisiva del procés d’independència. Allò era el més difícil d’aconseguir i es va aconseguir. A partir d’allà tot fa baixada»
VilaWeb, 04-03-2017 - Vicent Partal - Editorial

Por el Rey y el Palco! Parlem?
"El capital, els rics, els corruptes (¿Roca? ¿Millet?) els acomodats, els vividors i els servils han fet la seva aposta
 per l'Espanya dels 78"
elMon, 04-03-2017 - Antonio Baños

Dos avisos d’amics, molt importants
«Ara som en el punt on els eslovens eren el desembre del 1990 i els quebequesos l'octubre del 1995. Som davant una oportunitat única, treballada amb un enorme esforç»
VilaWeb, 06-03-2017 - Vicent Partal,  Editorial

La guerra ha començat
«Que és que no ho han entès, que aquesta constitució, la seva, ja no és nostra? Que és que no se’n volen adonar, que fem la transició des de la seva paròdia d’estat cap a una nova república, i que la farem de debò?»
VilaWeb, 06-03-2017 - Oriol Izquierdo

Armes d’intoxicació massiva
Cal que els qui volen la independència s’adonin de tots aquests intents de buscar brega a base d’intoxicacionsinformatives i s’hi tornin impermeables
ara, 06-03-2017 - Salvador Cardús

Catalunya, l’autodeterminació i el Ministeri d’Exteriors
Desmuntant l'informe del govern espanyol 'sobre l'eventual declaració unilateral d'independència de Catalunya'
VilaWeb, 08-03-2017 - Josep Costa

L’inesperat factor Rigau
«Una claudicació davant la justícia espanyola en aquest cas no faria cap altra cosa que obrir la caixa dels trons.»
VilaWeb, 09-03-2017 - Pere Cardús

OPINIÓ: "Són d’esquerres, les esquerres?", per Teresa Calveras

Article de la nostra companya i coordinadora, Teresa Calveras, a la revista digital http://lendavant.com/

"Algunes paraules envelleixen i, amb l’ús, perden el seu significat original. Periòdicament hauríem de fer una revisió de mots i significats.

És força habitual en les paraules que tenen un ús continuat als mitjans de comunicació, paraules amb un ús polític que, moltes vegades, es fan servir de manera ambigua. Arriba un moment en què ja no sabem ben bé a què ens referim quan les emprem. Què volem dir quan parlem de democràcia? I de liberalisme? I de sobiranisme?" ...
...

"Els socialistes, ara es veu ben clar, s’han convertit en una mena de dreta menys dreta que la tradicional però dreta al cap i a la fi. Ara mateix el tàndem PP/ PSOE ens fa pensar en el funcionament del bipartidisme americà,..."
...

... Llegiu l'article sencer


Teresa Calveras
HGxI

dissabte, 11 de març del 2017

O juguem tots, o punxem la pilota

Article de Jofre Llombart al web de l'ANC:

Una de les acusacions que es llancen contra el moviment independentista és que els seus dirigents s’han oblidat dels problemes reals de la gent. I, dades en mà, és justament el contrari.
...
...
Sense anar més lluny, en els últims anys el Tribunal Constitucional ha tombat desenes de mesures de caire social ja aprovades pel Parlament. És el cas conegut de la pobresa energètica, però també...
...

Llegiu l'article sencer

dijous, 9 de març del 2017

Presentació de la sectorial d'Educació a Horta Guinardó

A la darrera assemblea de la nostra territorial, el passat 22 de febrer de 2017, vam convidar la sectorial d'Educació de l'ANC per tal que vingués a fer una presentació al nostre districte, Horta-Guinardó.

Ho vam demanar perquè, per una banda l'educació forma part dels temes prioritaris del mes de febrer de la campanya Fem Futur i, per altra banda, perquè ha estat un tema molt manipulat per forces polítiques interessades a combatre l'independentisme i s'han dit moltes mitges veritats. A tots ens cal reflexionar sobre aquest tema perquè, tard o d'hora, s'haurà de portar a terme el Procés Constituent i haurem de triar el model educatiu de la República Catalana.


L'Àngels Folch, membre del secretariat de l'ANC i de la sectorial d'Educació va ser la persona que es va encarregar de fer la presentació de la sectorial d'Educació.

Va parlar primer de la política que segueix el govern de Madrid per tal de limitar el suport econòmic a la Generalitat. Tot seguit va introduir el tema de l'existència d'escoles privades i públiques al nostre país, va explicar que aquest fet és una clara herència del franquisme i que és un tema que s'haurà de tenir en compte i buscar les solucions més adients a la futura república catalana. I per acabar va parlar d'una altra herència franquista, del funcionariat, i de la necessitat de fer un planteig global del sector educatiu que inclogui aquest tema, tan important, tan poc discutit i que encara és un tabú per a alguns.

Els assistents es van mostrar molt interessats i van fer moltes intervencions durant i al final de l'explicació de l'Àngels.

L'Àngels es va explicar amb claredat i va saber sorprendre i plantejar dubtes a tots els assistents. Van interessar tant els temes plantejats que, tot i que teníem previst de parlar-ne durant mitja hora aproximadament, vam estar parlant-ne i debatent-ne més d'una hora.

dilluns, 6 de març del 2017

Aportacions del Consell d'Assemblees territorials




ÍNDEX

PREÀMBUL....................................................................................................................... 1
 

PAÍS INFORMAT .............................................................................................................. 2
1.1 El tema del mes .......................................................................................................... 3
1.2 Motivació i captació de voluntaris ................................................................................ 5
1.3 Missatges de tipus econòmic / Nacionalisme tou .......................................................... 6
Conclusions finals àmbit País informat .............................................................................. 8
 

INCIDÈNCIA POLÍTICA EN EL TERRITORI ...................................................................... 10
2.1 Incidència política en aquesta darrera etapa ................................................................ 11
2.2 Qüestions polítiques que caldria debatre ..................................................................... 13
2.3 Com organitzar trobades presencials .......................................................................... 17


REFERÈNDUM ............................................................................................................... 21
3.1 Campanya referèndum nacional ................................................................................. 22
3.2 Anàlisi de perills, dificultats i problemes que poden sorgir i com contrarestar-los ......... 23
3.3 Vot exterior ............................................................................................................... 25
Conclusions finals àmbit referèndum ............................................................................... 26
 

DEFENSA DE LES INSTITUCIONS ................................................................................. 29
Escenaris, accions de resposta, com i quan actua ........................................................... 30
Mobilització i resistència ciutadana (actuació i paper de la societat civil)........................... 31
Paper de les sectorials ..................................................................... 32
Acció internacional ......................................................................................................... 33
Conclusions finals .......................................................................................................... 34


 
Cliqueu aquest enllaç per a baixar el document

També el podeu trobar al nostre web

OPINIÓ: " FAL·LÀCIES 'INSOSTENIBLES', per Joan Xuriach"

Segons el Sr. Linde, governador del Banc d'Espanya, el futur del sistema estatal de pensions és insostenible. Però, i a Catalunya? 

Doncs si observem les dades oficials en matèria d’atur, cotitzacions i salaris es constata que en una Catalunya independent, no només no perillarien les pensions, sinó que fins i tot es podrien garantir amb increment del cost de la vida.

Tot i tenir un estat en contra, la taxa d’activitat de Catalunya és superior a la d’Espanya; els sous són superiors a la mitjana espanyola i, per tant, les cotitzacions són més altes; la ràtio de cotitzants per pensionista també és millor; la taxa d’atur és inferior (14% a Catalunya enfront d’un 19% d'Espanya) i amb un estat propi, a curt termini, baixaria fins al9%. Més cotitzacions, millors pensions. 

Entre 1995 i 2011 Catalunya va generar un superàvit de 24.000 milions d’euros mentre Espanya, sense Catalunya, va patir un dèficit de 83.000 milions d’euros. 

Si tenim en compte que el fons de reserva també es nodreix d’aportacions fetes amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat i que Catalunya participa en un percentatge superior al que representa la seva població, la nostra aportació al fons de la Seguretat Social és del 29% del total, quan som el 16% en població. Per tant, el nostre dèficit en pensions (quan l’hem tingut: menys anys i més baix que a Espanya) ens l’hem de pagar nosaltres directament amb les nostres aportacions en el passat o amb la recaptació fiscal anual o amb el deute que haurem de tornar en el futur,i que no ens ho regala ningú. 

Desmentint el discurs de la por unionista, una Catalunya independent podria pagar les pensions millor que l’Estat espanyol, fins i tot en períodes de crisi.

Joan Xuriach"
HGxI

diumenge, 5 de març del 2017

Els articles més llegits al nostre blog

Articles més llegits al blog durant el més de febrer (2017)


Entrada
_______________________________________________
Visualitzacions
______________________
20 de febr. 2017, 1 comentari

484
15 de febr. 2017, 1 comentari


445
1 de març 2017, 3 comentaris

322
15 de febr. 2017


126
5 de febr. 2017

114
22 de febr. 2017, 1 comentari
100

dissabte, 4 de març del 2017

Recull setmanal de premsa

Només es pot imaginar
"La fiscalia deu ser dels únics estaments del món, incloent-hi experts en psicologia, que sap perfectament quèpenses quan fas les coses"
elMon, 26-02-2017 - Jofre Llombart

Homs desafia el tribunal: ‘Aquest any es farà el referèndum; és la nostra determinació’
L'acusat ha fet el seu al·legat final en el judici del Tribunal Suprem contra el 9-N per desobediència i prevaricació
VilaWeb, 01-03-2017 - Video

La defensa d’Homs: “Preguntar per la independència no és delicte a la Constitució”
Eva Labarta remarca a la fiscalia que no hi havia voluntat de delicte perquè “qui desitja desobeir no demana aclariments, els demana qui vol acatar” ElMon

Espanya, sense la màscara
«La diplomàcia catalana és molt consistent i fa anys que té el mateix capteniment: no demana res, però informa abundantment. I els governs prenen nota de tot allò que diu»
El joc brut d'Interior: Un testimoni admet haver mentit per inculpar Felip Puig
VilaWeb, 01-03-2017 - Vicent Partal, Editorial

El cap de la 'policia patriòtica' del PP confessa que feia informes amb rumors
Les proves obtingudes de manera irregular podrien donar peu perquè les defenses dels Pujol sol·licitessin la
nul·litat del procés i que el jutge l'anul·lés en tot o en part.
elNacional, 02-03-2017

El joc brut d'Interior: Un testimoni admet haver mentit per inculpar Felip Puig
Seroux proclama que s’ha sentit utilitzat “contra la Generalitat”, per observar que no ha estat la “policia sinó elMinisteri d’Interior, que no és el mateix”
elNacional, 02-03-2017

Com si això fos un bon partit de futbol
 «No els regaleu la pilota parlant dels temes de què ells volen que parlem»
Vicent Partal

OPINIÓ: "Política i justícia", per Maria Gemma Cerezo Pumariega

No sé quina fal·lera els ha agafat de barrejar ben barrejades la política i la justícia. Per una banda tenim els judicis pel 9N, casos totalment polítics que es jutgen en els tribunals, i per l’altra els judicis del cas Palau, la comissió del 3% i l’herència de la família Pujol, tots ells clarament de corrupció i que, per tant, corresponen només a la justícia ordinària, però que els unionistes pretenen polititzar-los vinculant-los amb l’independentisme i el procés.

Des de quan l’espoli del Palau és només cosa de CDC? Hi havia molts més partits que es van beneficiar amb aquest afer. Volen fer creure que tots els implicats estan d’alguna manera relacionats amb el moviment independentista perquè així en sortim esquitxats. M’ha cridat molt l’atenció el pacte que volen fer els Montull amb el fiscal: reducció de pena a canvi de declarar contra CDC; no hauria de ser per confessar qui són els culpables, siguin del partit que siguin? No, per a ells la moneda de canvi és Convergència. Potser sóc malpensada, però em fa tuf de testimoni comprat.
 

Quan temps fa que cueja el 3%? El primer a parlar-ne va ser el president Maragall, mireu si ha plogut des d’aleshores! El que passa és que en aquell moment CDC i PP anaven de bracet i com que, qui més qui menys, tots els partits tenen finançaments poc o molt dubtosos, valia més no aixecar la llebre. Ja se sap, entre amiguets es tapen les vergonyes. És a partir del canvi de rumb cap a l’independentisme que CDC s’ha convertit en objecte de persecució, més per les seves idees que pels seus fets.
 

No, els independentistes no tenim res a veure amb aquests processos judicials; al revés, el que volem per a la república catalana és evitar que gent que està de corrupció fins al coll continuï aclofada a la poltrona impunement i es burli de la justícia. Us ve algun nom al cap?

Maria Gemma Cerezo Pumariega
HGxI